10 anys de Miquelet el Salero
Avui, quan mirem les fotografies de l’any en el qual vam construir i presentar en societat el nano En Miquelet es Salero, sol semblar que ha d’haver passat molt de temps des d’aquells dies; això pot ser per unes fotografies fetes encara amb càmera de carret, per contemplar uns escenaris que simplement ja no existeixen (la antiga seu de l’entitat gegantera al polígon industrial de la ciutat), per unes cares que, si bé han canviat, tampoc ho han fet tant i sobretot pel fet que just deu anys després de la seva creació, en Miquelet es Salero sembla que ja ha estat sempre entre nosaltres.
De fet, dels seus incondicionals que en són tots els fillets de la ciutat de Maó, molts d’ells ja han arribat després d’aquesta figura de cartró i fusta, quelcom que fa que aquests ja l’hagin conegut sempre.
Tornant deu anys i alguns mesos enrere en el temps arribem a una d’ aquelles reunions de la junta directiva del grup de Geganters de Maó, en les que es solen tractar des de els temes més burocràtics i administratius fins a les més il·lusionants propostes, arribant dins aquesta última categoria la de la creació de la nova figura.
La idea era commemorar el cinquè aniversari de la recuperació de l’oboè popular a Menorca, la gralla, i fer-ho creant una nova mena de figura fins aquell moment desconeguda a l’ illa de Menorca que representés precisament a un petit graller.
Direm que, quan a l’any 1995 es fundà el grup de grallers per a acompanyar musicalment als gegants en les seves sortides, ja va ser de per si una novetat dins les festes i responia a la filosofia del grup d’avançar sempre innovant i aportant noves propostes a unes festes que en definitiva eren fruit de moltes aportacions fetes en diverses èpoques. Ja va ser novetat la creació a l’any 1992 la creació del grup de Geganters, amb la idea de tenir sempre un grup de gent entorn dels històrics gegants en Tomeu i na Guida; ho va ser també la arribada a l’any 1993 d’ un dels gegants creats per a la inauguració de les olimpíades de Barcelona 92 o també ho seria alguns anys després la creació per part dels propis geganters de la actual Colla de Diables de la ciutat.
És així que novament es proposava materialitzar una idea per seguir creant tradició fruit de la innovació. En dita reunió es va aprovar iniciar la construcció de la nova figura, i el més important de tot, que fóssim els propis geganters els encarregats de l’ obra, per fer que fos una cosa de tots feta per tots.
En pocs dies una de les sales de la antiga seu de la entitat gegantera ja estava habilitada com a taller i els pocs materials que s’havien de menester ja eren a punt: paper de diari, cartró faller i cola de fuster.
Com a fet anecdòtic, el primer de tot que es va fer va ser escriure en un paper: «nano empezado 20/10/99». Dit paper es va aferrar amb cola a una de les parets de la sala esperant que la feina i el pas dels mesos aportessin la data de l’acabament.
Sota la direcció de qui en aquell moment havia tingut la idea i amb l’únic plano o dibuix que el que tenia dins la ment, les capes de paper de diari van anant donant forma a un enorme cap sobre un ample tronc que haurien d’allotjar en un futur el portador de la figura. Diverses capes de cartró pedra ja donarien consistència que, a la vegada, s’aprofitarien per començar a dibuixar alguns detalls com els ulls, les orelles, etc. Els braços i les mans serien creats per separat del tronc i afegits amb posterioritat a la figura, a l’hora que la cara ja anava prenent forma en els més petits detalls i amb el mateix material, el cartró, s’anava definint l’uniforme del petit graller. L’única de les peces que no seria fruit de l’escultura, va ser la gralla que apareixeria de dins un motlle de guix creat a partir d’ una gralla de veritat.
En poques ratlles estem relatant setmanes i mesos de treball, en els quals, tot i que es volia que la arribada d’en Miquelet fos sorpresa per a tothom, els mateixos membres de la colla gegantera, quan per diferents motius anaven arribant al local, no pogueren deixar de visitar «les obres» i comprovar de primera mà com avançava la creació del nano.
