10 anys de Miquelet el Salero
Avui, quan mirem les fotografies de l’any en el qual vam construir i presentar en societat el nano En Miquelet es Salero, sol semblar que ha d’haver passat molt de temps des d’aquells dies; això pot ser per unes fotografies fetes encara amb càmera de carret, per contemplar uns escenaris que simplement ja no existeixen (la antiga seu de l’entitat gegantera al polígon industrial de la ciutat), per unes cares que, si bé han canviat, tampoc ho han fet tant i sobretot pel fet que just deu anys després de la seva creació, en Miquelet es Salero sembla que ja ha estat sempre entre nosaltres.
De fet, dels seus incondicionals que en són tots els fillets de la ciutat de Maó, molts d’ells ja han arribat després d’aquesta figura de cartró i fusta, quelcom que fa que aquests ja l’hagin conegut sempre.
Tornant deu anys i alguns mesos enrere en el temps arribem a una d’ aquelles reunions de la junta directiva del grup de Geganters de Maó, en les que es solen tractar des de els temes més burocràtics i administratius fins a les més il·lusionants propostes, arribant dins aquesta última categoria la de la creació de la nova figura.
La idea era commemorar el cinquè aniversari de la recuperació de l’oboè popular a Menorca, la gralla, i fer-ho creant una nova mena de figura fins aquell moment desconeguda a l’ illa de Menorca que representés precisament a un petit graller.
Direm que, quan a l’any 1995 es fundà el grup de grallers per a acompanyar musicalment als gegants en les seves sortides, ja va ser de per si una novetat dins les festes i responia a la filosofia del grup d’avançar sempre innovant i aportant noves propostes a unes festes que en definitiva eren fruit de moltes aportacions fetes en diverses èpoques. Ja va ser novetat la creació a l’any 1992 la creació del grup de Geganters, amb la idea de tenir sempre un grup de gent entorn dels històrics gegants en Tomeu i na Guida; ho va ser també la arribada a l’any 1993 d’ un dels gegants creats per a la inauguració de les olimpíades de Barcelona 92 o també ho seria alguns anys després la creació per part dels propis geganters de la actual Colla de Diables de la ciutat.
És així que novament es proposava materialitzar una idea per seguir creant tradició fruit de la innovació. En dita reunió es va aprovar iniciar la construcció de la nova figura, i el més important de tot, que fóssim els propis geganters els encarregats de l’ obra, per fer que fos una cosa de tots feta per tots.
En pocs dies una de les sales de la antiga seu de la entitat gegantera ja estava habilitada com a taller i els pocs materials que s’havien de menester ja eren a punt: paper de diari, cartró faller i cola de fuster.
Com a fet anecdòtic, el primer de tot que es va fer va ser escriure en un paper: «nano empezado 20/10/99». Dit paper es va aferrar amb cola a una de les parets de la sala esperant que la feina i el pas dels mesos aportessin la data de l’acabament.
Sota la direcció de qui en aquell moment havia tingut la idea i amb l’únic plano o dibuix que el que tenia dins la ment, les capes de paper de diari van anant donant forma a un enorme cap sobre un ample tronc que haurien d’allotjar en un futur el portador de la figura. Diverses capes de cartró pedra ja donarien consistència que, a la vegada, s’aprofitarien per començar a dibuixar alguns detalls com els ulls, les orelles, etc. Els braços i les mans serien creats per separat del tronc i afegits amb posterioritat a la figura, a l’hora que la cara ja anava prenent forma en els més petits detalls i amb el mateix material, el cartró, s’anava definint l’uniforme del petit graller. L’única de les peces que no seria fruit de l’escultura, va ser la gralla que apareixeria de dins un motlle de guix creat a partir d’ una gralla de veritat.
En poques ratlles estem relatant setmanes i mesos de treball, en els quals, tot i que es volia que la arribada d’en Miquelet fos sorpresa per a tothom, els mateixos membres de la colla gegantera, quan per diferents motius anaven arribant al local, no pogueren deixar de visitar «les obres» i comprovar de primera mà com avançava la creació del nano.
