Quan una tradició mor d’èxit. (Gloucestershire Cheese Rolling)
Tal volta haureu sentit xerrar d'aquesta curiosa tradició. Se tira un formatge muntanya avall mentre la gent corre intentant agafar-ho. El premi per aquesta gran fita : el formatge. (o un formatge similar d'uns kg de pes)
Aquesta curiosa tradició s'ha tornat tot un fenomen de masses i cada cop atreu més gent. Tanta què els organitzadors han decidit no celebrar-ho enguany.
La noticia diu [1] :
Los organizadores estaban preocupados por no ser capaces de reunir todas las normas de seguridad que éste exigiría. "El año pasado acudieron 15.000 personas", afirman "son tres veces más de la capacidad que tiene el lugar".
Al llegir aquesta noticia m'ha vengut al cap casos com els Moros i Cristians de Pollença (cada cop amb més gent) o Sant Joan de Ciutadella (qualque dia la illa s'enfonsarà) on la gent del propi poble comença a sentir-se molesta amb la cada cop major afluència de forasters i de gent que no "coneix la festa". En part, però, això és el preu de fer-se coneguts, del boca a boca i de sortir als mitjans de comunicació.
A la gent li agrada que les seves tradicions se facin "conegudes",però fins a quin punt s'està disposat a vendre la festa? Què pensau que passaria si qualque any cancel·lassin l'acte principal de la vostra festa per èxit? Vos imaginau una Patrona on en Joan Mas no surti per "massa participació"?
[1] Via lainformación | Via Meneame.net
“Mostra” de ball en el Dia de les Illes Balears.
El dia de les Illes Balears també va ser un dia per fruir del ball tradicional. Al matí, els Revetllers, van fer de les seves al Born amb una ballada força multitudinaria tot i la hora a la que va fer. En Sebastià ha deixat força mostres d'aquesta al Youtube.
S'horabaixa l'Escola de Música i Dansa va realitzar una llarga mostra on molts balladors no varen aguantar i se posaren a ballar, enfora de l'escenari, la música que sonava.
Entre el públic assistent se sentiren tot tipus d'opinions. N'hi havia que deien què el que feien els balladors era una falta de respecte cap a la feina que feien els de l'escola. Altres pensaven que era ben normal perquè la mostra s'estava allargant molt i se feia repetitiva i avorrida. Les més radicals ja passaven a que aquests tipus de mostres on s'haurien de fer, com a mínim a Mallorca.
La veritat és que la mostra deixà imatges ben curioses de la ballada (gràcies a la disposició de llums i el fet de tenir escenari). Tot i així jo, si s'han de fer, cercaria un altra format lluny del que s'empra actualment.
Acabada la mostra va començar el "ball obert" musicat per els mateixos músics de l'Escola.
I la pregunta és : Val la pena fer mostres d'aquest estil quan és una de les activitats més populars i participatives que tenim a l'illa. S'ha de mantenir aquest format? Les agrupacions s'han d'atrevir a innovar? Fins quan arrossegarem tot això?
[*] La foto i el darrer vídeo són fets meus amb una Canon d5m2. El primer vídeo és d'en Sebastià. Podeu veure el seu canal de youtube aquí.
Diada de les Illes Balears
Ahir, el dia que va caure la Munarquia, se va donar el sus al Dia de les Illes Balears tot i que la noticia va passar desapercebuda. El passeig Sagrera i la plaça de les Drassanes ja estan plenes de paradetes preparades per fer front a la crisi en el què és una de les fires més gran que s'han muntat per aquesta diada. Menjar vengut de totes bandes (per qualque cosa és de la cultura) amb acompanyament musical de la banda de Música de s'Indioteria i els sempre presents "Xarop de Canya" amb un xou per fer riure a grans i petits a les portes del Consolat de Mar (la lliure competència fa mal). Tot i així la gran estrella del matí ha estat una joveneta que se passejava en bikini portant un cotxet d'infant petit aprofitant la fira com a estudi fotogràfic.