Un cop donades les últimes capes de cartró, arribaria la fase de pintat, en la qual sense premeditació es decidiria que el nano seria pèl roig i que també s’acabaria amb uns detalls tan característics com són les peques que avui encara porta a la cara.
Finalment va arribar el dia en què ja sols quedava contemplar la obra acabada, i fer la segona part del que s’havia començat mesos abans, és a dir desferrar de la paret el paper que s’hi va aferrar en el seu moment i afegir les paraules: «acabat 02/04/2000». Arribat aquell moment ja sols faltava posar-li nom, que de manera tan improvisada com va arribar la idea de la construcció seria el diminutiu del nom d’ un dels seus creadors, casualment també sonador de gralla com la nova figura. Que en Miquelet portés com a afegit al nom «Es Salero» ja va ser la alegria i la broma que impregnà tot el procés i que provenia d’aquella frase tal vegada en desús per aquell temps: com estàs, salero?.
El dia que en Miquelet va ser presentat a la premsa, foren els més petits dels grup aquells que el volgueren fer ballar per primera vegada, moment del qual sorgir la seva primera foto oficial que va fer un reporter d’un diari de l’illa amb en Miquelet passejant per la gespa de la rotonda que hi havia just en front de la nau.
Va arribar el dia del bateig públic, que es va fer el 8 de juliol d’aquell any 2000. Una gran festa al parc d’es Freginal donaria la benvinguda a en Miquelet, en la qual no hi faltaria la presència dels històrics Tomeu i Guida, altres gegants de l’ illa i dels Gegants Xeremiers de Palma de Mallorca que exercirien de padrins en dia tan assenyalat.
D’aquells dies ja han passat deu anys i en Miquelet, a dia d’avui, s’ha convertit per als més petits en part imprescindible de les passejades de gegants pels pobles de l’illa. Com els anys passen, aquells primers fillets que fa deu anys el van començar a portar i fer ballar pels carrers, ja en fa alguns que ho van deixat de fer, i en Miquelet ja n’ha conegut d’altres molts que són els que li han donat vida ininterrompudament fins el dia d’avui.
Com a fet significatiu, direm que deu anys després de la seva creació aquells que porten en Miquelet són els mateixos fillets que fa deu en tenien cinc o sis, ara ja convertits en joves que xalen portant la figura durant les festes, amb el desig que nous fillets gaudeixin dels seus balls i marxes, fillets que tal vegada seran els que, d’aquí deu anys, prenguin el relleu.
Miquel Villalonga Coll
www.gegantsmao.menorca.es
www.youtube.com/gegantsmao
gegantsmao@menorca.es
Popularity: 7% [?]
Correfoc a Alaró (2010)
Amb la festivitat de Sant Roc a Alaró el poble s'omplí el dematí de les tonades de les xeremies i el flabiol, els colors dels cossiers, i la calor típica de l'estiu. El vespre, però, arribà un dels actes més esperats al poble : el correfoc dels Dimonis d'Alaró, un dels grans correfocs de referència de l'illa. Tal volta per ser un dels més antics o tal volta per ser un dels més característics per el tipus de colla que són els Alaroners.
Aquest correfoc, enguany, contà amb l'ajuda del Ball de Diables de Vilanova que acompanyaren als Alaroners a la plaça per a crear un correfoc més gran i espectacular. Amb una quantitat de foc que a molts els hi agradaria aconseguir i amb un ritme inusual a les illes. No perquè no puguin aconseguir-ho les altres colles si no per l'estil de correfocs (dramatitzats) als que estam acostumats per aquí.
Les imatges, espectaculars, un tant repetitives, curioses i similars en les dues colles però què en cap moment varen fer que el correfoc perdés força o se fes avorrit. Les dues colles varen gaudir d'una gran sintonia a plaça (al tenir el mateix estil) i que estaven separades per la sempre agradable figura de na Marrantxa. Poc més a dir més que amb correfocs tan ben equilibrats com aquests és on s'aconsegueix crear afició.
I vosaltres com el vareu viure?
