Diada de les Illes Balears
Ahir, el dia que va caure la Munarquia, se va donar el sus al Dia de les Illes Balears tot i que la noticia va passar desapercebuda. El passeig Sagrera i la plaça de les Drassanes ja estan plenes de paradetes preparades per fer front a la crisi en el què és una de les fires més gran que s'han muntat per aquesta diada. Menjar vengut de totes bandes (per qualque cosa és de la cultura) amb acompanyament musical de la banda de Música de s'Indioteria i els sempre presents "Xarop de Canya" amb un xou per fer riure a grans i petits a les portes del Consolat de Mar (la lliure competència fa mal). Tot i així la gran estrella del matí ha estat una joveneta que se passejava en bikini portant un cotxet d'infant petit aprofitant la fira com a estudi fotogràfic.
Enguany la fira presenta una col·locació un tant especial. Van des de Sa Feixina fins a la plaça Drassanes. Si heu anat altres anys vos trobareu més o menys el mateix (i molt similar al que vos podeu trobar a algunes fires de Mallorca). Destaca però la presència d'algunes paradetes de menjar i artesania forània[1] : La Haima de les drassanes amb el té i els seus passtisets, el formatger gallec, tot una serie de forns que fan pa allà mateix o el pastisser basc...
Avui no trobareu gaire més cosa. Paradetes, un poc de música, i a mig horabaixa els "esclatadrums de Sóller". Demà (28/02) i dilluns (01/03) sembla que la cosa s'animarà. Glosa, castells, balls tradicionals, concerts i tallers de contradansa posaran el punt festiu a unes jornades un tan estranyes.
El programa de "festes" el podeu trobar aquí.
[1] Per això és "de les cultures".
[*] La representació política mallorquina no ha faltat com podeu veure a la fotografia.
Exposició de fotografies a Esporles (un poc de publicitat)
Aquest cap de setmana, a la Fira Dolça d'Esporles, junt a les fotografies de na Margarida Carrió, en Pere Joan Oliver i Anna Sastre exposaré una desena de fotos relacionades amb diversos actes de la cultura popular i les tradicions a l'illa.
L'exposició la podeu trobar al Centre de Dia al Carrer Cotoner d'Esporles. El mapa el teniu just aquí avall.
Mostra Exposició fotogràfica en un mapa més gran
L'esdeveniment al Facebook el podeu veure aquí. I les fotos... idò només cal que hi aneu per veure-les
Vos ho perdreu?
I com no, aquest vespre hi ha el concert al Teatre Principal d'Al-Mayurqa clàssic amb Al-Mayurqa i l'orquestra Ars Musicae. Podeu anar al Racó de'n Pere Joan Martorell si voleu saber més coses (i així no duplicam informació).
Per els que no saben de que va la cosa és el darrer projecte que tenia en ment Toni Roig. La fusió del grup de música tradicional amb una orquestra de cambra i sona més o menys així :
Records. Minyons de Terrassa.
De vegades és més interessant mirar als companys que s'ho miren que el propi castell. En aquest moment estaven intentant descarregar un 4 de 9 amb folre i l'agulla.
Records. Castellers de laVila de Gràcia
Seguim recuperant fotos antigues. Totes encara de castells. Aquest cop un moment d'una actuació dels Castellers de la Vila de Gràcia.
Ball…
Sempre és simpàtic trobar-te fent qualque cosa per Inet. Qui m'ho anava a dir que trobaria una serie de fotos on surto ballant. Mira que darrerament no tenc gaire temps per anar-hi.
[!] Si feis click sobre la foto anireu a la galeria de fotografies d'en GeaGeo a flickr.
AtiarFoc 2009, (o Atiar Foc). Comentaris, fotos, correfoc, final de Sant Sebastià i demés…
(atenció, és LLARG!)
La segona edició d'aquest macro-espectacle-dimonil s'ha enfrontat no només a milers de persones (83.000 diu la organització i apunten molts diaris) si no també la multitud de inclemències meteorològiques que tal volta han deslluït l'espectacle de foc, música i llum que volia ser.
Un parell de dies abans semblava que la Seu, i Mallorca sencera, s'enlairaria per acabar a qualque altre lloc del Mediterrani (amb un poc de sort arribaríem a qualque banda on les lleis no deixessin destruir tant el patrimoni...) i, el mateix dia de l'AtiarFoc, quan semblava que Sant Pau (perquè dia 25 qui mana és Sant Pau) havia decidit aturar el temps (en el sentit més meteorològic del terme) en honor al Sant Patró de la Ciutat, resultà que els hotelers havien subornat més al Sant (ja sigui en diners o en oracions) perquè al final va fer que plogués.