Un cop donades les últimes capes de cartró, arribaria la fase de pintat, en la qual sense premeditació es decidiria que el nano seria pèl roig i que també s’acabaria amb uns detalls tan característics com són les peques que avui encara porta a la cara.
Finalment va arribar el dia en què ja sols quedava contemplar la obra acabada, i fer la segona part del que s’havia començat mesos abans, és a dir desferrar de la paret el paper que s’hi va aferrar en el seu moment i afegir les paraules: «acabat 02/04/2000». Arribat aquell moment ja sols faltava posar-li nom, que de manera tan improvisada com va arribar la idea de la construcció seria el diminutiu del nom d’ un dels seus creadors, casualment també sonador de gralla com la nova figura. Que en Miquelet portés com a afegit al nom «Es Salero» ja va ser la alegria i la broma que impregnà tot el procés i que provenia d’aquella frase tal vegada en desús per aquell temps: com estàs, salero?.
El dia que en Miquelet va ser presentat a la premsa, foren els més petits dels grup aquells que el volgueren fer ballar per primera vegada, moment del qual sorgir la seva primera foto oficial que va fer un reporter d’un diari de l’illa amb en Miquelet passejant per la gespa de la rotonda que hi havia just en front de la nau.
Va arribar el dia del bateig públic, que es va fer el 8 de juliol d’aquell any 2000. Una gran festa al parc d’es Freginal donaria la benvinguda a en Miquelet, en la qual no hi faltaria la presència dels històrics Tomeu i Guida, altres gegants de l’ illa i dels Gegants Xeremiers de Palma de Mallorca que exercirien de padrins en dia tan assenyalat.
D’aquells dies ja han passat deu anys i en Miquelet, a dia d’avui, s’ha convertit per als més petits en part imprescindible de les passejades de gegants pels pobles de l’illa. Com els anys passen, aquells primers fillets que fa deu anys el van començar a portar i fer ballar pels carrers, ja en fa alguns que ho van deixat de fer, i en Miquelet ja n’ha conegut d’altres molts que són els que li han donat vida ininterrompudament fins el dia d’avui.
Com a fet significatiu, direm que deu anys després de la seva creació aquells que porten en Miquelet són els mateixos fillets que fa deu en tenien cinc o sis, ara ja convertits en joves que xalen portant la figura durant les festes, amb el desig que nous fillets gaudeixin dels seus balls i marxes, fillets que tal vegada seran els que, d’aquí deu anys, prenguin el relleu.
Miquel Villalonga Coll
www.gegantsmao.menorca.es
www.youtube.com/gegantsmao
gegantsmao@menorca.es
Popularity: 7% [?]
Sant Joan a Ciutadella 2010 (4) Les Avellanes.
Fa un temps no molt llunyà, a Ciutadella per Sant Joan ets enamorats regalaven confits i avellanes plenes a ses al·lotes que els hi agradaven. A poc a poc, sa festa va anar evolucionant i es van començar a tirar enlaire, amb molt d'amor, perquè ses al·lotes ho agaféssin o, només, per cridar-li's s'atenció.
[...]
Sant Joan és una festa ancestral, amb molts significats i simbolismes, la volem preservar tal com la recorden ets nostres pares, perquè la disfrutin ets nostres fills. Si tu també t'estimes Sant Joan... Avellanes amb Amor! Perquè tots ens mereixem una amorosia.[1]
Actualment d'avellanes se'n veuen de volar, però se veuen més dones que volen baix la mirada atenta de carronyers homes. Es una mostra de com un bon grapat de gent pot canviar el sentit d'una festa.
[1] Extret del "grup de Facebook" avellanes amb amor
[*] Fotos fetes amb la 5dmII
Popularity: 8% [?]
Sant Joan a Ciutadella 2010 (3) Cargol d’es Born
Imaginau-vos un parell de centenars de persones dintre d'una plaça més o menys gran, imaginau que afegim una banda de música per ambientar-ho, ara a tot això afegim alcohol i moltes ganes de festa. Només amb aquestes premisses tendríem la meitat de les festes del país mig descrites. Si afegim un Sant i gloses, Sant Antoni. Si afegim els Plens (per exemple), la Patum. Si afegim en Rodríguez, la Romeria de la Real.
