AtiarFoc 2010. Cinc fotografies (I)
Cinc instantànies de l'AtiarFoc 2010. Poc a poc les anem treguent..
[*] Totes fetes amb una Canon 5dmII i 24-105 f4 L (el dia que tengui el 2,4...) ![]()
[**] I tenc les del cossiers en espera. Ai, ai... :'(
AtiarFoc 2010. I ara? (comentari del correfoc)
(atenció, apunt llarg) Bé. L'Atiar ja ha passat. I ara? A mi, personalment, no m'ha acabat de fer[*]. (suposo que demà miraré d'allargar un poc aquest apunt, contant la idea amb més calma i penjant alguna que altra foto).
I a vosaltres què vos ha semblat? Com l'heu vist?
[*] I me sembla que no he estat l'únic, al meu redol (un cop arribat al Parc de la Mar) tampoc els hi ha entusiasmat l'espectacle.
---
Idò ja ha passat. Ahir per fi se va donar el sus a l'AtiarFoc 2010 (el de la Iguana) que tanta expectació ha aixecat entre les colles de dimonis i part de la gent seguidora d'aquests trulls. El resultat? Difícil de definir. Baix el meu punt de vista, pobre. L'espectacle el vaig trobar lent i, com molts altres, segurament no vaig veure la línia argumental que suposadament hi havia. He de dir però, que segurament, jo em trobo influït per tota la polèmica, per llegir tot el trull que s'han dit als diaris i per veure com la gent es dedicava a inflar o desinflar l'espectacle que ens trobaríem. Anem per parts.
La sortida!
Les colles sortiren de l'escola Jaume I després d'uns 7 minuts d'espectacle pirotècnic que jo vaig trobar força fluix. Lent, tal volta avorrit? Jo diria que sí. Segurament hi ha gent que va trobar que la sortida fou molt espectacular però tornam a lo de sempre: sobre gusts, colors. La veritat és que posar un edifici en flames (el que se diu en flames) ho feren els de Montuïri amb el seu ajuntament. Com a mostra un parell de vídeos on se veuen diferents moments de l'encesa de l'edifici (agafats amb un parell de minuts de diferència).
Tot i així la primera colla que va sortir, els de Hiachat, varen tenir una força espectacular. S'obriren pas molt fàcilment i estiraren moltíssima gent cap avall. Crits, renou, ensurts, bels, velocitat (tot el que no havia tengut l'inici ho varen dur els de Santa Margalida). Malgrat tot, això ja és el correfoc, no?
El correfoc.
El correfoc / cercavila va ser correcte. No era un correfoc per córrer (com a mínim a la primera part mentre se baixava sa feixina) per la quantitat d'obstacles arquitectònics que hi havia i per els taps de gent que se formaven en segons quins moments del recorregut. D'altra banda, i com és normal en un correfoc d'aquestes característiques, l'espectacularitat depèn de cada una de les colles i del seu bon saber fer. Per què? Perquè son elles i la gent, sense cap efecte preparat.
Va haver-hi moments força espectaculars, normalment en les enceses conjuntes i alguns dels artilugis de les colles, quan els ben empraven, estaven força bé. La resposta de la gent tampoc no va estar gens malament. Molta gent ballant amb els dimonis (a segons quines parts del recorregut) i molts càmeres (cada vegada me sap més greu dur-la, perdonau) per el mig. Aquests punts on generalment se feien les cremades conjuntes eren els punts on se reunia molta gent i, sobretot amb el gir que hi havia al final de la Feixina, generalment es propiciava un gran tap on moltes colles xocaven i no aconseguien obrir-se pas a les bones.
Va ser sempre així? No. Hi va haver moments on gran part del recorregut va quedar fora foc per la distància entre colles. Per evitar queixes i crits vos poso un vídeo on es mostra un dels moments del correfoc on passava això. Exàctament està agafat davant del Consolat de Mar. Uns (Hiachat) ja arribaven al Parc de la Mar. Els altres encara estaven enfora.
L'arribada al Parc de la Mar era per a moltes colles com estampar-se contra un mur. I això no és gens dolent. Hi havia molta, però que molta gent allà esperant els dimonis. Tambè n'hi havia moltíssima agafant lloc per veure els focs i algun que altra que no sabia ben bé on era. Entre aquests i tots els que esperaven l'entrada de les colles feren que allò fos un cul de sac. Les colles s'havien d'obrir pas (literalment) a base de carretilles per poder arribar. Les primeres encara se pogueren lluir però les darreres se les va notar amb una mica de pressa per arribar baix la murada. Suposo que el "temps" no perdona.
