Sant Joan a Ciutadella 2010 (4) Les Avellanes.
Fa un temps no molt llunyà, a Ciutadella per Sant Joan ets enamorats regalaven confits i avellanes plenes a ses al·lotes que els hi agradaven. A poc a poc, sa festa va anar evolucionant i es van començar a tirar enlaire, amb molt d'amor, perquè ses al·lotes ho agaféssin o, només, per cridar-li's s'atenció.
[...]
Sant Joan és una festa ancestral, amb molts significats i simbolismes, la volem preservar tal com la recorden ets nostres pares, perquè la disfrutin ets nostres fills. Si tu també t'estimes Sant Joan... Avellanes amb Amor! Perquè tots ens mereixem una amorosia.[1]
Actualment d'avellanes se'n veuen de volar, però se veuen més dones que volen baix la mirada atenta de carronyers homes. Es una mostra de com un bon grapat de gent pot canviar el sentit d'una festa.
[1] Extret del "grup de Facebook" avellanes amb amor
[*] Fotos fetes amb la 5dmII
Popularity: 8% [?]
Sant Joan a Ciutadella 2010 (3) Cargol d’es Born
Imaginau-vos un parell de centenars de persones dintre d'una plaça més o menys gran, imaginau que afegim una banda de música per ambientar-ho, ara a tot això afegim alcohol i moltes ganes de festa. Només amb aquestes premisses tendríem la meitat de les festes del país mig descrites. Si afegim un Sant i gloses, Sant Antoni. Si afegim els Plens (per exemple), la Patum. Si afegim en Rodríguez, la Romeria de la Real.
Però si qualque cosa fa distintiva la festa de Sant Joan a Ciutadella són els seus cavalls i els bots que peguen entre la gent i una de les imatges més famoses és el moment del Cargol des Born.
Malgrat que n'hi ha d'exaltats que peguen més bots que els propis cavalls.
[*] Les fotos són fetes amb una 5dMii
Popularity: 20% [?]
Sant Joan 2010 a Ciutadella (2). Preparant el Cargol del Born.
On realment me va sorprendre la quantitat de gent que assistia a la festa va ser al arribar al Born per veure el "Cargol" just després de la replegada.
Molta gent i molt ambient (i també molta gent que ni s'aguantava) varen començar a celebrar que els primers cavalls arribaven a plaça. Aquest era el moment que molts aprofitaven que els cavalls encara estaven tranquils per mirar-se al mirall.
Tot i la gentada no s'estava malament. Seria per la quantitat de joves que ja jeien als voltants de la plaça...
[*] Fotos fetes meves amb una Canon 5dmII
Popularity: 21% [?]
Sant Joan 2010 a Ciutadella (1). Primer toc de Flabiol
La primera aturada, més enllà de comprar els queviures que ens permetrien engreixar 6kg en poc més de 3 dies, fou allò que dona inici a la festa. El primer toc de flabiol.
Sempre igual, sempre dia 23 de Juny, sempre a les 14h. Una gernació, una veritable onada humana, omplint les rodalies del caixer senyor a l'espera de què el flabioler, damunt el seu ase doní els primers tocs al tambor i, gràcies al gran invent què és la megafonia, tothom ho pugui sentir i se doni la festa com a començada.
I a partir d'aquest moment comença el replec.
Popularity: 43% [?]
Correfoc de Sant Joan 2010 a Palma
Diuen que els pobles, amb les fogueres que se feien per "Sant Joan", demanaven i donaven força al Sol per a que els dies seguissin llargs i les nits curtes. El Sol, generalment?, no ha fet cas de tot això i a partir d'aquesta data poc a poc s'apaga. Per aquest motiu, un any més, s'ha tornat a celebrar el correfoc de Sant Joan a Ciutat. Per veure si el Sol escolta als dimonis en lloc de als homes. Aquest cop, i com ve sent habitual en els darrers anys subvencionats, un altra pic organitzat per "Myotragus"
Enguany, però, el correfoc no ha estat "només" de Myotragus. Myotragus ha posat l'organització però ha comptat amb la participació de dimonis d'altres colles per a dur a terme l'espectacle. (Un mini "Atiar"?)
