El Dimoni de Vilafranca
Vilafranca te dimonis, nous de trinca, i també dimoni, dels vells i tradicionals, d'aquests que foten llenderades. Els dimonis nous de trinca ja varen tenir el seu espai al blog, del Dimoni de llenderada no n'hem xerrat. El funcionament és senzill i ben barato :
- 1 dimoni
- 3 amics
- 4 llenderes
- 1 colla xeremiers
I a fer corre tot el poble tal com se fa a Petra, a Montuïri, a Sant Joan o en menor mesura a altres pobles de Mallorca. Si no ho heu vist mai només cal que pegueu per allà a la vora.
[*] Fotos fetes meves amb la Canon 5dM2 i penjades al flickr.
Popularity: 25% [?]
Dimoni de Petra (2010)
A Petra no seria festa si no sortís el seu dimoni. Més enllà de les clovelles i els balladors aquest és l'acte més tradicional. El Dimoni, corrent amunt i avall, perseguint, espantant i fent entremaliadures a tot aquell que se posi al seu camí és, durant una bona estona, l'únic protagonista de la festa.
Tan protagonista arriba a ser que te un parell de planes de Facebook creades en honor seu.
- Fans del Dimoni de Petra
- Jo també si veigués el dimoni de petra es vespre voltar un cantó me cagaria
Popularity: 14% [?]
Ball de Petra i festa de ses clovelles.
La festa de les clovelles a Petra, a cada any que passa, guanya més adeptes. És en certa manera normal. Una festa a ple juliol, on la calor comença a fer-se més pressent, que tingui aigua, poca roba i coses que llençar-se els uns als altres tendrà, sempre que no passi cap desgràcia, acceptació segur.
Bassada en una "tradició" i afegint al sempre tradicional Dimoni de Petra per el mig ja va ser suficient per donar-li un caire més proper i per a que els petrers se la sentissin seva. Segons sembla l'origen de les clovelles és el següent (extret del blog "En Miquel de Petra i de la Part forana")
Ses clovelles era el lloc on tancaven els presos "preventius", però hi havia poca feina, per allò de que " a Petra el dimoni s'hi va retre" per lo bons atlots que som, ..que heu de pensar i creure que els funcionaris empraven el lloc per guardar-hi les clovelles que cremaven en estufes per tal de llevar-se el fred de l'hivern.
El que queda més estrany, i que me perdonin els petrers, és el ball que se fa tot el matí acompanyant a Santa Praxedis. Un tant avorrit i fora el saborino que tenen altres "danses tradicionals" de l'illa com els cossiers, cavallets, àguiles...
La dansa consta de 6 infants, 3 al·lots i 3 al·lotes, vestits de verd i blanc, que amb ramells de murta a les mans, dansa voltant la figura de Santa Praxedis al so d'una banda de xeremiers amb tarota. Aquests van en comparsa des de l'església fins a l'estació on se du a terme el dinar popular abans de començar amb "les clovelles".
Popularity: 5% [?]
Correfoc de Sant Joan 2010 a Palma
Diuen que els pobles, amb les fogueres que se feien per "Sant Joan", demanaven i donaven força al Sol per a que els dies seguissin llargs i les nits curtes. El Sol, generalment?, no ha fet cas de tot això i a partir d'aquesta data poc a poc s'apaga. Per aquest motiu, un any més, s'ha tornat a celebrar el correfoc de Sant Joan a Ciutat. Per veure si el Sol escolta als dimonis en lloc de als homes. Aquest cop, i com ve sent habitual en els darrers anys subvencionats, un altra pic organitzat per "Myotragus"
Enguany, però, el correfoc no ha estat "només" de Myotragus. Myotragus ha posat l'organització però ha comptat amb la participació de dimonis d'altres colles per a dur a terme l'espectacle. (Un mini "Atiar"?)
Jo no hi he pogut anar però segurament, molts dels que mirau aquestes planes si. Com l'heu vist? Ha estat millor que altres anys?
Popularity: 100% [?]
Claustrefobia 2010 a Muro
L'espectacle / correfoc Claustrefobia que fan els Dimonis de la Pedrera de Muro per la festivitat de Sant Joan sembla que funciona. Enguany, en la seva (tercera?) edició el claustre tornava a estar ple de gent que tenia ganes de veure aquest espectacle. Per mi aquest correfoc m'estrenava en això del "claustrefobia". Enguany l'espectacle se va dividir en dues parts.
Primera part : els dimonions!
La primera, protagonitzada per els més petits, fou lenta. Presentaren un espectacle, que en certa manera recordava una actuació de final de curs, on els petits participaven de la part musical dels dimonis. En dues tandes, per edats, els petits sonaren (i de quina manera) els timbals ajudats sempre per els més grans. A primera fila, els pares amb multituds de càmeres, feien de murada.
Acabats els dimonions tota la gent del claustre se dispersà i quedaren just un parell de persones. L'ambient quedava estrany.
Segona part : el correfoc de ben de veres.
