Claustrefobia 2010 a Muro
L'espectacle / correfoc Claustrefobia que fan els Dimonis de la Pedrera de Muro per la festivitat de Sant Joan sembla que funciona. Enguany, en la seva (tercera?) edició el claustre tornava a estar ple de gent que tenia ganes de veure aquest espectacle. Per mi aquest correfoc m'estrenava en això del "claustrefobia". Enguany l'espectacle se va dividir en dues parts.
Primera part : els dimonions!
La primera, protagonitzada per els més petits, fou lenta. Presentaren un espectacle, que en certa manera recordava una actuació de final de curs, on els petits participaven de la part musical dels dimonis. En dues tandes, per edats, els petits sonaren (i de quina manera) els timbals ajudats sempre per els més grans. A primera fila, els pares amb multituds de càmeres, feien de murada.
Acabats els dimonions tota la gent del claustre se dispersà i quedaren just un parell de persones. L'ambient quedava estrany.
Segona part : el correfoc de ben de veres.
La segona part fou el correfoc pròpiament dit. El correfoc presentà la història d'amor entre una joveneta i el seu mestre, truncada per la 'gelosia?' d'una companya de classe que la matà i l'enterrà dintre del convent. Com no podia ser d'una altra manera la venjança no va tardar en arribar i al final la història se tornà una orgia de sang. Després de la introducció via audiovisual amb una pantalla muntada per a tal efecte va aparèixer la joveneta en qüestió, na Verònica, que amb un crit esgarrifós donà inici al correfoc. El dimoni gros sortí d'una trampilla situada al mig del patí i la resta de dimonis no tardaren a aparèixer. Carretilla rera carretilla el correfoc arribava a moments on el foc deixava pas a la representació fins que, finalment, Verònica partí cap a les catacumbes (d'on havia sortit el dimoni gros) i s'acabà la festa.
El lloc, la veritat, ajuda molt i dona una ambientació magnífica per dur a terme actes d'aquests. Ara bé, el correfoc, en si, no fou dels millors, personalment fou un poc lent i avorrit. Baix el meu punt de vista els correfocs han de comptar amb dues coses : per una banda la participacio del públic i per l'altra la capacitat dels dimonis per a estirar a la gent a participar-hi. I va fallar un poc tot. Ni molta participació (que fou pràcticament nul·la, davall del foc pràcticament només hi havia dimonis d'altres colles) ni una gran interacció entre els dimonis i el públic (que estava tot resguardat davall de la porxada del claustre). De foc, però, hi va haver per a tots i més. Va haver-hi moments del espectacle on pràcticament no se podia ni respirar de la quantitat de fum generat i és que un lloc tan garrit per fer-hi correfocs havia de tenir qualque "pega".
D'altra banda, i mirant de saber un poc més d'aquest correfoc, m'he adonat què han emprat, com a mínim, el mateix que feren l'any 2008 (i tal volta del 2009?). El mateix espectacle, la mateixa gent, la mateixa manera de fer les coses. Com no l'havia vist mai, ja m'anava bé. Però no se què hauran pensat la gent que han assistit els darrers anys.
I vosaltres hi vareu anar? Què n'opinau?
[*] La major part de les fotos son fetes per mi menys les que posen Mayolicus (que estan fetes per en Mayolicus)
Popularity: 96% [?]
30 i 31D Diada de Mallorca, la festa de l’estendard i l’home dels nassos
L'estendard, la Diada de Mallorca, hauria de ser qualque cosa més que una manifestació i una mostra de dances i coses estranyes per a guiris. Manifestar-se és necessari. Si darrera hi ha una fita noble encara ho és més. Però si la manifestació no és veu reflectida correctament al acte central i simbòlic de la Diada aquesta, sincerament, crec que perd força.
De la manifestació ja molts han parlat així que cadascú pot treure les seves idees. En canvi si xerram de l'acte central de l'Estendard la cosa queda un poc més coixa. Com molts dels actes del nostre estimat ajuntament és un acte pensat per fer la foto i poder gaudir d'un adjectiu més o menys despectiu segons els ideals que defensa el polític de torn. Dia feiner, a les 11 del matí, qui anirà al centre per poder poder participar de l'acte? Podem fer la llista si voleu però crec que no és necessari. Amb poc menys de 6 línies ja tenim a tots els participants i actors ben definits i molt, però que molt, aliens a la cultura dels ciutadans.
