10 anys de Miquelet el Salero
Avui, quan mirem les fotografies de l’any en el qual vam construir i presentar en societat el nano En Miquelet es Salero, sol semblar que ha d’haver passat molt de temps des d’aquells dies; això pot ser per unes fotografies fetes encara amb càmera de carret, per contemplar uns escenaris que simplement ja no existeixen (la antiga seu de l’entitat gegantera al polígon industrial de la ciutat), per unes cares que, si bé han canviat, tampoc ho han fet tant i sobretot pel fet que just deu anys després de la seva creació, en Miquelet es Salero sembla que ja ha estat sempre entre nosaltres.
De fet, dels seus incondicionals que en són tots els fillets de la ciutat de Maó, molts d’ells ja han arribat després d’aquesta figura de cartró i fusta, quelcom que fa que aquests ja l’hagin conegut sempre.
Tornant deu anys i alguns mesos enrere en el temps arribem a una d’ aquelles reunions de la junta directiva del grup de Geganters de Maó, en les que es solen tractar des de els temes més burocràtics i administratius fins a les més il·lusionants propostes, arribant dins aquesta última categoria la de la creació de la nova figura.
La idea era commemorar el cinquè aniversari de la recuperació de l’oboè popular a Menorca, la gralla, i fer-ho creant una nova mena de figura fins aquell moment desconeguda a l’ illa de Menorca que representés precisament a un petit graller.
Direm que, quan a l’any 1995 es fundà el grup de grallers per a acompanyar musicalment als gegants en les seves sortides, ja va ser de per si una novetat dins les festes i responia a la filosofia del grup d’avançar sempre innovant i aportant noves propostes a unes festes que en definitiva eren fruit de moltes aportacions fetes en diverses èpoques. Ja va ser novetat la creació a l’any 1992 la creació del grup de Geganters, amb la idea de tenir sempre un grup de gent entorn dels històrics gegants en Tomeu i na Guida; ho va ser també la arribada a l’any 1993 d’ un dels gegants creats per a la inauguració de les olimpíades de Barcelona 92 o també ho seria alguns anys després la creació per part dels propis geganters de la actual Colla de Diables de la ciutat.
És així que novament es proposava materialitzar una idea per seguir creant tradició fruit de la innovació. En dita reunió es va aprovar iniciar la construcció de la nova figura, i el més important de tot, que fóssim els propis geganters els encarregats de l’ obra, per fer que fos una cosa de tots feta per tots.
En pocs dies una de les sales de la antiga seu de la entitat gegantera ja estava habilitada com a taller i els pocs materials que s’havien de menester ja eren a punt: paper de diari, cartró faller i cola de fuster.
Com a fet anecdòtic, el primer de tot que es va fer va ser escriure en un paper: «nano empezado 20/10/99». Dit paper es va aferrar amb cola a una de les parets de la sala esperant que la feina i el pas dels mesos aportessin la data de l’acabament.
Sota la direcció de qui en aquell moment havia tingut la idea i amb l’únic plano o dibuix que el que tenia dins la ment, les capes de paper de diari van anant donant forma a un enorme cap sobre un ample tronc que haurien d’allotjar en un futur el portador de la figura. Diverses capes de cartró pedra ja donarien consistència que, a la vegada, s’aprofitarien per començar a dibuixar alguns detalls com els ulls, les orelles, etc. Els braços i les mans serien creats per separat del tronc i afegits amb posterioritat a la figura, a l’hora que la cara ja anava prenent forma en els més petits detalls i amb el mateix material, el cartró, s’anava definint l’uniforme del petit graller. L’única de les peces que no seria fruit de l’escultura, va ser la gralla que apareixeria de dins un motlle de guix creat a partir d’ una gralla de veritat.
En poques ratlles estem relatant setmanes i mesos de treball, en els quals, tot i que es volia que la arribada d’en Miquelet fos sorpresa per a tothom, els mateixos membres de la colla gegantera, quan per diferents motius anaven arribant al local, no pogueren deixar de visitar «les obres» i comprovar de primera mà com avançava la creació del nano.
Un cop donades les últimes capes de cartró, arribaria la fase de pintat, en la qual sense premeditació es decidiria que el nano seria pèl roig i que també s’acabaria amb uns detalls tan característics com són les peques que avui encara porta a la cara.
