Castells a les Fires i Festes de Manacor (2010)
Dissabte se tornà a celebrar una de les cites castelleres més importants al calendari illenc : Fires i Festes de Manacor. Actuació què marca just la meitat de la temporada d'ambdues colles illenques. Malgrat que generalment l'actuació a Manacor sol comptar amb una colla convidada del principat enguany, per motius econòmics, no s'ha pogut convidar a ningú i l'actuació ha estat únicament protagonitzada per les dues colles mallorquines.
Els Al·lots de Llevant arribaven a plaça amb l'objectiu de repetir el 2 de 7, acompanyant-lo del 5 de 7 i d'algun castell amb l'agulla (el 3 o el 4). Els Castellers de Mallorca també tenien la intenció de fer el 2 de 7 però, per falta de gent, han optat per acompanyar-lo del 4 de 7 i del 3 de 7. La sort de l'actuació ha estat desigual. Només els Castellers de Mallorca han pogut complir els seus objectius. L'actuació dels al·lots s'ha vist truncada per la caiguda del 2 de 7.
L'actuació ha començat amb dos pilars caminats, un per colla. En primer lloc el pilar dels Al·lots, que l'han entrat girant-lo, i posteriorment el dels Castellers de Mallorca.
Els Al·lots han obert plaça amb un 5 de 7 tremoladís, molt nirviós i amb una estructura que s'anava deformant a partir de la segona aleta. El segon castell dels verds no s'ha pogut defensar tan bé. Han muntat la torre de set, castell que ja havien descarregat a l'actuació de Bellver. El castell ha pujat tremoladís, l'han aturat amb els dosos col·locats però amb la pujada de la canalla han patit un parell de sotragades que el tronc a aconseguit aturar. Amb l'acotxador posat i la pasada de l'enxaneta han començat els problemes. Les quartes semblava que no aturaven les sotragades als terços i els terços han acabat cedint sortint expulsats de la torre. La caiguda ha passat factura i com a tercer castell han fet un 4 de 6.
Els Castellers de Mallorca han obert l'actuació amb un castell que tenen força apamat i que els hi ha duit cap problema. A segona ronda, just després de la caiguda dels Al·lots, han començat a muntar el que havia de ser la seva quarta torre de set de la temporada. La torre ha pujat nirviosa i tremoladissa i no ha perdut en cap moment el moviment. Tot i així l'han descarregada enmig de l'eufòria d'unes quartes jovenetes que a grupuscles dels Al·lots no els hi ha acabat de caure bé. Com a tercer castell un 4 de 7 força tranquil i amb una mida un poc complicada. Per acabar ambdues colles han fet el pilar de 5.
Amb aquesta actuació els Castellers de Mallorca han superat el seu millor registre anual de 2 de 7. Al 2005 havien aconseguit carregar-ne una i descarregar-ne tres. Enguany, al 2010, ja en duen quatre de descarregades. Tot i així no són floretes la colla de ciutat. Els granes han demostrat els grans problemes de grallers que tenen, els grallers dels Al·lots de Llevant han sonat en 3 dels 5 castells que els granes han realitzat. Per la seva banda els Al·lots de Llevant duen una ratxa no gaire positiva amb dues caigudes en les tres darreres darreres actuacions. No varen tenir sort a Campanet amb el 3 de 7 amb l'agulla i a Fires amb el 2 de 7 que només van poder carregar.
Al·lots de Llevant : pilar de 4 caminat, 5 de 7, 2 de 7 carregat, 4 de 6 amb l'agulla, pilar de 5.
Castellers de Mallorca : pilar de 4 caminat, 3 de 7, 2 de 7, 4 de 7, pilar de 5.
[*] Les fotografies son fetes per Mercè Ramis i Mercè Riera. Podeu trobar-ne moltes més aquí.
Popularity: 37% [?]
Moretons de Manacor
Quasi com a preludi de Fires i Festes els Moretons de Manacor surten a ballar per els carrers de Manacor i enguany, celebrant els 25 anys de la "recuperació", no va ser cap excepció.