Jo no hi he pogut anar però segurament, molts dels que mirau aquestes planes si. Com l'heu vist? Ha estat millor que altres anys?
Popularity: 100% [?]
Claustrefobia 2010 a Muro
L'espectacle / correfoc Claustrefobia que fan els Dimonis de la Pedrera de Muro per la festivitat de Sant Joan sembla que funciona. Enguany, en la seva (tercera?) edició el claustre tornava a estar ple de gent que tenia ganes de veure aquest espectacle. Per mi aquest correfoc m'estrenava en això del "claustrefobia". Enguany l'espectacle se va dividir en dues parts.
Primera part : els dimonions!
La primera, protagonitzada per els més petits, fou lenta. Presentaren un espectacle, que en certa manera recordava una actuació de final de curs, on els petits participaven de la part musical dels dimonis. En dues tandes, per edats, els petits sonaren (i de quina manera) els timbals ajudats sempre per els més grans. A primera fila, els pares amb multituds de càmeres, feien de murada.
Acabats els dimonions tota la gent del claustre se dispersà i quedaren just un parell de persones. L'ambient quedava estrany.
Segona part : el correfoc de ben de veres.
La segona part fou el correfoc pròpiament dit. El correfoc presentà la història d'amor entre una joveneta i el seu mestre, truncada per la 'gelosia?' d'una companya de classe que la matà i l'enterrà dintre del convent. Com no podia ser d'una altra manera la venjança no va tardar en arribar i al final la història se tornà una orgia de sang. Després de la introducció via audiovisual amb una pantalla muntada per a tal efecte va aparèixer la joveneta en qüestió, na Verònica, que amb un crit esgarrifós donà inici al correfoc. El dimoni gros sortí d'una trampilla situada al mig del patí i la resta de dimonis no tardaren a aparèixer. Carretilla rera carretilla el correfoc arribava a moments on el foc deixava pas a la representació fins que, finalment, Verònica partí cap a les catacumbes (d'on havia sortit el dimoni gros) i s'acabà la festa.
El lloc, la veritat, ajuda molt i dona una ambientació magnífica per dur a terme actes d'aquests. Ara bé, el correfoc, en si, no fou dels millors, personalment fou un poc lent i avorrit. Baix el meu punt de vista els correfocs han de comptar amb dues coses : per una banda la participacio del públic i per l'altra la capacitat dels dimonis per a estirar a la gent a participar-hi. I va fallar un poc tot. Ni molta participació (que fou pràcticament nul·la, davall del foc pràcticament només hi havia dimonis d'altres colles) ni una gran interacció entre els dimonis i el públic (que estava tot resguardat davall de la porxada del claustre). De foc, però, hi va haver per a tots i més. Va haver-hi moments del espectacle on pràcticament no se podia ni respirar de la quantitat de fum generat i és que un lloc tan garrit per fer-hi correfocs havia de tenir qualque "pega".
D'altra banda, i mirant de saber un poc més d'aquest correfoc, m'he adonat què han emprat, com a mínim, el mateix que feren l'any 2008 (i tal volta del 2009?). El mateix espectacle, la mateixa gent, la mateixa manera de fer les coses. Com no l'havia vist mai, ja m'anava bé. Però no se què hauran pensat la gent que han assistit els darrers anys.
I vosaltres hi vareu anar? Què n'opinau?
[*] La major part de les fotos son fetes per mi menys les que posen Mayolicus (que estan fetes per en Mayolicus)
Popularity: 96% [?]
Arriba Sant Joan!
Arriba la Nit de Sant Joan i amb ella la festa a molts punts del país. Festa d'origen mil·lenari, relacionada amb el sol, on s'encenien fogueres per honrar al Sol i donar-li forces per a continuar el seu camí. Aquestes tradicions antigues diuen que continuaren sent emprades per Grecs (els quals començaven l'any a partir d'aquesta festivitat) i els Romans.