Però si qualque cosa fa distintiva la festa de Sant Joan a Ciutadella són els seus cavalls i els bots que peguen entre la gent i una de les imatges més famoses és el moment del Cargol des Born.
Malgrat que n'hi ha d'exaltats que peguen més bots que els propis cavalls.
[*] Les fotos són fetes amb una 5dMii
Popularity: 20% [?]
Sant Joan 2010 a Ciutadella (2). Preparant el Cargol del Born.
On realment me va sorprendre la quantitat de gent que assistia a la festa va ser al arribar al Born per veure el "Cargol" just després de la replegada.
Molta gent i molt ambient (i també molta gent que ni s'aguantava) varen començar a celebrar que els primers cavalls arribaven a plaça. Aquest era el moment que molts aprofitaven que els cavalls encara estaven tranquils per mirar-se al mirall.
Tot i la gentada no s'estava malament. Seria per la quantitat de joves que ja jeien als voltants de la plaça...
[*] Fotos fetes meves amb una Canon 5dmII
Popularity: 21% [?]
Sant Joan 2010 a Ciutadella (1). Primer toc de Flabiol
La primera aturada, més enllà de comprar els queviures que ens permetrien engreixar 6kg en poc més de 3 dies, fou allò que dona inici a la festa. El primer toc de flabiol.
Sempre igual, sempre dia 23 de Juny, sempre a les 14h. Una gernació, una veritable onada humana, omplint les rodalies del caixer senyor a l'espera de què el flabioler, damunt el seu ase doní els primers tocs al tambor i, gràcies al gran invent què és la megafonia, tothom ho pugui sentir i se doni la festa com a començada.
I a partir d'aquest moment comença el replec.
Popularity: 43% [?]
Arriba Sant Joan!
Arriba la Nit de Sant Joan i amb ella la festa a molts punts del país. Festa d'origen mil·lenari, relacionada amb el sol, on s'encenien fogueres per honrar al Sol i donar-li forces per a continuar el seu camí. Aquestes tradicions antigues diuen que continuaren sent emprades per Grecs (els quals començaven l'any a partir d'aquesta festivitat) i els Romans.
Posteriorment, els Cristians se varen aprofitar d'ella fent-la coincidir amb el naixement de Sant Joan i a partir d'aquí ja podem anar esbrinant com ha anat continuant. Diuen que el foc s'encén per imitar Zacaries que va avisar del naixement del seu fill mitjançant les fogueres[2].
Tot i el seu naixement aquesta festa ara mateix és una de les que arreplega a més gent arreu del país baix tota una serie de símbols identitaris i tradicions força homogènies. Malauradament molta gent limiten la seva celebració a encendre una foguera i anar a la platja i, en els millors dels casos a anar a veure "ballar el sol[3]"
(més sobre aquesta festa a festes.org)
Què fer?
A molts pobles de l'illa celebren el Sant Joan d'una manera especial. Per un resum molt més acurat del batec d'arrel tradicional vos recomano passar per el calendari.
A mode de resum trobam festa a :
Palma Amb la ja tradicional festa al Parc de la Mar amb dimonis, ball de bot i música.
Sant Llorenç des Cardassar Dansa de Sant Joan Pelut (+més)
Muro Amb dimonis, cavalls (pagant), jocs populars i altres...
Mancor de la Vall Amb l'associació arells de la vall que treu tot el seu bestiari. Cavallets, revetlla amb horris, dimonis, gegants...
Sant Joan Amb la "festa del sol que balla", al web del ajuntament no hi ha res de res.
Son Servera Ja amb pocs actes de caire tradicional que celebrar però amb una intensa activitat
Palmanova Diuen les males llengües que a Palmanova celebren Sant Joan. Jo no he estat capaç de trobar-ne res relacionat amb les festes a aquestes contrades.