No tot és dolent. Veure els Cossiers de Palma se converteix en un acte quasi místic (sobretot si has fet tard el dia anterior) on no entens ben bé perquè hi son (i tampoc ningú no s'atura a explicar-ho). Però veure com surt el dimoni de dintre de la Seu és l'experiència que t'apropa al Nirvana! Seran xerecs, seran desconeguts, però son els únics que en lloc de matar al dimoni cada any corren davant d'ell. És a dir, d'originals tenen una bona estona. Junt a ells apareixen els cavallets i tota la resta de figures que queden molt bé davant els turistes que campen per la nostra ciutat però què són gairebé desconeguts pels habitants de la ciutat on conviuen.
Qualcú entén tot això? Jo, sincerament, no. Si ens volem preocupar per els símbols, fem-ho bé i que la cosa no se quedi en quatre corones i un parell de crits a l'ofrena floral. Si volem reivindicar coses comencem per reivindicar actes vius i simbòlics. D'altra banda, senyors de l'ajuntament i rodalies, si voleu que la gent participi d'actes basta que ens lliureu de la feina i faceu el dia 31D festiu. Interessa? Segurament No. Però seria un detall vers a una data què, històricament, té molt més a veure amb nosaltres i amb la nostra cultura que el famós dia de la hispanitat o la Falsa Diada de Mallorca (que per cert, és tan important que la seva data al calendari tampoc és festiva).
[!] Dia 31D me comentaren que seria frapant veure a tots aquells que s'agrupaven a l'esquerra de l'estatua gaudint i donant suport al acte. Tal volta els de la plataforma haurien de fer un pensament...
[*] Les fotos son fetes amb una Fuji s2 pro. La pagesa enfadada és cosa de l'ajuntament!
Popularity: 5% [?]
12 hores de glosa. Edició 2008.
Aquest és, per definició, un d'aquests actes que queden fora de tots els diaris (avui no ha sortit esmentat a cap d'ells) quasi tots els diaris (al Balears, a l'edició impresa, ha sortit un extens reportatge segons podem llegir als comentaris). Cultural, reivindicatiu i molt participatiu per als que els hi agrada el món de la glosa basta definir la trobada com a magnífica. Ara bé, poder fer una imatge vàlida de tot el que varen significar, i ser, les 12 hores de glosa en un apunt al blog a mi, que no som pas un lletraferit, se me fa realment difícil.
Si ens aferram a la part programada [1] de l'acte més o menys va seguir tot allò que estava previst. Se començà per la trobada a s'escorxador i, després d'una espera amenitzada mitjançant el cant improvisat amb diferents tonades l'arribada, quasi triunfal (la gana ja apretava), dels menorquins marcà el inici del dinar. Després, gloses i més gloses destacant intents d'imitar als cantadors d'albaes valencians. Un cop acabat el dinar i aconseguir posar d'acord a molts glosadors va començar la peregrinació, acompanyada de xeremiers, cap al primer dels bars, Can Biel Felip. A partir d'aquest moment se feren dos grups de glosadors per tal de tenir temps d'arribar als diferents bars... Riu dolç, Aloa, Ca'n Angel, Lorien i el Pinzell. Allà, amb un Pinzell ple de gom a gom de glosadors, se feu el concert participatiu[1,5] de la 4a Carlinada que va posar el punt i final (organitzatiu) de la jornada glosadora.
L'estada i el nivell mostrat als diferents bars va ser irregular. Si n'he de destacar alguns destacaria Can Biel Felip i Can Angel. El primer per la magnífica rebuda (gent i sobretot menjar[2]) i les ganes que posaren els glosadors. El segon Can Angel, perquè el rodatge és nota i encara s'hi varen notar les ganes. Dos focus de glosa (una de tonada menorquina i una de corrandes) varen omplir el bar. Realment espectacular en Cabaní. 
. La part negativa, enguany, fou Lorien (on no s'arribà a fer res, el bar estava ple i s'arribà força tard) i el sopar al Pinzell (una bossa de plàstic amb un entrepà amb molt de pa, una poma i una botella de plàstic) més digne d'anar de Pícnic o de pica-pica d'entre bars que de sopar després d'una jornada tan intensa.
Si ho miram per la glosada aquesta 'mitja marató' s'ha convertit vertaderament un pou de sorpreses. No només per poder conèixer a personatges que deixaran la seva petjada en el món del cant improvisat dintre del nostre país[3] si no el fet de poder gaudir d'aquest mestissatge que se forma a la trobada. Poder veure glosar a tothom (o tots els que ho varen voler intentar) amb les tonades de tothom (menys a la manera dels país valencià malgrat hi va haver algun intent) és el millor d'aquesta trobada. Cal destacar les magnífiques intervencions d'en Mateu 'Campo Vidal' Xurí que fou el dinamitzador i moderador de la jornada ajudant a canviar la tonada sempre que era necessari.