La dansa dels moretons és una d'aquestes danses un tant oblidades (o obviades) dels mitjans de comunicació. Ni un desplegament de IB3 per mostrar-ho en directe ni centenars de càmeres de fotografia enviades pels Diaris (com en el cas del Firó), ni tan sols els de Callejeros Fiesteros volgueren assistir a la festa per acompanyar als infants en la seva volta per Manacor. Els Moretons, no sense una tristor visible a les seves cares *cof.. cof* , varen acceptar dignament ser acompanyats únicament acompanyats per els Gegants, capgrossos i l'Alicorn de l'Associació Cultural de Santo domingo i tots aquells curiosos i seguidors que volgueren gaudir dels seus balls.
D'on surten?
Sembla què la teoria més acceptada és aquesta[1] :
[...] la vestimenta i el nom de Moretons representarien simbòlicament el triomf de la Immaculada fins a tal punt que els dansaires (figurant la religió musulmana, que mai no ha acceptat la figura de la Mare de Déu) es rendeixen i la celebren.
Els Moretons és una dansa relativament "moderna" (del segle XIX), malgrat que se diu que foren introduïts a Manacor molt anteriorment, que disposen de balls diferents. Alguna d'elles molt antiga i d'altres afegides recentment. El ball, a mode general, consisteix en 6 infants, vestits de "moretons" dansant al voltant d'un infant (a la majoria de balls però no a tots) caracteritzant a Santo Domingo.
El vestit dels Moretons, segons el seu reglament, és així :
Els Moretons vestiran camisa beig màniga curta amb cintes
groges i vermelles fins al puny. Una faldeta que les cobreix
fins al genolls, calçons curts i amples fins al genolls, calces
blanques amb cintes entrunyellades per les cames,
espardenyes vermelles i grogues el turbant o la corona
vermella i groga rematada amb la mitja lluna moruna i cintes
també vermelles i gorges a la part posterior, macetes de fusta
als genolls, panxa i mans.
Mentre que el de Santo Domingo és :
[...]anirà vestit amb l hàbit de Dominicà i la capa [...]
El ball consisteix en una serie de moviments entre els diferents moretons acompanyats per el cops amb les macetes de fusta seguint el ritme de la música.
I bé?
Malgrat sigui un ball un tant curiós i força tradicional no vos penseu què és seguit per molta gent. El seu públic majoritari són infants petits i els seus pares però sense fer un quòrum molt gran. No arriba al nivell dels Nanets però no deixa d'aplegar poca gent si ho comparam amb altres danses.
[*] Les fotos i vídeo son fets amb una Canon 5dM2 i un 24-105L f4.
[1] El ball dels Moretons; descripció, origen i història. Albert Carvajal Mesquida, Joan Lliteres Vives i Antoni Gomila Grimalt .Edita: A.V.V. des Convent, es Tren, es Centre i s’Antigor
Popularity: 14% [?]
Nanets de Manacor (o Nanets de Fartarix)
Heu sentit mai xerrar dels Nanets de Manacor? Els nanets és un d'aquestes danses, ara molt vinculades amb l'església, què a Mallorca passa desapercebuda. Si xerram de danses ràpidament ens venen al cap els Cossiers (ja siguin d'Alaró, d'Algaida, de Montuïri, de Pollença...), els no tan coneguts Cavallets de Felanitx o, fins i tot, als més posats al tema, els Moretons o els Indis què també ballen a Manacor (i sense voler deixar-me cap). Ara bé, dels Nanets de Manacor (o de Fartàrix) poca cosa se coneix.
Aquest ball sorgí de la idea de "millorar" la festivitat de la barriada de Fartàrix intentant donar-li un caire popular, o cultural (a Inca, per exemple, s'ha intentat fer amb la creació d'uns 'Moros i Cristians') mitjançant una dansa ficada un poc amb calçador. Ara bé, per mantenir això no només s'ha de crear, si no que s'ha d'aconseguir mantenir (gràcies a la identificació de la gent amb el fenomen) i aquí és on varen fallar. Sembla ser, però, que aquest ball fou rebutjat a Manacor per falta de gràcia (o de tradició) i què els Nanets quedaren com una cosa residual. I així s'ha anat mantenint al llarg dels anys.
