Castellers de Mallorca a Montuïri. (2010)
Aquest diumenge els Castellers de Mallorca han participat en els actes de celebració dels 75è aniversari del CP Joan Mas i Verd : L'Escola de Montuïri. Nascuda amb la República l'escola ha patit de tots colors fins arribar als nostres dies. La colla de Ciutat ha participat fent castells de 6 acompanyada d'altres mostres culturals. Els Castellers no han estat els únics en participar de la festa. Els xeremiers de Montuïri i la Banda de Música del poble també han participat de l'acte.
Per començar l'actuació els granes han descarregat un pilar de 4 amb Montuïrencs al tronc. Després han anat per feina amb els Castells de 6 : 3 de 6, 2 de 6 i 4 de 6 que no han patit cap tipus de problema destacant la torre de 6 que ha estat descarregada amb molt bona mida i amb bones sensacions per pujar-la un pis més. Per acabar l'actuació els llonguets han descarregat un pilar de 5 amb la gent ja més preocupada del pica-pica que de l'actuació.
Castellers de Mallorca : pilar de 4, 3 de 6, 2 de 6, 4 de 6, pilar de 5.
[*] Foto del xeremier feta meva.
[**] Foto dels castells fets per n'Antonia Bauzà.
[***] Podeu trobar més fotografies de l'actuació a l'àlbum del Facebook.
Castellers al “Dia de les Illes Balears 2010″
Com ve sent habitual en els darrers anys el dia que les Balears se posen "de festa" per celebrar l'Estatut els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca se troben per primer cop a una plaça.
Malgrat que els Castellers de Mallorca presentaven un programa més ambiciós amb el 3 de 7 amb l'agulla com a castell més gran (gràcies als dos mesos d'assaig que ja duen) els Al·lots de Llevant no se quedaven darrera. Amb només dos assajos els verds plantejaven el primer castell de 7 de la temporada i dos castells de 6. Tant una colla com l'altra ho aconseguiren.
Obriren plaça els ciutadans amb el segon 3 de 7 de la seva temporada. Castell que va pujar força bé i s'acabà deformant al pis de quartes mentre se baixava. En segona ronda els granes bastiren el primer castell compost de la temporada illenca. Talment com l'any passat repetiren el 3 de 7 amb l'agulla i el varen haver de lluitar per poder-lo descarregar al deformar-se més del que seria convenient l'estructura del 3. Un cop deixada l'agulla tota sola damunt la pinya el castell no va tenir cap més problema. Per acabar les rondes de castells els llonguets anaren a per el 4 de 7 que malgrat deformar-se sobretot a nivell de quartes se va poder descarregar bé.
Els Al·lots, per la seva banda, obriren plaça amb el 4 de 7. Un castell amb una mida excel·lent i força lleuger que desmuntaren per indecisió de la canalla. Repetint ronda tornaren amb el mateix 4 que tornà a mostrar unes mides excel·lents i on se notava la feina realitzada l'any anterior amb el 4 de 8. A segona ronda descarregaren un 4 de 6 amb l'agulla i fou amb el 5 de 6, a tercera ronda, on patiren més quan la torre de l'estructura composta començà a deformar-se. Tot i així els manacorins varen defensar-la descarregant tranquil·lament l'estructura.
Per acabar tant Al·lots de Llevant com Castellers de Mallorca descarregaren el pilar de 5.
Al·lots de Llevant : intent desmuntat de 4 de 7, 4 de 7, 4 de 6 amb l'agulla, 5 de 6, pilar de 5
Castellers de Mallorca : 3 de 7, 3 de 7 amb l'agulla, 4 de 7, pilar de 5.