Si se glosà 12 hores seguides no ho puc ben assegurar. Ara bé, crec que tots els que se varen apropar s'ho passaren d'allò més bé. Llàstima que coincidís amb multitud d'altres actes com les Nadales de Manacor o el concert a Sa Factoria.
Fins l'any que ve? Jo espero que si.
Actualització : He afegit un parell de fotos. Demà, o demà passat miraré de penjar aquí mateix 4 o 5 vídeos de tot això.
Actualització2 : Els vídeos estan afegits aquí. Hi ha gent que no s'ha adonat.
[1] Si més no curiós que a una trobada d'improvisadors se programin les coses.
[1,5] a nivell tecnològic s'anomenaria concert 2.0.
[2] ensaïmades, coca de verdura, napolitanes, etc...
[3] cal posar noms?
[!] Les fotos son fetes amb la Fuji s2 Pro i molt de coratge.
Popularity: 4% [?]
La sibil·la, com el rei, avui tornarà a cantar.
Què feis mirant el blog en lloc d'anar a pegar una ullada (i una orella) per sentir la sibil·la?
La lletra :
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
perdent los naturals delits.Ans del Judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.Als mals dirà molt agrament:
— Anau maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!Als bons dirà: — Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
I per saber més coses hi ha DVDs, Exposicions, wikipedies i d'altres... Què més voleu?
Popularity: 1% [?]
Globalització, albarques i plats tradicionals.
La globalització ja fa temps que ens envolta. Entre monestirs, monges, esglésies, pedres centenàries, cases on vivia el Greco, estàtues de Cervantes i altres herbes trobam això. Una tenda on venen albarques just devora de plats 'tradicionals toledanos'. Quina gràcia. eh?
Popularity: 2% [?]
Unes noces de pinyol vermell
Crec que és la millor manera de definir-les. Felicitats Pere Joan i Margalida. Per molts d'anys.
Popularity: 1% [?]
Més del correfoc a Mancor
És sempre d'agrair veure els dimonis interaccionant amb els participants quan no duen foc. Espero que no se vegi massa fosca. Això de jugar amb la llum i la foscor als ordinadors no sempre surt tot lo bé que un espera.
D'altra banda crec què hauríem de desmitificar una mica el correfoc. La llicència periodística que s'han pres diguent que els de Mancor reinventaven el correfoc amb aquest darrer que han fet a Mancor trobo que és molt exagerat. Aquest darrer, el 'corredimoni' va ser tal com el de Cap de Pera. (salvant diferències en número de participants, tipus de final, etc...). És a dir carrers estrets, la gent al davant, molts dimonis al darrera, foc i aturades on els dimonis 'interactuaven de tant en quant'. Incús va haver un carrer que feia un poc de baixada ple de 'cortines'. Què sortís bé no vol dir que sigui tot ben nou. Hauríem de tenir un poc de memòria.
[*] La foto és del correfoc de Mancor (què semblava Londres). Feta amb la Fuji S2..
Popularity: 2% [?]
Dels nous Cavallets de Mancor (la història de Rotlà Lai, història i llegenda de la conquesta de les alqueries sarraïnes.)
Poc s'ha comentat dels nous cavallets que ara campen per l'illa i massa del correfoc (que ja afegiré un parell de coses demà). A Mancor, dissabte, els de l'associació Arrels de la Val feren la seva primera colcada. Per on jo campava, plovia, i veient que la Serra també estava més que tapada, grisa i fosca, ni se m'acudí anar-hi per veure l'estrena així que ni vaig fotografies, ni vaig veure el ball, ni la presentació, ni vaig sentir la història anunciada com :
ROTLÀ LAI, HISTÒRIA I LLEGENDA DE LA CONQUESTA DE LES ALQUERIES SARRAÏNES ( Biniatzent, Biniarroi, Massanella, Mancor de la Vall)
Poc puc opinar. Per el que he vist als diaris els cavallets semblen estar força ben fets i varen arribar a sortir a donar una volta. Son fets de'n Manel Albà que també els hi ha fet els gegants i na Boscana (la 'vaca-burra' tal com la va batiar un homenet que mirava de públic).
Ara queda veure com evolucionaran aquests cavallets, les seves danses? i, sobretot, veure com el temps respon les preguntes sobre quin paper tendran a la festa? Seran ben aceptats? Hi haurà lloc per ells? Quedaran exposats dintre d'una cotxeria i els trauran quan s'enrecordin? Quedaran com una cosa estranya al més pur estil dels cavallets de Llucmajor o els que hi ha per Palma?