"Si plou per Sant Pau,
hivern, adéu-siau,
i si fa sol,
ve un hivern nou"
I a l'hivern, ni turistes ni ciclistes...
Deixant les palles mentals a un costat anem al que conta. Les fotos i els comentaris de l'AtiarFoc 2009.
El correfoc.
Com ja se va anunciar en el seu moment quedaren les bèsties per un costat i els dimonis per l'altra. El resultat estava quasi cantat des d'un principi i no va sorprendre. Les bèsties, ajudades si cal pel mal temps, és quedaren gairebé sense públic mentre que els dimonis anaven arrossegant a molta gent cap a les murades al seu pas.
Les Bèsties
Les bèsties tenien el punt de sortida al final de l'Avinguda Gabriel Alomar i Villalonga. Allà, totes plantades, rodejades dels corresponents músics, esperaven el sus de <strike>IB3</strike> la organització. Un poc abans de les 18:30 crec que se va encendre la primera. Si ja havia poc públic l'efecte bèstia[1] va fer tota la resta. Al final hi havia més càmeres que gent participant al voltant de les bèsties. Una bona estona més tard, ja era més tard de les 19h quan sortia la darrera bèstia, la de Sineu, del punt de partida. Moltes ja descansaven fora foc ni res al punt d'arribada. Al mig moments fora foc, poc ritme. Un espectacle curiós. Tal com l'any passat, si tenies la sort d'estar on s'encenien podies fruir de la màgia visual de les espires al voltant de la bèstia, si no, foscor. Per IB3, però, quasi tota l'estona se veia foc (i segur que no feia tant de fred).
Malgrat tot els pocs que hi anàrem varem poder veure bèsties de tot color. Des de les que ja tenen prou rodatge (com per exemple na Marranxa de Alaró o el drac de Hiachat de Santa Margalida) a bèsties que s'estrenaven a l'Atiar com és el cas de la bèstia de Binissalem, enorme i espectacular, la mosca de consell o la de Sineu que destacava sobretot pel moviment de cames que tenia. Això si, sembla que les rodes per poder dur les bèsties poc a poc guanyen terreny. De cada cop més és veuen més rodetes per poder dur aquests tòtems de foc.
La pluja, però, ho va acabar d'espatllar tot. Les bèsties varen replegar prest i si això ho sumam al curt recorregut que tengueren i com estaven d'allunyades que estaven del recorregut dels dimonis, on hi havia la majoria de gent, diguem que les bèsties només se varen poder fruir de veres per TV.
Els dimonis
Molts dimonis, no me vaig aturar a contar les colles o veure si havien vengut totes les que deia el programa, prengueren els carrers de Ciutat a partir de les 19h. Encara les bèsties no havien acabat el seu recorregut i els de Sóller ja obrien pas per les rambles. És molt difícil recordar com ho varen fer tots però varen haver un parell de colles que realment varen marcar diferència sobretot per com interactuaven amb la gent.
Els més impressionants fou el binomi Santa Maria-Sineu. Dimonis arreu, estructures estranyes, foc i més foc, ensurts, nins plorant... Per treure's el barret. Darrera d'ells els de Hiachat (Santa Margalida) i els de Mancor foren els més espectaculars. Ja no per el que duien (crec que cap dels dos duia cap classe de bèstia ni cosa similar) si no per com cremaven i se relacionaven amb la gent. L'arribada dels dos fou espectacular. Amb això no vull desmerèixer les altres colles. Esporles i Alaró la veritat és que varen fer una cremada final de les que la camiseta encara treu fum. Però la veritat és que aquelles destacaren molt.
El correfoc en general se va fer molt llarg per a la gent (ho va demostrar com s'anava buidant el born a mesura que passaven colles). Va haver moments hi ha havia massa distància entre colles deixant de vegades un Born d'espai[2]. De totes maneres, les que varen patir més foren les darreres colles en arribar al final del recorregut que pràcticament no varen gaudir de públic ni de participació.
Hem de contar una colla que no estava dintre del programa, la de Montuïri, que va acompanyar als de Manacor (me sembla) i l'estrena, oficial?, dels Dimonis de Son Gotleu, la segona colla 'paneta'.
L'espectacle?