Jornades de Tecnificació Castellera
Fer una activitat on la tècnica i els coneixements són bàsics per a portar-la a bon terme dintre d'una illa, amb pocs grups on mirar-se, és complicat. Al 2004, la colla va organitzar les seves primeres jornades on un grup de castellers venguts de Terrassa, colla amb la que s'ha creat un bon vincle, que ens aconsellaren, ajudaren i animarem a fer castells. Aquell llarg cap de setmana la colla va patir un petit shock. Molts s'adonaren que hi havia molta gent que ho feia millor que ells, altres patiren atacs d'ego i molts altres, la gran majoria, fruiren com mai de l'activitat castellera.
 |
| De 20100219-assaig_mts1 |
Després de tants anys enguany ho hem tornat a organitzar. Amb la il·lusió de poder aprendre més sobre aquesta activitat que a molts ens resulta apassionant. Aquest cop un grupuscle de 7 minyons han vengut a passar el cap de setmana llarg. Des del dijous fins al diumenge s'han organitzat assajos (i festes) on tothom ha pogut fruir d'aquesta activitat.
 |
| De 20100219-assaig_mts1 |
El resultat no podria ser més gratificant i canta per si mateix. No només hem aprés a millorar la postura en tots els punts del castell. També hem pogut sentir consells i sermons que, ben emprats i valorats, des de la visió que dona la experiència i el haver participat a castells de tot tamany que podran fer molt bé a la colla.
En total unes 12 hores d'assaig on tots els que han volgut han pogut demanar, compartir i aprendre. S'han descarregat a assaig quasi tots els castells de 7 que ha fet qualque vegada la colla i de manera molt diversa. S'ha donat una empemta gran a la manera com feim les pinyes. Hem fet pilars impossibles, s'han empés (encara més) els somnis d'autosuperació.
I vosaltres ja ho heu fet? [1]
[*] La majoria de fotografies, malgrat s'han fet amb la meva càmera, les ha feta diferent gent. Moltes són fetes per en Carles Guillamón (de Farcint la Faixa).
[1] Jo, sincerament, vos ho recomano.
Santa Àgueda a Sencelles. Gegants, caparrots, xeremiers i castells.
Santa Agueda és una santa ben curiosa. Coneguda per la contarella que diu així [1]
Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir en que li van tallar les dues mamelles. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides.
Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó.
És patrona de diversos llocs i reconeguda com una manera de reivindicar el feminisme (les dones són les que, per uns instants, agafen el comandament de la ciutat/poble tomant així l'ordre establert. Malgrat a Ciutat trobem mostres d'aquesta festivitat reflexada en actes d'algunes cases regionals a Sencelles la trobam com a patrona del poble. Recordar la Santa és pura curiositat històrica per les reminiscències que té a la festa (la Degustació de les “mamelletes” de Sta. Àgueda i moscatell té la seva gràcia). Tot i així ja queda ben poc d'aquesta santa al programa de festes.
Dissabte passat va celebrar sencelles un dels actes de la festa anomenat Homenatge a la cultura de Sencelles on se donaren cita gegants de diversos pobles de Mallorca, Capgrossos (de Sencelles i de Palma) i els Castellers de Mallorca. Tot i qua ni l'actuació dels Castellers fou gaire especial (2 de 6, 4 de 6, 3 de 6 amb l'agulla, 2 pilars de 4) ni els gegants i els capgrossos feren res en particular l'acte va ser entretingut i familiar (segurament la festassa vengué després). A destacar el parlament fet per el xeremier i compositor (i moltes altres coses) Joan Florit.
L'escrit
Bones a tothom:
Per segon any tornem a trobar-nos amb la companyia d’aquestes colles geganteres, dels caparrots, enguany castellers, però sobre tot, mos trobam amb les ganes de fer festa. Gràcies a tots per ser aquí.
L’any passat es va homenejar a la família Llargo com a portadors i transmissors de musiques tradicionals, musiques d’arrel, musica popular. Enguany l’homenatge vol ser molt més ampli; volem donar reconeixement a tota la cultura sencellera i per extensió a la cultura mallorquina. Esper idò que, fora anomenar a ningú, tots vos sentiu al•ludits per la part que vos correspon.