Posteriorment, els Cristians se varen aprofitar d'ella fent-la coincidir amb el naixement de Sant Joan i a partir d'aquí ja podem anar esbrinant com ha anat continuant. Diuen que el foc s'encén per imitar Zacaries que va avisar del naixement del seu fill mitjançant les fogueres[2].
Tot i el seu naixement aquesta festa ara mateix és una de les que arreplega a més gent arreu del país baix tota una serie de símbols identitaris i tradicions força homogènies. Malauradament molta gent limiten la seva celebració a encendre una foguera i anar a la platja i, en els millors dels casos a anar a veure "ballar el sol[3]"
(més sobre aquesta festa a festes.org)
Què fer?
A molts pobles de l'illa celebren el Sant Joan d'una manera especial. Per un resum molt més acurat del batec d'arrel tradicional vos recomano passar per el calendari.
A mode de resum trobam festa a :
Palma Amb la ja tradicional festa al Parc de la Mar amb dimonis, ball de bot i música.
Sant Llorenç des Cardassar Dansa de Sant Joan Pelut (+més)
Muro Amb dimonis, cavalls (pagant), jocs populars i altres...
Mancor de la Vall Amb l'associació arells de la vall que treu tot el seu bestiari. Cavallets, revetlla amb horris, dimonis, gegants...
Sant Joan Amb la "festa del sol que balla", al web del ajuntament no hi ha res de res.
Son Servera Ja amb pocs actes de caire tradicional que celebrar però amb una intensa activitat
Palmanova Diuen les males llengües que a Palmanova celebren Sant Joan. Jo no he estat capaç de trobar-ne res relacionat amb les festes a aquestes contrades.
FelanitxSurt a ballar en Sant Joan Pelós. Enguany a les 18h del carrer de la gerreria número 33.[**]
No ens oblidem de Ciutadella
Molts cops dir Sant Joan és sinònim de dir Ciutadella. Per molts és la celebració de Sant Joan per excel·lència. Una festa de cada cop més massificada i que enguany s'espera que ho sigui encara més, si és possible, gràcies a l'anunci promocional de la cervesa que patrocina els castells.
Tot i la massificació la festa guarda l'essència d'allò tradicional gràcies a mantenir un protocol molt marcat què comença amb el toc de tambor i fabiol a ca'l Caixer Senyor a les 1400h del 23 de Juny. Protocol que no deixa de crear polèmica[1] entre la gent què vol adaptar la festa als temps moderns.
Acabant
Sigui com sigui, i se celebri on se celebri, el que conta d'aquesta festa és celebrar-la el millor possible, fruint d'ella i de la tradició, i sense amargar la festa als altres. Com si no se pot celebrar?
I vosaltres com i on el celebrareu?
[1] Més sobre protocols de Sant Joan a Ciutadella aquí. [...]els rites del foc van arribar a preocupar a alguns pares de l'Església. Així, per exemple, al segle VII, Sant Eloi advertia als seus fidels: No cregueu en les fogueres i no us assenteu cantant, perquè totes aquestes pràctiques són obra del demoni. No us reuniu en els solsticis i que cap de vosaltres balli, ni salti, ni canti cançons diabòliques el dia de la festa de Sant Joan, ni de cap altre sant.
[3] Veurer-lo sortir.
[2] Tot i així les fogueres no sempre han estat ben vistes :
[*] La foto és de chemation
[**] Actualitzat gràcies a Tià "Guingaia".
Popularity: 67% [?]
Portada del Youthing
Avui toca un poc de "autobombo". Agafau el Youthing d'aquesta setmana que a la portada surt una foto meva.
 |
| De Safata de càrrega |
Fa gràcia que emprin una foto dels Dimonis de Mancor per anunciar lo de Myotragus. No creis?
Popularity: 96% [?]
Aguiles de Pollença (2010)
Si qualque cosa és avorrida és una processó. Per a què negar-ho. Veure passejar gent, amb la que no tens cap tipus de relació, per uns carrers no te emoció. I sobretot si no competeixen entre ells per veure qui arriba abans.
En el cas de les processons del Corpus la cosa no canvia gaire. Processó pensada per a "celebrar" l'eucaristia diuen que commemoren la data en la què un capellà va rompre una hòstia i d'aquesta va brollar sang (cap allà al 1264).
