“Mostra” de ball en el Dia de les Illes Balears.
El dia de les Illes Balears també va ser un dia per fruir del ball tradicional. Al matí, els Revetllers, van fer de les seves al Born amb una ballada força multitudinaria tot i la hora a la que va fer. En Sebastià ha deixat força mostres d'aquesta al Youtube.
S'horabaixa l'Escola de Música i Dansa va realitzar una llarga mostra on molts balladors no varen aguantar i se posaren a ballar, enfora de l'escenari, la música que sonava.
Entre el públic assistent se sentiren tot tipus d'opinions. N'hi havia que deien què el que feien els balladors era una falta de respecte cap a la feina que feien els de l'escola. Altres pensaven que era ben normal perquè la mostra s'estava allargant molt i se feia repetitiva i avorrida. Les més radicals ja passaven a que aquests tipus de mostres on s'haurien de fer, com a mínim a Mallorca.
La veritat és que la mostra deixà imatges ben curioses de la ballada (gràcies a la disposició de llums i el fet de tenir escenari). Tot i així jo, si s'han de fer, cercaria un altra format lluny del que s'empra actualment.
Acabada la mostra va començar el "ball obert" musicat per els mateixos músics de l'Escola.
I la pregunta és : Val la pena fer mostres d'aquest estil quan és una de les activitats més populars i participatives que tenim a l'illa. S'ha de mantenir aquest format? Les agrupacions s'han d'atrevir a innovar? Fins quan arrossegarem tot això?
[*] La foto i el darrer vídeo són fets meus amb una Canon d5m2. El primer vídeo és d'en Sebastià. Podeu veure el seu canal de youtube aquí.
Diada de les Illes Balears
Ahir, el dia que va caure la Munarquia, se va donar el sus al Dia de les Illes Balears tot i que la noticia va passar desapercebuda. El passeig Sagrera i la plaça de les Drassanes ja estan plenes de paradetes preparades per fer front a la crisi en el què és una de les fires més gran que s'han muntat per aquesta diada. Menjar vengut de totes bandes (per qualque cosa és de la cultura) amb acompanyament musical de la banda de Música de s'Indioteria i els sempre presents "Xarop de Canya" amb un xou per fer riure a grans i petits a les portes del Consolat de Mar (la lliure competència fa mal). Tot i així la gran estrella del matí ha estat una joveneta que se passejava en bikini portant un cotxet d'infant petit aprofitant la fira com a estudi fotogràfic.
Enguany la fira presenta una col·locació un tant especial. Van des de Sa Feixina fins a la plaça Drassanes. Si heu anat altres anys vos trobareu més o menys el mateix (i molt similar al que vos podeu trobar a algunes fires de Mallorca). Destaca però la presència d'algunes paradetes de menjar i artesania forània[1] : La Haima de les drassanes amb el té i els seus passtisets, el formatger gallec, tot una serie de forns que fan pa allà mateix o el pastisser basc...
Avui no trobareu gaire més cosa. Paradetes, un poc de música, i a mig horabaixa els "esclatadrums de Sóller". Demà (28/02) i dilluns (01/03) sembla que la cosa s'animarà. Glosa, castells, balls tradicionals, concerts i tallers de contradansa posaran el punt festiu a unes jornades un tan estranyes.
El programa de "festes" el podeu trobar aquí.
[1] Per això és "de les cultures".
[*] La representació política mallorquina no ha faltat com podeu veure a la fotografia.
Cossiers d’Algaida per Sant Honorat 2010
Un poc més i les penjo per Pasqüa. Fotografies del ball dels Cossiers d'Algaida per Sant Honorat (vigilia de Sant Antoni) al sortir de l'ofici.
L'important de la darrera foto és mirar la cara de la nina :
[*] Fetes amb una Canon 5dmII i un 24-105 f4L
Assurd a la SeCTA (Setmana de Cultura Tradicional i Artesana)
El tancar la ronda de concerts els hi tocà al grup Assurd. Els dies anteriors, a la SeCTA, haviem pogut sentir diferents grups de l'illa o els Mirabel que no gaudiren d'un públic gaire nombrós. Amb Assurd el resultat no fou diferent. En un dels dies de més fred dels que se varen donar aquella setmana, amb nul·la calefacció a la carpa, una trentena de persones varen apropar-se al Parc de la Mar per escoltar a aquestes quatre al·lotes.
