Castellers promocionant telèfons mòbils
És habitual a segons quines zones emprar els Castells com a mètode de promoció de tot tipus de productes. LG, aprofita aqueta activitat per promocionar-se.
Diuen :
“El castell catalán representa la conectividad, que es uno de los atributos principales de nuestro pequeño pero potente xxxxxx”, comenta Pablo Vidal, director de Marketing de LG España. “Este teléfono es un centro de comunicaciones de bolsillo, diseñado para personas que quieren comunicarse de forma más rápida y conseguir un acceso más fácil a Internet y a las redes sociales estén donde estén, incluso en la cima de un castillo humano”.
Això darrer, m'agradaria veurer-ho.
Au idò. Ja tenen publicitat gratuïta emprant coses d'aquestes.
[*] Els Castellers de Mallorca (tirem cap a la colla, va!) va promocionar ja fa temps una empresa de Hong Kong fent també un anunci.
[**] Via el Blog de LG.
Cossiers d’Algaida per Sant Honorat 2010
Un poc més i les penjo per Pasqüa. Fotografies del ball dels Cossiers d'Algaida per Sant Honorat (vigilia de Sant Antoni) al sortir de l'ofici.
L'important de la darrera foto és mirar la cara de la nina :
[*] Fetes amb una Canon 5dmII i un 24-105 f4L
AtiarFoc 2010. Cinc fotografies (I)
Cinc instantànies de l'AtiarFoc 2010. Poc a poc les anem treguent.. 
[*] Totes fetes amb una Canon 5dmII i 24-105 f4 L (el dia que tengui el 2,4...)
[**] I tenc les del cossiers en espera. Ai, ai... :'(
En Moiana torna a aparèixer. Correfoc a Montuïri 2010.
Aquest passat diumenge, en motiu de les Festes de Sant Antoni, l'Esbart d'en Moiana tornava a cremar a Montuïri. Amb una gran expectació gràcies al xou que havien muntat l'any anterior a plaça i el suport de l'ajuntament del poble per tal de revitalitzar la festa de Sant Antoni que havia quedat ben esmorteïda al Montuïri.
El correfoc començà prop del Molí d'en Peron i, després de destrossar una fira medieval els dimonis, amb en Moiana al cap davant, començaren a cremar poble avall (o amunt) camí de l'ajuntament. Arribats a la Plaça de la Vila s'intercanviaren crits amb el Batle, que estava dintre de l'Ajuntament tancat i encenia els ànims diguen que no els deixaria entrar dintre de l'Ajuntament. Els dimonis no s'ho pensaren dues vegades i s'obriren pas dintre de l'Ajuntament tirant la porta a cops de destral i matant al Batle, a arrabassant-li les extremitats i pegant foc a l'edifici[1]. Un cop allà s'inicià la segona part del correfoc i que posà fi a tot l'espectacle.
Fins aquí el xou. El correfoc fou ben normalet. Diferents efectes varen animar el recorregut i de participants no n'hi va haver gaires. Montuïri tampoc te molta tradició de correfocs s'ha de dir però segurament amb aquests espectacles i, si la cosa no afluixen, tendran un lloc al poble.
De problemes, en general hi va haver un parell de sincronització (moments on s'apagava la flama i el poble quedava a les fosques) i, a la teatrelització final, de so. El Batle, per sort, te bona veu i a crit pelat va aconseguir que la grada (perquè hi havia mig poble col·locat sobre les escales de la església que s'ho mirava) sentís la conversa. Tot i així per ser el segon correfoc que organitzen trobo que no va estar gens malament.
[1] Te la seva gràcia perquè en part és vera tot això. A banda de la teatrelització el Batle era el Batle real del poble i els bombers varen haver de pujar a la balconada de l'Ajuntament per vigilar les flames.
[*] Les fotos són fetes amb una Canon 5d i un 24-105 f4L
Correfoc a Sa Pobla 2010. El sus a Sant Antoni.
