Desaparició i robatori
Me trobo a gent que me demana el perquè no actualitzo el blog i me trobo una mica desaparegut. És el resultat de petites coses que han anat passant. En primer lloc aquests dies han estat els dies de més càrrega de treball a la feina. Anar tot el dia darrera de famílies i infants enguany (serà per la calor i per la crisi) se m'ha fet cansat però el que se m'ha fet més costa amunt és la desaparició d'una cosa que m'estimava molt. Fa un parell de dies me varen robar l'equip fotogràfic (tot)[1]. No era gran cosa però me l'estimava molt i allà havia anat deixant els meus euros. L'important de l'equip que m'han fotut és :
- Nikon d90 + grip (si, just l'havia comprat)
- AF-S DX NIKKOR 18-105mm f/3.6-5.6G ED VR
- Sigma AF 15-30mm f/3.5-4.5 EX DG Aspherical
- APO 70-200mm F2.8 EX DG MACRO HSM
- AF NIKKOR 50mm f/1.8D
I segurament hi ha qualque cosa que m'oblido. De tot l'equip el més identificable era el 15-30 al que l'hi havia donat més vida i te cops, cremades, qualque tros fora pintura i moltes fotos al darrera. En el 50mm també hi ha qualque senyal d'aquestes típiques que queden després de fer un correfoc.
Res. Si qualcú veu la meva càmera en mans alienes que sàpiga que no l'he venuda i agrairé l'avís. Ara tocarà no sortir gaire de festa i anar estalviant euro a euro fins poder tornar a comprar-me l'equip.
I sobre el blog, suposo que poc a poc aniré afegint qualque cosa. Tirant d'arxiu, aprofitant per posar en ordre totes les fotos antigues. Qualque cosa farem.
[1] Entre d'altres coses.
Els exàmens no perdonen…
Bé, alguns ja ho sabreu que estic a la recta final de la carrera. Els exàmens no perdonen i me lleven tot el temps que me queda per fer cosetes. Tot i així, a mesura que els exàmens van quedant 'enrera', miraré poc a poc de tornar a posar en marxa el blog.
Fins aviat.
Pere Martorell estrena blog.
En Pere Martorell, sonador d'Al-Mayurqa, ex-tamborer, etc... estrena blog. Crec que queda tot dit.
La seva direcció és : http://perejoanm.balearweb.net/
Diada de l’Àngel (o festa de l’àngel, o diumenge de l’Àngel) 2009
El temps, inestable durant aquestes passades setmanes, feia pensar que la Diada de l'Àngel d'enguany seria passada per aigua. Res mes lluny de la veritat. Més d'un va necessitar l'ajuda del protector solar per no acabar ben vermell per culpa del Sol que va brillar fins ben entrat s'horabaixa. Aquest fet va ajudar a que hi hagués una bona presència de gent durant tot el dia. Tant a peu com, els que pogueren, en bus molts ciutadans s'anaren apropant a les rodalies del Castell de Bellver per fruir del dia de festa.
Des de primera hora el pati del castell va tenir gent fent trull. Gegants de Ciutat i Xeremiers donaven la benvinguda al castell. Dintre del castell la banda de música fent peces tan clàssiques com 'Jesucrist Superstar' (cof), escacs prop del fossar, a l'esplanada : ball, conta-contes, animació infantil. I, sobretot, gent per totes bandes.
Cap allà a la una arribà el 'moment més esperat' de la diada. L'Àngel tornà a sortir del castell en cercavila acompanyat per una comitiva formada per xanques, capgrossos, gegants, xeremiers, músics, fades, granotes, un curiós cavaller i altres bèsties variades que donaren una volta al castell recordant d'on ve el nom d'aquesta festa i fent la funció de rellotge. Fou passar l'Àngel i a molts els hi va entrar la gana donant lloc a un gran dinar, compartit en molts casos, cercant sempre l'ombra que dona el pinar. Diuen que a Bellver se van a menjar les darreres panades, crespells i rubiols que s'han fet durant pasqua. Enguany, però, vaig veure menys panades, rubiols i crespells que altres anys. Serà cosa de la gana o de la crisis.
Després del dinar, ja a les quatre de s'horabaixa, actuació castellera amb els Margeners de Guissona, els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca i, diuen, perquè no ho vaig arribar a veure, ballada i concert de rondalla-rock a càrrec de Quiròpters (un altra dia serà).
Si fa no fa la festa va ser com altres anys i va tornar a ser una festa allunyada d'aquests circuits d'oci que ens fan i amb molta acceptació que és el realment important. Les actuacions i actes simplement han de servir com a punt de partida per a que la gent se relacioni. Per aquest motiu pensava que l'afegitó de un grup de 'rondalla-rock' vaig pensar que podria ajudar a fer pujar al castell a altra tipus de gent per a sumar-la a la festa però tant per l'hora com per el canvi de temps (i tal volta per el 'encara poc renom' del grup) la cosa me penso que no va acabar de funcionar.
Crec que hi va haver altres coses que no varen acabar de funcionar del tot bé com és el cas del Transport públic i gratuït. Se que la gràcia de lo del castell és pujar a peu (que tampoc és tant) però si s'ofereix transport per pujar hauria de funcionar millor. Molta gent va estar esperant poc més de mitja hora per poder pujar. Tot un record.
I a vosaltres que vos ha semblat el Diumenge de l'Àngel?
[*] Me sap greu no haver gravat la caiguda de'n Pep Toni. La càmera nova encara no la domino gaire. El proper dia prometo tenir-ho tot gravat...