El final
Aquí va estar, segons el meu parer, el gran error del vespre. Un escenari a ran de l'aigua, dimonis al mateix nivell i sobre la murada, un parell de figures alades que de tant en quant treien foc. La imatge, per als de la primera fila o per als càmeres (els que tenien un bon tele objectiu o permís per estar allà a la vora) tal volta podia ser espectacular però per a la resta de mortals que anaven a veure "l'infern" la cosa va semblar el limb.No se veia res, tampoc no passava res i de tant en quant un poc de foc animava l'ambient. Pràcticament no se sentia res (segons a la zona on estiguessis) i, si sumam la lentitud, ens trobam que simplement varen aconseguir tenir a molta gent allà, avorrida, esperant els focs. Al final, com a mínim per la meva zona, pocs aplaudiments i sensació de que qualque cosa va faltar.
I direu, i la cantant d'òpera? I els xeremiers? I els músics? Bé, això no ho vaig veure així que no ho puc comentar però a la foto dels diaris quedaven ben garrits. Com tampoc se sentia gaire bé no comentaré res. Que ho digui qui ho va veure.
Com un tot?
Ho dubto. Pocs crec que varem veure l'espectacle sencer. Tal volta els quatre càmeres de TV i els que estaven a les seves cases el pogueren fruir. Els que estàvem a terra, els que arropaven als dimonis i volien mirar de passar-ho bé poca cosa varen trobar perquè si anaven davall del foc al arribar al Parc del Mar segurament ja els hi era impossible trobar un bon lloc des d'on poder-ho veure tot. No tenc ni idea si per la TV se va veure bé perquè som "cavernícola" i no tenc TDT[2] així que vosaltres ja m'ho comentareu.
I ara?
Bé, això simplement és la meva opinió. He intentat ser el més diplomàtic que he pogut. Ara falta, realment, la vostra opinió perquè jo no vaig poder estar per tot ni ho vaig poder veure tot. Els comentaris son oberts i la possibilitat de debat està damunt la taula.
I que diuen els diaris?
Diario de Mallorca
Elmundo
Ultima Hora
Dbalears.cat
I les fotos, un altra dia.
[1] Se diu així?
[2] I com que IB3 no publica Online...
[3] El so dels vídeos està "augmentat" per a que se senti un poc la música.
[*] Els vídeos són fets meus, son una merda i només valen per fer-se una idea. Ni estan ben fets ni estan pensats (ja és el que passa amb els vídeos).
[**] Direu que només trec les coses dolentes. No! mirau-ho bé. Si voleu veure altres cròniques de les edicions anteriors les podeu veure aquí. AtiarFoc 2008, AtiarFoc 2009
Cròniques castelleres “made in” Mallorca. Actuació de Sant Sebastià
Del Diario de Mallorca :
En la de España quedaron los embelesados, como el peruano Carlos Bondi, con los Castellers de Mallorca, que alcanzaron el cielo encapotado a la geneta Bet Maria y Diana, aupadas a lomos de más de cien pares de fornidos brazos que las apuntalaban en castells de 3 de 6 con aguja. La claca fue mayúscula al lograr subir la aguja a un séptimo tramo. El niño Rafel levantaba con orgullo el minúsculo brazo.
Talment con fa elmundo (balears)
Cuando las llamas se elevan un metro, los gigantes se apartan calle abajo y empiezan a bailar al ritmo de las chirimías. Unos gigantes que no cumplen la ley de paridad, pues sólo hay una moza y tres señores. Ella lleva un abanico con el que aviva el fuego, y el gigante de la pipa la mira con vicio. La moza da vueltas más rápido cuando la música acelera. Al otro lado de la hoguera, dos castillos humanos empiezan a ascender. Alcanzan tres pisos y la gente aplaude. No parece que anden por aquí los promotores de ese grupo de Facebook llamado Fora castellers de les festes balears.
Al UH no se banyen :
Minutos antes, y también en la Plaça d’Espanya los Castellers de Mallorca repitieron sus torres ante un público numeroso, pero inferior al del año pasado, congregado este año en la Plaça Major.
Si més no, curiós.
Avui revetlla de Sant Sebastià 2010.
En poc més d'una hora donarà començament la revetlla. Castellers, Gegants, Xeremiers i un tou de concerts que fan impossible que puguis més o menys triar que veus tornaran a omplir Palma. Com sempre, la festa estarà per altres bandes que als llocs "oficials". Ens veim a Sa Bodegueta.
Me sap greu no haver penjat res de Sant Antoni, però aquests dies he anat un poc de cap. Coses d'Artà i d'Algaida hi haurà segur.
Per cert, tot el que hi havia a la Plaça Major s'ha mogut a la Plaça Espanya. Ja son ganes d'emprenyar. (als programes de festa no posa aixó).
