Tremponada de Cossiers.
Els de Montuïri, dia 15, varen omplir el poble de alfabeguera, sang i suor.
Els d'Alaró, dia 16, de mocadors, suor i bon menjar.
Ara queden les dues jornades, maratonianes, de cossiers per la Vila de Montuïri. Amb Sant Bartomeu ja a tocar més d'un ja deu somiar amb colors, balls, fertilitat i llenderades. Recordau que aquest horabaixa a les 19h surten els Cossiers de Montuïri.
Popularity: 25% [?]
Cavallitos, o cavallets, de Vilafranca.
A l'hora de crear una festa la majoria de gent te dues opcions. O crear una de nova (ja sigui copiant o creant de zero cadascun dels actes) o mirar de recuperar qualcuna que se feia antigament al lloc. En el cas dels Cavallets de Vilafranca, la vila ha optat per recuperar un ball que, durant dos anys, se va ballar a la vila.
Sembla ser que el ball va ser "creat" per una docent, a l'escola de monges de la vila, poc després del 40 per entretenir als infants i fer qualque cosa més al més pur estil "cossier". La dansa està formada per 7 al·lots i una al·lota, vestits amb una roba que ens recorda als vestidets de pagès (ells, d'un temps; ella amb el típic i tòpic vestit de pagesa) i coronats (se pot dir coronat) per un capell de palla, amb una ala alçada, plomes, i flors.
El ball, en si, te tres parts que se succeeixen augmentat la vistositat i la velocitat del ball de manera progressiva acabant d'una manera força vitenca i agradable a la vista. Tot i així encara queda comentar la música que l'acompanya, creada/arranjada per un xeremier resident a Vilafranca, en Florit, que ha adaptat el "jo i un Pastor" als temps que corren.
El resultat (plàstic) de la recuperació el teniu amb les imatges i vídeos que acompanyen aquest text. Per saber el resultat real de la recuperació hauríem de xerrar amb la gent de Vilafranca. Cadascú decidirà si, realment, ha estat una bona pensada recuperar aquest ball que va desaparèixer poc després de crear-se. De totes maneres nosaltres podem opinar el que ens vengui en gana, els que realment triaran si això tira o no endavant seran els propis vilafranquers que en els anys que venen a partir d'aquest triaran si volen, o no, seguir endavant amb aquest curiós ball.
Amb els "cavallitos" ja queda tancada el que me quedava per comentar de les dues estrenes. Per molts anys cavallets, si els Vilafranquers volen, es clar. O no es vera?
Popularity: 25% [?]
Cossiers a Algaida (2010)
Que si titoietes, que si dances ancenstrals, que si el be guanya al mal... Amb tot el que ha sortit a la premsa (el mateix de cada any si més no) cal posar més coses sobre els cossiers?
Enguany, per sort, no ha passat res de destacable entre premsa, ib3 i ells. Una volta relativament ràpida, molta família i poc jovent. Què millor per mantenir una tradició, o no? [*] Fotos fetes amb una Canon 5dM2 Popularity: 12% [?]
Presentació dels “cavallitos” y dels Dimonis de Vilafranca.
A menys d'unes hores de la presentació dels "cavallitos" de Vilafranca val la pena començar a ambientar-se. Aporto la conferència que realitzaren. Val la pena sentir a Xisco Valcaneres.
Xerrada-presentacio dels 'cavallitos' i dimonis from blog den potti on Vimeo.
Popularity: 4% [?]
Ball de Petra i festa de ses clovelles.
La festa de les clovelles a Petra, a cada any que passa, guanya més adeptes. És en certa manera normal. Una festa a ple juliol, on la calor comença a fer-se més pressent, que tingui aigua, poca roba i coses que llençar-se els uns als altres tendrà, sempre que no passi cap desgràcia, acceptació segur.
Bassada en una "tradició" i afegint al sempre tradicional Dimoni de Petra per el mig ja va ser suficient per donar-li un caire més proper i per a que els petrers se la sentissin seva. Segons sembla l'origen de les clovelles és el següent (extret del blog "En Miquel de Petra i de la Part forana")
Ses clovelles era el lloc on tancaven els presos "preventius", però hi havia poca feina, per allò de que " a Petra el dimoni s'hi va retre" per lo bons atlots que som, ..que heu de pensar i creure que els funcionaris empraven el lloc per guardar-hi les clovelles que cremaven en estufes per tal de llevar-se el fred de l'hivern.
El que queda més estrany, i que me perdonin els petrers, és el ball que se fa tot el matí acompanyant a Santa Praxedis. Un tant avorrit i fora el saborino que tenen altres "danses tradicionals" de l'illa com els cossiers, cavallets, àguiles...