Enguany, però, els alumnes de l'escola Jaume Vidal han recuperat la dansa després de que l'any passat aquests no sortissin a dansar per la falta de gent disposada a fer-ho. Podem comprovar que, malgrat l'antiguitat de la dansa, aquesta segueix sense tenir gaire acceptació entre la població. D'aquesta manera, el diumenge, els Nanets acompanyaren als fidels durant la baixada del 'Crucificat' de la capelleta que se troba al Carrer de la Creu a Manacor i a la posterior missa. Com podeu veure a les fotografies no va ser una acte molt massiu. Més bé reduït i amb molt poca gent venguda de fora per veure aquesta dansa.
La dansa, salvant la distància, (i perillant la integritat dels comentaris al blog) recorda molt, però que molt, a la dels Capgrossos de Sa Pobla. No vos sembla?
Popularity: 12% [?]
Correfoc a Sant Jordi (2010)
Si fa uns dies comentava l'estrena del Drac de Sant Jordi avui toca xerrar un poc del correfoc que se va realitzar a aquella vila per a tal de donar el bateig de foc (recordau que només l'havien estrenat, però no va arribar a tirar foc) a aquesta nova bèstia que se suma al creixent número de bèsties de foc.
Sant Jordi és un poble un tant curiós. Compta amb bèstia de foc (el drac) però no amb colla de dimonis. Per tant, varen ser altres colles vengudes de diferents bandes de Mallorca les que varen acompanyar aquesta estrena. Dimonis de Mancor, la colla de Son Gotleu i la de Son Sardina foren els dimonis que feren de padrind. Na Boscana, la bèstia de Mancor, i na Cendreta[1](la de Binissalem) foren les bèsties que acompanyaren la primera volta del Drac de Sant Jordi.
El Drac.
Per fi se va poder veure el Drac de Sant Jordi en acció. El drac té l'aire de les bèsties que apadrinen els de Mancor. És gran, te rodes, i necessita gent que l'empenyi (una persona tota sola). Al contrari de les altres bèsties aquesta és la més equilibrada i la que queda millor quan l'encenen. No té la potència de foc que te na Boscana o na Cendrada però quan s'encén tota queda molt millor i se pot veure i voltar-la sens por a consumir-te entre flames.
Queda especialment bé el detall del punt de foc a la boca que simula molt i molt bé la flamarada d'un drac. En definitiva, per mi és la millor bèstia que ha sortit d'aquell constructor (si és que és el mateix què encara no ho tenc clar).
El Correfoc
El correfoc tenia tot l'aire als correfocs de Mancor. Senzill, sense cap dels típics trastos que se treuen (no varen aparèixer les bolles en flames, ni senyoretes amb bolles i cadenes[2], ni res d'això) però vistós.
Començà amb una amollada de bengales que crea una espesa boira d'on sortí la nova bèstia mentre que dimonis a banda i banda del carrer li feien una cortina de foc sobre ella. Un cop sortida d'aquest túnel infernal la bèstia començà a cremar acompanyada de les altres dues. Com se ve fent darrerament bèsties i dimonis anaven per separat.
Els dimonis, al darrera, anaven fent les seves figures i interactuant més o menys amb un públic gens acostumat a veure això. Moltíssima gent estava amagada dintre de les cases mirant per les finestres o per les portes com els dimonis feien els seus balls. A destacar què els de Mancor semblaven anar sols i les altres dues colles anaven mesclades.
Un cop arribats a la plaça bèsties i dimonis anaven intercalant-se per tirar la pirotècnia. Les tres bèsties s'encenien i poc després els dimonis ocupaven l'espai que havien deixat les bèsties. Això si, quasi totsols. Tothom s'ho mirava des d'enfora.
Per acabar una cremada conjunta, que va quedar un poc pansida al no aconseguir encendre tots els dimonis les seves càrregues a l'hora, i un castell de foc.
Vosaltres també el vareu veure? Donau la vostra opinió!
[1] Ho dic de forma carinyonsa.
[2] Quan no hi són, les trobes a faltar, no? 
[*] Fotos fetes des de fora el correfoc amb una Canon 5dm2 i sense tocar res de res. No he tengut temps.
Popularity: 18% [?]
