Calendari Festiu de Mallorca
Si heu pegat una ullada darrerament al blog haureu vist que, a banda de la pseudo-polèmica amb lo de celebrar o no un castell, hi ha una nova opció en el menú superior. L'he anomenada Calendari festiu i és just això. Un recull de dates relacionades amb cada una de les festivitats que se celebren a la nostra illa.
 |
| De |
No vull, ni de lluny, fer competència a moltes de les planes que tracten sobre aquests temes. Únicament mira de ser un recull de quan son les festivitats "normals" de cada una de les poblacions de l'illa i, si escau, fer un seguiment a totes les celebracions tradicionals, d'arrel tradicional o relacionades amb la cultura popular que se facin.
Tota col·laboració serà ben rebuda. Vos ho puc ben assegurar.
Popularity: 35% [?]
Castells a la Diada de Primavera (2010)
Avui en la tan estranya "Diada de primavera" els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca han tornat a actuar en el que es la prèvia d'una de les diades més importants del calendari casteller illenc : Fires i Festes de Manacor. Castellers de Mallorca, actuant a casa seva, s'havien plantejat tornar a repetir, si se podia, l'actuació que realitzaren al Castell de Bellver ara fa uns dies. Al·lots de Llevant, després de la caiguda del 3 de 7 amb l'agulla a Campanet, s'havien plantejat baixar un poc el ritme per què la canalla tornés a agafar forma i confiar en el que fan.
Castellers de Mallorca ha iniciat la diada amb un pilar caminat per després encarar el que és el segon 5 de 7 de la temporada. El castell s'ha mantingut força quiet malgrat tenir, a la torre, una mida un tant estranya. A segona han plantat el què és la tercera torre de la temporada. El castell ha pujat lent, tremoladís, i s'ha deformat una mica. Malgrat tot els problemes els de ciutat han plantat cara al castell i l'han descarregat no sense patir alguna batzegada. Per a properes torres la canalla haurà d'anar molt més fineta si no volen tenir cap ensurt. Com a darrer castell, un 4 de 7 amb l'agulla que s'ha obert molt a nivell de segons però que s'ha descarregat amb molta solvència.
Al·lots de Llevant han plantat a primera ronda el castell més "alt". Un 3 de 7 que tot i tenir molt ben apamat s'ha deformat sobretot a nivell de terços però sense fer perillar en cap moment l'estructura. A partir de segona ronda ha presentat castells de 6, amb clares intencions de fer-los pujar un pis cara a Fires i Festes. Tant el 5 de 6, a segona ronda, com el 3 de 6 amb l'agulla, de la tercera, han anat molt bé i no han tengut cap tipus de problema destacable.
Per acabar totes dues colles han plantat el pilar de 5. La propera gran actuació serà a Manacor en motiu de les Fires i Festes d'aquesta població. Enguany sense colla convidada.
Al·lots de Llevant : 3 de 7, 5 de 6, 3 de 6 amb l'agulla, pilar de 5.
Castellers de Mallorca : pilar de 4 caminat, 5 de 7, 2 de 7, 4 de 7 amb l'agulla, pilar de 5.
Popularity: 9% [?]
Actuació a Campanet (2010)
Al·lots de Llevant i Castellers de Mallorca actuaren a Campanet, diumenge 9, en Motiu de la Fira de Campanet'2010. L'actuació se presentava complicada des de bon principi per motius d'infraestructura que se varen de solucionar just abans de començar l'actuació.
Tant Al·lots de Llevant com Castellers de Mallorca duien projectes ambiciosos. Al de Manacor tenien com a objectiu el 3 de 7 amb l'agulla, castell que encara no han aconseguit realitzar. Els de Ciutat tenien en ment fer el 2 de 7 acompanyat per els castells que se pugessin realitzar segons els efectius. A l'hora de sortir de plaça només foren els Castellers de Mallorca què sortiren amb els seus objectius complerts amb el 2 de 7 com a bandera.
