El més vist a l’Agost 2010
Simplement com a curiositat, o per els nous que sempre campen per aquí, a continuació teniu els 10 apunts més vistos al llarg d'aquest Agost que ara s'acaba.
- Mucada a Sineu (2010)
- El Bou de Fornalutx (i seguim amb la polèmica)
- Estrena dels Dimonis Boiets de Vilafranca
- "Patos" a Can Picafort (2010)
- Cavallitos, o cavallets, de Vilafranca.
- Tremponada de Cossiers.
- Correfoc a Can Picafort(2010)
- El Dimoni de Vilafranca
- Dimoni de Petra (2010)
- Cossiers a Algaida (2010)
Popularity: 10% [?]
Mucada a Sineu (2010)
La mucada ha arribat a la seva setena edició. Una festa de nova fornada, sense cap tipus de lligam clar al poble, però amb unes ganes de quedar-se que fan caure de cul.
Tota la mucada gira al voltant de la contarella del Muc del Puig de Reich i la competició d'estirada de corda entre els diferents puigs (el de Nofre i el de Reich) en el temps en que Jaume I voltava per Mallorca (matant als que xerraven "llemosí" *cofff*coff*). Diuen que si dones tres voltes al Puig amb la boca plena d'oli sortirà el Muc i duran al invocador a un gran tresor amagat per aquelles contrades.
La festa l'han coberta d'actes que van des de la peregrinació al Puig de Reich, la crida al Muc, l'arribada al ajuntament amb carro triomfal, la volta per el poble, el "encuentro", el Jaleo, etc. Actes que no varen sorgir tot d'una si no que varen anar afegint a partir de la festa inicial. Tota la festa és, si fa no fa, una ridiculització (o una sàtira) de moltes de les festes més tradicionals que ens podem trobar per les nostres terres. No cal tenir molta vista per veure les diferents festes allà reflectides. Només cal que tothom s'ho prengui a broma, només faltaria que hi hagués problemes per tot això.
Enguany, a més de tots els actes habituals, s'ha contat amb la presencia de la "follera matxó". La "follera" ha estat l'encarregada de realitzar el pregó de festes donant el sus oficial a la festa i fent començar el cercavila festiu per dintre del poble. A partir d'aquest moment han començat tots els actes protocolaris. L'encuentro, l'aparició dels personatges més significatius, la baixada ensabonada, el Jaleo, l'aparició del Home del mé, etc... Per finalitzar s'han realitzat els "jocs del Pla" que han servit per fer la tria de les persones que representaran a les figures principals de la festa. Aquests jocs, per mi, han resultat el més significatiu de tota la festa perquè és on s'ha demostrat que la gent te ganes de que la festa continuï. Veure com les persones guanyadores ploraven d'emoció al saber-se que ells representarien els personatges els propers anys crec que és el millor símptoma de que la festa, per ara, seguira viva.
I què no és guapo això?
Popularity: 38% [?]
El Dimoni de Vilafranca
Vilafranca te dimonis, nous de trinca, i també dimoni, dels vells i tradicionals, d'aquests que foten llenderades. Els dimonis nous de trinca ja varen tenir el seu espai al blog, del Dimoni de llenderada no n'hem xerrat. El funcionament és senzill i ben barato :
- 1 dimoni
- 3 amics
- 4 llenderes
- 1 colla xeremiers
I a fer corre tot el poble tal com se fa a Petra, a Montuïri, a Sant Joan o en menor mesura a altres pobles de Mallorca. Si no ho heu vist mai només cal que pegueu per allà a la vora.
[*] Fotos fetes meves amb la Canon 5dM2 i penjades al flickr.
Popularity: 25% [?]
Cavallitos, o cavallets, de Vilafranca.
A l'hora de crear una festa la majoria de gent te dues opcions. O crear una de nova (ja sigui copiant o creant de zero cadascun dels actes) o mirar de recuperar qualcuna que se feia antigament al lloc. En el cas dels Cavallets de Vilafranca, la vila ha optat per recuperar un ball que, durant dos anys, se va ballar a la vila.
Sembla ser que el ball va ser "creat" per una docent, a l'escola de monges de la vila, poc després del 40 per entretenir als infants i fer qualque cosa més al més pur estil "cossier". La dansa està formada per 7 al·lots i una al·lota, vestits amb una roba que ens recorda als vestidets de pagès (ells, d'un temps; ella amb el típic i tòpic vestit de pagesa) i coronats (se pot dir coronat) per un capell de palla, amb una ala alçada, plomes, i flors.
El ball, en si, te tres parts que se succeeixen augmentat la vistositat i la velocitat del ball de manera progressiva acabant d'una manera força vitenca i agradable a la vista. Tot i així encara queda comentar la música que l'acompanya, creada/arranjada per un xeremier resident a Vilafranca, en Florit, que ha adaptat el "jo i un Pastor" als temps que corren.