La pluja i el 'timming'[4] el varen aniquilar del tot. La pluja perquè va evitar que sonessin els xeremiers (enguany no tenc ni idea del que se tenia preparat) o que funcionessin els micròfons (el crit dels dimonis va ser fred i distant, molt distant...). Tampoc crec que se tengué gaire vista perquè tot s'hauria pogut avançar-ho una mica. Hauria estat una bona manera d'agrair a la gent que estava aguantat baix la pluja la seva paciència i ganes per veure com acabava tot. Si s'ha d'agrair a qualcú o fer concessions ha de ser a la gent que hi ha a peu de carrer participant i mirant-ho i no als que estan a casa seva devora de la llar i fruint de la pantalla plana de 42" i de les crispetes/elquesigui[3].
Enguany, a més, veient l'espectacle des del Parc de la Mar, me va donar encara més la sensació de llunyania entre els públic i els dimonis. A simple vista t'havies d'imaginar el que passava.
De totes maneres no ens hem d'oblidar de la gran feina organitzativa que han fet els de Mancor (que son els que organitzaven tot aixó mitjançant la seva empresa) que moure tantes animetes 'descontrolades' te molt de mèrit.
Focs i llum.
L'altre espectacle, malgrat que menys espectacular per la impossibilitat de fer explosions aèries va estar prou bé. La sincronització va estar molt bé i l'encostipat que duc, entre els focs i els dimonis, crec que va valer la pena. El més divertit de tot era veure la quantitat de pantalletes que hi havia arreu del Parc de la Mar filmant l'espectacle. Segurament en els propers dies Youtube i similars estaran plens de vídeos.
A millorar?
Personalment un parell de punts : Oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV, oblidar-se de la TV i oblidar-se de la TV. (a l'hora d'organitzar-ho tot) i per evitar 'entrevistes amb el dimoni'. Aps, i pagar més al del temps perquè no plogui!
I ara?
Espero no oblidar-me res. Tot està obert a canvis, crítiques i demés (per qualque cosa estan els comentaris).
[!] Gràcies Joan Amades! (Extret del 'Costumari Català', tom 1, dia 25 de Gener).
[1] Efecte bèstia : Tothom està al voltant de la bèstia fent-se fotos i frapant amb lo grossa, garrida, etc... què és. Els portadors l'encenen i desapareix tothom del voltant quedant solitària al mig del carrer.
[2] Una manera antiga de mesurar distàncies.
[3] Sinó, sempre se pot mirar de recrear tot dintre d'un estudi... ![]()
[4] Se diu així?
[!!] Les fotos son fetes amb una Fuji S2 pro que ja no se si podrà tirar molt més després de la banyada que se va pegar... L'he tenguda que reanimar. :'(. Per cert, estan tocades des d'un portàtil així que no se si se veuran molt fosques o massa clares. Ja direu.
Castellers a la revetlla de Sant Sebastià (2009)
Com ja ve sent tradicional en motiu de les festes de Sant Sebastià i acompanyant l'encesa del fogueró principal els Castellers de Mallorca realitzen una de les primeres actuacions de l'any casteller.
L'actuació començà amb un 3 de 6 per sota, castell que sempre emociona al públic i que va sortir quasi a la perfecció. L'única pega és que l'enxaneta, donada la lentitut a la que se va fer la darrera aixecada, comença a pujar abans d'hora pensant que el castell ja estava alçat del tot. Malgrat això el castell se va descarregar sense cap problema. El segon castell fou el 4 de 6 amb l'agulla, sense cap problema ni un. Com a darrer castell se va presentar l'aposta més ambiciosa, el 3 de 7. Castell que des de fa un parell d'anys venia sent habitual en aquesta actuació. El castell va pujar amb mida i va notar la falta d'assaig amb força tremolors que varen fer vibrar al públic però que en cap moment posaren en perill l'esctructura sent descarregada entre la 'felicitat' dels components de la colla. Per acabar els castellers ferem un pilar de 5, amb una enxaneta destralera, que va provocar que el pilar tremolés més del compte fent que segon i terç tenguessin que lluir-se per descarregar-lo.
En definitiva, una actuació completa i ràpida que fa començar l'any amb ganes de fer castells i de les que fan 'crear afició'.
Castellers de Mallorca : 3 de 6 per sota, 4 de 6 amb l'agulla, 3 de 7, pilar de 5.
[*] Vídeo i foto son fets de na Magda. Pel vídeo haureu de girar la pantalla.
Nins i cossiers a parts igual. (cossiers algaida 2009)
El dia de Sant Honorat a Algaida ballen els seus cossiers. Dia laborable era normalment un dia on només hi anaven periodistes, algaidins i polítics (a fer-se la foto?). Però des de fa un temps, no m'atreviria a dir anys, apareix un nou actor dintre dels habituals dels cossiers, els infants.
