Blog d'en Potti De festa en festa, de plaça en plaça

8Mar/107

I ara : El “Última Hora” també m’agafa fotos! (fora dir res)

Obrim el Última Hora del Diumenge 7 de març del 2009. Anam a les planes centrals on se troba el Dominical. L'obrim per la plana XVIII baixam la vista.

Un article dintre d'un fons taronja. Fa 551 anys va morir Ausias March (d'acord). Tiram la vista cap avall. Imagenes de Ayer : Motoristas de los 50, en Sagrera. "TEXTO : Eugenia Planas. FOTO: Planas Montanya i la fotografia cara feliç de les dues persones que hi participen. Baixam la vista cap al següent article : Por Domingo Jiménez Riutord. Paginas de Antaño : Fiesta del Estandarte i ...

De Hemeroteca

Just la imatge del mig se sembla molt a :

Festa del Estendard

I penjada al web per il·lustrar un apunt sobre la Festa del Estendard que trobareu aquí i aquí.

Tant costava posar que havien trobat la foto a un web d'un que se fa dir Potti? Mira que hi ha maneres de contactar amb mi...

I ara què?

[*] El retall de premsa està agafat del Última Hora (Diumenge 7 de març del 2009. Dintre del Dominical. Plana XVIII)
[**] Gràcies, Binari, per l'avís.

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

3Mar/100

Castellers al “Dia de les Illes Balears 2010″

Com ve sent habitual en els darrers anys el dia que les Balears se posen "de festa" per celebrar l'Estatut els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca se troben per primer cop a una plaça.

3 de 7 cdm

Malgrat que els Castellers de Mallorca presentaven un programa més ambiciós amb el 3 de 7 amb l'agulla com a castell més gran (gràcies als dos mesos d'assaig que ja duen) els Al·lots de Llevant no se quedaven darrera. Amb només dos assajos els verds plantejaven el primer castell de 7 de la temporada i dos castells de 6. Tant una colla com l'altra ho aconseguiren.

3 de 7 amb l'agulla

Obriren plaça els ciutadans amb el segon 3 de 7 de la seva temporada. Castell que va pujar força bé i s'acabà deformant al pis de quartes mentre se baixava. En segona ronda els granes bastiren el primer castell compost de la temporada illenca. Talment com l'any passat repetiren el 3 de 7 amb l'agulla i el varen haver de lluitar per poder-lo descarregar al deformar-se més del que seria convenient l'estructura del 3. Un cop deixada l'agulla tota sola damunt la pinya el castell no va tenir cap més problema. Per acabar les rondes de castells els llonguets anaren a per el 4 de 7 que malgrat deformar-se sobretot a nivell de quartes se va poder descarregar bé.

Els Al·lots, per la seva banda, obriren plaça amb el 4 de 7. Un castell amb una mida excel·lent i força lleuger que desmuntaren per indecisió de la canalla. Repetint ronda tornaren amb el mateix 4 que tornà a mostrar unes mides excel·lents i on se notava la feina realitzada l'any anterior amb el 4 de 8. A segona ronda descarregaren un 4 de 6 amb l'agulla i fou amb el 5 de 6, a tercera ronda, on patiren més quan la torre de l'estructura composta començà a deformar-se. Tot i així els manacorins varen defensar-la descarregant tranquil·lament l'estructura.

adll

Per acabar tant Al·lots de Llevant com Castellers de Mallorca descarregaren el pilar de 5.

Al·lots de Llevant : intent desmuntat de 4 de 7, 4 de 7, 4 de 6 amb l'agulla, 5 de 6, pilar de 5
Castellers de Mallorca : 3 de 7, 3 de 7 amb l'agulla, 4 de 7, pilar de 5.

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

13Feb/100

Arriba el carnaval

... i basta donar una volta per l'Ajuntament de Palma per adonar-se'n. En Tomeu i na Margalida ja estan ben preparats.

Gegants de Cort Disfressats

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

11Feb/100

Santa Àgueda a Sencelles. Gegants, caparrots, xeremiers i castells.