La dansa consta de 6 infants, 3 al·lots i 3 al·lotes, vestits de verd i blanc, que amb ramells de murta a les mans, dansa voltant la figura de Santa Praxedis al so d'una banda de xeremiers amb tarota. Aquests van en comparsa des de l'església fins a l'estació on se du a terme el dinar popular abans de començar amb "les clovelles".
Popularity: 5% [?]
Il·lustrant amb Cultura Popular un Hospital
Un exemple de sensibilitat per la cultura pròpia del lloc. Fernandez Coca ( @fernandezcoca ) ha il·lustrat la planta pediàtrica de l'Hospital de Reus a partir de la història de la vida d'un Drac amb tot d'elements de la cultura popular pròpia de Reus (on se troba situat l'hospital).
A continuació teniu el vídeo que ha fet on ell mateix ho explica un poc tot :
Hospital de Reus. Plantas pediátricas. FernandezCoca.com + Fundación curArte from FernandezCoca on Vimeo.
A mi m'ha encantat, tant per el tipus de dibuix com per la idea duita a terme. I a vosaltres?
(I no tinc temps per a més. Petits apunts per a petits moments lliures i de descans.)
Popularity: 5% [?]
Cavallets d’Artà 2010
Els cavallets d'Artà són una altra d'aquestes dances curioses, conservades des d'antic, on un grapat de nins ballen (en aquest cas embutits dintre d'un cavallet de cartró) al so d'una banda de música.
A Ball de Cavallets de Reus trobam la següent descripció del ball :
Documentat a la primera meitat del segle XIX, formen el ball cinc nens, de 6 i 7 anys, que duen dos cavallets de color vermell, dos de color negre i un de color blanc, conegut com a Dama. Les seves actuacions es centren en el divendres anterior a Sant Antoni de Pàdua, on els cavallets celebren la capta pels carrers del poble; la vigília de la festa a la nit, quan els cavallets surten a passejar juntament amb dues carrosses il·luminades i la banda municipal; l’endemà, Sant Antoni de Pàdua (13 de juny), quan els cavallets ofereixen els seus balls en una missa solemne; en sortir de missa, al claustre del convent, quan els cavallets dansen amb Es Ball dets Índios (on els cavallets rendeixen homenatge a la Dama) i Es Ball des Nans (en què la Dama homenatja els cavallets) i al vespre, quan els cavallets tornen a dansar just abans de finalitzar la festa amb un castell de focs.
La dansa i la festa, totalment lligada al monestir Franciscà de Sant Antoni de Padua de Artà, no se donen molt a la disbauxa. L'ambient és copat per tot un seguit de infants acompanyats, majoritàriament i malgrat sembli un tòpic, per les seves mares. Tan estrany és veurer-lo de defora que ni tan sols els turistes que copaven les terrasses d'Artà s'aixecaven a veure els cavallets.
Els cavellets no són únicament cosa d'Artà. A Mallorca podem trobar un parell més de poblacions on els cavallets són part, en major o menor mesura, de la festa. D'infantils en trobam a Felanitx i Llucmajor. En canvi, els de Pollença o Palma són duits per gent ben crescudeta.
Avui horabaixa, dia 12 de Juny, ballaran un altre cop cap a les 21h. Si no els heu vist mai, vos agrada l'ambient infantil i no vos fa res pegar un bot fins a Artà (pensau que hi ha moltes altres coses que veure), aprofitau i aneu-hi. Es entretingut.
Popularity: 47% [?]
Aguiles de Pollença (2010)
Si qualque cosa és avorrida és una processó. Per a què negar-ho. Veure passejar gent, amb la que no tens cap tipus de relació, per uns carrers no te emoció. I sobretot si no competeixen entre ells per veure qui arriba abans.
En el cas de les processons del Corpus la cosa no canvia gaire. Processó pensada per a "celebrar" l'eucaristia diuen que commemoren la data en la què un capellà va rompre una hòstia i d'aquesta va brollar sang (cap allà al 1264).
Però això no xerrava de les Àguiles de Pollença?
A Pollença la processó és una mica més animada. Compta amb la participació de tres figures noves i tot un seguit de gent ben vestida. Les figures noves no son altres que les dues Àguiles (amb una àguila a la cintura feta de cartró i joies donades per la gent del poble sobre la roda) i Sant Joan Pelós (descalç, amb màscara per a no poder-se identificar amb cap mortal qualsevol i amb un petit xotet dins del sarró).
Malgrat ballen primer dintre de l'església, a la missa, i durant tota la processó l'aparició d'aquests personatges dura per qualsevol "voayeur" de la festa poc més de 30 segons.