Finalment va arribar el dia en què ja sols quedava contemplar la obra acabada, i fer la segona part del que s’havia començat mesos abans, és a dir desferrar de la paret el paper que s’hi va aferrar en el seu moment i afegir les paraules: «acabat 02/04/2000». Arribat aquell moment ja sols faltava posar-li nom, que de manera tan improvisada com va arribar la idea de la construcció seria el diminutiu del nom d’ un dels seus creadors, casualment també sonador de gralla com la nova figura. Que en Miquelet portés com a afegit al nom «Es Salero» ja va ser la alegria i la broma que impregnà tot el procés i que provenia d’aquella frase tal vegada en desús per aquell temps: com estàs, salero?.
El dia que en Miquelet va ser presentat a la premsa, foren els més petits dels grup aquells que el volgueren fer ballar per primera vegada, moment del qual sorgir la seva primera foto oficial que va fer un reporter d’un diari de l’illa amb en Miquelet passejant per la gespa de la rotonda que hi havia just en front de la nau.
Va arribar el dia del bateig públic, que es va fer el 8 de juliol d’aquell any 2000. Una gran festa al parc d’es Freginal donaria la benvinguda a en Miquelet, en la qual no hi faltaria la presència dels històrics Tomeu i Guida, altres gegants de l’ illa i dels Gegants Xeremiers de Palma de Mallorca que exercirien de padrins en dia tan assenyalat.
D’aquells dies ja han passat deu anys i en Miquelet, a dia d’avui, s’ha convertit per als més petits en part imprescindible de les passejades de gegants pels pobles de l’illa. Com els anys passen, aquells primers fillets que fa deu anys el van començar a portar i fer ballar pels carrers, ja en fa alguns que ho van deixat de fer, i en Miquelet ja n’ha conegut d’altres molts que són els que li han donat vida ininterrompudament fins el dia d’avui.
Com a fet significatiu, direm que deu anys després de la seva creació aquells que porten en Miquelet són els mateixos fillets que fa deu en tenien cinc o sis, ara ja convertits en joves que xalen portant la figura durant les festes, amb el desig que nous fillets gaudeixin dels seus balls i marxes, fillets que tal vegada seran els que, d’aquí deu anys, prenguin el relleu.
Miquel Villalonga Coll
www.gegantsmao.menorca.es
www.youtube.com/gegantsmao
gegantsmao@menorca.es
Popularity: 7% [?]
Moretons de Manacor
Quasi com a preludi de Fires i Festes els Moretons de Manacor surten a ballar per els carrers de Manacor i enguany, celebrant els 25 anys de la "recuperació", no va ser cap excepció.
La dansa dels moretons és una d'aquestes danses un tant oblidades (o obviades) dels mitjans de comunicació. Ni un desplegament de IB3 per mostrar-ho en directe ni centenars de càmeres de fotografia enviades pels Diaris (com en el cas del Firó), ni tan sols els de Callejeros Fiesteros volgueren assistir a la festa per acompanyar als infants en la seva volta per Manacor. Els Moretons, no sense una tristor visible a les seves cares *cof.. cof* , varen acceptar dignament ser acompanyats únicament acompanyats per els Gegants, capgrossos i l'Alicorn de l'Associació Cultural de Santo domingo i tots aquells curiosos i seguidors que volgueren gaudir dels seus balls.
D'on surten?
Sembla què la teoria més acceptada és aquesta[1] :
[...] la vestimenta i el nom de Moretons representarien simbòlicament el triomf de la Immaculada fins a tal punt que els dansaires (figurant la religió musulmana, que mai no ha acceptat la figura de la Mare de Déu) es rendeixen i la celebren.
Els Moretons és una dansa relativament "moderna" (del segle XIX), malgrat que se diu que foren introduïts a Manacor molt anteriorment, que disposen de balls diferents. Alguna d'elles molt antiga i d'altres afegides recentment. El ball, a mode general, consisteix en 6 infants, vestits de "moretons" dansant al voltant d'un infant (a la majoria de balls però no a tots) caracteritzant a Santo Domingo.
El vestit dels Moretons, segons el seu reglament, és així :
Els Moretons vestiran camisa beig màniga curta amb cintes
groges i vermelles fins al puny. Una faldeta que les cobreix
fins al genolls, calçons curts i amples fins al genolls, calces
blanques amb cintes entrunyellades per les cames,
espardenyes vermelles i grogues el turbant o la corona
vermella i groga rematada amb la mitja lluna moruna i cintes
també vermelles i gorges a la part posterior, macetes de fusta
als genolls, panxa i mans.