Popularity: 4% [?]
Correfoc a la Fira de l'esclata-sang de Mancor 2008
La Fira de l'Esclata-sang de Mancor és una d'aquestes cites que d'un temps cap a aquesta banda se van tornant fitxes per tots aquells als que els hi agrada tot això del foc, la pirotècnia i els dimonis. Agradi a tots o no els Dimonis de Mancor de la Vall s'han fet un lloc entre les colles gràcies a muntar espectacles més que correfocs i vulguis que no això és nota.
Les bèsties.
Un poc passades les 10 del vespre les bèsties començaren a encalentir, així com varen poder, l'ambient. Així com varen poder perquè poca cosa varen poder fer. La cosa va ser vista i no vista. 4 flamerades, dues bengales i fi. Segueixo pensant que això de deixar les bèsties totes soles, com se va fer a l'Atiar Foc, no té gaire futur.
El correfoc.
Una estona més tard, cap a les 11 del vespre, començava el 'correfoc' com a tal. I mai millor dit. Enguany els de Mancor pensaren fer un correfoc en el que la gent, en un principi, no pogués sortir del recorregut. Carrerons estrets, dimonis i gent, molta gent. Al cap un cert record al correfoc de Cap de Pera. Fou apagar les llums i poc després començar a sentir picarols, tambors i els xiulets tan característics de les carretilles.
El correfoc se desenvolupà per tota una serie de carrerons estrets de Mancor. Els carrers eren tancats als seus encreuaments amb reixes metàl·liques separant d'aquesta manera als participants del públic (com a un 'encierro') amb la particularitat de que si entraves no podies sortir.
Al llarg de la major part del recorregut el correfoc no va estar gens malament. Va gaudir d'un ritme força ràpid gràcies a la gran quantitat de dimonis de la que disposaven (recordem que al correfoc hi participaven, a banda dels de Mancor, els de Binissalem, els de Son Sardina i els de Son Gotleu) provocant que sempre te topessis amb algun d'ells i dificultat que s'apagués el foc (malgrat hi va haver moments on no hi havia molta llum). Al llarg del recorregut també hi havia col·locades cortines de foc i altres recursos pirotècnics. A l'hora molts dimonis que no només se dedicaven a cremar carretilles si no que interactuaven amb els fotògrafs[1][2] i els participants donant un ambient molt especial al correfoc. Ara bé, hi havia moments on l'ambient ( entre els carrers, la gent i el ambient carregat de foc i fum) no era respirable. Una cosa a tenir en compte per properes edicions d'aquest estil de correfoc.
I el gran final?
El final, però, va ser desastrós estrany. Una aturada, que ja va fer perdre el ritme tan bo que duia el correfoc, per col·locar als dimonis de Mancor sobre uns andamis i fer una espècie de bateig de foc a les altres colles que participaren en el seu correfoc. L'arribada a la zona de la torrada/concert/bar i la re-mescla estranya amb una 'filarmònica' poc filada i unes bateries poc trempades i amb poc ritme que precediren, o no (perquè aquest tros el tenc un poc embullat), a una cremada final que molts no sabien d'on havia sortit.
Les meves amigues de les cadenes.
I com no podia ser d'una altra manera he de dir cosetes sobre les meves amigues de les cadenes. Me va agradar, i molt, el fet de tenir-les com 'encenedores' dels dimonis. La veritat és que l'imatge quedava molt bé i donava color a la sortida dels dimonis. Però com suposo que les cadenes tiren molt ja, al final del correfoc, i quan tots els tambors pujaren damunt del escenari, elles sortiren a primera fila a fer girar les cadenes. Com sempre, estrany veurer-les a peu de plaça i on només els de la primera fila poden fruir d'elles.
[1] Cada vegada veig més fotògrafs i menys públic. Estic per deixar de dur la càmera o, en el seu cas, dur-la només per un tros de correfoc i per l'altra passar d'ella.
[2] Per cert, i crec que quasi se mereixeria un apunt, a mi, personalment, me dona igual si hi ha dos, tres o quatre concursos de fotografia i entenc que a un lloc on hi ha molta gent puguin haver-hi empentes però, el que no trobo gens correcte és que els fotògrafs se dediquin a pegar sempentes, insultar i molestar als participants de qualsevol acte per tal de treure una bona foto. Una llàstima no haver-ho pogut fotografiar...
Popularity: 8% [?]