Tremponada de Cossiers.
Els de Montuïri, dia 15, varen omplir el poble de alfabeguera, sang i suor.
Els d'Alaró, dia 16, de mocadors, suor i bon menjar.
Ara queden les dues jornades, maratonianes, de cossiers per la Vila de Montuïri. Amb Sant Bartomeu ja a tocar més d'un ja deu somiar amb colors, balls, fertilitat i llenderades. Recordau que aquest horabaixa a les 19h surten els Cossiers de Montuïri.
Popularity: 25% [?]
Ball de Petra i festa de ses clovelles.
La festa de les clovelles a Petra, a cada any que passa, guanya més adeptes. És en certa manera normal. Una festa a ple juliol, on la calor comença a fer-se més pressent, que tingui aigua, poca roba i coses que llençar-se els uns als altres tendrà, sempre que no passi cap desgràcia, acceptació segur.
Bassada en una "tradició" i afegint al sempre tradicional Dimoni de Petra per el mig ja va ser suficient per donar-li un caire més proper i per a que els petrers se la sentissin seva. Segons sembla l'origen de les clovelles és el següent (extret del blog "En Miquel de Petra i de la Part forana")
Ses clovelles era el lloc on tancaven els presos "preventius", però hi havia poca feina, per allò de que " a Petra el dimoni s'hi va retre" per lo bons atlots que som, ..que heu de pensar i creure que els funcionaris empraven el lloc per guardar-hi les clovelles que cremaven en estufes per tal de llevar-se el fred de l'hivern.
El que queda més estrany, i que me perdonin els petrers, és el ball que se fa tot el matí acompanyant a Santa Praxedis. Un tant avorrit i fora el saborino que tenen altres "danses tradicionals" de l'illa com els cossiers, cavallets, àguiles...
La dansa consta de 6 infants, 3 al·lots i 3 al·lotes, vestits de verd i blanc, que amb ramells de murta a les mans, dansa voltant la figura de Santa Praxedis al so d'una banda de xeremiers amb tarota. Aquests van en comparsa des de l'església fins a l'estació on se du a terme el dinar popular abans de començar amb "les clovelles".
Popularity: 5% [?]
Balls menorquins a l’illa. Arrels de Sant Joan
Sentir grups de fora, per a ballar, relacionats amb la música d'arrel tradicional, no és gaire habitual a Mallorca. Quasi cada cap de setmana, al llarg de l'any, podem fruir de ballades però és ben estrany el dia que una d'aquestes ballades és protagonitzada per foranis.
Per Fires i Festes de Manacor varem tenir la oportunitat de gaudir de música d'arrel tradicional Menorquina de la mà de Arrels de Sant Joan. Sons molt propers amb un aire ben diferent. Diuen que el Molinar, divendres, s'omplí per escoltar-los. La plaça de Sa Bassa, dissabte, no va ser cap excepció. Fou començar el grup menorquí perquè la plaça s'omplís de gent amb ganes de ballar i fruir d'ells. Un parell de balladors menorquins comanaven, i ajudaven, a teringues de gent venguda de tota l'illa per ballar a la manera de l'illa "dels cavalls".
Es sorprenent la quantitat de gent que va arrossegar aquest grup i com de curts se quedà el grup Mirabel a una de les jornades de la SECTA. Ens ho hauríem de fer mirar.
Popularity: 55% [?]
Cavallets d’Artà 2010
Els cavallets d'Artà són una altra d'aquestes dances curioses, conservades des d'antic, on un grapat de nins ballen (en aquest cas embutits dintre d'un cavallet de cartró) al so d'una banda de música.
A Ball de Cavallets de Reus trobam la següent descripció del ball :
Documentat a la primera meitat del segle XIX, formen el ball cinc nens, de 6 i 7 anys, que duen dos cavallets de color vermell, dos de color negre i un de color blanc, conegut com a Dama. Les seves actuacions es centren en el divendres anterior a Sant Antoni de Pàdua, on els cavallets celebren la capta pels carrers del poble; la vigília de la festa a la nit, quan els cavallets surten a passejar juntament amb dues carrosses il·luminades i la banda municipal; l’endemà, Sant Antoni de Pàdua (13 de juny), quan els cavallets ofereixen els seus balls en una missa solemne; en sortir de missa, al claustre del convent, quan els cavallets dansen amb Es Ball dets Índios (on els cavallets rendeixen homenatge a la Dama) i Es Ball des Nans (en què la Dama homenatja els cavallets) i al vespre, quan els cavallets tornen a dansar just abans de finalitzar la festa amb un castell de focs.