Quan anomenem el mot “Cultura” és bo de fer que només pensem amb activitats com ara la literatura, la música, la pintura, l’escultura i altres d’aquest estil; però, el significat d’aquesta paraula és molt més ample. Cultura és tot el coneixement i les eines que tenim per aplicar aquest coneixement. Hi ha una cultura gastronòmica, una cultura espiritual, una cultura social que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, una cultura del vi, una cultura del bar, una cultura de prendre la fresca a l’estiu i així puc seguir fins anomenar totes i cada una de les activitats que, per petites que siguin, formen part de la vida de tots i cada un de nosaltres. La cultura som les persones i els coneixements que tenim, junts, com a poble
Una conversa a un bar entre dos caçadors o dos cercadors d’esclatasangs o dos qui xerren de cuina o de música o de qualsevol cosa que vos pugui passar pel cap, esdevé una transmissió d’informaci. Mentre la informació vagi corrent de boca en boca, esdevé viva.
Quantes de paraules o eines que feien servir els nostres padrins per referir-se a les feines del camp han desaparegut pel fet de no ser utilitzades. Les cases que es fan avui ja no tenen aigovessos, ja no hi ha sabaters amb bigalots, no hi ha voreres que se xermin no hi ha garingoles envoltant tarongers i els galivans romanen arraconats a qualsevol vorera.
!!! VIUS !!!! Tot allò que no s’usa, està condemnat a desaparèixer.
Tampoc no és que haguem d’enyorar anar a guardar porcs o tomar ametlles, la modernitat no té per que esser un enemic de la cultura.
No cal ser molt viu per pensar que a qualsevol altre banda del món aquesta cultura diària que ens envolta és diferent. Tal volta prop de 40 anys de dictadura dedicada a enaltir les benevolències de cultures diferents i a menysprear les nostres com a cosa de pobres o ignorants ens han impregnat d’una certa deixadesa envers les coses que ens són pròpies. Els mallorquins a vegades sembla que tenim més apreci per lo que ve de fora que no pas per “lo nostro”. Heu de creure i pensar que la nostra cultura és tant bona com qualsevol altre, i pel simple fet de ser nostra, l’hem de sentir, estimar i viure amb tot el nostre cor i el nostre esperit.
Actualment la globalització perfectament transportada pels mitjans de comunicació prova de vendrer-nos allò que abans ens era imposat. Cada dia, per la ràdio, la televisió i la premsa ens bombardegen amb propagandes de lo bo que són altres modes de viure, pizzes enlloc de coques de trempó, hamburgueses enlloc de bones tallades de llom, rock&roll i hiphop en lloc de glosadors, gaites cèltiques i no xeremies, estil de vida americà. . . si senyor, coses vingudes de fora que suposadament ens faran més feliços.
Si mai aconsegueixen que deixem de ser com som - per semblar-nos als americans, als madrilenyos, als anglesos o a qui sigui - podeu tenir per ben segur que encara pretendran de bell nou fer-nos creure que no tenim el que ens cal per a ser feliços.
Tot allò que tenim ens fa lliures, tot allò que no tenim i desitgem, ens fa ser esclaus.
Es ben hora d’espolsar-se sa són i veure que essent com som amb la cultura que tenim, podem ser lliures.
Musics, escriptors, cuineres, dones de fer net, pintors de quadros i parets, xofers, advocats, brodadores. . . :
Tots plegats som cultura i defensar la cultura és defensar-nos a nosaltres mateixos.
Visca Sencelles, Visca Mallorca, Visca la Terra.Joan Florit Salas, Sencelles 06/02/2010 – Homenatge a la cultura, Sta.Agueda 2010
[1] Tret de la viquipèdia.
[2] Cançoneta popular :
Venga Hermanas
vamos pa' Catania
pa que la santita
nos arregle la castaña
[*] Imatge de la Wikipedia
[**] Fotos fetes amb una Canon 5d MII i l'ajuda divina.
[***] L'any passat ja varem xerrar per aquí d'aquesta festa.
Cossiers d’Algaida per Sant Honorat 2010
Un poc més i les penjo per Pasqüa. Fotografies del ball dels Cossiers d'Algaida per Sant Honorat (vigilia de Sant Antoni) al sortir de l'ofici.