[*] Fotos fetes amb una Canon 5dmii i un 24-105 4l
Popularity: 37% [?]
El més vist a l’Agost 2010
Simplement com a curiositat, o per els nous que sempre campen per aquí, a continuació teniu els 10 apunts més vistos al llarg d'aquest Agost que ara s'acaba.
- Mucada a Sineu (2010)
- El Bou de Fornalutx (i seguim amb la polèmica)
- Estrena dels Dimonis Boiets de Vilafranca
- "Patos" a Can Picafort (2010)
- Cavallitos, o cavallets, de Vilafranca.
- Tremponada de Cossiers.
- Correfoc a Can Picafort(2010)
- El Dimoni de Vilafranca
- Dimoni de Petra (2010)
- Cossiers a Algaida (2010)
Popularity: 10% [?]
El Bou de Fornalutx (i seguim amb la polèmica)
Qui anava a dir que el què un dia va començar com una manera d'aconseguir carn per al poble acabaria en una "batalla campal[1]" tema de tanta actualitat i és que l'acte realitzat per Animalnaturalis a Fornalutx ha creat una torrentada de comentaris, noticies i demés vers un dels actes principals de la població de Fornalutx.
Per els que no hagin encès la tele, ni mirat els diaris, o hagin estat preocupats exclusivament de la Diada Castellera de Sant Fèlix a la Festa Major de Vilafranca, els de AnimaNaturalis van escenificar una paròdia el bou de Fornalutx al mig de la plaça i ben rodejats de la gent del poble (diuen que hi havia més de dues-centes persones quan el poble en te censades unes 700), com si d'una obra de teatre és tractés. I, com era de suposar, l'obra no va agradar. El problema va arribar quan de la indignació se varen passar als insults, escopinades, llençades d'ous, intents d'atacs físics on la Guàrdia Civil va haver-hi d'actuar. És a dir, com quan una obra de teatre no agradava i la gent pensava que no bastava amb no aplaudir si no que havia de fer arribar la seva queixa per via urgent. És, a partir d'aquí, que tot s'embruta i al final acaba com a "flames" als fòrums, als comentaris i demés : Els uns insultant amb l'argument de que les tradicions són sagrades i els altres insultant i anomenant paletos i incults. Com a un pati d'escola o com a moltes sessions del congrés dels diputats.
Què totes aquestes festes, on l'animal se maltracta, desapareixeran amb el temps n'estic segur. Sembla ser el camí que està agafant la societat i, si la cosa no se gira o no hi ha una gran pressió social cap a l'altra cantó, arribarà tard o d'hora.
Tot i així hi ha dues coses sobre les que m'agradaria voltar i és què en certa manera penso que els de AnimalNaturalis han fet força malament.
1. Duien un cartell on se llegia : "BASTA (no más) CORRIDAS DE TOROS". Quan anaven a un acte on no era una "corrida" pròpiament dita. Re-utilitzar està bé però queda estrany fer un acte contra un tipus de maltracte. (i fer-ho en la llengua del imperi...)
2. L'eliminació d'aquesta tradició ha de comportar omplir el lloc amb qualque altra cosa. No basta amb queixar-se. Els animals no son juguetes (i això crec que molts ho tenim clar). Però també s'ha de tenir en compte què és difícil canviar una cosa ben arrelada. S'han de trobar alternatives, s'han de trobar les posicions enfrontades, és la pròpia gent del lloc que ha de trobar una alternativa que substitueixi la festa que, per els motius que siguin, no se pot continuar fent. (o si?)
A Mallorca tenim un exemple, clar, de una festa d'aquestes característiques mal arreglada o apamada. Vos sona lo de Can Picafort i tot el trull que hi ha cada any amb l'amollada d'anneres? Hi haurà qualque cosa similar a Fornalutx? Quina és la sol·lució? O, el que és més important, hi veis sol·lució?
Tot i així sembla que han aconseguit fer que la gent en xerri. Ara veurem cap on aniran els tirs. No se perquè tinc d'impressió de que aquest any al Correbou de Fornalutx les coses no acabaran gaire clares.