La dansa i la festa, totalment lligada al monestir Franciscà de Sant Antoni de Padua de Artà, no se donen molt a la disbauxa. L'ambient és copat per tot un seguit de infants acompanyats, majoritàriament i malgrat sembli un tòpic, per les seves mares. Tan estrany és veurer-lo de defora que ni tan sols els turistes que copaven les terrasses d'Artà s'aixecaven a veure els cavallets.
Els cavellets no són únicament cosa d'Artà. A Mallorca podem trobar un parell més de poblacions on els cavallets són part, en major o menor mesura, de la festa. D'infantils en trobam a Felanitx i Llucmajor. En canvi, els de Pollença o Palma són duits per gent ben crescudeta.
Avui horabaixa, dia 12 de Juny, ballaran un altre cop cap a les 21h. Si no els heu vist mai, vos agrada l'ambient infantil i no vos fa res pegar un bot fins a Artà (pensau que hi ha moltes altres coses que veure), aprofitau i aneu-hi. Es entretingut.
Popularity: 47% [?]
Cossiers de Manacor (2010)
D'aquí unes hores els cossiers tornaran a sortir a Manacor. Serà a les 18h quan, davant ca la dama, faran els primers balls. A partir d'allà faran un recorregut per tot el poble botant, girant i pegant cops amb les macetes, acompanyat per el sempre present dimoni.
Aquests dies tot els diaris s'han fet ressò. Ahir fins i tot el UH feia una entrevista a la Dama dels Cossiers de Manacor. Sembla ser que el ball va agafant força. Donant la impressió que aquesta tradició, tot i no aplegar un gran volum de gent com passa a Montuïri o a Algaida, poc a poc està més arrelada a Manacor.
Recuperant coses del blog sobre aquesta festa he trobat un comentari interessant que dona què pensar :
"Enguany hi ha hagut una gentada, si ho comparam amb quan varen sortir els anys '80. No es tracta de moure una gernació com a Montuïri, que ja aniria bé, sino de mantenir i arrelar un costum i que no tornin aturar-se, com ja va passar els 1930, 40 i 50"
Vosaltres pensau que basta aconseguir gent per "mantenir i arrelar"? O s'ha de cercar anar un poc més enllà?
Popularity: 16% [?]
Moretons de Manacor
Quasi com a preludi de Fires i Festes els Moretons de Manacor surten a ballar per els carrers de Manacor i enguany, celebrant els 25 anys de la "recuperació", no va ser cap excepció.
La dansa dels moretons és una d'aquestes danses un tant oblidades (o obviades) dels mitjans de comunicació. Ni un desplegament de IB3 per mostrar-ho en directe ni centenars de càmeres de fotografia enviades pels Diaris (com en el cas del Firó), ni tan sols els de Callejeros Fiesteros volgueren assistir a la festa per acompanyar als infants en la seva volta per Manacor. Els Moretons, no sense una tristor visible a les seves cares *cof.. cof* , varen acceptar dignament ser acompanyats únicament acompanyats per els Gegants, capgrossos i l'Alicorn de l'Associació Cultural de Santo domingo i tots aquells curiosos i seguidors que volgueren gaudir dels seus balls.
D'on surten?
Sembla què la teoria més acceptada és aquesta[1] :
[...] la vestimenta i el nom de Moretons representarien simbòlicament el triomf de la Immaculada fins a tal punt que els dansaires (figurant la religió musulmana, que mai no ha acceptat la figura de la Mare de Déu) es rendeixen i la celebren.
Els Moretons és una dansa relativament "moderna" (del segle XIX), malgrat que se diu que foren introduïts a Manacor molt anteriorment, que disposen de balls diferents. Alguna d'elles molt antiga i d'altres afegides recentment. El ball, a mode general, consisteix en 6 infants, vestits de "moretons" dansant al voltant d'un infant (a la majoria de balls però no a tots) caracteritzant a Santo Domingo.
El vestit dels Moretons, segons el seu reglament, és així :
Els Moretons vestiran camisa beig màniga curta amb cintes
groges i vermelles fins al puny. Una faldeta que les cobreix
fins al genolls, calçons curts i amples fins al genolls, calces
blanques amb cintes entrunyellades per les cames,
espardenyes vermelles i grogues el turbant o la corona
vermella i groga rematada amb la mitja lluna moruna i cintes
també vermelles i gorges a la part posterior, macetes de fusta
als genolls, panxa i mans.
Mentre que el de Santo Domingo és :
[...]anirà vestit amb l hàbit de Dominicà i la capa [...]
El ball consisteix en una serie de moviments entre els diferents moretons acompanyats per el cops amb les macetes de fusta seguint el ritme de la música.