Mentre que el de Santo Domingo és :
[...]anirà vestit amb l hàbit de Dominicà i la capa [...]
El ball consisteix en una serie de moviments entre els diferents moretons acompanyats per el cops amb les macetes de fusta seguint el ritme de la música.
I bé?
Malgrat sigui un ball un tant curiós i força tradicional no vos penseu què és seguit per molta gent. El seu públic majoritari són infants petits i els seus pares però sense fer un quòrum molt gran. No arriba al nivell dels Nanets però no deixa d'aplegar poca gent si ho comparam amb altres danses.
[*] Les fotos i vídeo son fets amb una Canon 5dM2 i un 24-105L f4.
[1] El ball dels Moretons; descripció, origen i història. Albert Carvajal Mesquida, Joan Lliteres Vives i Antoni Gomila Grimalt .Edita: A.V.V. des Convent, es Tren, es Centre i s’Antigor
Popularity: 14% [?]
Arriba el carnaval
... i basta donar una volta per l'Ajuntament de Palma per adonar-se'n. En Tomeu i na Margalida ja estan ben preparats.
Popularity: 1% [?]
Santa Àgueda a Sencelles. Gegants, caparrots, xeremiers i castells.
Santa Agueda és una santa ben curiosa. Coneguda per la contarella que diu així [1]
Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir en que li van tallar les dues mamelles. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides.
Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó.
És patrona de diversos llocs i reconeguda com una manera de reivindicar el feminisme (les dones són les que, per uns instants, agafen el comandament de la ciutat/poble tomant així l'ordre establert. Malgrat a Ciutat trobem mostres d'aquesta festivitat reflexada en actes d'algunes cases regionals a Sencelles la trobam com a patrona del poble. Recordar la Santa és pura curiositat històrica per les reminiscències que té a la festa (la Degustació de les “mamelletes” de Sta. Àgueda i moscatell té la seva gràcia). Tot i així ja queda ben poc d'aquesta santa al programa de festes.
Dissabte passat va celebrar sencelles un dels actes de la festa anomenat Homenatge a la cultura de Sencelles on se donaren cita gegants de diversos pobles de Mallorca, Capgrossos (de Sencelles i de Palma) i els Castellers de Mallorca. Tot i qua ni l'actuació dels Castellers fou gaire especial (2 de 6, 4 de 6, 3 de 6 amb l'agulla, 2 pilars de 4) ni els gegants i els capgrossos feren res en particular l'acte va ser entretingut i familiar (segurament la festassa vengué després). A destacar el parlament fet per el xeremier i compositor (i moltes altres coses) Joan Florit.
L'escrit
Bones a tothom:
Per segon any tornem a trobar-nos amb la companyia d’aquestes colles geganteres, dels caparrots, enguany castellers, però sobre tot, mos trobam amb les ganes de fer festa. Gràcies a tots per ser aquí.
L’any passat es va homenejar a la família Llargo com a portadors i transmissors de musiques tradicionals, musiques d’arrel, musica popular. Enguany l’homenatge vol ser molt més ampli; volem donar reconeixement a tota la cultura sencellera i per extensió a la cultura mallorquina. Esper idò que, fora anomenar a ningú, tots vos sentiu al•ludits per la part que vos correspon.
Quan anomenem el mot “Cultura” és bo de fer que només pensem amb activitats com ara la literatura, la música, la pintura, l’escultura i altres d’aquest estil; però, el significat d’aquesta paraula és molt més ample. Cultura és tot el coneixement i les eines que tenim per aplicar aquest coneixement. Hi ha una cultura gastronòmica, una cultura espiritual, una cultura social que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, una cultura del vi, una cultura del bar, una cultura de prendre la fresca a l’estiu i així puc seguir fins anomenar totes i cada una de les activitats que, per petites que siguin, formen part de la vida de tots i cada un de nosaltres. La cultura som les persones i els coneixements que tenim, junts, com a poble
Una conversa a un bar entre dos caçadors o dos cercadors d’esclatasangs o dos qui xerren de cuina o de música o de qualsevol cosa que vos pugui passar pel cap, esdevé una transmissió d’informaci. Mentre la informació vagi corrent de boca en boca, esdevé viva.