Enguany la fira presenta una col·locació un tant especial. Van des de Sa Feixina fins a la plaça Drassanes. Si heu anat altres anys vos trobareu més o menys el mateix (i molt similar al que vos podeu trobar a algunes fires de Mallorca). Destaca però la presència d'algunes paradetes de menjar i artesania forània[1] : La Haima de les drassanes amb el té i els seus passtisets, el formatger gallec, tot una serie de forns que fan pa allà mateix o el pastisser basc...
Avui no trobareu gaire més cosa. Paradetes, un poc de música, i a mig horabaixa els "esclatadrums de Sóller". Demà (28/02) i dilluns (01/03) sembla que la cosa s'animarà. Glosa, castells, balls tradicionals, concerts i tallers de contradansa posaran el punt festiu a unes jornades un tan estranyes.
El programa de "festes" el podeu trobar aquí.
[1] Per això és "de les cultures".
[*] La representació política mallorquina no ha faltat com podeu veure a la fotografia.
Totes les tapes del concurs (2010), comentades…
Fa unes hores he penjat alguna que altra foto que vaig fer del concurs de tapes. Però com no és just que la cosa se quedi allà presentam els vídeos que va fer en Carles Guillamón de l'esdeveniment i comentats per la Cati Lopez "superlopez"
Vist via : Farcin la Faixa
Santa Àgueda a Sencelles. Gegants, caparrots, xeremiers i castells.
Santa Agueda és una santa ben curiosa. Coneguda per la contarella que diu així [1]

Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir en que li van tallar les dues mamelles. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides.
Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó.
És patrona de diversos llocs i reconeguda com una manera de reivindicar el feminisme (les dones són les que, per uns instants, agafen el comandament de la ciutat/poble tomant així l'ordre establert. Malgrat a Ciutat trobem mostres d'aquesta festivitat reflexada en actes d'algunes cases regionals a Sencelles la trobam com a patrona del poble. Recordar la Santa és pura curiositat històrica per les reminiscències que té a la festa (la Degustació de les “mamelletes” de Sta. Àgueda i moscatell té la seva gràcia). Tot i així ja queda ben poc d'aquesta santa al programa de festes.
Dissabte passat va celebrar sencelles un dels actes de la festa anomenat Homenatge a la cultura de Sencelles on se donaren cita gegants de diversos pobles de Mallorca, Capgrossos (de Sencelles i de Palma) i els Castellers de Mallorca. Tot i qua ni l'actuació dels Castellers fou gaire especial (2 de 6, 4 de 6, 3 de 6 amb l'agulla, 2 pilars de 4) ni els gegants i els capgrossos feren res en particular l'acte va ser entretingut i familiar (segurament la festassa vengué després). A destacar el parlament fet per el xeremier i compositor (i moltes altres coses) Joan Florit.
L'escrit
Bones a tothom:
Per segon any tornem a trobar-nos amb la companyia d’aquestes colles geganteres, dels caparrots, enguany castellers, però sobre tot, mos trobam amb les ganes de fer festa. Gràcies a tots per ser aquí.
L’any passat es va homenejar a la família Llargo com a portadors i transmissors de musiques tradicionals, musiques d’arrel, musica popular. Enguany l’homenatge vol ser molt més ampli; volem donar reconeixement a tota la cultura sencellera i per extensió a la cultura mallorquina. Esper idò que, fora anomenar a ningú, tots vos sentiu al•ludits per la part que vos correspon.
Quan anomenem el mot “Cultura” és bo de fer que només pensem amb activitats com ara la literatura, la música, la pintura, l’escultura i altres d’aquest estil; però, el significat d’aquesta paraula és molt més ample. Cultura és tot el coneixement i les eines que tenim per aplicar aquest coneixement. Hi ha una cultura gastronòmica, una cultura espiritual, una cultura social que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, una cultura del vi, una cultura del bar, una cultura de prendre la fresca a l’estiu i així puc seguir fins anomenar totes i cada una de les activitats que, per petites que siguin, formen part de la vida de tots i cada un de nosaltres. La cultura som les persones i els coneixements que tenim, junts, com a poble
Una conversa a un bar entre dos caçadors o dos cercadors d’esclatasangs o dos qui xerren de cuina o de música o de qualsevol cosa que vos pugui passar pel cap, esdevé una transmissió d’informaci. Mentre la informació vagi corrent de boca en boca, esdevé viva.