I bé?
Malgrat sigui un ball un tant curiós i força tradicional no vos penseu què és seguit per molta gent. El seu públic majoritari són infants petits i els seus pares però sense fer un quòrum molt gran. No arriba al nivell dels Nanets però no deixa d'aplegar poca gent si ho comparam amb altres danses.
[*] Les fotos i vídeo son fets amb una Canon 5dM2 i un 24-105L f4.
[1] El ball dels Moretons; descripció, origen i història. Albert Carvajal Mesquida, Joan Lliteres Vives i Antoni Gomila Grimalt .Edita: A.V.V. des Convent, es Tren, es Centre i s’Antigor
Popularity: 14% [?]
Preparant la setmana
Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana intens en actes relacionats amb la cultura popular d'arrel tradicional a Mallorca. Cossiers i Moretons a Manacor, Trobada de Xeremiers i Gaiters a Ciutat, en Miquel Gil a Petra, "fira medieval" a Sineu...
Tot plegat una serie d'actes on, en el cas que se tingui un poc de vida privada, assistir-hi a tots, amb 'bones' pràctiques, és impossible.
A mode de tast vos deixo un moment dels Cossiers de Manacor, ballant l'oferta dintre l'església. Al llarg d'aquesta setmana aniré afegint coses sobre Cossiers, Moretons, Fires i Festes de Manacor i d'altres. Tot és tenir temps de "revelar" les fotos i posar en ordre les notes.
Si qualcú vol col·laborar amb qualque acte d'aquests que s'han realitzat aquesta setmana que no dubti en contactar amb mi.
Popularity: 5% [?]
Correfoc a Sant Jordi (2010)
Si fa uns dies comentava l'estrena del Drac de Sant Jordi avui toca xerrar un poc del correfoc que se va realitzar a aquella vila per a tal de donar el bateig de foc (recordau que només l'havien estrenat, però no va arribar a tirar foc) a aquesta nova bèstia que se suma al creixent número de bèsties de foc.
Sant Jordi és un poble un tant curiós. Compta amb bèstia de foc (el drac) però no amb colla de dimonis. Per tant, varen ser altres colles vengudes de diferents bandes de Mallorca les que varen acompanyar aquesta estrena. Dimonis de Mancor, la colla de Son Gotleu i la de Son Sardina foren els dimonis que feren de padrind. Na Boscana, la bèstia de Mancor, i na Cendreta[1](la de Binissalem) foren les bèsties que acompanyaren la primera volta del Drac de Sant Jordi.
El Drac.
Per fi se va poder veure el Drac de Sant Jordi en acció. El drac té l'aire de les bèsties que apadrinen els de Mancor. És gran, te rodes, i necessita gent que l'empenyi (una persona tota sola). Al contrari de les altres bèsties aquesta és la més equilibrada i la que queda millor quan l'encenen. No té la potència de foc que te na Boscana o na Cendrada però quan s'encén tota queda molt millor i se pot veure i voltar-la sens por a consumir-te entre flames.
Queda especialment bé el detall del punt de foc a la boca que simula molt i molt bé la flamarada d'un drac. En definitiva, per mi és la millor bèstia que ha sortit d'aquell constructor (si és que és el mateix què encara no ho tenc clar).
El Correfoc
El correfoc tenia tot l'aire als correfocs de Mancor. Senzill, sense cap dels típics trastos que se treuen (no varen aparèixer les bolles en flames, ni senyoretes amb bolles i cadenes[2], ni res d'això) però vistós.
Començà amb una amollada de bengales que crea una espesa boira d'on sortí la nova bèstia mentre que dimonis a banda i banda del carrer li feien una cortina de foc sobre ella. Un cop sortida d'aquest túnel infernal la bèstia començà a cremar acompanyada de les altres dues. Com se ve fent darrerament bèsties i dimonis anaven per separat.
Els dimonis, al darrera, anaven fent les seves figures i interactuant més o menys amb un públic gens acostumat a veure això. Moltíssima gent estava amagada dintre de les cases mirant per les finestres o per les portes com els dimonis feien els seus balls. A destacar què els de Mancor semblaven anar sols i les altres dues colles anaven mesclades.
Un cop arribats a la plaça bèsties i dimonis anaven intercalant-se per tirar la pirotècnia. Les tres bèsties s'encenien i poc després els dimonis ocupaven l'espai que havien deixat les bèsties. Això si, quasi totsols. Tothom s'ho mirava des d'enfora.
Per acabar una cremada conjunta, que va quedar un poc pansida al no aconseguir encendre tots els dimonis les seves càrregues a l'hora, i un castell de foc.