La segona part fou el correfoc pròpiament dit. El correfoc presentà la història d'amor entre una joveneta i el seu mestre, truncada per la 'gelosia?' d'una companya de classe que la matà i l'enterrà dintre del convent. Com no podia ser d'una altra manera la venjança no va tardar en arribar i al final la història se tornà una orgia de sang. Després de la introducció via audiovisual amb una pantalla muntada per a tal efecte va aparèixer la joveneta en qüestió, na Verònica, que amb un crit esgarrifós donà inici al correfoc. El dimoni gros sortí d'una trampilla situada al mig del patí i la resta de dimonis no tardaren a aparèixer. Carretilla rera carretilla el correfoc arribava a moments on el foc deixava pas a la representació fins que, finalment, Verònica partí cap a les catacumbes (d'on havia sortit el dimoni gros) i s'acabà la festa.
El lloc, la veritat, ajuda molt i dona una ambientació magnífica per dur a terme actes d'aquests. Ara bé, el correfoc, en si, no fou dels millors, personalment fou un poc lent i avorrit. Baix el meu punt de vista els correfocs han de comptar amb dues coses : per una banda la participacio del públic i per l'altra la capacitat dels dimonis per a estirar a la gent a participar-hi. I va fallar un poc tot. Ni molta participació (que fou pràcticament nul·la, davall del foc pràcticament només hi havia dimonis d'altres colles) ni una gran interacció entre els dimonis i el públic (que estava tot resguardat davall de la porxada del claustre). De foc, però, hi va haver per a tots i més. Va haver-hi moments del espectacle on pràcticament no se podia ni respirar de la quantitat de fum generat i és que un lloc tan garrit per fer-hi correfocs havia de tenir qualque "pega".
D'altra banda, i mirant de saber un poc més d'aquest correfoc, m'he adonat què han emprat, com a mínim, el mateix que feren l'any 2008 (i tal volta del 2009?). El mateix espectacle, la mateixa gent, la mateixa manera de fer les coses. Com no l'havia vist mai, ja m'anava bé. Però no se què hauran pensat la gent que han assistit els darrers anys.
I vosaltres hi vareu anar? Què n'opinau?
[*] La major part de les fotos son fetes per mi menys les que posen Mayolicus (que estan fetes per en Mayolicus)
Popularity: 96% [?]
Cossiers d’Algaida per Sant Honorat 2010
Un poc més i les penjo per Pasqüa. Fotografies del ball dels Cossiers d'Algaida per Sant Honorat (vigilia de Sant Antoni) al sortir de l'ofici.
L'important de la darrera foto és mirar la cara de la nina :
[*] Fetes amb una Canon 5dmII i un 24-105 f4L
Popularity: 3% [?]
Sant Antoni a Artà 2010
El 16 de gener, Sant Honorat, a Artà és festa grossa. Revetlla de Sant Antoni tot el poble (i part dels del costat) surten al carrer de bon matí a ballar amb els seus dimonis. Des de les vuit del matí hi ha festa però és cap a les nou, seguint la tradició, que la cosa se fa grossa. Multitud de joves (i no tan joves) de blanc, amb mocador vermell al coll segueixen als Dimonis de ball en ball, entonant la sempre la mateixa cançó, botant i bevent en el que se torna una espècie de trànsit cap a un estat "superior". Similar al que passa el mateix dia a Manacor. Els dimonis tornen el centre de la festa. Estrelles per un dia la gent es fotografia amb ells, fan plorar als més petits i espanten als més grans. Juguen amb la gent i la gent se deixa seduir per la parella de dimonis que, a ritme de la banda de música volta per el poble.
És un dia on està permès tot. Els dimonis, símbol de la maldat i la corrupció (i d'això en sabem molt a Mallorca), inciten amb els seus valls a la perversió del tot el poble. Les gloses comencen a anar de banda a banda i el sexe se fa ben present. No només des de les mans dels dimonis que no tenen problema en tocar tot allò palpable de l'anatomia humana si no també entre tots els participants que, amb més o menys mesura, participen de la festa.
I pensar que d'una festa ben "cristiana" el que més agrada és idolatrar al dimoni.
[*] Les fotos són fetes amb una Canon 5dM2
Popularity: 9% [?]
Nins i cossiers a parts igual. (cossiers algaida 2009)
El dia de Sant Honorat a Algaida ballen els seus cossiers. Dia laborable era normalment un dia on només hi anaven periodistes, algaidins i polítics (a fer-se la foto?). Però des de fa un temps, no m'atreviria a dir anys, apareix un nou actor dintre dels habituals dels cossiers, els infants.
Enguany la plaça n'era plena i crec que és cosa bona. Apropar als infants a aquests balls crec que és fantàstic. Tal volta no l'entendran o se quedaran únicament amb la idea del dimoni però és una manera genial de mostrar als infants moments de la seva cultura. Ara bé, el dimoni va haver de fer hores extres per tenir-los a retxa perquè hi havia moments en el que els infants ocupaven, literalment, la plaça i assetjaven als cossiers. Suposo que en aquests moments serien els mestres, o els pares en el seu defecte, que haurien de controlar-los una mica.
Si això s'anima, a banda d'ampliar la plaça que se quedarà petita d'aquí poc, s'haurà d'anar alerta perquè els cossiers necessitaran la protecció dels anti-avalots o, encara pitjor, afegint dimonis addicionals. 
[*] Per canviar un poc vaig fer la prova i quasi totes les fotos estan fetes amb un 80-200. Hem de canviar un poc la manera de veure els cossiers.
Popularity: 2% [?]