Blog d'en Potti De festa en festa, de plaça en plaça

Festes de Sant Ibuprofé 600. (del 4 al ? de setembre).

Aquest cap de setmana, i recuperant una tradició que ja creia perduda, he pogut tornar celebrat les festes de Sant Ibuprofé 600. Amb una programació ben farcida del bo i millor que podem trobar per aquí a la vora.

El pregó de festes va venir a càrrec del queixal major. Un pregó incisiu que, lluny de refredar l'ambient, va posar vermelles de ràbia a les genives que se dedicaren tot el vespre a picar tot allò que volien en una verbena ben coenta. Sort del correaigua que va aconseguir calmar els ànims.

Amb l'arribada del matí començà la festa gran. Ens desvetllarem al so del repicar de l'esmalt dels premolars. Una d'aquestes repicades que queden gravades de per vida a la gent del poble i que provocà que les genives, encara de ressaca, s'aixequessin de mala baba. Ni el ball de cossiers amb la boca oberta ni les carreres de joies, que consistien en aconseguir les estampetes de Sant Ibuprofé, posteriors serviren per calmar els ànims. A mig matí ja la cosa estava tensa i el poble a rebentar. No s'havia acabat de dinar i les galtes ja estaven ben plenes i inflades. Si és que quan hi ha festa tothom perd el nord. L'horabaixa no deixaren de succeir-se els actes festius. Per sort el cansanci i el camí daurat marcat per Sant Ibuprofé varen aconseguir calmar als premolars (que encara seguien repicant) i a les genives que estaven ben enfadades pel pregó de festes incisiu del queixal major. Ja cap al vespre, amb la tranquil·litat que dona el canvi de temperatura i la visita dels sempre benvolguts familiars a aquestes dies festius s'encarà la jornada literaria de Sant Ibuprofé. Enguany dedicada a la motivació i a l'orientació de l'alumnat a classe. Molt poca afluència de públic. Els aldarulls tornaren poc després del sopar. Amb la bervena just per començar genives i canines reprengueren els aldarulls que foren calmats amb cops de xupitos i un parell d'odes a Sant Ibuprofé.

Diumenge al matí el poble s'aixecà diferent. El sopar del vespre anterior havia fet efecte. Tot pesava, i molt, les genives tremolaven pensant en la seva figura perduda, la colla de les galtes recordaven vells temps i, poc a poc, la cosa semblava calmar-se. A l'hora de l'ofici no cabia ni Déu. A fora plovia. La colla de les incisives realitzaren el ball de l'oferta amb gran alegria. Les altres colles aplaudiren pesadament, assegudes als bancs, mentres miraven estranyades que de diferent se veia tot a través de les vidrieres de l'església. I és que la vida d'aquest Sant donava molt de si. Ni les ganes de dinar ni la fam varen aconseguir despertar al aturdit auditori, que encara patia els efectes de totes les festes, arribant tard al concert que Dervish on, un cop començat, no se podia entrar. La colla de les genives, la més activa de les festes, aprofità l'ocasió per donar les darreres fuetades a unes festes que ja s'acabaven. Demà, amb un poc de sort, serà la traca final.

Visca Sant Ibuprofé!

Visca!

[*] LA imatge és de la Wikimedia.

Envia-ho al twitter Delicious Facebook