El resultat (plàstic) de la recuperació el teniu amb les imatges i vídeos que acompanyen aquest text. Per saber el resultat real de la recuperació hauríem de xerrar amb la gent de Vilafranca. Cadascú decidirà si, realment, ha estat una bona pensada recuperar aquest ball que va desaparèixer poc després de crear-se. De totes maneres nosaltres podem opinar el que ens vengui en gana, els que realment triaran si això tira o no endavant seran els propis vilafranquers que en els anys que venen a partir d'aquest triaran si volen, o no, seguir endavant amb aquest curiós ball.
Amb els "cavallitos" ja queda tancada el que me quedava per comentar de les dues estrenes. Per molts anys cavallets, si els Vilafranquers volen, es clar. O no es vera?
Popularity: 25% [?]
Correfoc de Sant Joan 2010 a Palma
Diuen que els pobles, amb les fogueres que se feien per "Sant Joan", demanaven i donaven força al Sol per a que els dies seguissin llargs i les nits curtes. El Sol, generalment?, no ha fet cas de tot això i a partir d'aquesta data poc a poc s'apaga. Per aquest motiu, un any més, s'ha tornat a celebrar el correfoc de Sant Joan a Ciutat. Per veure si el Sol escolta als dimonis en lloc de als homes. Aquest cop, i com ve sent habitual en els darrers anys subvencionats, un altra pic organitzat per "Myotragus"
Enguany, però, el correfoc no ha estat "només" de Myotragus. Myotragus ha posat l'organització però ha comptat amb la participació de dimonis d'altres colles per a dur a terme l'espectacle. (Un mini "Atiar"?)
Jo no hi he pogut anar però segurament, molts dels que mirau aquestes planes si. Com l'heu vist? Ha estat millor que altres anys?
Popularity: 100% [?]
Balls menorquins a l’illa. Arrels de Sant Joan
Sentir grups de fora, per a ballar, relacionats amb la música d'arrel tradicional, no és gaire habitual a Mallorca. Quasi cada cap de setmana, al llarg de l'any, podem fruir de ballades però és ben estrany el dia que una d'aquestes ballades és protagonitzada per foranis.
Per Fires i Festes de Manacor varem tenir la oportunitat de gaudir de música d'arrel tradicional Menorquina de la mà de Arrels de Sant Joan. Sons molt propers amb un aire ben diferent. Diuen que el Molinar, divendres, s'omplí per escoltar-los. La plaça de Sa Bassa, dissabte, no va ser cap excepció. Fou començar el grup menorquí perquè la plaça s'omplís de gent amb ganes de ballar i fruir d'ells. Un parell de balladors menorquins comanaven, i ajudaven, a teringues de gent venguda de tota l'illa per ballar a la manera de l'illa "dels cavalls".
Es sorprenent la quantitat de gent que va arrossegar aquest grup i com de curts se quedà el grup Mirabel a una de les jornades de la SECTA. Ens ho hauríem de fer mirar.
Popularity: 55% [?]
Calendari Festiu de Mallorca
Si heu pegat una ullada darrerament al blog haureu vist que, a banda de la pseudo-polèmica amb lo de celebrar o no un castell, hi ha una nova opció en el menú superior. L'he anomenada Calendari festiu i és just això. Un recull de dates relacionades amb cada una de les festivitats que se celebren a la nostra illa.
 |
| De |
No vull, ni de lluny, fer competència a moltes de les planes que tracten sobre aquests temes. Únicament mira de ser un recull de quan son les festivitats "normals" de cada una de les poblacions de l'illa i, si escau, fer un seguiment a totes les celebracions tradicionals, d'arrel tradicional o relacionades amb la cultura popular que se facin.
Tota col·laboració serà ben rebuda. Vos ho puc ben assegurar.
Popularity: 35% [?]
Moretons de Manacor
Quasi com a preludi de Fires i Festes els Moretons de Manacor surten a ballar per els carrers de Manacor i enguany, celebrant els 25 anys de la "recuperació", no va ser cap excepció.
La dansa dels moretons és una d'aquestes danses un tant oblidades (o obviades) dels mitjans de comunicació. Ni un desplegament de IB3 per mostrar-ho en directe ni centenars de càmeres de fotografia enviades pels Diaris (com en el cas del Firó), ni tan sols els de Callejeros Fiesteros volgueren assistir a la festa per acompanyar als infants en la seva volta per Manacor. Els Moretons, no sense una tristor visible a les seves cares *cof.. cof* , varen acceptar dignament ser acompanyats únicament acompanyats per els Gegants, capgrossos i l'Alicorn de l'Associació Cultural de Santo domingo i tots aquells curiosos i seguidors que volgueren gaudir dels seus balls.
D'on surten?
Sembla què la teoria més acceptada és aquesta[1] :
[...] la vestimenta i el nom de Moretons representarien simbòlicament el triomf de la Immaculada fins a tal punt que els dansaires (figurant la religió musulmana, que mai no ha acceptat la figura de la Mare de Déu) es rendeixen i la celebren.