Quantes de paraules o eines que feien servir els nostres padrins per referir-se a les feines del camp han desaparegut pel fet de no ser utilitzades. Les cases que es fan avui ja no tenen aigovessos, ja no hi ha sabaters amb bigalots, no hi ha voreres que se xermin no hi ha garingoles envoltant tarongers i els galivans romanen arraconats a qualsevol vorera.
!!! VIUS !!!! Tot allò que no s’usa, està condemnat a desaparèixer.
Tampoc no és que haguem d’enyorar anar a guardar porcs o tomar ametlles, la modernitat no té per que esser un enemic de la cultura.
No cal ser molt viu per pensar que a qualsevol altre banda del món aquesta cultura diària que ens envolta és diferent. Tal volta prop de 40 anys de dictadura dedicada a enaltir les benevolències de cultures diferents i a menysprear les nostres com a cosa de pobres o ignorants ens han impregnat d’una certa deixadesa envers les coses que ens són pròpies. Els mallorquins a vegades sembla que tenim més apreci per lo que ve de fora que no pas per “lo nostro”. Heu de creure i pensar que la nostra cultura és tant bona com qualsevol altre, i pel simple fet de ser nostra, l’hem de sentir, estimar i viure amb tot el nostre cor i el nostre esperit.
Actualment la globalització perfectament transportada pels mitjans de comunicació prova de vendrer-nos allò que abans ens era imposat. Cada dia, per la ràdio, la televisió i la premsa ens bombardegen amb propagandes de lo bo que són altres modes de viure, pizzes enlloc de coques de trempó, hamburgueses enlloc de bones tallades de llom, rock&roll i hiphop en lloc de glosadors, gaites cèltiques i no xeremies, estil de vida americà. . . si senyor, coses vingudes de fora que suposadament ens faran més feliços.
Si mai aconsegueixen que deixem de ser com som - per semblar-nos als americans, als madrilenyos, als anglesos o a qui sigui - podeu tenir per ben segur que encara pretendran de bell nou fer-nos creure que no tenim el que ens cal per a ser feliços.
Tot allò que tenim ens fa lliures, tot allò que no tenim i desitgem, ens fa ser esclaus.
Es ben hora d’espolsar-se sa són i veure que essent com som amb la cultura que tenim, podem ser lliures.
Musics, escriptors, cuineres, dones de fer net, pintors de quadros i parets, xofers, advocats, brodadores. . . :
Tots plegats som cultura i defensar la cultura és defensar-nos a nosaltres mateixos.
Visca Sencelles, Visca Mallorca, Visca la Terra.Joan Florit Salas, Sencelles 06/02/2010 – Homenatge a la cultura, Sta.Agueda 2010
[1] Tret de la viquipèdia.
[2] Cançoneta popular :
Venga Hermanas
vamos pa' Catania
pa que la santita
nos arregle la castaña
[*] Imatge de la Wikipedia
[**] Fotos fetes amb una Canon 5d MII i l'ajuda divina.
[***] L'any passat ja varem xerrar per aquí d'aquesta festa.
Popularity: 3% [?]
Avui revetlla de Sant Sebastià 2010.
En poc més d'una hora donarà començament la revetlla. Castellers, Gegants, Xeremiers i un tou de concerts que fan impossible que puguis més o menys triar que veus tornaran a omplir Palma. Com sempre, la festa estarà per altres bandes que als llocs "oficials". Ens veim a Sa Bodegueta.
Me sap greu no haver penjat res de Sant Antoni, però aquests dies he anat un poc de cap. Coses d'Artà i d'Algaida hi haurà segur.
Per cert, tot el que hi havia a la Plaça Major s'ha mogut a la Plaça Espanya. Ja son ganes d'emprenyar. (als programes de festa no posa aixó).
[*] A les fotos Eixut, que sonaren amb Brams per el 31D i que sonaran a la Plaça dels Patins. De les primeres amb la nova màquina.
Popularity: 3% [?]
El Gegant de Son Cladera torna a Ballar.
Aquest dissabte dia 23 de Maig Son Cladera recuperà un altre cop el seu habitant més alt. El seu Gegant tornà a ballar restaurat. No hi vaig poder anar però m'han enviat fotos[1] per tal de poder deixar constància d'aquest 'acte'.
 |
| De Gegants Son cladera. |
 |
| De Gegants Son cladera. |
 |
| De Gegants Son cladera. |
El gegant, com podeu veure a les fotos, te una semblança enorme amb els Gegants Xeremiers de la Sala. Ja vos podeu imaginar que el va fer la mateixa persona, en Mateu Forteza.