Santa Agueda és una santa ben curiosa. Coneguda per la contarella que diu així [1]

Santa Àgueda

Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir en que li van tallar les dues mamelles. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides.

Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó.

Santa Àgueda a Sencelles 2010

És patrona de diversos llocs i reconeguda com una manera de reivindicar el feminisme (les dones són les que, per uns instants, agafen el comandament de la ciutat/poble tomant així l'ordre establert. Malgrat a Ciutat trobem mostres d'aquesta festivitat reflexada en actes d'algunes cases regionals a Sencelles la trobam com a patrona del poble. Recordar la Santa és pura curiositat històrica per les reminiscències que té a la festa (la Degustació de les “mamelletes” de Sta. Àgueda i moscatell té la seva gràcia). Tot i així ja queda ben poc d'aquesta santa al programa de festes.

Santa Àgueda a Sencelles 2010

Dissabte passat va celebrar sencelles un dels actes de la festa anomenat Homenatge a la cultura de Sencelles on se donaren cita gegants de diversos pobles de Mallorca, Capgrossos (de Sencelles i de Palma) i els Castellers de Mallorca. Tot i qua ni l'actuació dels Castellers fou gaire especial (2 de 6, 4 de 6, 3 de 6 amb l'agulla, 2 pilars de 4) ni els gegants i els capgrossos feren res en particular l'acte va ser entretingut i familiar (segurament la festassa vengué després). A destacar el parlament fet per el xeremier i compositor (i moltes altres coses) Joan Florit.

Santa Àgueda a Sencelles 2010

Santa Àgueda a Sencelles 2010

Santa Àgueda a Sencelles 2010

L'escrit

Bones a tothom:
Per segon any tornem a trobar-nos amb la companyia d’aquestes colles geganteres, dels caparrots, enguany castellers, però sobre tot, mos trobam amb les ganes de fer festa. Gràcies a tots per ser aquí.
L’any passat es va homenejar a la família Llargo com a portadors i transmissors de musiques tradicionals, musiques d’arrel, musica popular. Enguany l’homenatge vol ser molt més ampli; volem donar reconeixement a tota la cultura sencellera i per extensió a la cultura mallorquina. Esper idò que, fora anomenar a ningú, tots vos sentiu al•ludits per la part que vos correspon.
Quan anomenem el mot “Cultura” és bo de fer que només pensem amb activitats com ara la literatura, la música, la pintura, l’escultura i altres d’aquest estil; però, el significat d’aquesta paraula és molt més ample. Cultura és tot el coneixement i les eines que tenim per aplicar aquest coneixement. Hi ha una cultura gastronòmica, una cultura espiritual, una cultura social que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, una cultura del vi, una cultura del bar, una cultura de prendre la fresca a l’estiu i així puc seguir fins anomenar totes i cada una de les activitats que, per petites que siguin, formen part de la vida de tots i cada un de nosaltres. La cultura som les persones i els coneixements que tenim, junts, com a poble
Una conversa a un bar entre dos caçadors o dos cercadors d’esclatasangs o dos qui xerren de cuina o de música o de qualsevol cosa que vos pugui passar pel cap, esdevé una transmissió d’informaci. Mentre la informació vagi corrent de boca en boca, esdevé viva.
Quantes de paraules o eines que feien servir els nostres padrins per referir-se a les feines del camp han desaparegut pel fet de no ser utilitzades. Les cases que es fan avui ja no tenen aigovessos, ja no hi ha sabaters amb bigalots, no hi ha voreres que se xermin no hi ha garingoles envoltant tarongers i els galivans romanen arraconats a qualsevol vorera.
!!! VIUS !!!! Tot allò que no s’usa, està condemnat a desaparèixer.
Tampoc no és que haguem d’enyorar anar a guardar porcs o tomar ametlles, la modernitat no té per que esser un enemic de la cultura.
No cal ser molt viu per pensar que a qualsevol altre banda del món aquesta cultura diària que ens envolta és diferent. Tal volta prop de 40 anys de dictadura dedicada a enaltir les benevolències de cultures diferents i a menysprear les nostres com a cosa de pobres o ignorants ens han impregnat d’una certa deixadesa envers les coses que ens són pròpies. Els mallorquins a vegades sembla que tenim més apreci per lo que ve de fora que no pas per “lo nostro”. Heu de creure i pensar que la nostra cultura és tant bona com qualsevol altre, i pel simple fet de ser nostra, l’hem de sentir, estimar i viure amb tot el nostre cor i el nostre esperit.
Actualment la globalització perfectament transportada pels mitjans de comunicació prova de vendrer-nos allò que abans ens era imposat. Cada dia, per la ràdio, la televisió i la premsa ens bombardegen amb propagandes de lo bo que són altres modes de viure, pizzes enlloc de coques de trempó, hamburgueses enlloc de bones tallades de llom, rock&roll i hiphop en lloc de glosadors, gaites cèltiques i no xeremies, estil de vida americà. . . si senyor, coses vingudes de fora que suposadament ens faran més feliços.
Si mai aconsegueixen que deixem de ser com som - per semblar-nos als americans, als madrilenyos, als anglesos o a qui sigui - podeu tenir per ben segur que encara pretendran de bell nou fer-nos creure que no tenim el que ens cal per a ser feliços.
Tot allò que tenim ens fa lliures, tot allò que no tenim i desitgem, ens fa ser esclaus.
Es ben hora d’espolsar-se sa són i veure que essent com som amb la cultura que tenim, podem ser lliures.
Musics, escriptors, cuineres, dones de fer net, pintors de quadros i parets, xofers, advocats, brodadores. . . :
Tots plegats som cultura i defensar la cultura és defensar-nos a nosaltres mateixos.
Visca Sencelles, Visca Mallorca, Visca la Terra.

