Tremponada de Cossiers.
Els de Montuïri, dia 15, varen omplir el poble de alfabeguera, sang i suor.
Els d'Alaró, dia 16, de mocadors, suor i bon menjar.
Ara queden les dues jornades, maratonianes, de cossiers per la Vila de Montuïri. Amb Sant Bartomeu ja a tocar més d'un ja deu somiar amb colors, balls, fertilitat i llenderades. Recordau que aquest horabaixa a les 19h surten els Cossiers de Montuïri.
Popularity: 25% [?]
Cavallitos, o cavallets, de Vilafranca.
A l'hora de crear una festa la majoria de gent te dues opcions. O crear una de nova (ja sigui copiant o creant de zero cadascun dels actes) o mirar de recuperar qualcuna que se feia antigament al lloc. En el cas dels Cavallets de Vilafranca, la vila ha optat per recuperar un ball que, durant dos anys, se va ballar a la vila.
Sembla ser que el ball va ser "creat" per una docent, a l'escola de monges de la vila, poc després del 40 per entretenir als infants i fer qualque cosa més al més pur estil "cossier". La dansa està formada per 7 al·lots i una al·lota, vestits amb una roba que ens recorda als vestidets de pagès (ells, d'un temps; ella amb el típic i tòpic vestit de pagesa) i coronats (se pot dir coronat) per un capell de palla, amb una ala alçada, plomes, i flors.
El ball, en si, te tres parts que se succeeixen augmentat la vistositat i la velocitat del ball de manera progressiva acabant d'una manera força vitenca i agradable a la vista. Tot i així encara queda comentar la música que l'acompanya, creada/arranjada per un xeremier resident a Vilafranca, en Florit, que ha adaptat el "jo i un Pastor" als temps que corren.
El resultat (plàstic) de la recuperació el teniu amb les imatges i vídeos que acompanyen aquest text. Per saber el resultat real de la recuperació hauríem de xerrar amb la gent de Vilafranca. Cadascú decidirà si, realment, ha estat una bona pensada recuperar aquest ball que va desaparèixer poc després de crear-se. De totes maneres nosaltres podem opinar el que ens vengui en gana, els que realment triaran si això tira o no endavant seran els propis vilafranquers que en els anys que venen a partir d'aquest triaran si volen, o no, seguir endavant amb aquest curiós ball.
Amb els "cavallitos" ja queda tancada el que me quedava per comentar de les dues estrenes. Per molts anys cavallets, si els Vilafranquers volen, es clar. O no es vera?
Popularity: 25% [?]
Cossiers a Algaida (2010)
Que si titoietes, que si dances ancenstrals, que si el be guanya al mal... Amb tot el que ha sortit a la premsa (el mateix de cada any si més no) cal posar més coses sobre els cossiers?
Enguany, per sort, no ha passat res de destacable entre premsa, ib3 i ells. Una volta relativament ràpida, molta família i poc jovent. Què millor per mantenir una tradició, o no? [*] Fotos fetes amb una Canon 5dM2 Popularity: 12% [?]
Cossiers de Manacor (2010)
D'aquí unes hores els cossiers tornaran a sortir a Manacor. Serà a les 18h quan, davant ca la dama, faran els primers balls. A partir d'allà faran un recorregut per tot el poble botant, girant i pegant cops amb les macetes, acompanyat per el sempre present dimoni.
Aquests dies tot els diaris s'han fet ressò. Ahir fins i tot el UH feia una entrevista a la Dama dels Cossiers de Manacor. Sembla ser que el ball va agafant força. Donant la impressió que aquesta tradició, tot i no aplegar un gran volum de gent com passa a Montuïri o a Algaida, poc a poc està més arrelada a Manacor.
Recuperant coses del blog sobre aquesta festa he trobat un comentari interessant que dona què pensar :
"Enguany hi ha hagut una gentada, si ho comparam amb quan varen sortir els anys '80. No es tracta de moure una gernació com a Montuïri, que ja aniria bé, sino de mantenir i arrelar un costum i que no tornin aturar-se, com ja va passar els 1930, 40 i 50"
Vosaltres pensau que basta aconseguir gent per "mantenir i arrelar"? O s'ha de cercar anar un poc més enllà?
Popularity: 16% [?]