A veure si continua ballant...
[1] Gràcies Toni i Bego.
Popularity: 1% [?]
S’acosta el Diumenge de l’Àngel – 2009
Com sempre, el diumenge després d'acabar les "festes de pasqua" a ciutat celebram el nostre tradicional i particular pancaritat.
Organitzat ja des de que varem perdre el 'règim' amb molta feina per la Federació d'Associació de Ve?ns de Palma i ajudats per moltes altres organitzacions és una de les festes cíviques més importants de ciutat. Tant important que no fa molt l'ajuntament fins i tot va intentar 'usurpar' o 'apagar' aquesta festa ficant la mà fins on van poder. Tanmateix penso que va aconseguir sobreviure força bé i és tasca de tots nosaltres que això segueixi funcionant. S'ha de sortir dels tradicionals circuits d'oci i consum i potenciar festes com aquestes on l'important és la gent que hi participa i el que aquesta vol fer i no el que ens volen fer fer 
Com no pot ser d'una altra manera, aquest diumenge és el dia per pujar dalt del castell i menjar les darreres panades, crespells, i rubiols fetes la setmana anterior (no cal dir que també serveix per lligar, fer noves amistats, aprofitar per caminar pel bosc de Bellver (que encara aguanta!!!) i moltes altres coses més.
Hi haurà ballada tant al matí com durant tot s'horabaixa, hi haurà gegants, xeremiers, gaiters (cada any apareixen un bon grapat i foten una bona festa a un costat del castell, animació infantil, actuació castellera (amb els Margeners de Guissona com a convidats de fora de l'illa, els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca com a amfitrions) al pati d'armes del castell i segurament moltes altres coses que me deixo.
Pel Facebook (aquesta especie de dimoni creat pels EUA per controlar-nos...) ja hi ha dos grups creats per a aquesta celebració (diumenge de l'angel) . Segurament voltant per Internet trobareu un poc més de informació. A més podeu trobar més informació a la Viquipedia, al blog de'n Cecili Buele, al portal 'illes balears', etc...
Ens veim allà dalt.
ACTUALITZACIÓ ( a les 13:30 )
Sembla que hi haurà una actuació musical del grup "Quiròpters". Un grup de Rondalla-rock o Rondalla-opera o una opera-rock-rondalla.... Bé. Ja ho veurem. Més sobre aquest grup al blog de'n Massay o al seu Myspace
Actualització i 2
Fa res ha sortit a la web de l'ajuntament de Palma que hi haurà serveis de busos gratuïts per pujar al Castell de Bellver.
Palma, 14 d'abril.-L' Empresa Municipal de Transports (EMT) posarà un bus gratuït el proper diumenge dia 19, "Diumenge de l'Angel". El servei especial partirà de Porta des Camp iniciant-se a les 8 hores i tindrà una freqüència de 20 minuts fins a les 21 hores.
La primera sortida d'anada serà a porta des Camp a les 8 i la de tornada al Castell de Bellver a les 8,30 hores . Les darreres sortides seran a les 20,40 hores de Porta des Camp i a les 21,10 hores del Castell de Bellver.
El recorregut serà Porta des Camp, Avingudes, Ramon i Cajal, Comte de Barcelona, Marquès de la Sènia, Joan Miró, Camilo José Cela i Castell de Bellver.
[*] Les fotos son fetes meves l'any passat.
Popularity: 3% [?]
Pre-Trobada de Gegants de Santa Maria.
Programa de la trobada de gegants i capgrossos de Santa Maria del Camí. Per als dies 1 i 2 de maig.
Dies 01 i 02 de maig, 2009.
01/05 FESTA DELS CAPARROTS
19:00 Les nostres rondalles (Lloc: Passeig de l’Avinguda de Jaume III. Lectura d’una rondalla del llibre de llegendes i rondalles santamarieres a càrrec d’un personatge molt conegut.)
19:30 Concentració del Caparrots de Santa Maria. (Lloc: Passeig de l’Avinguda de Jaume III) Arreplegada de tots el al·lots que han pintat la careta del seu Caparrot més estimat per acompanyar-lo.