[*] A les fotos Eixut, que sonaren amb Brams per el 31D i que sonaran a la Plaça dels Patins. De les primeres amb la nova màquina.
Cartell de la Revetlla de Sant Sebastià per part de la Coordinadora de Festes Populars.
![]() |
| De Safata de càrrega |
Facin el que facin la festeta més autèntica estarà a un altra lloc.
Sant Sebastià 2010. Programa de Festes.
Aquí teniu el programa de festes de Sant Sebastià 2010 en format PDF.
A destacar :
- Dissabte 16 : El pregó de Festes el farà la Terremoto d'Alcorcon a Cort a la revetla de Sant Antoni i després concert de Ximbomba Atòmica. El dia ha estat triat magistralment.
- Diumenge 17 : Concurs de tir amb fona.
- Dimarts 19 : A la Plaça Major : Castellers de Mallorca, Gegants, Encesa del Foguero, Caliu i Música Nostra.
- A Cort : Cranc Pelut, Pirates Pirats, Tomeu Penya.
- A Sant Francesc : Barrumbada
- A Artesania : Daniel el Higienico
- A Patins : Eixut, Wisky Facile, Orxata Sound System, Dj Meney
- Del 21 al 23 : Projeccions a Cort a partir de les 19:00 cada mitja hora.
- El 23 : a les 20h ATIAR FOC
Atiar Foc 2010. Entrevista a Toni Costa de Mancor (Focs i Espires)
(Atenció, aquest apunt és LLAAAARG)
Al blog no som molt donat a fer entrevistes però crec que la ocasió s'escau. Just quan se va saber que l'Atiarfoc d'enguany s'havia donat a l'Iguana Teatre varen començar a sentir-se rumors de tota mena : Què si els de Mancor deien 'xuia', que els altres deien 'blat', que l'Iguana deia "batuadell", els de Sant Sadurní de Guixols deien "batualmónsantcristo" i un parell d'espanyols que passaven deien : "esto que haceis és forastero, iros a ...".
Siga com siga la millor manera d'evitar tots aquests malentesos, crítiques ferotges i altres formes destructives de comunicació és xerrar directament amb les parts implicades. A l'entrevista que hi ha a continuació xerram amb en Toni 'Costa', una entrevista pensada molt abans que esclatés la 'festa (per dir-ho de qualque manera)' com ha esclatat. El primer correu-e on jo demanava per fer-la s'envià abans de Nadal i ara, després d'unes setmanes, arriba la resposta com a regal de reis. Així doncs sobre la polèmica que ha esclatat aquests darrers dies no hi ha cap pregunta directa però tot i així se'n xerra (tal volta no tant com alguns voldrien però me sembla que les postures queden ben clares). Com podreu veure a l'entrevista miram de centrar-nos en el que havia de ser l'AtiarFoc, en el què va ser i en el què, en Toni, pensa què serà.
Ara, així com gira la cosa, tal volta seria interessant poder saber, fora comunicats incendiaris, que pensen els de la Iguana. Mostrar un poc la seva postura i mirar de tornar a centrar el debat en l'AtiarFoc i no en tot el trull que s'ha muntat al seu voltant.
Vos deixo, sense més presentacions, amb l'entrevista. Espero la fruïu i serveixi per qualque cosa.
(ara si, comença l'entrevista)
Vares ser l'organitzador de les dues primeres edicions de l'Atiar Foc. D'on va sorgir la idea?
La pregunta és d'una gran complexitat, pens que el millor que puc fer és un retrocés en el temps i explicar un poc l'evolució de la idea i la creació del projecte.
A mesura que els somnis és van fent realitat, creix a l'interior la creença de que tot és possible i que tot es pot aconseguir. Tot allò que ens havíem proposat a nivell local a Mancor de la Vall, com la creació i la revitalització de la cultura popular i tradicional al nostre poble, un model que donava una forta empenta a la nostra identitat, potser era possible per a tota l'illa. La veritat és que la idea de l'Atiarfoc no va néixer hora per hora, ja feia alguns anys que anàvem a veure el trist correfoc que es feia a Jaume III, dic trist perquè era gairebé residual, sense il·luminació, sense efectes de foc (flama) i unes colles de dimonis que anaven desfilant pels carrers d'una manera desdibuixada. Era un correfoc que passava desapercebut per a la majoria de pobles de Mallorca i fins i tot pels habitants de Ciutat.