Sa Pobla, aquest passat dissabte va celebrar un dels correfocs més grans i multitudinaris (respecte al número de dimonis i, tal volta, de gent curiosa que mirava) que s'han vist darrerament amb perdó de l'Atiar. Un correfoc que va reunir a tota una sèrie de colles que, inicialment, no participaran a l'Atiar foc per la disputa que s'ha muntat al voltant de la organització d'aquest. Deixant disputes a banda val més xerrar un poquet del correfoc en si.
Com comença a ser habitual en aquests tipus d'esdeveniments el correfoc va tenir dues parts molt diferenciades. Una primera, on les bèsties varen passejar i fer un parell de cremades que no va tenir molta més cosa i, com a segona part, el correfoc en si. I dic molt diferenciades perquè entre una part i l'altra va haver un espai de temps força gran que va fer que més d'un tornés cap a casa degut al fred. Arribada l'hora (del correfoc) l'espera va resultar compensada per l'espectacle i la festa que se va organitzar.
La música, com a molts correfocs organitzats per els Mancorins, feu de reclam. La tonada d'un flabiol va ser contestada per tota una guarda de xeremiers sonant "Sant Antoni". Just acabar els dimonis, que molts se trobaven dintre de l'ajuntament, començaren a sortir, ocupant tota la plaça amb torxes i llençant foc per la boca. La sortida quedà estranya i lenta però poc a poc els dimonis anaren agafant el seu lloc, pujant a torres que hi havia, col·locant foc al mig de la plaça (en forma de bolles de foc) i, arribat el moment, començà l'encesa de carretilles. Els dimonis anaven i venien dels cantons de la plaça encenent les carretilles i actuant de manera quasi simètrica donant la sensació que estiguessis on estiguessis (malgrat la grandària de la plaça) no et perdies res del correfoc.
A mesura que avançava el correfoc els dimonis s'agrupaven per colles per fer una cremada conjunta al cadafal que hi havia al mig de plaça creant focus d'atenció i concentrant per uns segons la major part del foc de la plaça ajudant a canviar els diferents efectes. Una vegada passaren tots i per donar fi al correfoc tots els dimonis se reuniren per fer una gran cremada conjunta que donà pas a l'encesa de l'ajuntament i a un posterior castells de focs d'artifici que donà per acabada la festa. Del tot? No. Va haver tabalers que encara tengueren ganes de continuar-la i ja, fora foc, seguiren animant a tots els que varen voler apropar-se a ells.
Fallaren coses, si. Hi va haver moltes carretilles fora control, els xeremiers que sonaren davant l'ajuntament no se sentien des de l'altra banda, la sortida de l'Ajuntament quedà un poc rara però en conjunt crec que va resultar un correfoc memorable. Amb molta intensitat, molts efectes diferents, en cap moment s'apagà el foc (només faltaria amb tants de dimonis que hi participaven) i crec que en general la gent va quedar força contenta.
I vosaltres com el vareu veure?
[*] Les fotos son fetes amb la Canon 5d. Sembla que ha passat la prova de foc.
De reis i colcades (Colcacada dels Reis 2010)
Just arribo de la colcada de reis de Palma. Deien que seria més gran, més espectacular, més més...
I res més lluny de la realitat. Hi havia moments que no sabia si se veia una colcada o un seguit d'anuncis publicitaris. I no només això, la gent que hi participava se la veia desganada[1]. Els únics què se'ls veia amb ganes de participar eren a un dels grup d'animació de carrer (els mateixos que participen a actes com el Diumenge de l'Àngel) o a la comitiva que acompanyava la carrossa de Baltasar (i al propi Baltasar). I tota la resta? Un fracàs. Camions plens de publicitat que se dedicaven a tirar llepolies sense cap tipus de consideració i d'altres amb música a tot drap o amb un comentarista amb molt poca gràcia acompanyant un mini-camp de futbol.
I la gent? Només preocupada del seu infant, arribant a empènyer per aconseguir les llepolies reals (ja fa coió) i fotent males cares i insults si feia falta nomes perquè el seu petit pugues estar a primera fila.
