Blog d'en Potti De festa en festa, de plaça en plaça

Atiar Foc 2010. Entrevista a Toni Costa de Mancor (Focs i Espires)

(Atenció, aquest apunt és LLAAAARG)

Al blog no som molt donat a fer entrevistes però crec que la ocasió s'escau. Just quan se va saber que l'Atiarfoc d'enguany s'havia donat a l'Iguana Teatre varen començar a sentir-se rumors de tota mena : Què si els de Mancor deien 'xuia', que els altres deien 'blat', que l'Iguana deia "batuadell", els de Sant Sadurní de Guixols deien "batualmónsantcristo" i un parell d'espanyols que passaven deien : "esto que haceis és forastero, iros a ...".

Siga com siga la millor manera d'evitar tots aquests malentesos, crítiques ferotges i altres formes destructives de comunicació és xerrar directament amb les parts implicades. A l'entrevista que hi ha a continuació xerram amb en Toni 'Costa', una entrevista pensada molt abans que esclatés la 'festa (per dir-ho de qualque manera)' com ha esclatat. El primer correu-e on jo demanava per fer-la s'envià abans de Nadal i ara, després d'unes setmanes, arriba la resposta com a regal de reis. Així doncs sobre la polèmica que ha esclatat aquests darrers dies no hi ha cap pregunta directa però tot i així se'n xerra (tal volta no tant com alguns voldrien però me sembla que les postures queden ben clares). Com podreu veure a l'entrevista miram de centrar-nos en el que havia de ser l'AtiarFoc, en el què va ser i en el què, en Toni, pensa què serà.

Ara, així com gira la cosa, tal volta seria interessant poder saber, fora comunicats incendiaris, que pensen els de la Iguana. Mostrar un poc la seva postura i mirar de tornar a centrar el debat en l'AtiarFoc i no en tot el trull que s'ha muntat al seu voltant.

Vos deixo, sense més presentacions, amb l'entrevista. Espero la fruïu i serveixi per qualque cosa.

(ara si, comença l'entrevista)

Vares ser l'organitzador de les dues primeres edicions de l'Atiar Foc. D'on va sorgir la idea?
 
La pregunta és d'una gran complexitat, pens que el millor que puc fer és un retrocés en el temps i explicar un poc l'evolució de la idea i la creació del projecte.
A mesura que els somnis és van fent realitat, creix a l'interior la creença de que tot és possible i que tot es pot aconseguir. Tot allò que ens havíem proposat a nivell local a Mancor de la Vall, com la creació i la revitalització de la cultura popular i tradicional al nostre poble, un model que donava una forta empenta a la nostra identitat, potser era possible per a tota l'illa. La veritat és que la idea de l'Atiarfoc no va néixer hora per hora, ja feia alguns anys que anàvem a veure el trist correfoc que es feia a Jaume III, dic trist perquè era gairebé residual, sense il·luminació, sense efectes de foc (flama) i unes colles de dimonis que anaven desfilant pels carrers d'una manera desdibuixada. Era un correfoc que passava desapercebut per a la majoria de pobles de Mallorca i fins i tot pels habitants de Ciutat.

Em dolia veure com es maltractava i em dol encara, veure com és maltracta allò que forma part de les tradicions de la nostra terra. Va ser aquí, ara fa un parell d'anys, quan somiant i divagant amb els pensaments es va començar a dibuixar l'Atiarfoc: allò que eren mancances d'un senzill correfoc es va començar a enregistrar al llistat de projectes. No cal dir que el canvi de govern a l'Ajuntament de Palma va ser fonamental per acabar de perfilar el projecte, la nostra experiència organitzant events de grans dimensions de cada vegada era més gran i l'equip humà d'Arrels de la Vall, la directiva i membres de les diferents colles són d'una qualitat immensa i d'una capacitat de treball que mai em deixa de sorprendre.

Hi ha canvi de govern i pensam en la possibilitat d'acabar de definir i perfilar tot el projecte, per això ens vàrem posar a fer un estudi tècnic, allò que teníem molt clar és que s’havia d'il·luminar la Seu de vermell i que la part final del correfoc havia de ser la suma de tots els dimonis amb un gran piromusical.