Tot i el fred el concert no decaigué i les quatre components del grup oferiren un entretingut i divertit concert. Combinaren cançons de diferents bandes del surd d'Italia oferint tot un repertori de murriate[1], tarantel·les i serenates arribant també a oferir una mostra del ball "tradicional" de les seves terres.
[1] No se ben bé si s'escriu així però suposo que m'ho perdonareu. No ho he trobat per cap banda tampoc.
Taller de danses occitanes amb Mirabèl. (SeCTA)
Entretingut, divertit i alegre fou el taller de danses occitanes que en oferí el grup Mirabèl. Tot inversament proporcional a la quantitat de gent que hi va assistir. En la seva major part era gent que no havia vengut els dies anteriors (que això està bé) però curiosament no abundaren els "típics balladors" que ens trobam habitualment a les places.
El dia següent (dissabte), muntat d'aquella manera, varen tornar a sonar a Palma. Aquest cop dintre del pinzell.
Ells ens expliquen la seva visita al seu blog.
[*] Les fotos són fetes així com vaig poder (perquè me feia molta més il·lusió ballar que fer fotos) amb la Canon 5d.
Cavallets de Pollença. Un Sant Sebastià íntim. (2009)
Els Cavallets de Pollença son d'aquestes tradicions que als seguidors de Balears en Directe (o similar) no els hi agrada estar. Ni duen totes les joies del poble, ni se peguen de bufetades i mastegots (i tampoc llenderades), ni escalen a 22 metres d'alçada, ni van tots els polítics de Mallorca a veurer-ho...
Els Cavallets a Pollença son dos cavallets fets ballar (amb certa semblança al ball de les aguiles) per joves pollencins què surten en processó des de l'església, donant un tomb pel poble, acompanyats per l'estendard de Sant Sebastià portat per un al·lot vestit de Romà i dos al·lots sonant la caixa. Al darrera, xeremiers, la relíquia i tot un seguici d'amics i coneguts dels cavallets que tanquen la processó.
A la tornada a l'església, ja dintre de l'ofici i tot dintre d'unes pautes molt marcades, els cavallets tornen a dansar, aquest cop a velocitat vitenca, per descansar i tornar a repetir el ball posteriorment al fogueró de la plaça i, suposadament perquè ja no m'hi vaig quedar, a les cases d'on son els al·lots que duen els cavallets. L'estendard, per la seva part, en el moment de combregar, separa a homes i dones mitjançant el seu moviment. Primer, mentre combreguen els homes, l'estendard el mou amb una sola ma de banda a banda fent onejar el tros de tela. Per poder-ho dur a terme dos companys seus li trepitjen els peus per tal de que aquest no perdi l'equilibri i caigui. Al torn de les dones l'abanderat simplement fa tremolar la bandera.
[*] Fotos fetes amb una Fuji S2 pro..
Nins i cossiers a parts igual. (cossiers algaida 2009)
El dia de Sant Honorat a Algaida ballen els seus cossiers. Dia laborable era normalment un dia on només hi anaven periodistes, algaidins i polítics (a fer-se la foto?). Però des de fa un temps, no m'atreviria a dir anys, apareix un nou actor dintre dels habituals dels cossiers, els infants.
Enguany la plaça n'era plena i crec que és cosa bona. Apropar als infants a aquests balls crec que és fantàstic. Tal volta no l'entendran o se quedaran únicament amb la idea del dimoni però és una manera genial de mostrar als infants moments de la seva cultura. Ara bé, el dimoni va haver de fer hores extres per tenir-los a retxa perquè hi havia moments en el que els infants ocupaven, literalment, la plaça i assetjaven als cossiers. Suposo que en aquests moments serien els mestres, o els pares en el seu defecte, que haurien de controlar-los una mica.
Si això s'anima, a banda d'ampliar la plaça que se quedarà petita d'aquí poc, s'haurà d'anar alerta perquè els cossiers necessitaran la protecció dels anti-avalots o, encara pitjor, afegint dimonis addicionals.
[*] Per canviar un poc vaig fer la prova i quasi totes les fotos estan fetes amb un 80-200. Hem de canviar un poc la manera de veure els cossiers.

