Però això no xerrava de les Àguiles de Pollença?
A Pollença la processó és una mica més animada. Compta amb la participació de tres figures noves i tot un seguit de gent ben vestida. Les figures noves no son altres que les dues Àguiles (amb una àguila a la cintura feta de cartró i joies donades per la gent del poble sobre la roda) i Sant Joan Pelós (descalç, amb màscara per a no poder-se identificar amb cap mortal qualsevol i amb un petit xotet dins del sarró).
Malgrat ballen primer dintre de l'església, a la missa, i durant tota la processó l'aparició d'aquests personatges dura per qualsevol "voayeur" de la festa poc més de 30 segons.
La policia
Si qualque cosa va estar bé, a banda del propi ball, va ser l'actuació de la policia què, animada per una senyora major i molt cofoia (vull pensar que era la mare de les Àguiles) va començar a empènyer als fotògrafs cap enfora per què tothom pogués veure les àguiles.
Se que me tiro pedres al meu propi terrat però si el que veu la gent durà prop de 30' imaginau-vos quant dura si només veim fotògrafs o similars.
[*] Fotos fetes amb una Canon 5dm2.
Popularity: 40% [?]
AtiarFoc 2010. I ara? (comentari del correfoc)
(atenció, apunt llarg) Bé. L'Atiar ja ha passat. I ara? A mi, personalment, no m'ha acabat de fer[*]. (suposo que demà miraré d'allargar un poc aquest apunt, contant la idea amb més calma i penjant alguna que altra foto).
I a vosaltres què vos ha semblat? Com l'heu vist?
[*] I me sembla que no he estat l'únic, al meu redol (un cop arribat al Parc de la Mar) tampoc els hi ha entusiasmat l'espectacle.
---
Idò ja ha passat. Ahir per fi se va donar el sus a l'AtiarFoc 2010 (el de la Iguana) que tanta expectació ha aixecat entre les colles de dimonis i part de la gent seguidora d'aquests trulls. El resultat? Difícil de definir. Baix el meu punt de vista, pobre. L'espectacle el vaig trobar lent i, com molts altres, segurament no vaig veure la línia argumental que suposadament hi havia. He de dir però, que segurament, jo em trobo influït per tota la polèmica, per llegir tot el trull que s'han dit als diaris i per veure com la gent es dedicava a inflar o desinflar l'espectacle que ens trobaríem. Anem per parts.
La sortida!
Les colles sortiren de l'escola Jaume I després d'uns 7 minuts d'espectacle pirotècnic que jo vaig trobar força fluix. Lent, tal volta avorrit? Jo diria que sí. Segurament hi ha gent que va trobar que la sortida fou molt espectacular però tornam a lo de sempre: sobre gusts, colors. La veritat és que posar un edifici en flames (el que se diu en flames) ho feren els de Montuïri amb el seu ajuntament. Com a mostra un parell de vídeos on se veuen diferents moments de l'encesa de l'edifici (agafats amb un parell de minuts de diferència).
Tot i així la primera colla que va sortir, els de Hiachat, varen tenir una força espectacular. S'obriren pas molt fàcilment i estiraren moltíssima gent cap avall. Crits, renou, ensurts, bels, velocitat (tot el que no havia tengut l'inici ho varen dur els de Santa Margalida). Malgrat tot, això ja és el correfoc, no?
El correfoc.
El correfoc / cercavila va ser correcte. No era un correfoc per córrer (com a mínim a la primera part mentre se baixava sa feixina) per la quantitat d'obstacles arquitectònics que hi havia i per els taps de gent que se formaven en segons quins moments del recorregut. D'altra banda, i com és normal en un correfoc d'aquestes característiques, l'espectacularitat depèn de cada una de les colles i del seu bon saber fer. Per què? Perquè son elles i la gent, sense cap efecte preparat.