Preparant la setmana
Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana intens en actes relacionats amb la cultura popular d'arrel tradicional a Mallorca. Cossiers i Moretons a Manacor, Trobada de Xeremiers i Gaiters a Ciutat, en Miquel Gil a Petra, "fira medieval" a Sineu...
Tot plegat una serie d'actes on, en el cas que se tingui un poc de vida privada, assistir-hi a tots, amb 'bones' pràctiques, és impossible.
A mode de tast vos deixo un moment dels Cossiers de Manacor, ballant l'oferta dintre l'església. Al llarg d'aquesta setmana aniré afegint coses sobre Cossiers, Moretons, Fires i Festes de Manacor i d'altres. Tot és tenir temps de "revelar" les fotos i posar en ordre les notes.
Si qualcú vol col·laborar amb qualque acte d'aquests que s'han realitzat aquesta setmana que no dubti en contactar amb mi.
Popularity: 5% [?]
Nanets de Manacor (o Nanets de Fartarix)
Heu sentit mai xerrar dels Nanets de Manacor? Els nanets és un d'aquestes danses, ara molt vinculades amb l'església, què a Mallorca passa desapercebuda. Si xerram de danses ràpidament ens venen al cap els Cossiers (ja siguin d'Alaró, d'Algaida, de Montuïri, de Pollença...), els no tan coneguts Cavallets de Felanitx o, fins i tot, als més posats al tema, els Moretons o els Indis què també ballen a Manacor (i sense voler deixar-me cap). Ara bé, dels Nanets de Manacor (o de Fartàrix) poca cosa se coneix.
Aquest ball sorgí de la idea de "millorar" la festivitat de la barriada de Fartàrix intentant donar-li un caire popular, o cultural (a Inca, per exemple, s'ha intentat fer amb la creació d'uns 'Moros i Cristians') mitjançant una dansa ficada un poc amb calçador. Ara bé, per mantenir això no només s'ha de crear, si no que s'ha d'aconseguir mantenir (gràcies a la identificació de la gent amb el fenomen) i aquí és on varen fallar. Sembla ser, però, que aquest ball fou rebutjat a Manacor per falta de gràcia (o de tradició) i què els Nanets quedaren com una cosa residual. I així s'ha anat mantenint al llarg dels anys.
Enguany, però, els alumnes de l'escola Jaume Vidal han recuperat la dansa després de que l'any passat aquests no sortissin a dansar per la falta de gent disposada a fer-ho. Podem comprovar que, malgrat l'antiguitat de la dansa, aquesta segueix sense tenir gaire acceptació entre la població. D'aquesta manera, el diumenge, els Nanets acompanyaren als fidels durant la baixada del 'Crucificat' de la capelleta que se troba al Carrer de la Creu a Manacor i a la posterior missa. Com podeu veure a les fotografies no va ser una acte molt massiu. Més bé reduït i amb molt poca gent venguda de fora per veure aquesta dansa.
La dansa, salvant la distància, (i perillant la integritat dels comentaris al blog) recorda molt, però que molt, a la dels Capgrossos de Sa Pobla. No vos sembla?
Popularity: 12% [?]
Cossiers d’Algaida per Sant Honorat 2010
Un poc més i les penjo per Pasqüa. Fotografies del ball dels Cossiers d'Algaida per Sant Honorat (vigilia de Sant Antoni) al sortir de l'ofici.
L'important de la darrera foto és mirar la cara de la nina :
[*] Fetes amb una Canon 5dmII i un 24-105 f4L
Popularity: 3% [?]
Festa del Estendard 2009
Ara amb un 200% més de pagesets, un 150% més de turistes i només un 50% de significat. Una 'celebració' que va camí de convertir-se en una Mare de Déu de la Salut al desembre (i ni pluja, ni tonteries). O tal volta és una manera un poc més "cool" de poder llegir un discurs. A elmundo.es ens ofereixen el discurs íntegre de na Calvo.
Enguany (2010) haurem de gravar-ho i documentar-ho tot bé perquè, d'aquí uns anys, puguin recordar que encara se celebrava se realitzava qualque cosa per conmemorar-ho.
Popularity: 3% [?]
Taula rodona : comunicació i cultura tradicional. (setmana de Cultura Tradicional i artesana)
(llarg, això pot ser llarg) Dintre de la Setmana de Cultura Tradicional i Artesana (SeCTA) que s'ha celebrat aquesta setmana a banda dels diferents concerts i tallers va haver-hi lloc per a una taula rodona / col·loqui amb una bona representació de gent que treballa amb la cultura tradicional com a matèria prima.