Joan Florit Salas, Sencelles 06/02/2010 – Homenatge a la cultura, Sta.Agueda 2010

[1] Tret de la viquipèdia.
[2] Cançoneta popular :

Venga Hermanas
vamos pa' Catania
pa que la santita
nos arregle la castaña

[*] Imatge de la Wikipedia
[**] Fotos fetes amb una Canon 5d MII i l'ajuda divina.
[***] L'any passat ja varem xerrar per aquí d'aquesta festa.

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

27Jan/101

AtiarFoc 2010. Cinc fotografies (I)

Cinc instantànies de l'AtiarFoc 2010. Poc a poc les anem treguent.. :-)

AtiarFoc 2010

AtiarFoc 2010

AtiarFoc 2010

AtiarFoc 2010

AtiarFoc 2010

[*] Totes fetes amb una Canon 5dmII i 24-105 f4 L (el dia que tengui el 2,4...) :-)
[**] I tenc les del cossiers en espera. Ai, ai... :'(

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

24Jan/1061

AtiarFoc 2010. I ara? (comentari del correfoc)

(atenció, apunt llarg) Bé. L'Atiar ja ha passat. I ara? A mi, personalment, no m'ha acabat de fer[*]. (suposo que demà miraré d'allargar un poc aquest apunt, contant la idea amb més calma i penjant alguna que altra foto).
I a vosaltres què vos ha semblat? Com l'heu vist?

[*] I me sembla que no he estat l'únic, al meu redol (un cop arribat al Parc de la Mar) tampoc els hi ha entusiasmat l'espectacle.

---

Idò ja ha passat. Ahir per fi se va donar el sus a l'AtiarFoc 2010 (el de la Iguana) que tanta expectació ha aixecat entre les colles de dimonis i part de la gent seguidora d'aquests trulls. El resultat? Difícil de definir. Baix el meu punt de vista, pobre. L'espectacle el vaig trobar lent i, com molts altres, segurament no vaig veure la línia argumental que suposadament hi havia. He de dir però, que segurament, jo em trobo influït per tota la polèmica, per llegir tot el trull que s'han dit als diaris i per veure com la gent es dedicava a inflar o desinflar l'espectacle que ens trobaríem. Anem per parts.

La sortida!