Va haver-hi moments força espectaculars, normalment en les enceses conjuntes i alguns dels artilugis de les colles, quan els ben empraven, estaven força bé. La resposta de la gent tampoc no va estar gens malament. Molta gent ballant amb els dimonis (a segons quines parts del recorregut) i molts càmeres (cada vegada me sap més greu dur-la, perdonau) per el mig. Aquests punts on generalment se feien les cremades conjuntes eren els punts on se reunia molta gent i, sobretot amb el gir que hi havia al final de la Feixina, generalment es propiciava un gran tap on moltes colles xocaven i no aconseguien obrir-se pas a les bones.
Va ser sempre així? No. Hi va haver moments on gran part del recorregut va quedar fora foc per la distància entre colles. Per evitar queixes i crits vos poso un vídeo on es mostra un dels moments del correfoc on passava això. Exàctament està agafat davant del Consolat de Mar. Uns (Hiachat) ja arribaven al Parc de la Mar. Els altres encara estaven enfora.
L'arribada al Parc de la Mar era per a moltes colles com estampar-se contra un mur. I això no és gens dolent. Hi havia molta, però que molta gent allà esperant els dimonis. Tambè n'hi havia moltíssima agafant lloc per veure els focs i algun que altra que no sabia ben bé on era. Entre aquests i tots els que esperaven l'entrada de les colles feren que allò fos un cul de sac. Les colles s'havien d'obrir pas (literalment) a base de carretilles per poder arribar. Les primeres encara se pogueren lluir però les darreres se les va notar amb una mica de pressa per arribar baix la murada. Suposo que el "temps" no perdona.
El final
Aquí va estar, segons el meu parer, el gran error del vespre. Un escenari a ran de l'aigua, dimonis al mateix nivell i sobre la murada, un parell de figures alades que de tant en quant treien foc. La imatge, per als de la primera fila o per als càmeres (els que tenien un bon tele objectiu o permís per estar allà a la vora) tal volta podia ser espectacular però per a la resta de mortals que anaven a veure "l'infern" la cosa va semblar el limb.No se veia res, tampoc no passava res i de tant en quant un poc de foc animava l'ambient. Pràcticament no se sentia res (segons a la zona on estiguessis) i, si sumam la lentitud, ens trobam que simplement varen aconseguir tenir a molta gent allà, avorrida, esperant els focs. Al final, com a mínim per la meva zona, pocs aplaudiments i sensació de que qualque cosa va faltar.
I direu, i la cantant d'òpera? I els xeremiers? I els músics? Bé, això no ho vaig veure així que no ho puc comentar però a la foto dels diaris quedaven ben garrits. Com tampoc se sentia gaire bé no comentaré res. Que ho digui qui ho va veure.
Com un tot?
Ho dubto. Pocs crec que varem veure l'espectacle sencer. Tal volta els quatre càmeres de TV i els que estaven a les seves cases el pogueren fruir. Els que estàvem a terra, els que arropaven als dimonis i volien mirar de passar-ho bé poca cosa varen trobar perquè si anaven davall del foc al arribar al Parc del Mar segurament ja els hi era impossible trobar un bon lloc des d'on poder-ho veure tot. No tenc ni idea si per la TV se va veure bé perquè som "cavernícola" i no tenc TDT[2] així que vosaltres ja m'ho comentareu.
I ara?
Bé, això simplement és la meva opinió. He intentat ser el més diplomàtic que he pogut. Ara falta, realment, la vostra opinió perquè jo no vaig poder estar per tot ni ho vaig poder veure tot. Els comentaris son oberts i la possibilitat de debat està damunt la taula.
I que diuen els diaris?
Diario de Mallorca
Elmundo
Ultima Hora
Dbalears.cat
I les fotos, un altra dia. 
[1] Se diu així?
[2] I com que IB3 no publica Online...
[3] El so dels vídeos està "augmentat" per a que se senti un poc la música.
[*] Els vídeos són fets meus, son una merda i només valen per fer-se una idea. Ni estan ben fets ni estan pensats (ja és el que passa amb els vídeos).
[**] Direu que només trec les coses dolentes. No! mirau-ho bé. Si voleu veure altres cròniques de les edicions anteriors les podeu veure aquí. AtiarFoc 2008, AtiarFoc 2009
Popularity: 52% [?]