FelanitxSurt a ballar en Sant Joan Pelós. Enguany a les 18h del carrer de la gerreria número 33.[**]
No ens oblidem de Ciutadella
Molts cops dir Sant Joan és sinònim de dir Ciutadella. Per molts és la celebració de Sant Joan per excel·lència. Una festa de cada cop més massificada i que enguany s'espera que ho sigui encara més, si és possible, gràcies a l'anunci promocional de la cervesa que patrocina els castells.
Tot i la massificació la festa guarda l'essència d'allò tradicional gràcies a mantenir un protocol molt marcat què comença amb el toc de tambor i fabiol a ca'l Caixer Senyor a les 1400h del 23 de Juny. Protocol que no deixa de crear polèmica[1] entre la gent què vol adaptar la festa als temps moderns.
Acabant
Sigui com sigui, i se celebri on se celebri, el que conta d'aquesta festa és celebrar-la el millor possible, fruint d'ella i de la tradició, i sense amargar la festa als altres. Com si no se pot celebrar?
I vosaltres com i on el celebrareu?
[1] Més sobre protocols de Sant Joan a Ciutadella aquí. [...]els rites del foc van arribar a preocupar a alguns pares de l'Església. Així, per exemple, al segle VII, Sant Eloi advertia als seus fidels: No cregueu en les fogueres i no us assenteu cantant, perquè totes aquestes pràctiques són obra del demoni. No us reuniu en els solsticis i que cap de vosaltres balli, ni salti, ni canti cançons diabòliques el dia de la festa de Sant Joan, ni de cap altre sant.
[3] Veurer-lo sortir.
[2] Tot i així les fogueres no sempre han estat ben vistes :
[*] La foto és de chemation
[**] Actualitzat gràcies a Tià "Guingaia".
Popularity: 67% [?]
Balls menorquins a l’illa. Arrels de Sant Joan
Sentir grups de fora, per a ballar, relacionats amb la música d'arrel tradicional, no és gaire habitual a Mallorca. Quasi cada cap de setmana, al llarg de l'any, podem fruir de ballades però és ben estrany el dia que una d'aquestes ballades és protagonitzada per foranis.
Per Fires i Festes de Manacor varem tenir la oportunitat de gaudir de música d'arrel tradicional Menorquina de la mà de Arrels de Sant Joan. Sons molt propers amb un aire ben diferent. Diuen que el Molinar, divendres, s'omplí per escoltar-los. La plaça de Sa Bassa, dissabte, no va ser cap excepció. Fou començar el grup menorquí perquè la plaça s'omplís de gent amb ganes de ballar i fruir d'ells. Un parell de balladors menorquins comanaven, i ajudaven, a teringues de gent venguda de tota l'illa per ballar a la manera de l'illa "dels cavalls".
Es sorprenent la quantitat de gent que va arrossegar aquest grup i com de curts se quedà el grup Mirabel a una de les jornades de la SECTA. Ens ho hauríem de fer mirar.
Popularity: 55% [?]
AtiarFoc 2010. Comencen els tocs.
L'AtiarFoc sembla que seguirà sent l'espectacle/cosa/correfoc polèmic de les festes de Sant Sebastià. El que ja feia dies que se sabia per el "boca-orella" a EuropaPress ho feu públic ahir.
'Atiar Foc' 2010
Trece 'colles de dimonis' y ocho 'bèsties' acuerdan no participarPALMA DE MALLORCA, 2 Ene. (EUROPA PRESS) -
Los representantes de las trece 'colles de dimonis' y ocho 'bèsties' de fuego de Baleares acordaron no participar en la tercera edición del 'Atiar Foc' de Palma, espectáculo que se celebra con motivo con las fiestas de su patrón, San Sebastián.
Según criticaron en un comunicado emitido este sábado, el Ayuntamiento de Palma ha decidido "cambiar el fondo y el sentido original del espectáculo, aquello que se inició como una fiesta de todas las 'colles de demonis' de las Islas".