L'important de la darrera foto és mirar la cara de la nina :
[*] Fetes amb una Canon 5dmII i un 24-105 f4L
Correfoc a Sa Pobla 2010. El sus a Sant Antoni.
Sa Pobla, aquest passat dissabte va celebrar un dels correfocs més grans i multitudinaris (respecte al número de dimonis i, tal volta, de gent curiosa que mirava) que s'han vist darrerament amb perdó de l'Atiar. Un correfoc que va reunir a tota una sèrie de colles que, inicialment, no participaran a l'Atiar foc per la disputa que s'ha muntat al voltant de la organització d'aquest. Deixant disputes a banda val més xerrar un poquet del correfoc en si.
Com comença a ser habitual en aquests tipus d'esdeveniments el correfoc va tenir dues parts molt diferenciades. Una primera, on les bèsties varen passejar i fer un parell de cremades que no va tenir molta més cosa i, com a segona part, el correfoc en si. I dic molt diferenciades perquè entre una part i l'altra va haver un espai de temps força gran que va fer que més d'un tornés cap a casa degut al fred. Arribada l'hora (del correfoc) l'espera va resultar compensada per l'espectacle i la festa que se va organitzar.
La música, com a molts correfocs organitzats per els Mancorins, feu de reclam. La tonada d'un flabiol va ser contestada per tota una guarda de xeremiers sonant "Sant Antoni". Just acabar els dimonis, que molts se trobaven dintre de l'ajuntament, començaren a sortir, ocupant tota la plaça amb torxes i llençant foc per la boca. La sortida quedà estranya i lenta però poc a poc els dimonis anaren agafant el seu lloc, pujant a torres que hi havia, col·locant foc al mig de la plaça (en forma de bolles de foc) i, arribat el moment, començà l'encesa de carretilles. Els dimonis anaven i venien dels cantons de la plaça encenent les carretilles i actuant de manera quasi simètrica donant la sensació que estiguessis on estiguessis (malgrat la grandària de la plaça) no et perdies res del correfoc.
A mesura que avançava el correfoc els dimonis s'agrupaven per colles per fer una cremada conjunta al cadafal que hi havia al mig de plaça creant focus d'atenció i concentrant per uns segons la major part del foc de la plaça ajudant a canviar els diferents efectes. Una vegada passaren tots i per donar fi al correfoc tots els dimonis se reuniren per fer una gran cremada conjunta que donà pas a l'encesa de l'ajuntament i a un posterior castells de focs d'artifici que donà per acabada la festa. Del tot? No. Va haver tabalers que encara tengueren ganes de continuar-la i ja, fora foc, seguiren animant a tots els que varen voler apropar-se a ells.
Fallaren coses, si. Hi va haver moltes carretilles fora control, els xeremiers que sonaren davant l'ajuntament no se sentien des de l'altra banda, la sortida de l'Ajuntament quedà un poc rara però en conjunt crec que va resultar un correfoc memorable. Amb molta intensitat, molts efectes diferents, en cap moment s'apagà el foc (només faltaria amb tants de dimonis que hi participaven) i crec que en general la gent va quedar força contenta.
I vosaltres com el vareu veure?
[*] Les fotos son fetes amb la Canon 5d. Sembla que ha passat la prova de foc. 
Taula rodona : comunicació i cultura tradicional. (setmana de Cultura Tradicional i artesana)
(llarg, això pot ser llarg) Dintre de la Setmana de Cultura Tradicional i Artesana (SeCTA) que s'ha celebrat aquesta setmana a banda dels diferents concerts i tallers va haver-hi lloc per a una taula rodona / col·loqui amb una bona representació de gent que treballa amb la cultura tradicional com a matèria prima.