La policia
Si qualque cosa va estar bé, a banda del propi ball, va ser l'actuació de la policia què, animada per una senyora major i molt cofoia (vull pensar que era la mare de les Àguiles) va començar a empènyer als fotògrafs cap enfora per què tothom pogués veure les àguiles.
Se que me tiro pedres al meu propi terrat però si el que veu la gent durà prop de 30' imaginau-vos quant dura si només veim fotògrafs o similars.
[*] Fotos fetes amb una Canon 5dm2.
Popularity: 40% [?]
Cossiers de Manacor (2010)
D'aquí unes hores els cossiers tornaran a sortir a Manacor. Serà a les 18h quan, davant ca la dama, faran els primers balls. A partir d'allà faran un recorregut per tot el poble botant, girant i pegant cops amb les macetes, acompanyat per el sempre present dimoni.
Aquests dies tot els diaris s'han fet ressò. Ahir fins i tot el UH feia una entrevista a la Dama dels Cossiers de Manacor. Sembla ser que el ball va agafant força. Donant la impressió que aquesta tradició, tot i no aplegar un gran volum de gent com passa a Montuïri o a Algaida, poc a poc està més arrelada a Manacor.
Recuperant coses del blog sobre aquesta festa he trobat un comentari interessant que dona què pensar :
"Enguany hi ha hagut una gentada, si ho comparam amb quan varen sortir els anys '80. No es tracta de moure una gernació com a Montuïri, que ja aniria bé, sino de mantenir i arrelar un costum i que no tornin aturar-se, com ja va passar els 1930, 40 i 50"
Vosaltres pensau que basta aconseguir gent per "mantenir i arrelar"? O s'ha de cercar anar un poc més enllà?
Popularity: 16% [?]
Moretons de Manacor
Quasi com a preludi de Fires i Festes els Moretons de Manacor surten a ballar per els carrers de Manacor i enguany, celebrant els 25 anys de la "recuperació", no va ser cap excepció.
La dansa dels moretons és una d'aquestes danses un tant oblidades (o obviades) dels mitjans de comunicació. Ni un desplegament de IB3 per mostrar-ho en directe ni centenars de càmeres de fotografia enviades pels Diaris (com en el cas del Firó), ni tan sols els de Callejeros Fiesteros volgueren assistir a la festa per acompanyar als infants en la seva volta per Manacor. Els Moretons, no sense una tristor visible a les seves cares *cof.. cof* , varen acceptar dignament ser acompanyats únicament acompanyats per els Gegants, capgrossos i l'Alicorn de l'Associació Cultural de Santo domingo i tots aquells curiosos i seguidors que volgueren gaudir dels seus balls.
D'on surten?
Sembla què la teoria més acceptada és aquesta[1] :
[...] la vestimenta i el nom de Moretons representarien simbòlicament el triomf de la Immaculada fins a tal punt que els dansaires (figurant la religió musulmana, que mai no ha acceptat la figura de la Mare de Déu) es rendeixen i la celebren.
Els Moretons és una dansa relativament "moderna" (del segle XIX), malgrat que se diu que foren introduïts a Manacor molt anteriorment, que disposen de balls diferents. Alguna d'elles molt antiga i d'altres afegides recentment. El ball, a mode general, consisteix en 6 infants, vestits de "moretons" dansant al voltant d'un infant (a la majoria de balls però no a tots) caracteritzant a Santo Domingo.
El vestit dels Moretons, segons el seu reglament, és així :
Els Moretons vestiran camisa beig màniga curta amb cintes
groges i vermelles fins al puny. Una faldeta que les cobreix
fins al genolls, calçons curts i amples fins al genolls, calces
blanques amb cintes entrunyellades per les cames,
espardenyes vermelles i grogues el turbant o la corona
vermella i groga rematada amb la mitja lluna moruna i cintes
també vermelles i gorges a la part posterior, macetes de fusta
als genolls, panxa i mans.
Mentre que el de Santo Domingo és :
[...]anirà vestit amb l hàbit de Dominicà i la capa [...]
El ball consisteix en una serie de moviments entre els diferents moretons acompanyats per el cops amb les macetes de fusta seguint el ritme de la música.
I bé?
Malgrat sigui un ball un tant curiós i força tradicional no vos penseu què és seguit per molta gent. El seu públic majoritari són infants petits i els seus pares però sense fer un quòrum molt gran. No arriba al nivell dels Nanets però no deixa d'aplegar poca gent si ho comparam amb altres danses.
[*] Les fotos i vídeo son fets amb una Canon 5dM2 i un 24-105L f4.
[1] El ball dels Moretons; descripció, origen i història. Albert Carvajal Mesquida, Joan Lliteres Vives i Antoni Gomila Grimalt .Edita: A.V.V. des Convent, es Tren, es Centre i s’Antigor
Popularity: 14% [?]