l'actuació
Els Al·lots foren els encarregats d'obrir plaça. Plantaren un 3 de 7 de bella execució què no patí en cap moment i se mantení ferm tot i comptar amb canvis a molts nivells. En segona ronda encararen el 3 de 7 amb l'agulla. Castell, que malgrat dur-lo a plaça alguna vegada, no han aconseguit mai descarregar. El castell va pujar tremoladís, amb nirvis evidents, moguent-se més de lo normal i estrany després de veure el castell anterior (al que, a primera vista, només havien afegit un pilar). Amb la primera aleta feta (a del 3), mentre començaven a baixar l'acotxador i l'enxaneta, el castell se col·lapsà i caigué amb tota l'estructura. A partir d'aquest moment els Al·lots ja no foren els mateixos. Molts nirvis a tots els nivells quan plantaren els dos següents castells de 7. L'estructura del 4, què suposadament ja tenen més que mesurada després de carregar l'any passat el 4 de 8, a Campanet no els hi serví de res. Als dos la canalla s'els hi tirà enrere. Al primer intent de 4 de 7 la canalla va estar apunt de despenjar-se. Al segon intent no arribà ni a nivell dels dosos. Així doncs, a la tercera ronda, després d'un intent des muntat de 4 de 7, decidiren rebaixar pretensions i acabar amb un 2 de 6 molt parat. Per acabar l'actuació, pilar de 5, molt mogut i celebrat, i cap a casa.
Els Castellers de Mallorca per la seva banda no venien amb gaires efectius més que els Al·lots de Llevant, si fa no fa les dues colles duien el mateix nombre de camises, i plantejaren castells que podien tancar malgrat haver de baixar les pretensions. A primera ronda plantejaren un 3 de 7 amb l'agulla que pujà prou bé fins a fer l'aleta del 3. A partir d'aquest moment tot foren crits i nirvis. El castell se començà a obrir molt a nivell de segons i la pinya va haver de treballar de valent per poder mantenir en el lloc als segons. Com a segon castell se plantejaren el seu sostre. Tiraren el 2 de 7 amb canvis respecte al que varen descarregar per primera vegada, enguany, a Bellver. El castell pujà nirviós i tremoladís però se descarregà no sense una bona feina de tronc després d'un parell de sotragades provocades per una canalla un tant nirviosa. Com a darrer castell un 3 de 7 poc estètic, que descarregaren sense gaire problemes. Al igual que els Al·lots, també plantaren un pilar de 5.
I ara què?
La propera actuació, aquest cap de setmana en l'anomenada Diada de Primavera a Palma, a Ses Voltes (davant la Seu), serà un altra cop amb les dues colles illenques. És l'actuació prèvia a Fires i Festes de Manacor, una de les grans cites en el calendari casteller illenc. Serà interessant veure com reaccionen els Al·lots després de la caiguda i veure si els de Ciutat poden tornar a reunir prou gent per repetir la millor actuació de la temporada.
Al·lots de Llevant : 3 de 7, intent de 3 de 7 amb l'agulla, intent desmuntat de 4 de 7, intent desmuntat de 4 de 7, 2 de 6, pilar de 5.
Castellers de Mallorca : 3 de 7 amb l'agulla, 2 de 7, 3 de 7, pilar de 5
[*] La foto és de na Margalida Carrió Artigues. 
Popularity: 7% [?]
14è aniversari dels Castellers de Mallorca
Castellers de Mallorca han celebrat aquest cap de setmana el seu 14è aniversari. Com ve fent des de fa uns anys han realitzat una actuació estranya, a mig camí entre una actuació i un assaig, on tothom fa el que vol i el que pot.
Acabat el divertiment va ser el moment del xou. Aquest any, muntat per tots els pares de canalla, ha girat al voltant d'un viatge d'un casteller a terres estranyes per anar a cercar l'ingredient secret per fer castells de 8. Balls estranys, gent vestida d'aborigen (no de pagesets), canalla fent coses rares i molts calçots per dinar han estat els ingredients per a celebrar els 14 anys de la colla castellera. Què més se necessita? Simplement més gent per fer la festa més grossa (però penso que això passa a totes les colles.
Podeu veure més fotos de la festa aquí, aquí.
Ahhh!!! No ens oblidem l'actuació estelar de Pedrito de Campanet.
[*] Totes les fotos estan fetes amb ma càmera malgrat que algunes no son tirades meves.
[*] Vídeo cosa del binari
Popularity: 3% [?]