Els Moretons és una dansa relativament "moderna" (del segle XIX), malgrat que se diu que foren introduïts a Manacor molt anteriorment, que disposen de balls diferents. Alguna d'elles molt antiga i d'altres afegides recentment. El ball, a mode general, consisteix en 6 infants, vestits de "moretons" dansant al voltant d'un infant (a la majoria de balls però no a tots) caracteritzant a Santo Domingo.
El vestit dels Moretons, segons el seu reglament, és així :
Els Moretons vestiran camisa beig màniga curta amb cintes
groges i vermelles fins al puny. Una faldeta que les cobreix
fins al genolls, calçons curts i amples fins al genolls, calces
blanques amb cintes entrunyellades per les cames,
espardenyes vermelles i grogues el turbant o la corona
vermella i groga rematada amb la mitja lluna moruna i cintes
també vermelles i gorges a la part posterior, macetes de fusta
als genolls, panxa i mans.
Mentre que el de Santo Domingo és :
[...]anirà vestit amb l hàbit de Dominicà i la capa [...]
El ball consisteix en una serie de moviments entre els diferents moretons acompanyats per el cops amb les macetes de fusta seguint el ritme de la música.
I bé?
Malgrat sigui un ball un tant curiós i força tradicional no vos penseu què és seguit per molta gent. El seu públic majoritari són infants petits i els seus pares però sense fer un quòrum molt gran. No arriba al nivell dels Nanets però no deixa d'aplegar poca gent si ho comparam amb altres danses.
[*] Les fotos i vídeo son fets amb una Canon 5dM2 i un 24-105L f4.
[1] El ball dels Moretons; descripció, origen i història. Albert Carvajal Mesquida, Joan Lliteres Vives i Antoni Gomila Grimalt .Edita: A.V.V. des Convent, es Tren, es Centre i s’Antigor
Popularity: 14% [?]
Preparant la setmana
Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana intens en actes relacionats amb la cultura popular d'arrel tradicional a Mallorca. Cossiers i Moretons a Manacor, Trobada de Xeremiers i Gaiters a Ciutat, en Miquel Gil a Petra, "fira medieval" a Sineu...
Tot plegat una serie d'actes on, en el cas que se tingui un poc de vida privada, assistir-hi a tots, amb 'bones' pràctiques, és impossible.
A mode de tast vos deixo un moment dels Cossiers de Manacor, ballant l'oferta dintre l'església. Al llarg d'aquesta setmana aniré afegint coses sobre Cossiers, Moretons, Fires i Festes de Manacor i d'altres. Tot és tenir temps de "revelar" les fotos i posar en ordre les notes.
Si qualcú vol col·laborar amb qualque acte d'aquests que s'han realitzat aquesta setmana que no dubti en contactar amb mi.
Popularity: 5% [?]
Nanets de Manacor (o Nanets de Fartarix)
Heu sentit mai xerrar dels Nanets de Manacor? Els nanets és un d'aquestes danses, ara molt vinculades amb l'església, què a Mallorca passa desapercebuda. Si xerram de danses ràpidament ens venen al cap els Cossiers (ja siguin d'Alaró, d'Algaida, de Montuïri, de Pollença...), els no tan coneguts Cavallets de Felanitx o, fins i tot, als més posats al tema, els Moretons o els Indis què també ballen a Manacor (i sense voler deixar-me cap). Ara bé, dels Nanets de Manacor (o de Fartàrix) poca cosa se coneix.
Aquest ball sorgí de la idea de "millorar" la festivitat de la barriada de Fartàrix intentant donar-li un caire popular, o cultural (a Inca, per exemple, s'ha intentat fer amb la creació d'uns 'Moros i Cristians') mitjançant una dansa ficada un poc amb calçador. Ara bé, per mantenir això no només s'ha de crear, si no que s'ha d'aconseguir mantenir (gràcies a la identificació de la gent amb el fenomen) i aquí és on varen fallar. Sembla ser, però, que aquest ball fou rebutjat a Manacor per falta de gràcia (o de tradició) i què els Nanets quedaren com una cosa residual. I així s'ha anat mantenint al llarg dels anys.
Enguany, però, els alumnes de l'escola Jaume Vidal han recuperat la dansa després de que l'any passat aquests no sortissin a dansar per la falta de gent disposada a fer-ho. Podem comprovar que, malgrat l'antiguitat de la dansa, aquesta segueix sense tenir gaire acceptació entre la població. D'aquesta manera, el diumenge, els Nanets acompanyaren als fidels durant la baixada del 'Crucificat' de la capelleta que se troba al Carrer de la Creu a Manacor i a la posterior missa. Com podeu veure a les fotografies no va ser una acte molt massiu. Més bé reduït i amb molt poca gent venguda de fora per veure aquesta dansa.
La dansa, salvant la distància, (i perillant la integritat dels comentaris al blog) recorda molt, però que molt, a la dels Capgrossos de Sa Pobla. No vos sembla?
Popularity: 12% [?]