Festa a sa Plaça a Montuïri (2010)
Un altra any més a Montuïri se torna a celebrar aquesta festa "robada" de Sineu. Una festa curiosa, diferent, amb molta presència de tot allò que se considera tradicional o te arrels amb lo tradicional. La festa començà prest amb l'Escola de Ball fent un dels seus tallers de contradansa i a partir d'aquí només va fer que créixer. Bé, o com a mínim això és el que deia la gent perquè jo només vaig arribar a temps de veure a partir de Música Nostra. Just arribava de l'estrena del drac de Sant Jordi.
Uns "Música Nostra" un tant especials.
Música Nostra no venia amb tots els seus components. Ni na Miquela Lladó ni n'Hugo Sócrates hi eren i el lloc l'ocuparen principalment les dues veus de Xaloc que cantaren algunes de les moltes peces que sonaren. La ballada, però, fou molt participativa. No només en el ball si no també a la part musical. El grup obri a tothom qui volgués el pujar a l'escenari a cantar amb ells algunes de les seves peces. I varen trobar gent, no professional, disposada a fer-ho. Una manera divertida i diferent de suplir a la cantant. [1]
Els cinquanta de Pep Toni
Una de les moltes aturades que va realitzar Música Nostra fou provocada per els organitzadors de la festa per tal de celebrar els cinquanta anys d'aquest músic tant conegut en aquests àmbits. Gloses, cançons i una ensaïmada regalada per el millor forn de Mallorca (si no, no seria el millor) decorada per una de les peces de "frikiart tradicional" de Miquel Tugores.
Eixut, glosadors, balladors i la buidada de la plaça
Acabada la ballada la festa se dividí en dos ambients diferents. Per una banda Eixut començà el seu concert dintre de Ca Na Poeta mentre que els glosadors i els ximbombers seguiren la festa a Can Xorri. El problema, el de sempre, dels balladors quasi no se va quedar cap i el que en un principi semblava una festa multitudinària va quedar en molt poca gent. Molts d'ells que se trobaven ja per la zona i d'altres que venien expressament per veure Eixut. Sigui com sigui és un problema que aquesta festa sempre arrossega. La pregunta que se podrien fer és com aconseguir que la gent se quedés a veure la resta de la festa i no partís un cop acabada la ballada. I és que sembla que a aquest gran col·lectiu només els hi interessa el donar voltes (què col·loca i és legal) i tota la resta se'ls hi enfot.
[*] Fotos fetes meves amb una Canon 5d mark II.
[1] Tal volta fou la primera part del càsting per substituir Miquela Lladó.
Popularity: 6% [?]
s’Arrual Jazz Mort grava a Vilafranca
Mentre Mallorca s'aturava per un concert dels Amics de les Arts a Porreres a Vilafranca, no gaire lluny d'allà, s'Arrual Jazz Mort tornava a gravar un disc en directe.
El teatre de Vilafranca estava ple del tot. No només hi havia gent a tot el cadiram habitual. També hi havia cadires on no tocava haver-hi. Sobre l'escenari i als espais buits també podíem trobar cadires per a tal d'encabir tots els que varen voler veure-los en directe i participar en la gravació del disc.
El concert, com sempre, sensacional. Cançons "noves", velles, participació del públic, tele-pomada. Tot el què se necessita per a poder fruir d'aquest grup. Mentrestant, un bon grapat de camaristes ajudaven a gravar les imatges per al DVD què volen editar aquest grup. Així què, si no vau poder assistir-hi (o ereu a l'altra gran concert), no tardareu en poder-lo veure.
De fotos, poques i el vídeo no val molt (ja ho podeu veure). Des de jo era, fora moure-se, sense teleobjectiu, un va fer el què bonament va poder. Segur que els camaristes oficials del esdeveniment varen treure imatges i vídeos més bons.
Popularity: 3% [?]
Carles Belda i el Conjunt Badabadoc a Can Alcover
En Belda[1], en el seu pas per Ciutat, no sols se dedicà a mostrar la seva nova feina. Carles Belda i el conjunt Badabadoc va sonar dissabte al pati de Can Alcover on se celebrà la festa del diari digital "La Veu de Mallorca".
El concert va estar bé. Escenografia justa i necessaria per a donar suport a alló bàsic d'un concert : la música. De gent, també la justa (per a semblar un concert) i segurament no la necessaria per montar una gran festa. No crec que passesim de la cinquantena de persones. Una pena aquest poc quòrum. Sembla què Belda no estira gaire gent a Mallorca.