Quantes de paraules o eines que feien servir els nostres padrins per referir-se a les feines del camp han desaparegut pel fet de no ser utilitzades. Les cases que es fan avui ja no tenen aigovessos, ja no hi ha sabaters amb bigalots, no hi ha voreres que se xermin no hi ha garingoles envoltant tarongers i els galivans romanen arraconats a qualsevol vorera.
!!! VIUS !!!! Tot allò que no s’usa, està condemnat a desaparèixer.
Tampoc no és que haguem d’enyorar anar a guardar porcs o tomar ametlles, la modernitat no té per que esser un enemic de la cultura.
No cal ser molt viu per pensar que a qualsevol altre banda del món aquesta cultura diària que ens envolta és diferent. Tal volta prop de 40 anys de dictadura dedicada a enaltir les benevolències de cultures diferents i a menysprear les nostres com a cosa de pobres o ignorants ens han impregnat d’una certa deixadesa envers les coses que ens són pròpies. Els mallorquins a vegades sembla que tenim més apreci per lo que ve de fora que no pas per “lo nostro”. Heu de creure i pensar que la nostra cultura és tant bona com qualsevol altre, i pel simple fet de ser nostra, l’hem de sentir, estimar i viure amb tot el nostre cor i el nostre esperit.
Actualment la globalització perfectament transportada pels mitjans de comunicació prova de vendrer-nos allò que abans ens era imposat. Cada dia, per la ràdio, la televisió i la premsa ens bombardegen amb propagandes de lo bo que són altres modes de viure, pizzes enlloc de coques de trempó, hamburgueses enlloc de bones tallades de llom, rock&roll i hiphop en lloc de glosadors, gaites cèltiques i no xeremies, estil de vida americà. . . si senyor, coses vingudes de fora que suposadament ens faran més feliços.
Si mai aconsegueixen que deixem de ser com som - per semblar-nos als americans, als madrilenyos, als anglesos o a qui sigui - podeu tenir per ben segur que encara pretendran de bell nou fer-nos creure que no tenim el que ens cal per a ser feliços.
Tot allò que tenim ens fa lliures, tot allò que no tenim i desitgem, ens fa ser esclaus.
Es ben hora d’espolsar-se sa són i veure que essent com som amb la cultura que tenim, podem ser lliures.
Musics, escriptors, cuineres, dones de fer net, pintors de quadros i parets, xofers, advocats, brodadores. . . :
Tots plegats som cultura i defensar la cultura és defensar-nos a nosaltres mateixos.
Visca Sencelles, Visca Mallorca, Visca la Terra.Joan Florit Salas, Sencelles 06/02/2010 – Homenatge a la cultura, Sta.Agueda 2010
[1] Tret de la viquipèdia.
[2] Cançoneta popular :
Venga Hermanas
vamos pa' Catania
pa que la santita
nos arregle la castaña
[*] Imatge de la Wikipedia
[**] Fotos fetes amb una Canon 5d MII i l'ajuda divina.
[***] L'any passat ja varem xerrar per aquí d'aquesta festa.
AtiarFoc 2010. Cinc fotografies (I)
Cinc instantànies de l'AtiarFoc 2010. Poc a poc les anem treguent..
[*] Totes fetes amb una Canon 5dmII i 24-105 f4 L (el dia que tengui el 2,4...) ![]()
[**] I tenc les del cossiers en espera. Ai, ai... :'(
Correfoc a Sa Pobla 2010. El sus a Sant Antoni.
Sa Pobla, aquest passat dissabte va celebrar un dels correfocs més grans i multitudinaris (respecte al número de dimonis i, tal volta, de gent curiosa que mirava) que s'han vist darrerament amb perdó de l'Atiar. Un correfoc que va reunir a tota una sèrie de colles que, inicialment, no participaran a l'Atiar foc per la disputa que s'ha muntat al voltant de la organització d'aquest. Deixant disputes a banda val més xerrar un poquet del correfoc en si.