Els "membres" de la suposada taula foren :
- Joan Barceló : piscolabis trementina (ona mallorca)
- Pere Estelrich (artsib.com)
- Miquel Àngel Sancho (blau, discmedi)
- Jordi Martí : Sons de la Mediterrània (revista)
- Miquella Lladó : Música Nostra (grup)
- Paquita Marí (Dbalears)
I dic suposada perquè a hora d'inici no hi havia pràcticament quòrum per començar-la. Hi havia més gent que havia de pujar damunt l'entarimat que persones assegudes a les cadires. Així la taula rodona se convertí en una meni de conversa de bar entre coneguts.
El tema predominant del debat fou el problema dels mitjans amb la música tradicional (o d'arrel tradicional) deixant a les radio formules i a les cadenes estatals (centralitzades la majoria a Madrid) triar que era el que havia d'escoltar la gent (i, per tant, deixant la cultura pròpia de banda). Els protagonistes de la discussió foren diversos però recurrents (Televisions autonòmiques, ràdios, diaris[1], públic¿?) amb queixes més o menys unànimes que gràcies al moderador no se centraren únicament en el tema musical si no que afectaren a altres àmbits de la cultura.
Gràcies a la figura del moderador sorgiren altres temes. La necessitat de que la gent "consumeixi" aquest tipus de productes, l'educació en "cultura popular" i, una que a mi me va sobtar molt, la falta de delicadesa dels pares perquè els seus fills no havien vist la sibil·la...
El problema va ser el de sempre. Quan la cosa se començà a animar (i tal volta començàvem a sortir dels tòpics) va ser el moment d'aturar. Rafaubetx (el grup que havia de sonar aquell vespre) havia de començar i, a mi, me va donar la sensació de quedar-nos a mitges. A mitges? No! Jo se masturbar-me!
Pot ser és una mica grollera la presentació però segurament farà la funció que cerco. A la taula rodona crec que se deixaren de comentar moltes coses. Apel·laren als mitjans tradicionals però hi ha moltes més maneres de promocionar la cultura que no deixant-les en les mans dels mitjans "tradicionals" que veim que no foten res. A partir d'aquí comença la palla mental.
Els mitjans
Se posà un exemple que crec que va deixar ben clar com, actualment, s'informa la gent. Als balladors que esperaven a que s'acabés la taula rodona se'ls hi demanà com sabien que hi havia una ballada aquell vespre a aquella carpa. Només dues respostes : el boca a boca i Internet. La pregunta següent és ben clara : On queden els mitjans tradicionals?. La gent (els balladors en aquest cas) al veure que els mitjans no informen cerquen altres formes d'informar-se. Sorgeixen iniciatives molt més properes i millors per informar (com és la plana "agenda de ballades i saraus" per informar sobre les ballades a l'illa i fora d'ella). Molta gent empra el youtube i altres plataformes per poder veure el que altres han vist. Iniciatives privades, molts cops anònimes, que ajuden a apropar a la gent tot el relacionat amb la nostra cultura. Recordem el magnífic treball que va fer en Fabian sobre els gegants de les illes o d'altra gent que ha aportat el seu granet d'arena. Ja fa temps que tenim la possibilitat d'informar-nos en lloc de que ens informin. Perquè seguim amb aquesta dèria?
Això vol dir que hem de deixar en pau els mitjans tradicionals? No! Clar que no!. Però tampoc els hem de dimonitzar i culpar-los de tots els nostres mals i de la nostra falta de moviment. Ells no volen oferir certes coses? idò ja ho farem nosaltres mateixos. Crec que és molt millor la cobertura que donen alguns estrangers (la gent d'aquí no ho sol fer) que s'atreveixen a penjar els vídeos de les seves vacances al youtube que la manera com IB3 (o la sub-empresa contractada) se dedica a informar de segons quines festes tradicionals (recordau els cossiers d'Algaida? els de Montuïri? l'Atiar? 'U' pi de Formentor?...).
Diversió[2].
D'altra banda està la força que les institucions i la gent li vulgui donar. Jo, al contrari de la persona que se va queixar del tema de la sibil·la, trobo que es normal que els petits no l'hagin vista. En primer lloc perquè ni l'entendran i, en segon lloc, perquè és lo més avorrit del món (amb perdó dels cristians i dels puristes) per a un infant petit. Deixem que la descobreixin quan toqui! Cada tradició té el seu moment.