Les colles sortiren de l'escola Jaume I després d'uns 7 minuts d'espectacle pirotècnic que jo vaig trobar força fluix. Lent, tal volta avorrit? Jo diria que sí. Segurament hi ha gent que va trobar que la sortida fou molt espectacular però tornam a lo de sempre: sobre gusts, colors. La veritat és que posar un edifici en flames (el que se diu en flames) ho feren els de Montuïri amb el seu ajuntament. Com a mostra un parell de vídeos on se veuen diferents moments de l'encesa de l'edifici (agafats amb un parell de minuts de diferència).

Tot i així la primera colla que va sortir, els de Hiachat, varen tenir una força espectacular. S'obriren pas molt fàcilment i estiraren moltíssima gent cap avall. Crits, renou, ensurts, bels, velocitat (tot el que no havia tengut l'inici ho varen dur els de Santa Margalida). Malgrat tot, això ja és el correfoc, no?

El correfoc.

El correfoc / cercavila va ser correcte. No era un correfoc per córrer (com a mínim a la primera part mentre se baixava sa feixina) per la quantitat d'obstacles arquitectònics que hi havia i per els taps de gent que se formaven en segons quins moments del recorregut. D'altra banda, i com és normal en un correfoc d'aquestes característiques, l'espectacularitat depèn de cada una de les colles i del seu bon saber fer. Per què? Perquè son elles i la gent, sense cap efecte preparat.

Va haver-hi moments força espectaculars, normalment en les enceses conjuntes i alguns dels artilugis de les colles, quan els ben empraven, estaven força bé. La resposta de la gent tampoc no va estar gens malament. Molta gent ballant amb els dimonis (a segons quines parts del recorregut) i molts càmeres (cada vegada me sap més greu dur-la, perdonau) per el mig. Aquests punts on generalment se feien les cremades conjuntes eren els punts on se reunia molta gent i, sobretot amb el gir que hi havia al final de la Feixina, generalment es propiciava un gran tap on moltes colles xocaven i no aconseguien obrir-se pas a les bones.

Va ser sempre així? No. Hi va haver moments on gran part del recorregut va quedar fora foc per la distància entre colles. Per evitar queixes i crits vos poso un vídeo on es mostra un dels moments del correfoc on passava això. Exàctament està agafat davant del Consolat de Mar. Uns (Hiachat) ja arribaven al Parc de la Mar. Els altres encara estaven enfora.

L'arribada al Parc de la Mar era per a moltes colles com estampar-se contra un mur. I això no és gens dolent. Hi havia molta, però que molta gent allà esperant els dimonis. Tambè n'hi havia moltíssima agafant lloc per veure els focs i algun que altra que no sabia ben bé on era. Entre aquests i tots els que esperaven l'entrada de les colles feren que allò fos un cul de sac. Les colles s'havien d'obrir pas (literalment) a base de carretilles per poder arribar. Les primeres encara se pogueren lluir però les darreres se les va notar amb una mica de pressa per arribar baix la murada. Suposo que el "temps" no perdona.

El final

Aquí va estar, segons el meu parer, el gran error del vespre. Un escenari a ran de l'aigua, dimonis al mateix nivell i sobre la murada, un parell de figures alades que de tant en quant treien foc. La imatge, per als de la primera fila o per als càmeres (els que tenien un bon tele objectiu o permís per estar allà a la vora) tal volta podia ser espectacular però per a la resta de mortals que anaven a veure "l'infern" la cosa va semblar el limb.No se veia res, tampoc no passava res i de tant en quant un poc de foc animava l'ambient. Pràcticament no se sentia res (segons a la zona on estiguessis) i, si sumam la lentitud, ens trobam que simplement varen aconseguir tenir a molta gent allà, avorrida, esperant els focs. Al final, com a mínim per la meva zona, pocs aplaudiments i sensació de que qualque cosa va faltar.

I direu, i la cantant d'òpera? I els xeremiers? I els músics? Bé, això no ho vaig veure així que no ho puc comentar però a la foto dels diaris quedaven ben garrits. Com tampoc se sentia gaire bé no comentaré res. Que ho digui qui ho va veure.

Com un tot?