Em dolia veure com es maltractava i em dol encara, veure com és maltracta allò que forma part de les tradicions de la nostra terra. Va ser aquí, ara fa un parell d'anys, quan somiant i divagant amb els pensaments es va començar a dibuixar l'Atiarfoc: allò que eren mancances d'un senzill correfoc es va començar a enregistrar al llistat de projectes. No cal dir que el canvi de govern a l'Ajuntament de Palma va ser fonamental per acabar de perfilar el projecte, la nostra experiència organitzant events de grans dimensions de cada vegada era més gran i l'equip humà d'Arrels de la Vall, la directiva i membres de les diferents colles són d'una qualitat immensa i d'una capacitat de treball que mai em deixa de sorprendre.
Hi ha canvi de govern i pensam en la possibilitat d'acabar de definir i perfilar tot el projecte, per això ens vàrem posar a fer un estudi tècnic, allò que teníem molt clar és que s’havia d'il·luminar la Seu de vermell i que la part final del correfoc havia de ser la suma de tots els dimonis amb un gran piromusical.
La recreació escènica del Parc de la Mar va ser qüestió de temps, hores de pensar i mirar la zona fins que es va encendre la llumeta. Mirant cap a la Seu, vam imaginar el llac del Parc de la Mar amb foc damunt l’aigua i que donàs la sensació que flotava; el reflex de les flames sobre l’aigua havia de quedar espectacular! El guió artístic d'encesa d'aquests foguerons va ser quasi d'impuls: els foguerons dins l'aigua només els podien encendre els dimonis, i com no, havia de ser amb un llaüt, símbol també de la nostra identitat. La zona escènica de la Seu estava acabada, el camp visual aconseguit era espectacular i n'estàvem molt contents. La resta de guió artístic a les escales de la Seu va ser una combinació dels diferents elements de foc que teníem amb els que faríem posades amb escena de curta durada per no llevar el protagonisme al correfoc de bèsties i de dimonis.
A més, una cosa que teníem molt clara era que a l'hora punta de l'espectacle la xeremia, el tamborí i el flabiol (sempre presents a les nits de foc de Mancor) havien de ser-hi presents, així aprofitaríem l'estirada d'una cosa per impulsar l'altra! I així va ser, més o manco, el disseny escènic i guió artístic del Parc de la Mar que entraven a formar part del gran projecte. Però ens quedaven els carrers, el recorregut del correfoc.
Dues coses teníem clares: els edificis d'arquitectura singular havien de ser destacats amb una il·luminació de color vermell i tot el recorregut dels dimonis i les bèsties havia de ser un camí de foc marcat per les olles. De tots els carrers possibles per a la ruta del correfoc, Avingudes, Passeig Marítim, Jaume III, totes aquestes rutes varen ser descartades per innombrables motius i finalment es va optar per la Rambla, amb ruta descendent: Plaça de les Tortugues, el Born, cap al Parc de la Mar. Ens semblava que era la millor ruta: carrers amples i al centre de Palma. Aquesta era la gran nit del foc que es mereixien els dimonis de les nostres Illes!
Amb el projecte acabat i algun detall per perfilar vàrem demanar hora a la regidora de Cultura, na Nanda Ramón (regidora de cultura) qui ens va escoltar amb atenció però ens va remetre a en Groske-Joan Font (regidor i director de participació ciutadana) ja que el tema de festes el duia aquest partit. Després de dues setmanes ens vàrem reunir, van considerar que el projecte era molt bo i viable i només els feia falta veure la predisposició de Participació Ciutadana i he de dir que va ser molta, tenien ganes de fer coses i d’esborrar qualsevol herència de legislatures anteriors com per exemple l'Aiguafoc.
Ens varen demanar pressupost i durant un parell de setmanes vam desglossar totes les partides possibles per saber una quantitat aproximada i donar el sus al nostre projecte. Les xifres varen ser vistes amb bons ulls per l'Ajuntament però les coses s'havien de fer ben fetes i es volia donar oportunitat a alguna altra empresa a presentar alguna cosa diferent i atractiva que superàs el nostre projecte, afortunadament no va ser així! Llavors vam veure que tot depenia de nosaltres al cent per cent: reunions per elaborar el pla de seguretat, donar nom a aquesta gran nit de foc (fins a vuit noms i imatges de disseny amb estudi vàrem oferir tot i que finalment Atiarfoc va ser el guanyador, proposta que va fer algú altre), vàrem haver de dissenyar la imatge i fer el disseny per al programa de les festes, contactes amb totes les colles, direcció artística, direcció escènica, era tot!!!
Què esperàveu aconseguir?
Donar força a allò que nosaltres consideram l'eix vertebrador de la nostra societat, la cultura popular i tradicional.
L'Atiar, va sortir realment com volíeu?