Castellers de Mallorca a Montuïri. (2010)
Aquest diumenge els Castellers de Mallorca han participat en els actes de celebració dels 75è aniversari del CP Joan Mas i Verd : L'Escola de Montuïri. Nascuda amb la República l'escola ha patit de tots colors fins arribar als nostres dies. La colla de Ciutat ha participat fent castells de 6 acompanyada d'altres mostres culturals. Els Castellers no han estat els únics en participar de la festa. Els xeremiers de Montuïri i la Banda de Música del poble també han participat de l'acte.
Per començar l'actuació els granes han descarregat un pilar de 4 amb Montuïrencs al tronc. Després han anat per feina amb els Castells de 6 : 3 de 6, 2 de 6 i 4 de 6 que no han patit cap tipus de problema destacant la torre de 6 que ha estat descarregada amb molt bona mida i amb bones sensacions per pujar-la un pis més. Per acabar l'actuació els llonguets han descarregat un pilar de 5 amb la gent ja més preocupada del pica-pica que de l'actuació.
Castellers de Mallorca : pilar de 4, 3 de 6, 2 de 6, 4 de 6, pilar de 5.
[*] Foto del xeremier feta meva.
[**] Foto dels castells fets per n'Antonia Bauzà.
[***] Podeu trobar més fotografies de l'actuació a l'àlbum del Facebook.
Popularity: 4% [?]
AtiarFoc 2010. Comencen els tocs.
L'AtiarFoc sembla que seguirà sent l'espectacle/cosa/correfoc polèmic de les festes de Sant Sebastià. El que ja feia dies que se sabia per el "boca-orella" a EuropaPress ho feu públic ahir.
'Atiar Foc' 2010
Trece 'colles de dimonis' y ocho 'bèsties' acuerdan no participarPALMA DE MALLORCA, 2 Ene. (EUROPA PRESS) -
Los representantes de las trece 'colles de dimonis' y ocho 'bèsties' de fuego de Baleares acordaron no participar en la tercera edición del 'Atiar Foc' de Palma, espectáculo que se celebra con motivo con las fiestas de su patrón, San Sebastián.
Según criticaron en un comunicado emitido este sábado, el Ayuntamiento de Palma ha decidido "cambiar el fondo y el sentido original del espectáculo, aquello que se inició como una fiesta de todas las 'colles de demonis' de las Islas".
"Era un día en el que los demonios de Mallorca, Menorca e Ibiza nos reuníamos en Palma para ofrecer un espectáculo único e irrepetible", recuerdan, al tiempo que lamentan que este año "esta figura quede reducida a una simple figuración secundaria".
De este modo, en el 'Atiar Foc' 2010 participarán trece agrupaciones menos: las de Menorca, Eivissa, Binissalem, Campos, Consell, Sa Pobla, Montuïri, Mancor de la Vall, Pollença, Sóller, al igual que las tres 'colles de demonis' de Palma (Son Gotleu, Son Sardina y Sant Jordi) que tampoco estarán presentes en la fiesta.
De este modo, consideran que las formas que se han seguido para la organización del espectáculo "han sido poco transparentes" y critican que "la cultura popular y de raíz tradicional, por la cual las 'colles' trabajan día a día, quede sometida a las indicaciones artísticas de un show de una compañía de teatro, que poco tiene que ver con las colles y el espíritu de la fiesta".
Ara bé, a la notícia no se comenta res del possible "correfoc alternatiu" que tal volta se faci.
Pensau què això és el correcte? De veres "Iguana" no te res a veure amb les "colles i l'esperit de festa"? Això serà gran.
(Afegitó)
Poc després la Iguana va fer un comunicat per mirar d'aclarir el que s'havia enviat a la premsa dies anteriors. Si més no és força cru. El teniu a continuació.
EL PROPIETARI DE LA CULTURA POPULAR
Iguana Teatre creà un espectacle anomenat Nit de Foc, molt abans de l’existència de qualsevol colla a les Balears, l’any 88 l’estrenà per sant Antoni a Sa Pobla i per Sant Sebastià a Palma, un espectacle que s’ha representat a la majoria de municipis de les illes i a d’altres d’espanyols o portuguesos. Per posar-lo en marxa, molta de gent va haver de fer grans esforços i sacrificis, no hi havia antecedents a les illes, i es va crear de zero, pirotècnia, inífugs, legislació...i molts de ciutadans de les illes han crescut amb ell, han gaudit de moltes Nits de Foc, i ha estat seguit amb passió i d’això estam molt agraïts als cents de mils espectadors que han omplit les places i carrers a cada una de les nostres representacions.
