Correfoc a Alaró (2010)
Amb la festivitat de Sant Roc a Alaró el poble s'omplí el dematí de les tonades de les xeremies i el flabiol, els colors dels cossiers, i la calor típica de l'estiu. El vespre, però, arribà un dels actes més esperats al poble : el correfoc dels Dimonis d'Alaró, un dels grans correfocs de referència de l'illa. Tal volta per ser un dels més antics o tal volta per ser un dels més característics per el tipus de colla que són els Alaroners.
Aquest correfoc, enguany, contà amb l'ajuda del Ball de Diables de Vilanova que acompanyaren als Alaroners a la plaça per a crear un correfoc més gran i espectacular. Amb una quantitat de foc que a molts els hi agradaria aconseguir i amb un ritme inusual a les illes. No perquè no puguin aconseguir-ho les altres colles si no per l'estil de correfocs (dramatitzats) als que estam acostumats per aquí.
Les imatges, espectaculars, un tant repetitives, curioses i similars en les dues colles però què en cap moment varen fer que el correfoc perdés força o se fes avorrit. Les dues colles varen gaudir d'una gran sintonia a plaça (al tenir el mateix estil) i que estaven separades per la sempre agradable figura de na Marrantxa. Poc més a dir més que amb correfocs tan ben equilibrats com aquests és on s'aconsegueix crear afició.
I vosaltres com el vareu viure?
[*] Fotos fetes amb una Canon 5dmii i un 24-105 4l
Popularity: 37% [?]
En Belda, i “Sang i Fetge”
Divendres passat, dintre del cicle de Cantautors de Can Alcover, Carles Belda (acordionista, música i persona), participà estrenant l'espectacle Sang i Fetge. Davant d'un auditori força reduït (arribàvem a les vint persones?) Belda dotà de música a poemari molt divers fent les delícies dels amants d'aquestes coses i fruint de les cares que devíem posar després d'alguna de les interpretacions.
Com sempre, és una llàstima que a esdeveniments com aquest la quantitat de gent que hi assisteixi sigui mínim.
Si teniu l'oportunitat per veure aquest espectacle gastau una horeta de la vostra vida per fer-ho. Ho fruireu. [*] Tant la fotografia com el vídeo estan fetes amb una Canon 5dm2. Popularity: 5% [?]
La senalla d’instruments.
O de com explicar a nins de 5 anys què és una xeremia.
Popularity: 5% [?]
Castellers promocionant telèfons mòbils
És habitual a segons quines zones emprar els Castells com a mètode de promoció de tot tipus de productes. LG, aprofita aqueta activitat per promocionar-se.
Diuen :
“El castell catalán representa la conectividad, que es uno de los atributos principales de nuestro pequeño pero potente xxxxxx”, comenta Pablo Vidal, director de Marketing de LG España. “Este teléfono es un centro de comunicaciones de bolsillo, diseñado para personas que quieren comunicarse de forma más rápida y conseguir un acceso más fácil a Internet y a las redes sociales estén donde estén, incluso en la cima de un castillo humano”.
Això darrer, m'agradaria veurer-ho.
Au idò. Ja tenen publicitat gratuïta emprant coses d'aquestes.
[*] Els Castellers de Mallorca (tirem cap a la colla, va!) va promocionar ja fa temps una empresa de Hong Kong fent també un anunci.
[**] Via el Blog de LG.
Popularity: 2% [?]
Cossiers d’Algaida per Sant Honorat 2010
Un poc més i les penjo per Pasqüa. Fotografies del ball dels Cossiers d'Algaida per Sant Honorat (vigilia de Sant Antoni) al sortir de l'ofici.
L'important de la darrera foto és mirar la cara de la nina :
[*] Fetes amb una Canon 5dmII i un 24-105 f4L
Popularity: 3% [?]
AtiarFoc 2010. Cinc fotografies (I)
Cinc instantànies de l'AtiarFoc 2010. Poc a poc les anem treguent.. 
[*] Totes fetes amb una Canon 5dmII i 24-105 f4 L (el dia que tengui el 2,4...)
[**] I tenc les del cossiers en espera. Ai, ai... :'(
Popularity: 6% [?]
En Moiana torna a aparèixer. Correfoc a Montuïri 2010.
Aquest passat diumenge, en motiu de les Festes de Sant Antoni, l'Esbart d'en Moiana tornava a cremar a Montuïri. Amb una gran expectació gràcies al xou que havien muntat l'any anterior a plaça i el suport de l'ajuntament del poble per tal de revitalitzar la festa de Sant Antoni que havia quedat ben esmorteïda al Montuïri.
El correfoc començà prop del Molí d'en Peron i, després de destrossar una fira medieval els dimonis, amb en Moiana al cap davant, començaren a cremar poble avall (o amunt) camí de l'ajuntament. Arribats a la Plaça de la Vila s'intercanviaren crits amb el Batle, que estava dintre de l'Ajuntament tancat i encenia els ànims diguen que no els deixaria entrar dintre de l'Ajuntament. Els dimonis no s'ho pensaren dues vegades i s'obriren pas dintre de l'Ajuntament tirant la porta a cops de destral i matant al Batle, a arrabassant-li les extremitats i pegant foc a l'edifici[1]. Un cop allà s'inicià la segona part del correfoc i que posà fi a tot l'espectacle.
Fins aquí el xou. El correfoc fou ben normalet. Diferents efectes varen animar el recorregut i de participants no n'hi va haver gaires. Montuïri tampoc te molta tradició de correfocs s'ha de dir però segurament amb aquests espectacles i, si la cosa no afluixen, tendran un lloc al poble.