Amb algun ensurt de darrera hora, però el resultat va ser espectacular. El pes de l'Aiguafoc era molt, només cal recordar el passeig marítim ple de gent mirant un espectacular aiguafoc, era complicat superar allò i a més ens varen confirmar el darrer mes que IB3 entrava com a patrocinador i que faria la retransmissió en directe durant 3 hores i nosaltres havíem de donar un fil argumental i imatges perquè quedàs bé i sincronitzat al segon de manera obligada per a la TV, una autèntica bogeria!!
A més la pressió que exercia la premsa era molta. I els polítics també es varen començar a posar nerviosos amb el resultat. Record una reunió que vàrem tenir amb en Joan Bauçà, que era un excel·lent tècnic de l'Ajuntament de Palma (la veritat, com tots els que hi ha a participació ciutadana), que me va dir: Toni, tu ets conscient del que s'està jugant aquesta gent?, com ho veus?, tingues en compte que si no va bé les faran sang!
Quina va ser la teva resposta?
Anirà bé
El primer Atiar va complir el seu objectiu?
Va complir molts d'objectius, primer havíem posat en marxa una empresa cultural: “Foc i espires” que el cent per cent dels seus beneficis es dedicaven a invertir en la cultura popular i tradicional. L'efecte crida i posada en marxa de noves bèsties i noves colles de dimonis el 2009 va ser espectacular: cinc bèsties noves i set colles de dimonis. I el més important la nostra cultura al lloc més alt, situada com a fi de festes de Sant Sebastià de Ciutat, la capital de les Illes Balears.
Tota la polèmica dels vidres de la Seu i altres va ajudar a assentar-ho? O vares veure com trontollava la idea?
Mai vaig creure amb la realitat d'aquests fets, sempre me varen parèixer l'obertura d'un front de negociació per condicionar la inversió de més doblers públics per a restaurar la rodassa i vitralls de la Seu, així com ha estat finalment.
I les colles de dimonis que hi participaren com creus que ho varen valorar? Varen estar contentes amb el canvi?
Tothom estava eufòric, l'alegria era molta, com aquell que diu va ser una suma d'esforços i el mèrit finalment era compartit, de fet els únics protagonistes a la premsa els dies després eren els dimonis.
I sobre l'Atiar del 2009 que ens podries dir? Des de fora va semblar quasi calcat al primer, no es vegeren grans canvis (el recorregut de les bèsties i prou) i a més va ploure. Podria haver estat millor? Què se podria haver vist?
L'exit del primer Atiarfoc no va tenir precedents, com hem dit abans va ser espectacular, però a l'estiu va sortir una notícia a la premsa de que Iguana teatre volia entrar a l'organització de l'Atiarfoc, amb el desgast i dedicació que hi havíem posat me va parèixer del tot immoral. I saps una cosa, em va cridar per telèfon un tal Miquel Fullana en nom de la Iguana teatre i ens vàrem reunir a Manacor i... me varen oferir feina amb Iguana i passar a formar part del seu equip i fer junts l'Atiarfoc. Vaig quedar de pedra, la meva resposta va ser clara: NO! Jo som persona de cultura, no se’m pot comprar i donar l'esquena a tot allò que dia a dia sent i forma part dels meus principis. El vaig envestir fort, li vaig dir coses com que el mèrit de l'Atiar era de tota la gent que hi havia participat, de tots aquells que de manera desinteressada i que formen part d'associacions sense ànim de lucre, que me pareixia d'una baixesa increïble.
Que va passar? t'explic, Iguana teatre es va esfumar, com si hagués estat cosa d'un dia, però ara veiem quina era la jugada. Aquest segon any vàrem entregar fins a tres projectes a Participació Ciutadana, tots plens d'idees, dissenys i creacions per donar una màxima espectacularitat a l'Atiar, te’n cont alguna perquè vegis que és vera, a un dels projectes dins l'aigua del Parc de la Mar vàrem escenificar la reproducció de les gàrgoles de la Seu, distribuïdes per tot el parc, flamarades de foc propulsades en gas propà a 5 metres d'altura que sortirien de diferents punts de l'aigua del llac, moltes, moltíssimes idees, totes elles tenien la mateixa resposta: NO! això no ho podeu fer!, i nosaltres demanàvem PER QUÈ? que és el bisbat que no deixa posar efectes de foc a tot el marc escènic de la seu? (el bisbat en una reunió que vàrem tenir amb gerència ens van donar a entendre que no era cosa seva!)…
En conclusió, en Joan Font amb en Grosske ens van dir: heu de fer allò mateix que l'any passat, volem allò, sortida amb torxes i encesa de dimonis i ja està i oblidau-vos de fer res més al Parc de la Mar. És a dir, ens limitaven artísticament, volien que quedàs mediocre, que fracassàssim per així Iguana agafar el relleu. Ara ho entenem tot, ara ens quadra, la notícia del diari era certa, en Grosske havia aparaulat el segon Atiar a Iguana i volien que tot quedàs mediocre!