Aquest és l’origen del correfocs a les illes, però això no ens ha fet propietaris de res, només ens ha donat la satisfacció d’obrir la porta a tot un moviment del qual ens sentim molt orgullosos. Després les arrels s’han establert amb orígens ben diferents, cada colla les ha cercat on ha cregut més convenient. Muntar una colla i agafar experiència no és fàcil. Moltes vegades sense gaires recursos i amb moltes dificultats, s’han anant creant col·lectius que han conreat aquesta afició dedicant-li hores, feina i esforços no sempre recompensats.
Recordam la satisfacció de saber que anaven apareixent colles a diferents municipis, a Sant Joan, a Alaró, a Sa Pobla, ... a Palma intentarem amb l’ajuntament incentivar-ne la creació a diferents barriades i col·laborarem amb les que ens demanaren ajuda.
Vàrem organitzar correfocs a moltes de barriades de Palma, i en dates assenyalades per Sant Sebastià, per la Salut o la més habitual per Sant Joan, col·laborant amb la federació d’associacions de veïnats de Palma i els seus importants esforços en favor de la cultura popular. A molts de municipis de Mallorca es va fer tradicional el correfoc d’Iguana. Però això no ens fa propietaris de res. Excepte de l’autoria de la Nit de Foc .
Fa dos anys l’Ajuntament de Palma va decidir crear un esdeveniment que registrà com a Atiarfoc, i el va dividir en diferents parts: il·luminació d’edificis singulars, instal·lació de pantalles per seguir l’espectacle, correfocs i piromusical. La part del correfocs se li encarregà a una empresa d’escassa trajectòria, anomenada Focs i espires, i és aquesta empresa, més ben dit, el seu propietari, qui munta tot aquest rebombori.
L’incitador de tota aquesta polèmica no és altre que el responsable de l’empresa que es va fer càrrec els dos darrers anys del correfoc, que es passeja com el propietari de les nostres arrels, de la cultura popular, acusat de falta de transparència, i que els dos anys ha deixat plantades una bon grapat de colles. Encara que no tan renoueres com ell. Més que res perquè la majoria se senten responsables de no perjudicar un moviment que cada dia va a més i que té molts de seguidors, i sobretot és de tots els ciutadans i fet pels ciutadans, per molt que se l’autoadjudiqui aquesta persona.
Sembla que se considera propietari de moltes coses, de la puresa dels correfocs, de la cultura popular i no dubta en crear una empresa amb ànim de lucre, per gestionar els seus negocis “purs” de cultura popular, una empresa molt jove, sense pràcticament cap experiència i ja vol ser el propietari de les nostres arrels tradicionals.
El propietari de l’Atiarfoc és el ciutadà, per ell es fa, i per ell és la festa. L’Ajuntament de Palma organitza aquest esdeveniment dins les festes patronals de la ciutat per als ciutadans i les ciutadanes, no perquè ningú exerceci de propietari de les nostra cultura popular.
1. L’Atiarfoc ha patit una important retallada pressupostària, com a conseqüència se va decidir només convidar a les colles de Mallorca. Enguany s’ha convidat a “totes” les colles de Mallorca a participar a l’Atiarfoc 2010, a diferència dels anys anteriors en que “el propietari de la cultura popular”en vetà algunes, enguany qui no participa és perquè no vol i tot i la retallada pressupostaria, hi participaran 14 colles, 7 bèsties i 15 batucades, en total unes 600 persones.
2. Curiosament, el “propietari de la cultura popular” diu que les colles tendran un paper de figurants, quan desconeix el guió, ni l’ha volgut conèixer, a pesar d’haver estat convidat a participar-hi. Si en lloc de practicar la confrontació s’hagués dignat a llegir-lo veuria que els dimonis que participen de l’Atiarfoc són els de les colles i les colles són els únics protagonistes del correfoc.
3. Diversos responsables de les colles que anomena ens han manifestat, en privat, que la raó de no participar han estat simplement les amenaces del “propietari de la cultura popular”. Algunes colles varen ser vetades a edicions anteriors. Diverses colles participants a l’Atiarfoc de l’any passat varen ser amenaçades de ser vetades enguany. Són incomptables les persones que ens han fet arribar la incomoditat de les pressions i amenaces rebudes de l‘empresari en qüestió.