"Era un día en el que los demonios de Mallorca, Menorca e Ibiza nos reuníamos en Palma para ofrecer un espectáculo único e irrepetible", recuerdan, al tiempo que lamentan que este año "esta figura quede reducida a una simple figuración secundaria".
De este modo, en el 'Atiar Foc' 2010 participarán trece agrupaciones menos: las de Menorca, Eivissa, Binissalem, Campos, Consell, Sa Pobla, Montuïri, Mancor de la Vall, Pollença, Sóller, al igual que las tres 'colles de demonis' de Palma (Son Gotleu, Son Sardina y Sant Jordi) que tampoco estarán presentes en la fiesta.
De este modo, consideran que las formas que se han seguido para la organización del espectáculo "han sido poco transparentes" y critican que "la cultura popular y de raíz tradicional, por la cual las 'colles' trabajan día a día, quede sometida a las indicaciones artísticas de un show de una compañía de teatro, que poco tiene que ver con las colles y el espíritu de la fiesta".
Ara bé, a la notícia no se comenta res del possible "correfoc alternatiu" que tal volta se faci.
Pensau què això és el correcte? De veres "Iguana" no te res a veure amb les "colles i l'esperit de festa"? Això serà gran.
(Afegitó)
Poc després la Iguana va fer un comunicat per mirar d'aclarir el que s'havia enviat a la premsa dies anteriors. Si més no és força cru. El teniu a continuació.
EL PROPIETARI DE LA CULTURA POPULAR
Iguana Teatre creà un espectacle anomenat Nit de Foc, molt abans de l’existència de qualsevol colla a les Balears, l’any 88 l’estrenà per sant Antoni a Sa Pobla i per Sant Sebastià a Palma, un espectacle que s’ha representat a la majoria de municipis de les illes i a d’altres d’espanyols o portuguesos. Per posar-lo en marxa, molta de gent va haver de fer grans esforços i sacrificis, no hi havia antecedents a les illes, i es va crear de zero, pirotècnia, inífugs, legislació...i molts de ciutadans de les illes han crescut amb ell, han gaudit de moltes Nits de Foc, i ha estat seguit amb passió i d’això estam molt agraïts als cents de mils espectadors que han omplit les places i carrers a cada una de les nostres representacions.
Aquest és l’origen del correfocs a les illes, però això no ens ha fet propietaris de res, només ens ha donat la satisfacció d’obrir la porta a tot un moviment del qual ens sentim molt orgullosos. Després les arrels s’han establert amb orígens ben diferents, cada colla les ha cercat on ha cregut més convenient. Muntar una colla i agafar experiència no és fàcil. Moltes vegades sense gaires recursos i amb moltes dificultats, s’han anant creant col·lectius que han conreat aquesta afició dedicant-li hores, feina i esforços no sempre recompensats.
Recordam la satisfacció de saber que anaven apareixent colles a diferents municipis, a Sant Joan, a Alaró, a Sa Pobla, ... a Palma intentarem amb l’ajuntament incentivar-ne la creació a diferents barriades i col·laborarem amb les que ens demanaren ajuda.
Vàrem organitzar correfocs a moltes de barriades de Palma, i en dates assenyalades per Sant Sebastià, per la Salut o la més habitual per Sant Joan, col·laborant amb la federació d’associacions de veïnats de Palma i els seus importants esforços en favor de la cultura popular. A molts de municipis de Mallorca es va fer tradicional el correfoc d’Iguana. Però això no ens fa propietaris de res. Excepte de l’autoria de la Nit de Foc .
Fa dos anys l’Ajuntament de Palma va decidir crear un esdeveniment que registrà com a Atiarfoc, i el va dividir en diferents parts: il·luminació d’edificis singulars, instal·lació de pantalles per seguir l’espectacle, correfocs i piromusical. La part del correfocs se li encarregà a una empresa d’escassa trajectòria, anomenada Focs i espires, i és aquesta empresa, més ben dit, el seu propietari, qui munta tot aquest rebombori.