Ho dubto. Pocs crec que varem veure l'espectacle sencer. Tal volta els quatre càmeres de TV i els que estaven a les seves cases el pogueren fruir. Els que estàvem a terra, els que arropaven als dimonis i volien mirar de passar-ho bé poca cosa varen trobar perquè si anaven davall del foc al arribar al Parc del Mar segurament ja els hi era impossible trobar un bon lloc des d'on poder-ho veure tot. No tenc ni idea si per la TV se va veure bé perquè som "cavernícola" i no tenc TDT[2] així que vosaltres ja m'ho comentareu.

I ara?

Bé, això simplement és la meva opinió. He intentat ser el més diplomàtic que he pogut. Ara falta, realment, la vostra opinió perquè jo no vaig poder estar per tot ni ho vaig poder veure tot. Els comentaris son oberts i la possibilitat de debat està damunt la taula.

I que diuen els diaris?

Diario de Mallorca
Elmundo
Ultima Hora
Dbalears.cat

I les fotos, un altra dia. :-)

[1] Se diu així?
[2] I com que IB3 no publica Online...
[3] El so dels vídeos està "augmentat" per a que se senti un poc la música.
[*] Els vídeos són fets meus, son una merda i només valen per fer-se una idea. Ni estan ben fets ni estan pensats (ja és el que passa amb els vídeos).
[**] Direu que només trec les coses dolentes. No! mirau-ho bé. Si voleu veure altres cròniques de les edicions anteriors les podeu veure aquí. AtiarFoc 2008, AtiarFoc 2009

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

23Jan/100

Sant Antoni a Artà 2010

Sant Antoni a Artà 2010

El 16 de gener, Sant Honorat, a Artà és festa grossa. Revetlla de Sant Antoni tot el poble (i part dels del costat) surten al carrer de bon matí a ballar amb els seus dimonis. Des de les vuit del matí hi ha festa però és cap a les nou, seguint la tradició, que la cosa se fa grossa. Multitud de joves (i no tan joves) de blanc, amb mocador vermell al coll segueixen als Dimonis de ball en ball, entonant la sempre la mateixa cançó, botant i bevent en el que se torna una espècie de trànsit cap a un estat "superior". Similar al que passa el mateix dia a Manacor. Els dimonis tornen el centre de la festa. Estrelles per un dia la gent es fotografia amb ells, fan plorar als més petits i espanten als més grans. Juguen amb la gent i la gent se deixa seduir per la parella de dimonis que, a ritme de la banda de música volta per el poble.

És un dia on està permès tot. Els dimonis, símbol de la maldat i la corrupció (i d'això en sabem molt a Mallorca), inciten amb els seus valls a la perversió del tot el poble. Les gloses comencen a anar de banda a banda i el sexe se fa ben present. No només des de les mans dels dimonis que no tenen problema en tocar tot allò palpable de l'anatomia humana si no també entre tots els participants que, amb més o menys mesura, participen de la festa.

Sant Antoni a Artà 2010

I pensar que d'una festa ben "cristiana" el que més agrada és idolatrar al dimoni.

Sant Antoni a Artà 2010

Sant Antoni a Artà 2010

[*] Les fotos són fetes amb una Canon 5dM2

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

20Jan/100

Cròniques castelleres “made in” Mallorca. Actuació de Sant Sebastià

Del Diario de Mallorca :

En la de España quedaron los embelesados, como el peruano Carlos Bondi, con los Castellers de Mallorca, que alcanzaron el cielo encapotado a la geneta Bet Maria y Diana, aupadas a lomos de más de cien pares de fornidos brazos que las apuntalaban en castells de 3 de 6 con aguja. La claca fue mayúscula al lograr subir la aguja a un séptimo tramo. El niño Rafel levantaba con orgullo el minúsculo brazo.