L’únic perill que té la cultura popular són aquests especialistes que la consideren seva, que munten empreses per dir que són els únics capaços d’organitzar esdeveniments i al final acaben muntant shows com el que hem vist aquests dies als diaris. I que , tanmateix,només perjudiquen el treball apassionat de tanta de gent. El perill més important que té la gran trobada de colles a Palma per Sant Sebastià és que qualcú se’n vulgui fer l’amo, propietari, practiqui la divisió, posant els seus interessos personals per damunt dels del col·lectiu i, sobretot, per damunt dels dels ciutadans.
Podem assegurar que seguirem respectant i admirant totes les colles, totes les persones que amb la seva afició fan possible que la història del foc i dels dimonis tiri endavant i podem assegurar també que no amenaçarem, ni pressionarem, ni vetarem, mai a cap colla de dimonis per interessos personals ni per cap a altre motiu.
Intentarem organitzar un espectacle inoblidable, amb la col·laboració de tots, de totes els empreses que hi participen, de totes les colles i de totes les persones que se deixaran la pell per fer disfrutar al màxim a tots els ciutadans de Palma, de Mallorca o d’on venguin els que la visitin el pròxim 23 de gener, en un dia en que la festa, la bauxa, la diverssió...es seva
[*] La foto és feta meva (no és de EP)
Popularity: 57% [?]
La beateta’09
Aquest cap de setmana no tot han estat castells. A Palma s'ha celebrat la tradicional desfilada de la Beateta que "honra" la figura de "Sor Catalina Thomas ((Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1533 - Convent de Santa Magdalena, Palma, 5 d'abril de 1574))", santa (des del 1972) mallorquina per excel·lència...
De la desfilada / colcada poc puc xerrar (Jo en aquells moments estava fruint de fer castells a Manacor). Ara bé, permeteu-me xerrar sobre un parell de comentaris que vaig sentir sobre l'acte que giraven tots al voltant del mateix.
Donant voltes per Ciutat vaig sentir a gent que se referia a al colcada de Palma de la beata com a mostra de mallorquinitat[1] i de sentiment illenc. Que me perdonin els creients (crec que estan obligats per llei) però estam ben arreglats si ser bon mallorquí (bon patriota) significa anar vestit de "pagès"[2], ballar boleros i adorar a una santa que de ben segur molts no saben que ha fet. Me sembla que hauríem de mirar més enllà d'aquests símbols i plantejar el que realment significa aquesta festa i el que ens volen fer creure. Si no me sembla que el nostre petit país està ben arreglat.
D'altra banda, m'agradaria saber el perquè d'aquesta adoració tan "pagesa". Que hi hagi dimonis, d'acord; que hi hagi àngels, passi; però si tenim en compte que va viure a Ciutat des del 1548 (a partir dels quinze anys) primer fent de criada i després (al 1555) de religiosa no seria més normal que la gent no anés de "rústica"? Bé, començo a aturar-me que sembla que la cosa començarà a desviar-se i acabarà estil Sant Sebastià.
[1] o de "Mallorquinidad" millor, perquè molts dels que acompanyaven a la petita vestida de pageseta xerraven en castellà.
[2] Que cada vegada és pitjor la cosa. Ja comença a haver pagesos moderns que duen esportives en lloc de porqueres. Mem quan tardam en veure gent vestida vertaderament de pagès amb la camiseta de Pryca estripada... (serà en aquest moment que valdrà la pena anar-ho a veure? Per què s'ha d'adorar a un sant amb un vestit tradicionalitzat? I la resta de l'any?)
Popularity: 1% [?]
Pla director de les festes populars de Palma
Al web del Ajuntament de Ciutat podem llegir :
Convocar en audiència pública per tractar el Pla Director de les Festes Populars de Palma per al proper dia 16 de juny a les 19 h, a la sala de plens d'aquest Ajuntament. Aquesta sessió s'organitzarà de la següent manera:
# Intervenció de la ponència del Pla Director
# Intervencions (govern, oposició, ciutadania)
# Rèplica del govern, quan escaigui
# Conclusions
Idò a tots els que els hi interessi aquest tema ja ho sabeu. Pot ser interessant.
Popularity: 1% [?]