Aquí entra un altra gran tema que no va sortir a la taula rodona. La diversió i la relació amb l'èxit. Basta voltar per l'illa per comprovar com les tradicions que entretenen són aquelles que estiren a la gent. Té Montuïri més gent que Algaida? No. Com és que els cossiers de Montuïri tenen carrers estibats de gent(de totes bandes) i els d'Algaida no? No importa ni comparar-los amb els cossiers de Ciutat...
Amb el tema de les ballades passa tres quarts del mateix. Si estiren tanta gent és perquè diverteixen i fan que la gent s'entretengui. No perquè sigui molt tradicional i reflex de toteslestonteriesquevulguemdirquerepresentinlanostramaneradesersentirifer.
Diversió és el que cerca la gent i la diversió no se dona de qualsevol manera. Per divertir, per fer fruir a la gent amb una activitat no només se necessita realitzar aquella activitat, també es necessiten ganes, una certa qualitat i la gent, poc a poc, farà la resta. Si qualcú s'ho passa bé ho voldrà compartir amb la seva gent i les xarxes socials ja veureu com ajudaran.
Tal volta, a aquesta setmana tradicional, ha faltat pensar en la "diversió". O tal volta això de "lo tradicional" només ens diverteix a un parell.
Sentiment, tradició i pedagogia.
Arribam a la part més dificultosa. Ens agradi o no a aquest petit país tot el relacionat amb "tradició" ràpidament la gent ho arebosilla. Els rebosillos i les padrines han dotat a la tradició d'una aura difícil d'evitar. Anar per el carrer i dir ball de bot és, generalment, sinònim de pensar en gent (major) vestida a l'ample pegant botets amb una especie de tuna (amb la veu rompuda), igualment vestida a l'ample. Eliminar als majors és fàcil però eliminar l'aura del rebosillo no ho es tant. Deim "mostra!" i la gent s'arrebosilla. Deim "mercat medieval" i la gent s'arrebosilla. Deim "pardalada tradicional" i la gent s'arrebosilla... diguem Cirer 3 vegades i ens apareixerà amb rebosillo[3]. I després voldrem lluitar contra altres maneres d'entreteniment...
Ja acabo! ja acabo!
Ens volem apropar a la gent? Idò evolucionem! Adoptem noves formes. Muntem coses noves. Si els mitjans tradicionals ens donen la mà (aprofiten-nos, però amb gust i criteri). Critiquem-nos els uns als altres, per tal de millorar, però no ens quedem asseguts en taules rodones esperant que qualcú ens deixi sortir a la TV.
No cal dir que tot això és una visió força personal de tot això. Sortit només d'una estona de donar-li voltes al cap. Segurament hi ha moltes errades, moltes inexactituds i moltes coses que en un parell de setmana tal volta modifico. Però he mirat de fer el mateix que se feia a la taula rodona. Xerrar de la manera que ho sentim sense tenir gaire temps per preparar-ho.
[1] Només faltaria que no s'esmentessin els mitjans de comunicació en una taula rodona que tracta aquest tema.
[2] Quan xerro de diversió no me refereixo únicament a riure, a grans gateres o coses similars. També a que l'activitat pugui ser útil a la persona. Divertir l'intel·lecte o fer passar un bon moment...
[3] I després ens queixam dels mocadors musulmans però a la mínima que podem els "imitam" per recordar el passat.
(ara toca vomitar als comentaris tot el que tengueu dintre.)
Estranya crònica del 1er dia de la Setmana de Cultura tradicional i artesana 2009
Estranya crònica del 1er dia de la Setmana de Cultura tradicional i artesana 2009
Avui és dilluns[1] i, ja fora del despatx, 25 persones i un cà (en el moment de màxim 'Share') assistiren a la 1era jornada de la Setmana Cultural tradicional i artesana en els seus actes d'horabaixa (el matí un grup d'escolars assaltaren als artesans).