L'any passat ja se sentien rumors que la Iguana volia presentar-se al concurs per dirigir l'Atiarfoc però aquest fet no s'ha materialitzat fins enguany. Ara bé, les males llengües diuen que s'ha fet a dit. És vera això? Què n'opines?
I jo te deman, per què Iguana teatre no se la va jugar el primer any? per covards i esquirols, no els importa res. Ells van a la seva, s'enfoten dels dimonis, de la cultura i de tot plegat, ells van a la tallada i al seu gran protagonisme que els doni els rèdits. No podien permetre que colles plenes de «gent vulgar» dels pobles fessin allò que només és per a gent del teatre (així en varen deixar constància a alguna reunió amb les colles en què van dir que els electricistes són per a canviar bombetes i no per fer de dimonis i que per fer de dimoni millor ho fa la gent del teatre que tenen una qualitat). No saben que el dimoni forma part des de fa segles de la nosta cultura i la cultura popular la fa el poble: tothom!
Preguntes si s’ha adjudicat a dit… mira si és fort, els creadors de l'Atiarfoc que ens hi hem deixat la pell els dos primers anys, no hem estat convocats a concurs ni ens han deixat l'opció de presentar-nos a res. No s’ha obert cap convocatòria! Saps per què? perquè si ens haguéssim presentat hauríem guanyat. Te cont: durant l'estiu havia tengut diferents converses amb el director de Participació Ciutadana i de manera constant i reiterada em va deixar pal·lesa la traumàtica situació econòmica per la qual estam atravessant. Record que un dia me va comentar que la gent no cabia als centres de dia i que el menjar no bastava per a tothom. Jo li vaig dir indubtablement que primer era que la gent menjàs i després eren els dimonis, sense cap problema, i que si havíem de reduir el pressupost en un 50% i havien de ser 200.000€ (en comptes dels aproximadament 400.000€ de l'any anterior) no teníem cap problema, ho xerraríem amb les colles i segur que tothom hagués entés la situació.
I després d’això, van i treuen el concurs privat i en exclusiva, i s'assigna per 325.000€!!!
No entenc res, la veritat és que és increïble...
Malgrat tot, és bo que hi hagi un canvi?
Un canvi seria si hi hagués continuïtat en la festa, amb la seva essència. No són ni maneres ni formes de tractar a la gent, i a més els dimonis nostres dels pobles passen a un segon pla on els grans protagonistes de la festa seran els actors professionals d’Iguana. Es redueix el recorregut dels dimonis i bèsties i de les 60 colles que varen participar el 2009, sumant les 18 colles de dimonis i 18 colles de timbalers dels dimonis, 12 bèsties i 12 colles de tamborers o batucades de les bèsties en participaran una mínima part: curiosament la participació ciutadana es veu reduïda i a més la majoria de les colles de Palma han vist l'atemptat que era això tot plegat per a la cultura i han decidit no participar, també per dignitat i solidaritat amb la gent que ho havia tirat endavant i veient la mala jugada que ens han fet!
Creus que l'espectacle de l'Atiar te continuïtat? O poc a poc tornarà a convertir-se al cercavila amb foc que se feia a Jaume III?
No ho sé. És difícil de preveure, això s'ha desvirtuat i el que havia de ser l'única i major trobada de dimonis i bèsties de les Illes Balears, una espècie de correfoc de la Mercè de Barcelona ha quedat com una festa molt ferida.
I ja per acabar, dues preguntes més sobre temes més generals que afecten igualment als correfocs arreu de l'illa: Què penses sobre la directiva del foc? Creus que tota la feina que ha fet la federació de Dimonis de les Illes Balears serà profitosa? (recordem les dues jornades que han muntat).
Aquesta directiva del foc és un autèntic desgavell, una suma de despropòsits, que el sentit comú de qui no gaire temps hauria de donar continuïtat a la festa del foc sense limitacions, esperem que sigui així, sinó haurem de continuar amb les mobilitzacions i reivindicacions.
Moltes gràcies Toni. Ens veim per les places!
Sempre amb la festa, gràcies.
AtiarFoc 2010. Comencen els tocs.
L'AtiarFoc sembla que seguirà sent l'espectacle/cosa/correfoc polèmic de les festes de Sant Sebastià. El que ja feia dies que se sabia per el "boca-orella" a EuropaPress ho feu públic ahir.