L’incitador de tota aquesta polèmica no és altre que el responsable de l’empresa que es va fer càrrec els dos darrers anys del correfoc, que es passeja com el propietari de les nostres arrels, de la cultura popular, acusat de falta de transparència, i que els dos anys ha deixat plantades una bon grapat de colles. Encara que no tan renoueres com ell. Més que res perquè la majoria se senten responsables de no perjudicar un moviment que cada dia va a més i que té molts de seguidors, i sobretot és de tots els ciutadans i fet pels ciutadans, per molt que se l’autoadjudiqui aquesta persona.
Sembla que se considera propietari de moltes coses, de la puresa dels correfocs, de la cultura popular i no dubta en crear una empresa amb ànim de lucre, per gestionar els seus negocis “purs” de cultura popular, una empresa molt jove, sense pràcticament cap experiència i ja vol ser el propietari de les nostres arrels tradicionals.
El propietari de l’Atiarfoc és el ciutadà, per ell es fa, i per ell és la festa. L’Ajuntament de Palma organitza aquest esdeveniment dins les festes patronals de la ciutat per als ciutadans i les ciutadanes, no perquè ningú exerceci de propietari de les nostra cultura popular.
1. L’Atiarfoc ha patit una important retallada pressupostària, com a conseqüència se va decidir només convidar a les colles de Mallorca. Enguany s’ha convidat a “totes” les colles de Mallorca a participar a l’Atiarfoc 2010, a diferència dels anys anteriors en que “el propietari de la cultura popular”en vetà algunes, enguany qui no participa és perquè no vol i tot i la retallada pressupostaria, hi participaran 14 colles, 7 bèsties i 15 batucades, en total unes 600 persones.
2. Curiosament, el “propietari de la cultura popular” diu que les colles tendran un paper de figurants, quan desconeix el guió, ni l’ha volgut conèixer, a pesar d’haver estat convidat a participar-hi. Si en lloc de practicar la confrontació s’hagués dignat a llegir-lo veuria que els dimonis que participen de l’Atiarfoc són els de les colles i les colles són els únics protagonistes del correfoc.
3. Diversos responsables de les colles que anomena ens han manifestat, en privat, que la raó de no participar han estat simplement les amenaces del “propietari de la cultura popular”. Algunes colles varen ser vetades a edicions anteriors. Diverses colles participants a l’Atiarfoc de l’any passat varen ser amenaçades de ser vetades enguany. Són incomptables les persones que ens han fet arribar la incomoditat de les pressions i amenaces rebudes de l‘empresari en qüestió.
L’únic perill que té la cultura popular són aquests especialistes que la consideren seva, que munten empreses per dir que són els únics capaços d’organitzar esdeveniments i al final acaben muntant shows com el que hem vist aquests dies als diaris. I que , tanmateix,només perjudiquen el treball apassionat de tanta de gent. El perill més important que té la gran trobada de colles a Palma per Sant Sebastià és que qualcú se’n vulgui fer l’amo, propietari, practiqui la divisió, posant els seus interessos personals per damunt dels del col·lectiu i, sobretot, per damunt dels dels ciutadans.
Podem assegurar que seguirem respectant i admirant totes les colles, totes les persones que amb la seva afició fan possible que la història del foc i dels dimonis tiri endavant i podem assegurar també que no amenaçarem, ni pressionarem, ni vetarem, mai a cap colla de dimonis per interessos personals ni per cap a altre motiu.
Intentarem organitzar un espectacle inoblidable, amb la col·laboració de tots, de totes els empreses que hi participen, de totes les colles i de totes les persones que se deixaran la pell per fer disfrutar al màxim a tots els ciutadans de Palma, de Mallorca o d’on venguin els que la visitin el pròxim 23 de gener, en un dia en que la festa, la bauxa, la diverssió...es seva
[*] La foto és feta meva (no és de EP)
Popularity: 57% [?]