La recreació escènica del Parc de la Mar va ser qüestió de temps, hores de pensar i mirar la zona fins que es va encendre la llumeta. Mirant cap a la Seu, vam imaginar el llac del Parc de la Mar amb foc damunt l’aigua i que donàs la sensació que flotava; el reflex de les flames sobre l’aigua havia de quedar espectacular! El guió artístic d'encesa d'aquests foguerons va ser quasi d'impuls: els foguerons dins l'aigua només els podien encendre els dimonis, i com no, havia de ser amb un llaüt, símbol també de la nostra identitat. La zona escènica de la Seu estava acabada, el camp visual aconseguit era espectacular i n'estàvem molt contents. La resta de guió artístic a les escales de la Seu va ser una combinació dels diferents elements de foc que teníem amb els que faríem posades amb escena de curta durada per no llevar el protagonisme al correfoc de bèsties i de dimonis.

A més, una cosa que teníem molt clara era que a l'hora punta de l'espectacle la xeremia, el tamborí i el flabiol (sempre presents a les nits de foc de Mancor) havien de ser-hi presents, així aprofitaríem l'estirada d'una cosa per impulsar l'altra! I així va ser, més o manco, el disseny escènic i guió artístic del Parc de la Mar que entraven a formar part del gran projecte. Però ens quedaven els carrers, el recorregut del correfoc.

Dues coses teníem clares: els edificis d'arquitectura singular havien de ser destacats amb una il·luminació de color vermell i tot el recorregut dels dimonis i les bèsties havia de ser un camí de foc marcat per les olles. De tots els carrers possibles per a la ruta del correfoc, Avingudes, Passeig Marítim, Jaume III, totes aquestes rutes varen ser descartades per innombrables motius i finalment es va optar per la Rambla, amb ruta descendent: Plaça de les Tortugues, el Born, cap al Parc de la Mar. Ens semblava que era la millor ruta: carrers amples i al centre de Palma. Aquesta era la gran nit del foc que es mereixien els dimonis de les nostres Illes!

Amb el projecte acabat i algun detall per perfilar vàrem demanar hora a la regidora de Cultura, na Nanda Ramón (regidora de cultura) qui ens va escoltar amb atenció però ens va remetre a en Groske-Joan Font (regidor i director de participació ciutadana) ja que el tema de festes el duia aquest partit. Després de dues setmanes ens vàrem reunir, van considerar que el projecte era molt bo i viable i només els feia falta veure la predisposició de Participació Ciutadana i he de dir que va ser molta, tenien ganes de fer coses i d’esborrar qualsevol herència de legislatures anteriors com per exemple l'Aiguafoc.

Ens varen demanar pressupost i durant un parell de setmanes vam desglossar totes les partides possibles per saber una quantitat aproximada i donar el sus al nostre projecte. Les xifres varen ser vistes amb bons ulls per l'Ajuntament però les coses s'havien de fer ben fetes i es volia donar oportunitat a alguna altra empresa a presentar alguna cosa diferent i atractiva que superàs el nostre projecte, afortunadament no va ser així! Llavors vam veure que tot depenia de nosaltres al cent per cent: reunions per elaborar el pla de seguretat, donar nom a aquesta gran nit de foc (fins a vuit noms i imatges de disseny amb estudi vàrem oferir tot i que finalment Atiarfoc va ser el guanyador, proposta que va fer algú altre), vàrem haver de dissenyar la imatge i fer el disseny per al programa de les festes, contactes amb totes les colles, direcció artística, direcció escènica, era tot!!!
 
 
Què esperàveu aconseguir?
Donar força a allò que nosaltres consideram l'eix vertebrador de la nostra societat, la cultura popular i tradicional.
 
L'Atiar, va sortir realment com volíeu?
Amb algun ensurt de darrera hora, però el resultat va ser espectacular. El pes de l'Aiguafoc era molt, només cal recordar el passeig marítim ple de gent mirant un espectacular aiguafoc, era complicat superar allò i a més ens varen confirmar el darrer mes que IB3 entrava com a patrocinador i que faria la retransmissió en directe durant 3 hores i nosaltres havíem de donar un fil argumental i imatges perquè quedàs bé i sincronitzat al segon de manera obligada per a la TV, una autèntica bogeria!!
A més la pressió que exercia la premsa era molta. I els polítics també es varen començar a posar nerviosos amb el resultat. Record una reunió que vàrem tenir amb en Joan Bauçà, que era un excel·lent tècnic de  l'Ajuntament de Palma (la veritat, com tots els que hi ha a participació ciutadana), que me va dir: Toni, tu ets conscient del que s'està jugant aquesta gent?, com ho veus?, tingues en compte que si no va bé les faran sang!