Voleu sentir com va sonar. He penjat un parell de vídeos al Youtube.
[1] Carles Belda a la Wikipedia i al seu blog.
[*] Foto i vídeo fets amb una Canon 5dM2.
Popularity: 5% [?]
Totes les tapes del concurs (2010), comentades…
Fa unes hores he penjat alguna que altra foto que vaig fer del concurs de tapes. Però com no és just que la cosa se quedi allà presentam els vídeos que va fer en Carles Guillamón de l'esdeveniment i comentats per la Cati Lopez "superlopez"
Vist via : Farcin la Faixa
Popularity: 1% [?]
Jornada Jove de Cultura Popular (2on dia)
El segon dia de la Jornada Jove de Cultura Popular va tenir força més participació, sempre xerrant de participació activa, que la jornada de presentació que se va fer el dia anterior a Flassaders. D'assistència, si fa no fa, el dematí era la mateixa que el dia de la presentació i al llarg del dia va anar augmentant poc a poc.
El dia estava ben organitzat. Ja de bon matí 4 petites (o curtes) ponències sobre diverses associacions culturals de les diferents illes de Mallorca : Vuit d’agost (Eivissa) , Comissió de festes de Santa Maria (Formentera), S’Albaida (Menorca), Castellers de Mallorca [1] (Mallorca). Les associacions varen presentar un poc la feina que fan, la feina que tenen ganes de fer i els problemes que se troben què, generalitzant, ve a ser el mateix per totes bandes. Aquests son sempre problemes a nivell organitzatiu i de subvencions per part del partit polític de torn que augmenten o disminueixen segons la ideologia que tenguin al darrera. A l'hora que se sumen problemes per poder anar a diferents illes sent en molt casos més factible anar a fer qualsevol acte a qualsevol altra part del món que a les illes del costat.
Després del cafè fou el torn de la Federació de dimonis de les Illes Balears. La xerrada de n'Amalia va voltar sobre la "llei del foc", les repercussions que aquesta pot tenir sobre altres manifestacions que no son purament dimonis, la feina que estan fent la federació per evitar que s'apliqui tal com està i els continus problemes a nivell burocràtic amb el que se troben (i tornam al punt anterior).
S'horabaixa, després d'una passejada per Lloseta on varem veure un gran casal senyorial abandonat i una gran paella al local de gent gran se dugueren a terme els debats i tallers culturals.
Lo primer foren els debats culturals, n'hi havia tres. Jo vaig participar al de cultura popular i educació (també hi havia el de cultura popular i modernitat i el de diversitat cultural / interculturalitat). No se finalment a quines conclusions s'arribaren però sé més o menys que varem estar discutint en el nostre 'espai de debat'. Varen sortir temes interessants que segurament poden donar peu a moltes cavil·lacions. Els temes que més recordo són :
- El paper del govern en l'ensenyament de la cultura.
- La publicitat i la cultura popular.
- Què ensenyar i què no ensenyar a la cultura popular
- Potenciar la modernització mitjançant l'educació.
- La necessitat (o no) de la evolució de la cultura popular.
Va ser interessant debatre, al final, aquests diferents temes en gran grup. Veure i compartir punts de vista de l'altra gent sempre és divertit i enriquidor (diuen). La pena fou, com sempre, la dependència del rellotge i el començament dels tallers culturals que començaven just després.
Al vespre, malgrat la pluja, els dimonis eivissencs sortiren a cremar. No, de fotos no en vaig fer cap, ni tampoc els vaig poder veure, perquè sapiguent que plovia tenia entés que no sortiríen i ja no vaig fer via per anar-los a veure. Ara bé, el concert amb l'Albaida dintre del teatre (què és difícil de sentir-los sonar per Mallorca) i els Grollers de sa factoria (cada cop més presents a les nostres festes) si que va valer molt la pena. Mem si puc dedicar una estoneta a posar quatre fotos de tot això.
[1] Espero que no se fes molt pesada. Vaig mirar de fer-la lo més entretinguda que vaig poder. Si teniu qualque comentari per a tal de millorar serà ben rebut.
Popularity: 2% [?]