20:00 Cercavila de Caparrots. (Colla convidada Grallers d’Espolla – Girona.) Itinerari: Avd. Jaume III, carrer Miquel Dolç, carrer Llarg, carrer Sant Jordi, Llar dels padrins, carrer Sol, Plaça de la Vila. Acompanyats per els músics de la Colla de Gegants de Santa Maria del Camí , per la Colla convidada de Grallers de l’Espolla de Girona, i molt especialment per tots el nins i nines que han decorat i pintat la careta amb els seu caparrot preferit, sortira la comitiva per fer molta festa i molt d’enrenou per tots els nostres carrers.
20:30 Les nostres rondalles (Lloc: Casal de majors.) Lectura d’una rondalla del llibre de llegendes i rondalles santamarieres a càrrec d’un personatge molt conegut.
21:00 Ball de Caparrots (Lloc: Plaça de la Vila) Estrena del Ball del Caparrots.Per primera vegada tots els nostres Caparrrots estrenaran el nou ball amb música i arranjaments fets per els musics de la Colla de Gegants de Santa Maria del Camí. Una fita que marcar l’inici d’una tradició que esperam duri per molt d’anys.
21:15 Ball de festa. (Lloc. Plaça de la Vila) Si tens la teva careta vine a ballar amb els Caparrots. Podràs fer-te fotos amb tots els Caparrots i si vols podràs provarte’n un.
21:30 Xocolatada i fi de festa. Per a tots els participants gran i petits , acabar la festa en la bossa ben dolça.02/05 FESTA DELS GEGANTS
18:00 Concentració I Plantada de Colles. Colla convidada Gegants de Reus
Lloc: Avd. Jaume III
Arribada de totes les colles que participen a la III Trobada de Gegants de Santa Maria del Camí. Plantada dels Gegants el passeig de l’avinguda.
18:30 Cercavila de Gegants, juntament en les Colles i musics
Colles convidades Colla de Grallers d’Espolla i Colla de Gegants de Reus.
Itinerari: Avd. Jaume III, C/ Bernat de Sat. Eugenia, Plaça Hostals, carrer Llarg, Plaça de la Vila. (Se realitzaran plantades a la plaça dels Hostals i carrer Llarg cantonada amb el carrer Jaume I.)
20:00 Arribada i plantada de totes les colles a la Plaça de la Vila.
20:15 Presentació de totes les Colles.
20:30 Ball de Gegants. (Les Colles convidades dansaran per a tots els assistents mostrant la elegància d’un ball gegantí)
21:00 Estrena del ball del Gegants Santamariers, trempada amb qualque altre sorpresa….
21:30 Sopar de Gegants. (Al patí de Can Sanxo, degustació de sopar a base de productes i vins de la nostra terra.)
22:00 Vetllada de música Gegantina. (Les diferents colles de musics d’arreu de la nostra Illa, així com les dels convidats ens faran pair el sopar fent-nos pegar bots amb els seus ritmes.)
[!] Vist al web dels Dimonis de la Factoria de So.
[*] La foto és dels músics que acompanyen als Gegants de Santa Maria. Treta a la trobada de gegants de Mancor de la vall del 2007.
Popularity: 3% [?]
Diada de les Illes Balears
Per ara, ben desert. Avui al matí tot els Gegants i la 'batucada' han tengut que començar a 'actuar' ben sols i ni al arribar al migdia contaven amb gaire gent. Suposo que al llarg del dia la cosa s'haurà anat animant.. [*]
[*] Després comento més, aquests dies no vaig amb gaire temps.
Popularity: 1% [?]
De Manifestacions (per la llei del foc) i festes.
La ja famosa llei del foc (la directiva 2007/23/CE) ja du a les primeres manifestacions. Demà dissabte, a Palma, però també a Berga i a Castelló, les diferents colles de dimonis se manifestaran des de la Plaça Espanya fins a Cort (fora foc) per demanar que el govern actuï i destaqui la singularitat d'aquestes festes (que segons la directiu ho pot fer ben tranquil·lament).
El cartell :
(mode sarcàstic?)Ara bé, per evitar coses com aquestes crec què no me'n sabria gens de greu si s'apliqués la llei...:
(fi del mode sarcàstic)
Però no tot son correfocs en aquesta vida (malgrat darrerament ho sembli). Demà dissabte, també, a Sencelles hi haurà sarau. Aprofitant Santa Àgueda Se realitza un homenatge als 'Llargos', una trobada de gegants, xeremiers i concert de Ximbomba Atòmica (això si pot ser gros!) Tot a partir de les 16h.
[*] Sobre la llei del foc (en aquest blog) : aquí, aquí.
Popularity: 2% [?]