[**] Fotos i vídeos son fets amb una Nikon D90.
En quina direcció tirar?
Aquestes dies de poca feina m'he fet la pregunta de cap on tirar amb el Blog. Val la pena mantenir-ho de la mateixa manera? Caldria afegir altres coses? Convertir-lo en una guia de viatges? Acceptar col·laboradors?
En quina direcció el faríeu girar vosaltres?
Sortim a l’Última Hora. (M’han publicat una carta al director!)
Jo que pensava que la carta se l'enduria el vent i quina sorpresa més grossa he tengut quan, fa una estona, he pegat una ullada al diari i m'he trobat la versió reduïda del apunt que vaig fer mig en broma mig en serio.
Espero que ningú s'ho prengui massa seriosament.
Na cendrada, la bèstia de foc de Binissalem.
Si per qualque cosa va servir l'apartat de bèsties de l'AtiarFoc d'enguany va ser per veure l'estrena d'un parell de bèsties de foc. Començam amb la més impressionant de les que s'estrenaren, la de Binissalem. Me sembla que se diu cendrada i, per donar el toc característic que tenen els dimonis de Binissalem, aquesta bèstia també va dintre d'una bota de vi.
Per les seves mides com a bèstia no se si tendrà molt de futur però por fa una mica. Me sembla que va ser la més comentada i fotografiada de l'AtiarFoc d'enguany.
[!] Les fotos son fetes amb la Fuji que encara no s'ha recuperat de la pluja... :'(
[!!] Sí, ja se que la segona foto la vaig posar però així li dono una mica més de vida.
El civisme s'en va de festa? NO! d'Oftalmòlegs!
I és que per veure segons quines campanyes has de tenir la vista prou bé. Aquest és el cas de la campanya 'El civisme s'en va de festa' que han muntat a Pollença per fer 'Pedagogia de la Festa' i, de passada, saber quines son les persones que tenen millor la vista. Per a mostra, un botó.
I se que tal volta me donaran la culpa a mi per no emprar el S.O. que toca amb el Navegador que toca i tota la resta però crec que és prou important que si se gasten els calers públics d'aquesta manera TOTS ho poguem veure, o no?
[*] La campanya l'he vista anunciada per diversos llocs. mallorcaverbenatour (que ara duen el cat i son més professionals que mai), el Blog d'Urxella...
4rt Aniversari del Blog. I ja en van 4…
Ahir va fer 4 anys que gastam (o gasto) temps i energia en mantenir aquesta plana. 4 anys d'escriure cabòries sobre el voltar amunt i avall per l'illa amb la càmera de fotos penjada.
Ho haurem de celebrar a la propera verbena.
El casc pels dosos, els verds i les seves magnífiques intencions.
Ja fa un parell de dies que el tema del casc per els dosos està ben
calent[*] gràcies a la decisió presa pels Castellers de Vilafranca
d'emprar una 'gorra especial' per protegir als dosos de la seva
formació. Decisió poc encertada, no per el fet de voler protegir als
nins, sinó per la manera com s'ha fet.
No cal dir que no son els únics que ja han actuat així. No fa gaire
els Castellers de Sants ja varen realitzar una cosa similar deixant de
banda la resta de colles i emprant un casc sense cap tipus d'estudi.
L'arribada del casc real també va ser feta a corre cuita i sense cap
tipus d'ordre o d'estudi. Tot això sempre recorrent a la seguretat
dels infants (cosa que juren i perjuren les colles que estan
implicades).
Ara bé, està bé que decideixin aquestes coses sense contar amb la
CCCC[1]? Quin poder demostra aquest organisme? Què s'hauria de fer si
qualcú el contradiu? Realment son tan bones aquestes proteccions pels
infants?
En el tema de la coordinadora no se ben bé que se podria fer al no
estar gaire ficat en política internacional castellera i en el que se
cou en aquells àmbits[2]. Ara bé, deixar el tema de la seguretat només
en mans dels elements de protecció ho trobo d'una hipocresia majúscula
[3]. La seguretat és qualque cosa que s'obte realitzant les proves
necessàries als assajos i evitant caigudes innecesaries i això no ho
arreglarà cap casc. Al Concurs, a algunes diades i a molts assajos
podem trobar exemples de problemes de seguretat (i basta en mirar-nos
a nosaltres mateixos). Millor, idò, no emprar el tema del casc com la
bandera de la seguretat. Millor emprar el que va dintre...
Ara bé, això només son idees malaltes d'un casteller de la zona
nononotradicional i desconnectat del món.
[1] Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
[2] Suspendre a la colla de la protecció que dona l'asseguradora
durant X temps podria estar bé...
[3] I llegir comentaris tan desafortunats, infantils i victimistes com aquest d'en
Miquel Ferret Miralles encara més : 'El David em va dir ahir que vol
acabar amb el tema de la gorra i que si
no volen que ens la posem, no ens la posarem.
O sigui que a esperar que ens portin el casc dels dosos el mes aviat
possible (i que no patim cap caiguda els propers mesos).' on sembla que els verds sempre han tengut uina por i una preocupació especial per els infants com bé han demostrat concursos o mitjançant intents de 'torres impossibles'. Comentari
llegit a partir del blog de Lo
negre de Terrassa)
[*] Admirador pilaner, Negre de Terrassa, Guillermo Soler, Frikilandi verdusco
[!] Se que he repetit la foto i me sap molt greu. Però no he pogut cercar cap de nova...