Enguany la plaça n'era plena i crec que és cosa bona. Apropar als infants a aquests balls crec que és fantàstic. Tal volta no l'entendran o se quedaran únicament amb la idea del dimoni però és una manera genial de mostrar als infants moments de la seva cultura. Ara bé, el dimoni va haver de fer hores extres per tenir-los a retxa perquè hi havia moments en el que els infants ocupaven, literalment, la plaça i assetjaven als cossiers. Suposo que en aquests moments serien els mestres, o els pares en el seu defecte, que haurien de controlar-los una mica.
Si això s'anima, a banda d'ampliar la plaça que se quedarà petita d'aquí poc, s'haurà d'anar alerta perquè els cossiers necessitaran la protecció dels anti-avalots o, encara pitjor, afegint dimonis addicionals.
[*] Per canviar un poc vaig fer la prova i quasi totes les fotos estan fetes amb un 80-200. Hem de canviar un poc la manera de veure els cossiers.
Tres moments de la cavalcada de Reis
Amb l'arribada dels exàmens la vida d'un entra en una voràgine que no te permet estar per moltes més coses. Així, per entretenir-me, he pegat una ullada a les fotos que me varen sortir a la cavalcada dels reis.
Son de les poques fotos que vaig poder fora flaix. Com vos podeu suposar als Reis Màgics i el seu seguici més directe no els vaig poder captar gaire bé.
[*] Totes son fetes amb una Fuji S2 Pro (resisteix!!), un 50mm i un 15-30!
30 i 31D Diada de Mallorca, la festa de l’estendard i l’home dels nassos
L'estendard, la Diada de Mallorca, hauria de ser qualque cosa més que una manifestació i una mostra de dances i coses estranyes per a guiris. Manifestar-se és necessari. Si darrera hi ha una fita noble encara ho és més. Però si la manifestació no és veu reflectida correctament al acte central i simbòlic de la Diada aquesta, sincerament, crec que perd força.
De la manifestació ja molts han parlat així que cadascú pot treure les seves idees. En canvi si xerram de l'acte central de l'Estendard la cosa queda un poc més coixa. Com molts dels actes del nostre estimat ajuntament és un acte pensat per fer la foto i poder gaudir d'un adjectiu més o menys despectiu segons els ideals que defensa el polític de torn. Dia feiner, a les 11 del matí, qui anirà al centre per poder poder participar de l'acte? Podem fer la llista si voleu però crec que no és necessari. Amb poc menys de 6 línies ja tenim a tots els participants i actors ben definits i molt, però que molt, aliens a la cultura dels ciutadans.
No tot és dolent. Veure els Cossiers de Palma se converteix en un acte quasi místic (sobretot si has fet tard el dia anterior) on no entens ben bé perquè hi son (i tampoc ningú no s'atura a explicar-ho). Però veure com surt el dimoni de dintre de la Seu és l'experiència que t'apropa al Nirvana! Seran xerecs, seran desconeguts, però son els únics que en lloc de matar al dimoni cada any corren davant d'ell. És a dir, d'originals tenen una bona estona. Junt a ells apareixen els cavallets i tota la resta de figures que queden molt bé davant els turistes que campen per la nostra ciutat però què són gairebé desconeguts pels habitants de la ciutat on conviuen.
Qualcú entén tot això? Jo, sincerament, no. Si ens volem preocupar per els símbols, fem-ho bé i que la cosa no se quedi en quatre corones i un parell de crits a l'ofrena floral. Si volem reivindicar coses comencem per reivindicar actes vius i simbòlics. D'altra banda, senyors de l'ajuntament i rodalies, si voleu que la gent participi d'actes basta que ens lliureu de la feina i faceu el dia 31D festiu. Interessa? Segurament No. Però seria un detall vers a una data què, històricament, té molt més a veure amb nosaltres i amb la nostra cultura que el famós dia de la hispanitat o la Falsa Diada de Mallorca (que per cert, és tan important que la seva data al calendari tampoc és festiva).
[!] Dia 31D me comentaren que seria frapant veure a tots aquells que s'agrupaven a l'esquerra de l'estatua gaudint i donant suport al acte. Tal volta els de la plataforma haurien de fer un pensament...
[*] Les fotos son fetes amb una Fuji s2 pro. La pagesa enfadada és cosa de l'ajuntament!

