[1]Com diuen alguns mitjans i comentaris a diferents blogs.
[2]Podeu veure moooooooooooooooltes més coses aquí. Al Facebook trobareu un grup creat per a tal event , a El Mundo, a Meneame.net, a IB3noticies, a Diario de Mallorca, a Animanaturalis, al Ultima Hora, al dbalears.cat i segur que m'oblido algun que altra més.
[3] De fotos no n'he feta mai cap. La foto l'he trobada al blog Corredor de Encierros. Però és de Cati Cladera. Fornalutx (2008). Publicada a : http://www.elmundo.es/
Popularity: 51% [?]
Correfoc a Can Picafort(2010)
Can Picafort, amb els Dimonis de Hiachat i els Dimonis a Lloure de Felanitx, en motiu de les festes de la Mare de Deu d'Agost s'encengué un altra cop.
Un correfoc senzill, amb molta presència de turistes que, malgrat no sabien la majoria ben bé que passava o que estaven veient sembla que s'ho passaren, molts d'ells, força bé.
Cal fer una menció ben gran als dimonions de la colla de Santa Margalida. Si de petits ja ho fan tan bé no se que foten els bergants grandots fotent correfocs! 
De fotos, aquestes són les que he pogut salvar. Me sap greu. Se me va banyar l'objectiu i ni me vaig adonar. :'(
[*] Fotos fetes amb una Canon 5dmII i un 24,105 4L.
Popularity: 25% [?]
Mucada a Sineu (2010)
La mucada ha arribat a la seva setena edició. Una festa de nova fornada, sense cap tipus de lligam clar al poble, però amb unes ganes de quedar-se que fan caure de cul.
Tota la mucada gira al voltant de la contarella del Muc del Puig de Reich i la competició d'estirada de corda entre els diferents puigs (el de Nofre i el de Reich) en el temps en que Jaume I voltava per Mallorca (matant als que xerraven "llemosí" *cofff*coff*). Diuen que si dones tres voltes al Puig amb la boca plena d'oli sortirà el Muc i duran al invocador a un gran tresor amagat per aquelles contrades.
La festa l'han coberta d'actes que van des de la peregrinació al Puig de Reich, la crida al Muc, l'arribada al ajuntament amb carro triomfal, la volta per el poble, el "encuentro", el Jaleo, etc. Actes que no varen sorgir tot d'una si no que varen anar afegint a partir de la festa inicial. Tota la festa és, si fa no fa, una ridiculització (o una sàtira) de moltes de les festes més tradicionals que ens podem trobar per les nostres terres. No cal tenir molta vista per veure les diferents festes allà reflectides. Només cal que tothom s'ho prengui a broma, només faltaria que hi hagués problemes per tot això.
Enguany, a més de tots els actes habituals, s'ha contat amb la presencia de la "follera matxó". La "follera" ha estat l'encarregada de realitzar el pregó de festes donant el sus oficial a la festa i fent començar el cercavila festiu per dintre del poble. A partir d'aquest moment han començat tots els actes protocolaris. L'encuentro, l'aparició dels personatges més significatius, la baixada ensabonada, el Jaleo, l'aparició del Home del mé, etc... Per finalitzar s'han realitzat els "jocs del Pla" que han servit per fer la tria de les persones que representaran a les figures principals de la festa. Aquests jocs, per mi, han resultat el més significatiu de tota la festa perquè és on s'ha demostrat que la gent te ganes de que la festa continuï. Veure com les persones guanyadores ploraven d'emoció al saber-se que ells representarien els personatges els propers anys crec que és el millor símptoma de que la festa, per ara, seguira viva.
I què no és guapo això?
Popularity: 38% [?]
Tremponada de Cossiers.
Els de Montuïri, dia 15, varen omplir el poble de alfabeguera, sang i suor.
Els d'Alaró, dia 16, de mocadors, suor i bon menjar.
Ara queden les dues jornades, maratonianes, de cossiers per la Vila de Montuïri. Amb Sant Bartomeu ja a tocar més d'un ja deu somiar amb colors, balls, fertilitat i llenderades. Recordau que aquest horabaixa a les 19h surten els Cossiers de Montuïri.