El com és la colcada i que veuen, als nins, realment no els hi preocupa. El fet de pensar que els Reis d'Orient apareixen a la seva ciutat ja els hi fa volar massa la imaginació després d'estar hores i hores relegats a una TV. Tots d'acord en que la colcada podria ser una mica més imaginativa, segur, a la Rua hi ha grups molt (però que molt) millors i que fan molta més bauxa que els patrocinats dels reis.
El que si què és preocupant són les maneres dels progenitors que posteriorment copiaran sense cap tipus de remordiment.
[1] Diuen que els acròbates no podien fer acrobàcies per culpa de la pluja i que la pluja ho espenya tot.
Festa del Estendard 2009
Ara amb un 200% més de pagesets, un 150% més de turistes i només un 50% de significat. Una 'celebració' que va camí de convertir-se en una Mare de Déu de la Salut al desembre (i ni pluja, ni tonteries). O tal volta és una manera un poc més "cool" de poder llegir un discurs. A elmundo.es ens ofereixen el discurs íntegre de na Calvo.
Enguany (2010) haurem de gravar-ho i documentar-ho tot bé perquè, d'aquí uns anys, puguin recordar que encara se celebrava se realitzava qualque cosa per conmemorar-ho.
Protocol Estendard
Amb un Teatre Principal ple fins dalt s'estrenà realitzant la primera (i segurament última funció) de l'obra de teatre : Protocol Estendard dirigida per el conegut cantant de Brams, Francesc Ribera "Titot" i en el que ha col·laborat l'OCB com a organitzadors de tot el 'sarau'. Protocol Estendard esdevé un petit homenatge a la Festa de l'Estendard volent respresentar-nos l'història de Mallorca des del moment que arribà Jaume I a l'illa fins als nostres dies. Uns nostres dies un tant particulars, tot s'ha de dir, presentats com els de l'any I després de la independència.
L'espectacle jugava tota l'estona amb el fil temporal (en certs moments recordava el còmic de l'Història de Mallorca que edità i re-edità Sa Nostra) on una parella que anava evolucionant d'estil de vestir veia contínuament la seva il·lusió de viure en comunió amb la terra (i un petó etern) per les contínues invasions que ha rebut l'illa començant per Jaume I i repassant els Borbons, Franco, etc... Però no vos imagineu que era tan senzilla la cosa. No només fou aquesta parella que ens feia seguir la història ens trobavem dues línies més. Al passat ens trobavem amb el cronista Bernat Desclot i en Ibn Amira que mostraven les dues visions de la conquesta de l'illa. Al present ens trobavem amb Pep Toni Rubio, na Miquela Lladó, els Germans Martorell[1] i dues al·lotes que feien de funcionaries que ens narraven com preparaven i com vivíen el muntatge de la festa de l'Estendard. Tot aquest 'embull' quedava ben encaixat mitjançant audiovisuals (el Rei amb el seu famós discurs sobre la 'no imposició del castellà', el primer noticiari del Nodo, etc...), grups de música vinguts d'arreu del territori sonant en directe cançons relacionades amb la terra, les arrels i el 31D, dansa, etc...
El final, si més no sorprenent, encaixant totes les històries presentades i amb l'escenari que s'omplia per moment donant cabuda a tots els grups que havien participat a l'obra cantant i sonant la balanguera mentres apareixia un Jaume I (fora corona i/o casc) colcant un cavall blanc i amb una senyera (o estendard) d'un parell de metres.
En definitiva unespectacle curiós, per veure, alternatiu a tot el que hi ha hagut fins ara i al típic "pregó" de festes que fa l'ajuntament. Aquest espectacle va ser gravant per les càmeres de televisió de [M] i serà retrasmés (segons sembla) abans del canvi d'any i dia 1 de gener (del 2010) s'horabaixa[2].
Altre bandes
- Al DBalears (el Blog de na Paquita com diuen alguns) podeu trobar més coses. .
- Al Bloc d'en Titot
Videos
[1] Que tornaren a fer de tamborers.
[2] Però al web no hi diu res... (ja veurem).