Quina va ser la teva resposta?
Anirà bé
 
El primer Atiar va complir el seu objectiu?
Va complir molts d'objectius, primer havíem posat en marxa una empresa cultural: “Foc i espires” que el cent per cent dels seus beneficis es dedicaven a invertir en la cultura popular i tradicional. L'efecte crida i posada en marxa de noves bèsties i noves colles de dimonis el 2009 va ser espectacular: cinc bèsties noves i set colles de dimonis. I el més important la nostra cultura al lloc més alt, situada com a fi de festes de Sant Sebastià de Ciutat, la capital de les Illes Balears.
 
 
Tota la polèmica dels vidres de la Seu i altres va ajudar a assentar-ho? O vares veure com trontollava la idea?
Mai vaig creure amb la realitat d'aquests fets, sempre me varen parèixer l'obertura d'un front de negociació per condicionar la inversió de més doblers públics per a restaurar la rodassa i vitralls de la Seu, així com ha estat finalment.
 
I les colles de dimonis que hi participaren com creus que ho varen valorar? Varen estar contentes amb el canvi?
Tothom estava eufòric, l'alegria era molta, com aquell que diu va ser una suma d'esforços i el mèrit finalment era compartit, de fet els únics protagonistes a la premsa els dies després eren els dimonis.
 
  
I sobre l'Atiar del 2009 que ens podries dir? Des de fora va semblar quasi calcat al primer, no es vegeren grans canvis (el recorregut de les bèsties i prou) i a més va ploure. Podria haver estat millor? Què se podria haver vist?
L'exit del primer Atiarfoc no va tenir precedents, com hem dit abans va ser espectacular, però a l'estiu va sortir una notícia a la premsa de que Iguana teatre volia entrar a l'organització de l'Atiarfoc, amb el desgast i dedicació que hi havíem posat me va parèixer del tot immoral. I saps una cosa, em va cridar per telèfon un tal Miquel Fullana en nom de la Iguana teatre i ens vàrem reunir a Manacor i... me varen oferir feina amb Iguana i passar a formar part del seu equip i fer junts l'Atiarfoc. Vaig quedar de pedra, la meva resposta va ser clara: NO! Jo som persona de cultura, no se’m pot comprar i donar l'esquena a tot allò que dia a dia sent i forma part dels meus principis. El vaig envestir fort, li vaig dir coses com que el mèrit de l'Atiar era de tota la gent que hi havia participat, de tots aquells que de manera desinteressada i que  formen part d'associacions sense ànim de lucre, que me pareixia d'una baixesa increïble.

Que va passar? t'explic, Iguana teatre es va esfumar, com si hagués estat cosa d'un dia, però ara veiem quina era la jugada. Aquest segon any vàrem entregar fins a tres projectes a Participació Ciutadana, tots plens d'idees, dissenys i creacions per donar una màxima espectacularitat a l'Atiar, te’n cont alguna perquè vegis que és vera, a un dels projectes dins l'aigua del Parc de la Mar vàrem escenificar la reproducció de les gàrgoles de la Seu, distribuïdes per tot el parc, flamarades de foc propulsades en gas propà a 5 metres d'altura que sortirien de diferents punts de l'aigua del llac, moltes, moltíssimes idees, totes elles tenien la mateixa resposta: NO! això no ho podeu fer!, i nosaltres demanàvem PER QUÈ? que és el bisbat que no deixa posar efectes de foc a tot el marc escènic de la seu? (el bisbat en una reunió que vàrem tenir amb gerència ens van donar a entendre que no era cosa seva!)…

En conclusió, en Joan Font amb en Grosske ens van dir: heu de fer allò mateix que l'any passat, volem allò, sortida amb torxes i encesa de dimonis i ja està i oblidau-vos de fer res més al Parc de la Mar. És a dir, ens limitaven artísticament, volien que quedàs mediocre, que fracassàssim per així Iguana agafar el relleu. Ara ho entenem tot, ara ens quadra, la notícia del diari era certa, en Grosske havia aparaulat el segon Atiar a Iguana i volien que tot quedàs mediocre!
 