Popularity: 25% [?]
El Dimoni de Vilafranca
Vilafranca te dimonis, nous de trinca, i també dimoni, dels vells i tradicionals, d'aquests que foten llenderades. Els dimonis nous de trinca ja varen tenir el seu espai al blog, del Dimoni de llenderada no n'hem xerrat. El funcionament és senzill i ben barato :
- 1 dimoni
- 3 amics
- 4 llenderes
- 1 colla xeremiers
I a fer corre tot el poble tal com se fa a Petra, a Montuïri, a Sant Joan o en menor mesura a altres pobles de Mallorca. Si no ho heu vist mai només cal que pegueu per allà a la vora.
[*] Fotos fetes meves amb la Canon 5dM2 i penjades al flickr.
Popularity: 25% [?]
Cavallitos, o cavallets, de Vilafranca.
A l'hora de crear una festa la majoria de gent te dues opcions. O crear una de nova (ja sigui copiant o creant de zero cadascun dels actes) o mirar de recuperar qualcuna que se feia antigament al lloc. En el cas dels Cavallets de Vilafranca, la vila ha optat per recuperar un ball que, durant dos anys, se va ballar a la vila.
Sembla ser que el ball va ser "creat" per una docent, a l'escola de monges de la vila, poc després del 40 per entretenir als infants i fer qualque cosa més al més pur estil "cossier". La dansa està formada per 7 al·lots i una al·lota, vestits amb una roba que ens recorda als vestidets de pagès (ells, d'un temps; ella amb el típic i tòpic vestit de pagesa) i coronats (se pot dir coronat) per un capell de palla, amb una ala alçada, plomes, i flors.
El ball, en si, te tres parts que se succeeixen augmentat la vistositat i la velocitat del ball de manera progressiva acabant d'una manera força vitenca i agradable a la vista. Tot i així encara queda comentar la música que l'acompanya, creada/arranjada per un xeremier resident a Vilafranca, en Florit, que ha adaptat el "jo i un Pastor" als temps que corren.
El resultat (plàstic) de la recuperació el teniu amb les imatges i vídeos que acompanyen aquest text. Per saber el resultat real de la recuperació hauríem de xerrar amb la gent de Vilafranca. Cadascú decidirà si, realment, ha estat una bona pensada recuperar aquest ball que va desaparèixer poc després de crear-se. De totes maneres nosaltres podem opinar el que ens vengui en gana, els que realment triaran si això tira o no endavant seran els propis vilafranquers que en els anys que venen a partir d'aquest triaran si volen, o no, seguir endavant amb aquest curiós ball.
Amb els "cavallitos" ja queda tancada el que me quedava per comentar de les dues estrenes. Per molts anys cavallets, si els Vilafranquers volen, es clar. O no es vera?
Popularity: 25% [?]
“Patos” a Can Picafort (2010)
L'enfrontament estava cantat. Els "pro-patos" havien avisat amb vídeos penjats a diferents llocs de Internet, amb marxandatge i, fins i tot, amb lones gegants penjades d'edificis.
Mentrestant els de Can Picafort se preparaven. Llanxes, "secretes", guardia civil amb prismàtics vigilant la costa, policia local (i alguns mitjans diuen que fins i tot hi havia bussejadors).
I és que aquests emmascarats ja mouen més gent que algunes grans autoritats. Al final, malgrat el desplegament, se varen amollar una dotzena d'anneres vives a banda del miler d'ànecs de goma tan fotogènics i monos que han convertit la tradició en una atracció de fira gegant. Tal volta la solució no passa per imposar les ànneres de goma i cercar un consens on tothom pugui trobar el seu lloc. O no?
Tot i així trobo divertit que cap mitjà de comunicació hagi pogut captar les imatges dels ànecs de veres corrent entre la gent. (jo, personalment, no els vaig veure).
[*] Noticia dels ànecs de IB3
[**] Les fotos son fetes meves i penjades a Flickr.
Popularity: 27% [?]