[*] Participaren (segons el programa) : Francesca Vadell (Martina Cortès), Esperança Crespí (Maria Genovès), Mercè Sancho (Al·lota platja), Toni Vallès (Al·lot platja), Albert Mèlich (Bernat Desclot), Pere Bergas (Ibn Amira Al Mahzumi), Eulàlia Bergadà (Ballarina) i Andreu Ruiz (Jaume I). Entre les col·laboracions musicals han destacat les de Miquela Lladó i Pep Toni Rúbio (Música Nostra), Manel Camp, Feliu Ventura, Dept., la Coral Minuet de Bunyola, Manel Martorell i Pere Martorell (els germans Martorell), Eduard Canimas i Marta Rius. La direcció escènica ha anat a càrrec de Joan Tomàs Martínez i Joan Fullana. Dins la part tècnica cal destacar també la col·laboració de Mar Serra (Vestuari), Vicenç Sallés (Audiovisuals), Martí Ballús (Tècnic de so), Albert Prats (Tècnic de llums) i Ritxi Diéguez (Regidor d'escenari).
[**] Les fotos, i els vídeos, son fetes d'aquella manera amb una Canon 5d Mark II.
Actes de la Festa de l’Estendard (Diada de Mallorca) a Palma 2009
Un any més arriba el 31 de desembre i se torna a celebrar, d'aquella manera, aquesta data que, ens agradi o no, va ser un punt d'inflexió a l'història d'aquests contrades. El 31D se celebra generalment per dues vies. La primera, la "institucional", amb els actes que any rera any se dedica a muntar l'ajuntament i que on se limiten a "complir", sense pràcticament innovar, en lloc de donar-li la importància que ha tengut, té i tendrà dintre de la nostra història.
L'altra via, la més popular, a partir d'una plataforma que reivindica la festa i el país. Aquesta plataforma, que en molts casos queda eclipsada per la OCB (hi ha més d'un que se pensa que tot això està únicament muntat per l'OCB amb l'ajuda d'altra gent), s'encarrega cada any de muntar actes, concerts i donar un poc més de vida a la celebració fent qualque cosa més popular i més allunyada dels "vestits de pagés" que omplen Cort. Malauradament, la festa, com sempre, queda en una gran nit de disbauxa que, malgrat reivindica tot el que te de reivindicar, esmorteix el vertader dia de celebracions donant tot el protagonisme a les "autoritats competents".
Aquí teniu els actes d'un i d'altra banda :
- plataforma 31D
- actes oficials.
A destacar :
- l'obra de teatre d'avui vespre al Teatre Principal organitzada per en Titot
- la manifestació més l'entrega floral de demà per Ciutat que, com sempre, de ben segur serà entretinguda.
- el 1er concert de la nova gira de BRAMS i la ballada prèvia amb Carumbau.
D’interés..
Recent Comments
- Krilin on I ara : El “Última Hora” també m’agafa fotos! (fora dir res)
- potti on Quan una tradició mor d’èxit. (Gloucestershire Cheese Rolling)
- potti on La senalla d’instruments.
- Llucifer on La senalla d’instruments.
- Víctor on Quan una tradició mor d’èxit. (Gloucestershire Cheese Rolling)
Apunts recents
- Quan una tradició mor d’èxit. (Gloucestershire Cheese Rolling)
- La senalla d’instruments.
- I ara : El “Última Hora” també m’agafa fotos! (fora dir res)
- Castellers de Mallorca a Montuïri. (2010)
- “Mostra” de ball en el Dia de les Illes Balears.
Nigul d’etiquetes
- "San Patricio" http://www.pekegifs.com/bobesponja/imagenes2/patricio2.jpg
- Triar un mètode educatiu és com triar un Pokemon(tm)?
- RT: @mercur_io: bailar "soy una taza, una tetera, ..." como parte del proceso de la tesis... toda una experiencia! :D
- RT @paraules: diades guais! mallorca, torre, jove tarragona, marrecs, lleida, serralló, terrassa... :D
- Baixant el nou Firmware de la Canon 5d Mark II a 6,2 kb/s. unf! unf! unf! #velocitatabsurda!
Les meves fotos
|