 
 
L'any passat ja se sentien rumors que la Iguana volia presentar-se al concurs per dirigir l'Atiarfoc però aquest fet no s'ha materialitzat fins enguany. Ara bé, les males llengües diuen que s'ha fet a dit. És vera això? Què n'opines?

I jo te deman, per què Iguana teatre no se la va jugar el primer any? per covards i esquirols, no els importa res. Ells van a la seva, s'enfoten dels dimonis, de la cultura i de tot plegat, ells van a la tallada i al seu gran protagonisme que els doni els rèdits. No podien permetre que colles plenes de «gent vulgar» dels pobles fessin allò que només és per a gent del teatre (així en varen deixar constància a alguna reunió amb les colles en què van dir que els electricistes són per a canviar bombetes i no per fer de dimonis i que per fer de dimoni millor ho fa la gent del teatre que tenen una qualitat). No saben que el dimoni forma part des de fa segles de la nosta cultura i la cultura popular la fa el poble: tothom!

Preguntes si s’ha adjudicat a dit… mira si és fort, els creadors de l'Atiarfoc que ens hi hem deixat la pell els dos primers anys, no hem estat convocats a concurs ni ens han deixat l'opció de presentar-nos a res. No s’ha obert cap convocatòria! Saps per què? perquè si ens haguéssim presentat hauríem guanyat. Te cont: durant l'estiu havia tengut diferents converses amb el director de Participació Ciutadana i de manera constant i reiterada em va deixar pal·lesa la traumàtica situació econòmica per la qual estam atravessant. Record que un dia me va comentar que la gent no cabia als centres de dia i que el menjar no bastava per a tothom. Jo li vaig dir indubtablement que primer era que la gent menjàs i després eren els dimonis, sense cap problema, i que si havíem de reduir el pressupost en un 50% i havien de ser 200.000€ (en comptes dels aproximadament 400.000€ de l'any anterior) no teníem cap problema, ho xerraríem amb les colles i segur que tothom hagués entés la situació.

I després d’això, van i treuen el concurs privat i en exclusiva, i s'assigna per 325.000€!!!
No entenc res, la veritat és que és increïble...

 
Malgrat tot, és bo que hi hagi un canvi?
Un canvi seria si hi hagués continuïtat en la festa, amb la seva essència. No són ni maneres ni formes de tractar a la gent, i a més els dimonis nostres dels pobles passen a un segon pla on els grans protagonistes de la festa seran els actors professionals d’Iguana. Es redueix el recorregut dels dimonis i bèsties i de les 60 colles que varen participar el 2009, sumant les 18 colles de dimonis i 18 colles de timbalers dels dimonis, 12 bèsties i 12 colles de tamborers o batucades de les bèsties en participaran una mínima part: curiosament la participació ciutadana es veu reduïda i a més la majoria de les colles de Palma han vist l'atemptat que era això tot plegat per a la cultura i han decidit no participar, també per dignitat i solidaritat amb la gent que ho havia tirat endavant i veient la mala jugada que ens han fet!
 
 
 
Creus que l'espectacle de l'Atiar te continuïtat? O poc a poc tornarà a convertir-se al cercavila amb foc que se feia a Jaume III?
No ho sé. És difícil de preveure, això s'ha desvirtuat i el que havia de ser l'única i major trobada de dimonis i bèsties de les Illes Balears, una espècie de correfoc de la Mercè de Barcelona ha quedat com una festa molt ferida.
 
I ja per acabar, dues preguntes més sobre temes més generals que afecten igualment als correfocs arreu de l'illa: Què penses sobre la directiva del foc? Creus que tota la feina que ha fet la federació de Dimonis de les Illes Balears serà profitosa? (recordem les dues jornades que han muntat).
Aquesta directiva del foc és un autèntic desgavell, una suma de despropòsits, que el sentit comú de qui no gaire temps hauria de donar continuïtat a la festa del foc sense limitacions, esperem que sigui així, sinó haurem de continuar amb les mobilitzacions i reivindicacions.
 
Moltes gràcies Toni. Ens veim per les places!
Sempre amb la festa, gràcies.

Popularity: 49% [?]

Envia-ho al twitter Delicious Facebook