Blog d'en Potti De festa en festa, de plaça en plaça

Santa Àgueda a Sencelles. Gegants, caparrots, xeremiers i castells.

Santa Agueda és una santa ben curiosa. Coneguda per la contarella que diu així [1]

Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir en que li van tallar les dues mamelles. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides.

Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó.

És patrona de diversos llocs i reconeguda com una manera de reivindicar el feminisme (les dones són les que, per uns instants, agafen el comandament de la ciutat/poble tomant així l'ordre establert. Malgrat a Ciutat trobem mostres d'aquesta festivitat reflexada en actes d'algunes cases regionals a Sencelles la trobam com a patrona del poble. Recordar la Santa és pura curiositat històrica per les reminiscències que té a la festa (la Degustació de les “mamelletes” de Sta. Àgueda i moscatell té la seva gràcia). Tot i així ja queda ben poc d'aquesta santa al programa de festes.

Dissabte passat va celebrar sencelles un dels actes de la festa anomenat Homenatge a la cultura de Sencelles on se donaren cita gegants de diversos pobles de Mallorca, Capgrossos (de Sencelles i de Palma) i els Castellers de Mallorca. Tot i qua ni l'actuació dels Castellers fou gaire especial (2 de 6, 4 de 6, 3 de 6 amb l'agulla, 2 pilars de 4) ni els gegants i els capgrossos feren res en particular l'acte va ser entretingut i familiar (segurament la festassa vengué després). A destacar el parlament fet per el xeremier i compositor (i moltes altres coses) Joan Florit.

L'escrit

Bones a tothom:
Per segon any tornem a trobar-nos amb la companyia d’aquestes colles geganteres, dels caparrots, enguany castellers, però sobre tot, mos trobam amb les ganes de fer festa. Gràcies a tots per ser aquí.
L’any passat es va homenejar a la família Llargo com a portadors i transmissors de musiques tradicionals, musiques d’arrel, musica popular. Enguany l’homenatge vol ser molt més ampli; volem donar reconeixement a tota la cultura sencellera i per extensió a la cultura mallorquina. Esper idò que, fora anomenar a ningú, tots vos sentiu al•ludits per la part que vos correspon.
Quan anomenem el mot “Cultura” és bo de fer que només pensem amb activitats com ara la literatura, la música, la pintura, l’escultura i altres d’aquest estil; però, el significat d’aquesta paraula és molt més ample. Cultura és tot el coneixement i les eines que tenim per aplicar aquest coneixement. Hi ha una cultura gastronòmica, una cultura espiritual, una cultura social que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, una cultura del vi, una cultura del bar, una cultura de prendre la fresca a l’estiu i així puc seguir fins anomenar totes i cada una de les activitats que, per petites que siguin, formen part de la vida de tots i cada un de nosaltres. La cultura som les persones i els coneixements que tenim, junts, com a poble
Una conversa a un bar entre dos caçadors o dos cercadors d’esclatasangs o dos qui xerren de cuina o de música o de qualsevol cosa que vos pugui passar pel cap, esdevé una transmissió d’informaci. Mentre la informació vagi corrent de boca en boca, esdevé viva.
Quantes de paraules o eines que feien servir els nostres padrins per referir-se a les feines del camp han desaparegut pel fet de no ser utilitzades. Les cases que es fan avui ja no tenen aigovessos, ja no hi ha sabaters amb bigalots, no hi ha voreres que se xermin no hi ha garingoles envoltant tarongers i els galivans romanen arraconats a qualsevol vorera.
!!! VIUS !!!! Tot allò que no s’usa, està condemnat a desaparèixer.
Tampoc no és que haguem d’enyorar anar a guardar porcs o tomar ametlles, la modernitat no té per que esser un enemic de la cultura.
No cal ser molt viu per pensar que a qualsevol altre banda del món aquesta cultura diària que ens envolta és diferent. Tal volta prop de 40 anys de dictadura dedicada a enaltir les benevolències de cultures diferents i a menysprear les nostres com a cosa de pobres o ignorants ens han impregnat d’una certa deixadesa envers les coses que ens són pròpies. Els mallorquins a vegades sembla que tenim més apreci per lo que ve de fora que no pas per “lo nostro”. Heu de creure i pensar que la nostra cultura és tant bona com qualsevol altre, i pel simple fet de ser nostra, l’hem de sentir, estimar i viure amb tot el nostre cor i el nostre esperit.
Actualment la globalització perfectament transportada pels mitjans de comunicació prova de vendrer-nos allò que abans ens era imposat. Cada dia, per la ràdio, la televisió i la premsa ens bombardegen amb propagandes de lo bo que són altres modes de viure, pizzes enlloc de coques de trempó, hamburgueses enlloc de bones tallades de llom, rock&roll i hiphop en lloc de glosadors, gaites cèltiques i no xeremies, estil de vida americà. . . si senyor, coses vingudes de fora que suposadament ens faran més feliços.
Si mai aconsegueixen que deixem de ser com som - per semblar-nos als americans, als madrilenyos, als anglesos o a qui sigui - podeu tenir per ben segur que encara pretendran de bell nou fer-nos creure que no tenim el que ens cal per a ser feliços.
Tot allò que tenim ens fa lliures, tot allò que no tenim i desitgem, ens fa ser esclaus.
Es ben hora d’espolsar-se sa són i veure que essent com som amb la cultura que tenim, podem ser lliures.
Musics, escriptors, cuineres, dones de fer net, pintors de quadros i parets, xofers, advocats, brodadores. . . :
Tots plegats som cultura i defensar la cultura és defensar-nos a nosaltres mateixos.
Visca Sencelles, Visca Mallorca, Visca la Terra.

Joan Florit Salas, Sencelles 06/02/2010 – Homenatge a la cultura, Sta.Agueda 2010

[1] Tret de la viquipèdia.
[2] Cançoneta popular :

Venga Hermanas
vamos pa' Catania
pa que la santita
nos arregle la castaña

[*] Imatge de la Wikipedia
[**] Fotos fetes amb una Canon 5d MII i l'ajuda divina.
[***] L'any passat ja varem xerrar per aquí d'aquesta festa.

Envia-ho al twitter Delicious Facebook