Com comença a ser habitual en aquests tipus d'esdeveniments el correfoc va tenir dues parts molt diferenciades. Una primera, on les bèsties varen passejar i fer un parell de cremades que no va tenir molta més cosa i, com a segona part, el correfoc en si. I dic molt diferenciades perquè entre una part i l'altra va haver un espai de temps força gran que va fer que més d'un tornés cap a casa degut al fred. Arribada l'hora (del correfoc) l'espera va resultar compensada per l'espectacle i la festa que se va organitzar.
La música, com a molts correfocs organitzats per els Mancorins, feu de reclam. La tonada d'un flabiol va ser contestada per tota una guarda de xeremiers sonant "Sant Antoni". Just acabar els dimonis, que molts se trobaven dintre de l'ajuntament, començaren a sortir, ocupant tota la plaça amb torxes i llençant foc per la boca. La sortida quedà estranya i lenta però poc a poc els dimonis anaren agafant el seu lloc, pujant a torres que hi havia, col·locant foc al mig de la plaça (en forma de bolles de foc) i, arribat el moment, començà l'encesa de carretilles. Els dimonis anaven i venien dels cantons de la plaça encenent les carretilles i actuant de manera quasi simètrica donant la sensació que estiguessis on estiguessis (malgrat la grandària de la plaça) no et perdies res del correfoc.
A mesura que avançava el correfoc els dimonis s'agrupaven per colles per fer una cremada conjunta al cadafal que hi havia al mig de plaça creant focus d'atenció i concentrant per uns segons la major part del foc de la plaça ajudant a canviar els diferents efectes. Una vegada passaren tots i per donar fi al correfoc tots els dimonis se reuniren per fer una gran cremada conjunta que donà pas a l'encesa de l'ajuntament i a un posterior castells de focs d'artifici que donà per acabada la festa. Del tot? No. Va haver tabalers que encara tengueren ganes de continuar-la i ja, fora foc, seguiren animant a tots els que varen voler apropar-se a ells.
Fallaren coses, si. Hi va haver moltes carretilles fora control, els xeremiers que sonaren davant l'ajuntament no se sentien des de l'altra banda, la sortida de l'Ajuntament quedà un poc rara però en conjunt crec que va resultar un correfoc memorable. Amb molta intensitat, molts efectes diferents, en cap moment s'apagà el foc (només faltaria amb tants de dimonis que hi participaven) i crec que en general la gent va quedar força contenta.
I vosaltres com el vareu veure?
[*] Les fotos son fetes amb la Canon 5d. Sembla que ha passat la prova de foc.
Assurd a la SeCTA (Setmana de Cultura Tradicional i Artesana)
El tancar la ronda de concerts els hi tocà al grup Assurd. Els dies anteriors, a la SeCTA, haviem pogut sentir diferents grups de l'illa o els Mirabel que no gaudiren d'un públic gaire nombrós. Amb Assurd el resultat no fou diferent. En un dels dies de més fred dels que se varen donar aquella setmana, amb nul·la calefacció a la carpa, una trentena de persones varen apropar-se al Parc de la Mar per escoltar a aquestes quatre al·lotes.
Tot i el fred el concert no decaigué i les quatre components del grup oferiren un entretingut i divertit concert. Combinaren cançons de diferents bandes del surd d'Italia oferint tot un repertori de murriate[1], tarantel·les i serenates arribant també a oferir una mostra del ball "tradicional" de les seves terres.
[1] No se ben bé si s'escriu així però suposo que m'ho perdonareu. No ho he trobat per cap banda tampoc.
Taller de danses occitanes amb Mirabèl. (SeCTA)
Entretingut, divertit i alegre fou el taller de danses occitanes que en oferí el grup Mirabèl. Tot inversament proporcional a la quantitat de gent que hi va assistir. En la seva major part era gent que no havia vengut els dies anteriors (que això està bé) però curiosament no abundaren els "típics balladors" que ens trobam habitualment a les places.
El dia següent (dissabte), muntat d'aquella manera, varen tornar a sonar a Palma. Aquest cop dintre del pinzell.
Ells ens expliquen la seva visita al seu blog.
[*] Les fotos són fetes així com vaig poder (perquè me feia molta més il·lusió ballar que fer fotos) amb la Canon 5d.


