Publicació per aprendre a viure la festa de Sant Joan (Ciutadella)
Al DBalears, en la seva edició digital (i suposo que a la de paper també hi surt)
Just quan s'atansen les festes de Sant Joan a Ciutadella, Bep Al·lès ens apropa la seva tradició de manera didàctica. Ho fa a través del llibre Ses festes de Sant Joan. Ses festes de Ciutadella, una coedició de l'Institut d'Estudis Baleàrics que ahir es presentà a Palma.
El vessant principal d'aquesta nova publicació és l'actualització escrita dels protocols de la celebració ciutadellenca; uns protocols que, per cert, no s'havien revistat des de principi dels anys setanta i que ara es presenten d'una manera global. "Sant Joan és una festa viva, cosa que fa que s'hagi inclòs dins el protocol alguns actes que abans no hi eren i que han sorgit de manera espontània, com la vetla del be o els festers", explicà ahir l'autor. Precisament, la vetla del be és relativament recent, ja que "ha esdevingut un acte de masses d'ençà de 1979", quan la gent començà a visitar la casa del caixer pagès, qui és l'encarregat de guardar i engalanar l'animal. Així mateix, el darrer toc de flabiol és un altre dels actes que ha canviat amb el pas dels anys i que ara recull la publicació. "El darrer toc era a les escales de cal caixer senyor i ara es fa a la capellana", puntualitza.
Per Bep Al·lès, Sant Joan "és una festa que s'ha de viure cada any" i que a mesura que la vas coneixent "tu també evoluciones amb ella". Aquest sentiment de l'autor és extrapolat als milers de menorquins i forans que cada any brufen plegats la rauxa de Sant Joan. Aquesta gran aglomeració de públic no ha provocat, de moment, que la festa ciutadellenca quedi desvirtuada, encara que Al·lès apunta que "és la nostra gran por". "En els deu darrers anys, també ens visita un públic amb un concepte de festa diferent. Fins i tot als taulells de la universitat hi havia anuncis convidant a anar a ‘la festa de la pomada", explica mentre afegeix que cal tenir present que "tothom és benvingut a la festa, sempre que es comportin".
Ara, aquesta nova publicació ajudarà els novells santjoaners a entendre millor aquesta part de la nostra cultura popular.
Si fa no fa me recorda al que varen fer els pollencins no fa gaire amb http://www.elcivismesenvadefesta.com/ (que per cert, no funciona) però que ho podem recordar aquí. El que trobo més interessant és el fet de no deixar desvirtuar la festa 'tradicional' deixant pas a tot allò que s'ha afegit. En altres paraules, que sembla com si no volguessin tenir només la típica postaleta.
Popularity: 3% [?]
Ja son aquí les 12 hores de glosa.
Vos imaginau un centenar de glosadors d'arreu el país voltant pels carrers de Palma i glosant durant 12 hores seguides? Vos imaginau sentir tota classe de tonades i acompanyament per el cant oral improvisat? Vos imaginau veure què això d'improvisar ja no és cosa de vells ni dels Hiphoperos? Idò si l'any passat no vareu poder assistir-hi, i per tant no coneixeu, no cal que vos ho imaginau més.
Dia 27 d'aquest mes se torna a celebrar a Ciutat les 12 hores de glosa. Comença cap allà les 12:00 amb un vermut improvisat. A partir de les 13'30h dinar d'improvisadors. Seguidament un recorregut glosa-bars pel centre de Palma fins arribar al concert final a Es Pinzell. El concert, com no, girarà al voltant de la glosa amb 'La quarta Carlinada' i posarà punt i final, o no, a la mitja marató de glosat. L'any passat tothom va sortir força content del invent i enguany espero que la cosa surti igual o millor. Si voleu participar a tots els actes (això vol dir menjar i beure al dinar i al vermut) cal fer una aportació de 25€ a :
Caixa Girona. 2030-0128-43-3300010507 C, Espolla, 22. 17751. Sant Climent Sescebes
Valdrà la pena. Vos deixo un seguit de vídeos de la quarta Carlinada.
Tot això està organitzat per Glosadors de Mallorca, Cor de Carxofa, Glosadors menorquins, Cantadors i Versadors de Cant d'Estil Valencià.
Popularity: 2% [?]