De problemes, en general hi va haver un parell de sincronització (moments on s'apagava la flama i el poble quedava a les fosques) i, a la teatrelització final, de so. El Batle, per sort, te bona veu i a crit pelat va aconseguir que la grada (perquè hi havia mig poble col·locat sobre les escales de la església que s'ho mirava) sentís la conversa. Tot i així per ser el segon correfoc que organitzen trobo que no va estar gens malament.
[1] Te la seva gràcia perquè en part és vera tot això. A banda de la teatrelització el Batle era el Batle real del poble i els bombers varen haver de pujar a la balconada de l'Ajuntament per vigilar les flames.
[*] Les fotos són fetes amb una Canon 5d i un 24-105 f4L
Popularity: 7% [?]
Correfoc a Sa Pobla 2010. El sus a Sant Antoni.
Sa Pobla, aquest passat dissabte va celebrar un dels correfocs més grans i multitudinaris (respecte al número de dimonis i, tal volta, de gent curiosa que mirava) que s'han vist darrerament amb perdó de l'Atiar. Un correfoc que va reunir a tota una sèrie de colles que, inicialment, no participaran a l'Atiar foc per la disputa que s'ha muntat al voltant de la organització d'aquest. Deixant disputes a banda val més xerrar un poquet del correfoc en si.
Com comença a ser habitual en aquests tipus d'esdeveniments el correfoc va tenir dues parts molt diferenciades. Una primera, on les bèsties varen passejar i fer un parell de cremades que no va tenir molta més cosa i, com a segona part, el correfoc en si. I dic molt diferenciades perquè entre una part i l'altra va haver un espai de temps força gran que va fer que més d'un tornés cap a casa degut al fred. Arribada l'hora (del correfoc) l'espera va resultar compensada per l'espectacle i la festa que se va organitzar.
La música, com a molts correfocs organitzats per els Mancorins, feu de reclam. La tonada d'un flabiol va ser contestada per tota una guarda de xeremiers sonant "Sant Antoni". Just acabar els dimonis, que molts se trobaven dintre de l'ajuntament, començaren a sortir, ocupant tota la plaça amb torxes i llençant foc per la boca. La sortida quedà estranya i lenta però poc a poc els dimonis anaren agafant el seu lloc, pujant a torres que hi havia, col·locant foc al mig de la plaça (en forma de bolles de foc) i, arribat el moment, començà l'encesa de carretilles. Els dimonis anaven i venien dels cantons de la plaça encenent les carretilles i actuant de manera quasi simètrica donant la sensació que estiguessis on estiguessis (malgrat la grandària de la plaça) no et perdies res del correfoc.
A mesura que avançava el correfoc els dimonis s'agrupaven per colles per fer una cremada conjunta al cadafal que hi havia al mig de plaça creant focus d'atenció i concentrant per uns segons la major part del foc de la plaça ajudant a canviar els diferents efectes. Una vegada passaren tots i per donar fi al correfoc tots els dimonis se reuniren per fer una gran cremada conjunta que donà pas a l'encesa de l'ajuntament i a un posterior castells de focs d'artifici que donà per acabada la festa. Del tot? No. Va haver tabalers que encara tengueren ganes de continuar-la i ja, fora foc, seguiren animant a tots els que varen voler apropar-se a ells.
Fallaren coses, si. Hi va haver moltes carretilles fora control, els xeremiers que sonaren davant l'ajuntament no se sentien des de l'altra banda, la sortida de l'Ajuntament quedà un poc rara però en conjunt crec que va resultar un correfoc memorable. Amb molta intensitat, molts efectes diferents, en cap moment s'apagà el foc (només faltaria amb tants de dimonis que hi participaven) i crec que en general la gent va quedar força contenta.
I vosaltres com el vareu veure?
[*] Les fotos son fetes amb la Canon 5d. Sembla que ha passat la prova de foc.
Popularity: 9% [?]
De reis i colcades (Colcacada dels Reis 2010)
Just arribo de la colcada de reis de Palma. Deien que seria més gran, més espectacular, més més...
I res més lluny de la realitat. Hi havia moments que no sabia si se veia una colcada o un seguit d'anuncis publicitaris. I no només això, la gent que hi participava se la veia desganada[1]. Els únics què se'ls veia amb ganes de participar eren a un dels grup d'animació de carrer (els mateixos que participen a actes com el Diumenge de l'Àngel) o a la comitiva que acompanyava la carrossa de Baltasar (i al propi Baltasar). I tota la resta? Un fracàs. Camions plens de publicitat que se dedicaven a tirar llepolies sense cap tipus de consideració i d'altres amb música a tot drap o amb un comentarista amb molt poca gràcia acompanyant un mini-camp de futbol.
I la gent? Només preocupada del seu infant, arribant a empènyer per aconseguir les llepolies reals (ja fa coió) i fotent males cares i insults si feia falta nomes perquè el seu petit pugues estar a primera fila.
El com és la colcada i que veuen, als nins, realment no els hi preocupa. El fet de pensar que els Reis d'Orient apareixen a la seva ciutat ja els hi fa volar massa la imaginació després d'estar hores i hores relegats a una TV. Tots d'acord en que la colcada podria ser una mica més imaginativa, segur, a la Rua hi ha grups molt (però que molt) millors i que fan molta més bauxa que els patrocinats dels reis.
El que si què és preocupant són les maneres dels progenitors que posteriorment copiaran sense cap tipus de remordiment.
[1] Diuen que els acròbates no podien fer acrobàcies per culpa de la pluja i que la pluja ho espenya tot.
Popularity: 2% [?]