Els "membres" de la suposada taula foren :
- Joan Barceló : piscolabis trementina (ona mallorca)
- Pere Estelrich (artsib.com)
- Miquel Àngel Sancho (blau, discmedi)
- Jordi Martí : Sons de la Mediterrània (revista)
- Miquella Lladó : Música Nostra (grup)
- Paquita Marí (Dbalears)
I dic suposada perquè a hora d'inici no hi havia pràcticament quòrum per començar-la. Hi havia més gent que havia de pujar damunt l'entarimat que persones assegudes a les cadires. Així la taula rodona se convertí en una meni de conversa de bar entre coneguts.
El tema predominant del debat fou el problema dels mitjans amb la música tradicional (o d'arrel tradicional) deixant a les radio formules i a les cadenes estatals (centralitzades la majoria a Madrid) triar que era el que havia d'escoltar la gent (i, per tant, deixant la cultura pròpia de banda). Els protagonistes de la discussió foren diversos però recurrents (Televisions autonòmiques, ràdios, diaris[1], públic¿?) amb queixes més o menys unànimes que gràcies al moderador no se centraren únicament en el tema musical si no que afectaren a altres àmbits de la cultura.
Gràcies a la figura del moderador sorgiren altres temes. La necessitat de que la gent "consumeixi" aquest tipus de productes, l'educació en "cultura popular" i, una que a mi me va sobtar molt, la falta de delicadesa dels pares perquè els seus fills no havien vist la sibil·la...
El problema va ser el de sempre. Quan la cosa se començà a animar (i tal volta començàvem a sortir dels tòpics) va ser el moment d'aturar. Rafaubetx (el grup que havia de sonar aquell vespre) havia de començar i, a mi, me va donar la sensació de quedar-nos a mitges. A mitges? No! Jo se masturbar-me!
Pot ser és una mica grollera la presentació però segurament farà la funció que cerco. A la taula rodona crec que se deixaren de comentar moltes coses. Apel·laren als mitjans tradicionals però hi ha moltes més maneres de promocionar la cultura que no deixant-les en les mans dels mitjans "tradicionals" que veim que no foten res. A partir d'aquí comença la palla mental.
Els mitjans
Se posà un exemple que crec que va deixar ben clar com, actualment, s'informa la gent. Als balladors que esperaven a que s'acabés la taula rodona se'ls hi demanà com sabien que hi havia una ballada aquell vespre a aquella carpa. Només dues respostes : el boca a boca i Internet. La pregunta següent és ben clara : On queden els mitjans tradicionals?. La gent (els balladors en aquest cas) al veure que els mitjans no informen cerquen altres formes d'informar-se. Sorgeixen iniciatives molt més properes i millors per informar (com és la plana "agenda de ballades i saraus" per informar sobre les ballades a l'illa i fora d'ella). Molta gent empra el youtube i altres plataformes per poder veure el que altres han vist. Iniciatives privades, molts cops anònimes, que ajuden a apropar a la gent tot el relacionat amb la nostra cultura. Recordem el magnífic treball que va fer en Fabian sobre els gegants de les illes o d'altra gent que ha aportat el seu granet d'arena. Ja fa temps que tenim la possibilitat d'informar-nos en lloc de que ens informin. Perquè seguim amb aquesta dèria?
Això vol dir que hem de deixar en pau els mitjans tradicionals? No! Clar que no!. Però tampoc els hem de dimonitzar i culpar-los de tots els nostres mals i de la nostra falta de moviment. Ells no volen oferir certes coses? idò ja ho farem nosaltres mateixos. Crec que és molt millor la cobertura que donen alguns estrangers (la gent d'aquí no ho sol fer) que s'atreveixen a penjar els vídeos de les seves vacances al youtube que la manera com IB3 (o la sub-empresa contractada) se dedica a informar de segons quines festes tradicionals (recordau els cossiers d'Algaida? els de Montuïri? l'Atiar? 'U' pi de Formentor?...).
Diversió[2].