'Atiar Foc' 2010
Trece 'colles de dimonis' y ocho 'bèsties' acuerdan no participarPALMA DE MALLORCA, 2 Ene. (EUROPA PRESS) -
Los representantes de las trece 'colles de dimonis' y ocho 'bèsties' de fuego de Baleares acordaron no participar en la tercera edición del 'Atiar Foc' de Palma, espectáculo que se celebra con motivo con las fiestas de su patrón, San Sebastián.
Según criticaron en un comunicado emitido este sábado, el Ayuntamiento de Palma ha decidido "cambiar el fondo y el sentido original del espectáculo, aquello que se inició como una fiesta de todas las 'colles de demonis' de las Islas".
"Era un día en el que los demonios de Mallorca, Menorca e Ibiza nos reuníamos en Palma para ofrecer un espectáculo único e irrepetible", recuerdan, al tiempo que lamentan que este año "esta figura quede reducida a una simple figuración secundaria".
De este modo, en el 'Atiar Foc' 2010 participarán trece agrupaciones menos: las de Menorca, Eivissa, Binissalem, Campos, Consell, Sa Pobla, Montuïri, Mancor de la Vall, Pollença, Sóller, al igual que las tres 'colles de demonis' de Palma (Son Gotleu, Son Sardina y Sant Jordi) que tampoco estarán presentes en la fiesta.
De este modo, consideran que las formas que se han seguido para la organización del espectáculo "han sido poco transparentes" y critican que "la cultura popular y de raíz tradicional, por la cual las 'colles' trabajan día a día, quede sometida a las indicaciones artísticas de un show de una compañía de teatro, que poco tiene que ver con las colles y el espíritu de la fiesta".
Ara bé, a la notícia no se comenta res del possible "correfoc alternatiu" que tal volta se faci.
Pensau què això és el correcte? De veres "Iguana" no te res a veure amb les "colles i l'esperit de festa"? Això serà gran.
(Afegitó)
Poc després la Iguana va fer un comunicat per mirar d'aclarir el que s'havia enviat a la premsa dies anteriors. Si més no és força cru. El teniu a continuació.
EL PROPIETARI DE LA CULTURA POPULAR
Iguana Teatre creà un espectacle anomenat Nit de Foc, molt abans de l’existència de qualsevol colla a les Balears, l’any 88 l’estrenà per sant Antoni a Sa Pobla i per Sant Sebastià a Palma, un espectacle que s’ha representat a la majoria de municipis de les illes i a d’altres d’espanyols o portuguesos. Per posar-lo en marxa, molta de gent va haver de fer grans esforços i sacrificis, no hi havia antecedents a les illes, i es va crear de zero, pirotècnia, inífugs, legislació...i molts de ciutadans de les illes han crescut amb ell, han gaudit de moltes Nits de Foc, i ha estat seguit amb passió i d’això estam molt agraïts als cents de mils espectadors que han omplit les places i carrers a cada una de les nostres representacions.
Aquest és l’origen del correfocs a les illes, però això no ens ha fet propietaris de res, només ens ha donat la satisfacció d’obrir la porta a tot un moviment del qual ens sentim molt orgullosos. Després les arrels s’han establert amb orígens ben diferents, cada colla les ha cercat on ha cregut més convenient. Muntar una colla i agafar experiència no és fàcil. Moltes vegades sense gaires recursos i amb moltes dificultats, s’han anant creant col·lectius que han conreat aquesta afició dedicant-li hores, feina i esforços no sempre recompensats.
Recordam la satisfacció de saber que anaven apareixent colles a diferents municipis, a Sant Joan, a Alaró, a Sa Pobla, ... a Palma intentarem amb l’ajuntament incentivar-ne la creació a diferents barriades i col·laborarem amb les que ens demanaren ajuda.
Vàrem organitzar correfocs a moltes de barriades de Palma, i en dates assenyalades per Sant Sebastià, per la Salut o la més habitual per Sant Joan, col·laborant amb la federació d’associacions de veïnats de Palma i els seus importants esforços en favor de la cultura popular. A molts de municipis de Mallorca es va fer tradicional el correfoc d’Iguana. Però això no ens fa propietaris de res. Excepte de l’autoria de la Nit de Foc .
Fa dos anys l’Ajuntament de Palma va decidir crear un esdeveniment que registrà com a Atiarfoc, i el va dividir en diferents parts: il·luminació d’edificis singulars, instal·lació de pantalles per seguir l’espectacle, correfocs i piromusical. La part del correfocs se li encarregà a una empresa d’escassa trajectòria, anomenada Focs i espires, i és aquesta empresa, més ben dit, el seu propietari, qui munta tot aquest rebombori.