25 persones que pogueren gaudir, dintre d'una carpa, amb un temps invernal, una xerrada sobre el Nadal per part del sempre omnipresent Felip Munar (aquí encara no havíem arribat al punt àlgid de la jornada) i un combat de picat entre glosadors i 'raperos'.
Un parell (mallorquí) d'hores abans unes poques persones més se reuniren al BEC per assistir a la Bertsolari Txpelketa Nagusia 2009. (dels Glosadors de Mallorca podem veure un apunt, dels diaris o del meneame)
D'acord que són actes ben diferents però per poder veure una cosa semblant me sembla que hauríem de fer qualque cosa molt única. Provar de matar a un parell de glosadors[2] i muntar un sentit homenatge segur que duria moltíssima més gent de la que va habitualment a veure els glosadors. Podríem provar de muntar un campionat però com bé va dir en Xurí "tal volta no podríem ni fer les rondes classificatòries perquè no quedarien glosadors per a la final".
Quin és el secret idò? Què hem de fer per dur més gent? Emprar el cos com a reclam sexual per un acte on l'important és l'agilitat mental i el domini de la llengua? Fusionar-lo amb altres estils musicals? Fer-ho divertit[3]? Promocionar-ho com cal (i no me refereixo a tenir les cares dels glosadors als costats del bus, o del futurible tranvia)? Fer-ho en castellà? Deixar-ho rodar? Ensenyar als nins a glosar de ben petits?
Curiosament jo volia comentar la glosada i m'he anat per les bardisses. Però com no partir per allà després de veure això. Segurament a la Televisió[4] feien qualque cosa més interessant a aquella hora (o a Can Alcover la xerrada sobre la Sibil·la estava tan a rebentar que s'havia duit tot el públic interessat en actes culturals a Palma)
[*] Les fotos són de'n Macià (mirau el seu Flickr)
[1] Ho va ser fa un parell de dies, quan vaig començar a escriure l'apunt, amb encara al cap la imatge de la manifestació.
[2] Espero que això no sigui apologia del terrorisme.
[3] Ooops, això ja ho és.
[4] Així, a grosso modo, podíem veure : Telediario 2, smallville, a3noticias, hormiguero, info t5, la sextadeportes, arraán, mis chicos y yo, espai terra, Agents, nt9, el teleberri... (coff)
Anunci “Per la Cultura Popular, som-hi”
Anunci "Per la Cultura Popular, som-hi"
La pregunta és : Bastarà un anunci de televisió?
(molt relacionat amb lo d'avui horabaixa a les Jornades... )
D’interés..
Recent Comments
- Krilin on I ara : El “Última Hora” també m’agafa fotos! (fora dir res)
- potti on Quan una tradició mor d’èxit. (Gloucestershire Cheese Rolling)
- potti on La senalla d’instruments.
- Llucifer on La senalla d’instruments.
- Víctor on Quan una tradició mor d’èxit. (Gloucestershire Cheese Rolling)
Apunts recents
- Quan una tradició mor d’èxit. (Gloucestershire Cheese Rolling)
- La senalla d’instruments.
- I ara : El “Última Hora” també m’agafa fotos! (fora dir res)
- Castellers de Mallorca a Montuïri. (2010)
- “Mostra” de ball en el Dia de les Illes Balears.
Nigul d’etiquetes
- "San Patricio" http://www.pekegifs.com/bobesponja/imagenes2/patricio2.jpg
- Triar un mètode educatiu és com triar un Pokemon(tm)?
- RT: @mercur_io: bailar "soy una taza, una tetera, ..." como parte del proceso de la tesis... toda una experiencia! :D
- RT @paraules: diades guais! mallorca, torre, jove tarragona, marrecs, lleida, serralló, terrassa... :D
- Baixant el nou Firmware de la Canon 5d Mark II a 6,2 kb/s. unf! unf! unf! #velocitatabsurda!
Les meves fotos
|