Vosaltres també el vareu veure? Donau la vostra opinió!
[1] Ho dic de forma carinyonsa.
[2] Quan no hi són, les trobes a faltar, no? 
[*] Fotos fetes des de fora el correfoc amb una Canon 5dm2 i sense tocar res de res. No he tengut temps.
Popularity: 18% [?]
Festa a sa Plaça a Montuïri (2010)
Un altra any més a Montuïri se torna a celebrar aquesta festa "robada" de Sineu. Una festa curiosa, diferent, amb molta presència de tot allò que se considera tradicional o te arrels amb lo tradicional. La festa començà prest amb l'Escola de Ball fent un dels seus tallers de contradansa i a partir d'aquí només va fer que créixer. Bé, o com a mínim això és el que deia la gent perquè jo només vaig arribar a temps de veure a partir de Música Nostra. Just arribava de l'estrena del drac de Sant Jordi.
Uns "Música Nostra" un tant especials.
Música Nostra no venia amb tots els seus components. Ni na Miquela Lladó ni n'Hugo Sócrates hi eren i el lloc l'ocuparen principalment les dues veus de Xaloc que cantaren algunes de les moltes peces que sonaren. La ballada, però, fou molt participativa. No només en el ball si no també a la part musical. El grup obri a tothom qui volgués el pujar a l'escenari a cantar amb ells algunes de les seves peces. I varen trobar gent, no professional, disposada a fer-ho. Una manera divertida i diferent de suplir a la cantant. [1]
Els cinquanta de Pep Toni
Una de les moltes aturades que va realitzar Música Nostra fou provocada per els organitzadors de la festa per tal de celebrar els cinquanta anys d'aquest músic tant conegut en aquests àmbits. Gloses, cançons i una ensaïmada regalada per el millor forn de Mallorca (si no, no seria el millor) decorada per una de les peces de "frikiart tradicional" de Miquel Tugores.
Eixut, glosadors, balladors i la buidada de la plaça
Acabada la ballada la festa se dividí en dos ambients diferents. Per una banda Eixut començà el seu concert dintre de Ca Na Poeta mentre que els glosadors i els ximbombers seguiren la festa a Can Xorri. El problema, el de sempre, dels balladors quasi no se va quedar cap i el que en un principi semblava una festa multitudinària va quedar en molt poca gent. Molts d'ells que se trobaven ja per la zona i d'altres que venien expressament per veure Eixut. Sigui com sigui és un problema que aquesta festa sempre arrossega. La pregunta que se podrien fer és com aconseguir que la gent se quedés a veure la resta de la festa i no partís un cop acabada la ballada. I és que sembla que a aquest gran col·lectiu només els hi interessa el donar voltes (què col·loca i és legal) i tota la resta se'ls hi enfot.
[*] Fotos fetes meves amb una Canon 5d mark II.
[1] Tal volta fou la primera part del càsting per substituir Miquela Lladó.
Popularity: 6% [?]
“Mostra” de ball en el Dia de les Illes Balears.
El dia de les Illes Balears també va ser un dia per fruir del ball tradicional. Al matí, els Revetllers, van fer de les seves al Born amb una ballada força multitudinaria tot i la hora a la que va fer. En Sebastià ha deixat força mostres d'aquesta al Youtube.
S'horabaixa l'Escola de Música i Dansa va realitzar una llarga mostra on molts balladors no varen aguantar i se posaren a ballar, enfora de l'escenari, la música que sonava.
Entre el públic assistent se sentiren tot tipus d'opinions. N'hi havia que deien què el que feien els balladors era una falta de respecte cap a la feina que feien els de l'escola. Altres pensaven que era ben normal perquè la mostra s'estava allargant molt i se feia repetitiva i avorrida. Les més radicals ja passaven a que aquests tipus de mostres on s'haurien de fer, com a mínim a Mallorca.
La veritat és que la mostra deixà imatges ben curioses de la ballada (gràcies a la disposició de llums i el fet de tenir escenari). Tot i així jo, si s'han de fer, cercaria un altra format lluny del que s'empra actualment.
Acabada la mostra va començar el "ball obert" musicat per els mateixos músics de l'Escola.
I la pregunta és : Val la pena fer mostres d'aquest estil quan és una de les activitats més populars i participatives que tenim a l'illa. S'ha de mantenir aquest format? Les agrupacions s'han d'atrevir a innovar? Fins quan arrossegarem tot això?
[*] La foto i el darrer vídeo són fets meus amb una Canon d5m2. El primer vídeo és d'en Sebastià. Podeu veure el seu canal de youtube aquí.
Popularity: 2% [?]