D'altra banda està la força que les institucions i la gent li vulgui donar. Jo, al contrari de la persona que se va queixar del tema de la sibil·la, trobo que es normal que els petits no l'hagin vista. En primer lloc perquè ni l'entendran i, en segon lloc, perquè és lo més avorrit del món (amb perdó dels cristians i dels puristes) per a un infant petit. Deixem que la descobreixin quan toqui! Cada tradició té el seu moment.
Aquí entra un altra gran tema que no va sortir a la taula rodona. La diversió i la relació amb l'èxit. Basta voltar per l'illa per comprovar com les tradicions que entretenen són aquelles que estiren a la gent. Té Montuïri més gent que Algaida? No. Com és que els cossiers de Montuïri tenen carrers estibats de gent(de totes bandes) i els d'Algaida no? No importa ni comparar-los amb els cossiers de Ciutat...
Amb el tema de les ballades passa tres quarts del mateix. Si estiren tanta gent és perquè diverteixen i fan que la gent s'entretengui. No perquè sigui molt tradicional i reflex de toteslestonteriesquevulguemdirquerepresentinlanostramaneradesersentirifer.
Diversió és el que cerca la gent i la diversió no se dona de qualsevol manera. Per divertir, per fer fruir a la gent amb una activitat no només se necessita realitzar aquella activitat, també es necessiten ganes, una certa qualitat i la gent, poc a poc, farà la resta. Si qualcú s'ho passa bé ho voldrà compartir amb la seva gent i les xarxes socials ja veureu com ajudaran.
Tal volta, a aquesta setmana tradicional, ha faltat pensar en la "diversió". O tal volta això de "lo tradicional" només ens diverteix a un parell.
Sentiment, tradició i pedagogia.
Arribam a la part més dificultosa. Ens agradi o no a aquest petit país tot el relacionat amb "tradició" ràpidament la gent ho arebosilla. Els rebosillos i les padrines han dotat a la tradició d'una aura difícil d'evitar. Anar per el carrer i dir ball de bot és, generalment, sinònim de pensar en gent (major) vestida a l'ample pegant botets amb una especie de tuna (amb la veu rompuda), igualment vestida a l'ample. Eliminar als majors és fàcil però eliminar l'aura del rebosillo no ho es tant. Deim "mostra!" i la gent s'arrebosilla. Deim "mercat medieval" i la gent s'arrebosilla. Deim "pardalada tradicional" i la gent s'arrebosilla... diguem Cirer 3 vegades i ens apareixerà amb rebosillo[3]. I després voldrem lluitar contra altres maneres d'entreteniment...
Ja acabo! ja acabo!
Ens volem apropar a la gent? Idò evolucionem! Adoptem noves formes. Muntem coses noves. Si els mitjans tradicionals ens donen la mà (aprofiten-nos, però amb gust i criteri). Critiquem-nos els uns als altres, per tal de millorar, però no ens quedem asseguts en taules rodones esperant que qualcú ens deixi sortir a la TV.
No cal dir que tot això és una visió força personal de tot això. Sortit només d'una estona de donar-li voltes al cap. Segurament hi ha moltes errades, moltes inexactituds i moltes coses que en un parell de setmana tal volta modifico. Però he mirat de fer el mateix que se feia a la taula rodona. Xerrar de la manera que ho sentim sense tenir gaire temps per preparar-ho.
[1] Només faltaria que no s'esmentessin els mitjans de comunicació en una taula rodona que tracta aquest tema.
[2] Quan xerro de diversió no me refereixo únicament a riure, a grans gateres o coses similars. També a que l'activitat pugui ser útil a la persona. Divertir l'intel·lecte o fer passar un bon moment...
[3] I després ens queixam dels mocadors musulmans però a la mínima que podem els "imitam" per recordar el passat.
(ara toca vomitar als comentaris tot el que tengueu dintre.)
Popularity: 2% [?]
‘Manllevant’ fotografies de l’exposció feta a Esporles
Diumenge, aprofitant la Fira Dolça d'Esporles, vaig exposar un popurri de fotografies[*] que giraven entorn de la cultura popular, festes i tradicions a Mallorca. Malgrat que vaig aprofitar algunes que havia emprat al blog en aquest darrer any n'hi havia alguna que era 'inèdita'. Aquesta n'és un exemple.
Els Cossiers d'Alaró (2008).
[*] Junt a Margarida Carrió, Anna Sastre i Pere Joan Oliver.
Popularity: 1% [?]