Talment con fa elmundo (balears)

Cuando las llamas se elevan un metro, los gigantes se apartan calle abajo y empiezan a bailar al ritmo de las chirimías. Unos gigantes que no cumplen la ley de paridad, pues sólo hay una moza y tres señores. Ella lleva un abanico con el que aviva el fuego, y el gigante de la pipa la mira con vicio. La moza da vueltas más rápido cuando la música acelera. Al otro lado de la hoguera, dos castillos humanos empiezan a ascender. Alcanzan tres pisos y la gente aplaude. No parece que anden por aquí los promotores de ese grupo de Facebook llamado Fora castellers de les festes balears.

Al UH no se banyen :

Minutos antes, y también en la Plaça d’Espanya los Castellers de Mallorca repitieron sus torres ante un público numeroso, pero inferior al del año pasado, congregado este año en la Plaça Major.

Si més no, curiós.

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

19Jan/100

Avui revetlla de Sant Sebastià 2010.

En poc més d'una hora donarà començament la revetlla. Castellers, Gegants, Xeremiers i un tou de concerts que fan impossible que puguis més o menys triar que veus tornaran a omplir Palma. Com sempre, la festa estarà per altres bandes que als llocs "oficials". Ens veim a Sa Bodegueta.

Eixut

Eixut

Me sap greu no haver penjat res de Sant Antoni, però aquests dies he anat un poc de cap. Coses d'Artà i d'Algaida hi haurà segur.

Per cert, tot el que hi havia a la Plaça Major s'ha mogut a la Plaça Espanya. Ja son ganes d'emprenyar. (als programes de festa no posa aixó).

[*] A les fotos Eixut, que sonaren amb Brams per el 31D i que sonaran a la Plaça dels Patins. De les primeres amb la nova màquina.

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

14Jan/103

En Moiana torna a aparèixer. Correfoc a Montuïri 2010.

Aquest passat diumenge, en motiu de les Festes de Sant Antoni, l'Esbart d'en Moiana tornava a cremar a Montuïri. Amb una gran expectació gràcies al xou que havien muntat l'any anterior a plaça i el suport de l'ajuntament del poble per tal de revitalitzar la festa de Sant Antoni que havia quedat ben esmorteïda al Montuïri.

Esbart d'en Moiana. 1

El correfoc començà prop del Molí d'en Peron i, després de destrossar una fira medieval els dimonis, amb en Moiana al cap davant, començaren a cremar poble avall (o amunt) camí de l'ajuntament. Arribats a la Plaça de la Vila s'intercanviaren crits amb el Batle, que estava dintre de l'Ajuntament tancat i encenia els ànims diguen que no els deixaria entrar dintre de l'Ajuntament. Els dimonis no s'ho pensaren dues vegades i s'obriren pas dintre de l'Ajuntament tirant la porta a cops de destral i matant al Batle, a arrabassant-li les extremitats i pegant foc a l'edifici[1]. Un cop allà s'inicià la segona part del correfoc i que posà fi a tot l'espectacle.

Esbart d'en Moiana.2

Fins aquí el xou. El correfoc fou ben normalet. Diferents efectes varen animar el recorregut i de participants no n'hi va haver gaires. Montuïri tampoc te molta tradició de correfocs s'ha de dir però segurament amb aquests espectacles i, si la cosa no afluixen, tendran un lloc al poble.

Esbart d'en Moiana.4

Esbart d'en Moiana.3

De problemes, en general hi va haver un parell de sincronització (moments on s'apagava la flama i el poble quedava a les fosques) i, a la teatrelització final, de so. El Batle, per sort, te bona veu i a crit pelat va aconseguir que la grada (perquè hi havia mig poble col·locat sobre les escales de la església que s'ho mirava) sentís la conversa. Tot i així per ser el segon correfoc que organitzen trobo que no va estar gens malament.

Esbart d'en Moiana.5

[1] Te la seva gràcia perquè en part és vera tot això. A banda de la teatrelització el Batle era el Batle real del poble i els bombers varen haver de pujar a la balconada de l'Ajuntament per vigilar les flames.
[*] Les fotos són fetes amb una Canon 5d i un 24-105 f4L

Post to Twitter Envia-ho al twitter Post to Delicious Delicious Post to Facebook Facebook

Get Adobe Flash playerPlugin by wpburn.com wordpress themes