L’incitador de tota aquesta polèmica no és altre que el responsable de l’empresa que es va fer càrrec els dos darrers anys del correfoc, que es passeja com el propietari de les nostres arrels, de la cultura popular, acusat de falta de transparència, i que els dos anys ha deixat plantades una bon grapat de colles. Encara que no tan renoueres com ell. Més que res perquè la majoria se senten responsables de no perjudicar un moviment que cada dia va a més i que té molts de seguidors, i sobretot és de tots els ciutadans i fet pels ciutadans, per molt que se l’autoadjudiqui aquesta persona.
Sembla que se considera propietari de moltes coses, de la puresa dels correfocs, de la cultura popular i no dubta en crear una empresa amb ànim de lucre, per gestionar els seus negocis “purs” de cultura popular, una empresa molt jove, sense pràcticament cap experiència i ja vol ser el propietari de les nostres arrels tradicionals.
El propietari de l’Atiarfoc és el ciutadà, per ell es fa, i per ell és la festa. L’Ajuntament de Palma organitza aquest esdeveniment dins les festes patronals de la ciutat per als ciutadans i les ciutadanes, no perquè ningú exerceci de propietari de les nostra cultura popular.
1. L’Atiarfoc ha patit una important retallada pressupostària, com a conseqüència se va decidir només convidar a les colles de Mallorca. Enguany s’ha convidat a “totes” les colles de Mallorca a participar a l’Atiarfoc 2010, a diferència dels anys anteriors en que “el propietari de la cultura popular”en vetà algunes, enguany qui no participa és perquè no vol i tot i la retallada pressupostaria, hi participaran 14 colles, 7 bèsties i 15 batucades, en total unes 600 persones.
2. Curiosament, el “propietari de la cultura popular” diu que les colles tendran un paper de figurants, quan desconeix el guió, ni l’ha volgut conèixer, a pesar d’haver estat convidat a participar-hi. Si en lloc de practicar la confrontació s’hagués dignat a llegir-lo veuria que els dimonis que participen de l’Atiarfoc són els de les colles i les colles són els únics protagonistes del correfoc.
3. Diversos responsables de les colles que anomena ens han manifestat, en privat, que la raó de no participar han estat simplement les amenaces del “propietari de la cultura popular”. Algunes colles varen ser vetades a edicions anteriors. Diverses colles participants a l’Atiarfoc de l’any passat varen ser amenaçades de ser vetades enguany. Són incomptables les persones que ens han fet arribar la incomoditat de les pressions i amenaces rebudes de l‘empresari en qüestió.
L’únic perill que té la cultura popular són aquests especialistes que la consideren seva, que munten empreses per dir que són els únics capaços d’organitzar esdeveniments i al final acaben muntant shows com el que hem vist aquests dies als diaris. I que , tanmateix,només perjudiquen el treball apassionat de tanta de gent. El perill més important que té la gran trobada de colles a Palma per Sant Sebastià és que qualcú se’n vulgui fer l’amo, propietari, practiqui la divisió, posant els seus interessos personals per damunt dels del col·lectiu i, sobretot, per damunt dels dels ciutadans.
Podem assegurar que seguirem respectant i admirant totes les colles, totes les persones que amb la seva afició fan possible que la història del foc i dels dimonis tiri endavant i podem assegurar també que no amenaçarem, ni pressionarem, ni vetarem, mai a cap colla de dimonis per interessos personals ni per cap a altre motiu.
Intentarem organitzar un espectacle inoblidable, amb la col·laboració de tots, de totes els empreses que hi participen, de totes les colles i de totes les persones que se deixaran la pell per fer disfrutar al màxim a tots els ciutadans de Palma, de Mallorca o d’on venguin els que la visitin el pròxim 23 de gener, en un dia en que la festa, la bauxa, la diverssió...es seva
[*] La foto és feta meva (no és de EP)
Sortim a l’Última Hora. (M’han publicat una carta al director!)
Jo que pensava que la carta se l'enduria el vent i quina sorpresa més grossa he tengut quan, fa una estona, he pegat una ullada al diari i m'he trobat la versió reduïda del apunt que vaig fer mig en broma mig en serio.
Espero que ningú s'ho prengui massa seriosament.
Idees per un Sant Sebastià més proper.
Aquests dies m'he cansat de llegir queixes sobre la relació entre els dimonis i Sant Sebastià. Diuen què els dimonis son de Sant Antoni (ell té els drets i jo no som qui per dir què no). Diuen que els dimonis han d'anar fora perquè no tenen relació. Ara la pregunta és, què te relació amb Sant Sebastià? Alló fàcil seria entrar en el joc i començar a dir : Què te a veure na Rosario amb Sant Sebastià? Els boleros i les jotes amb Sant Sebastià? Què te a veure un concert de música rock amb Sant Sebastià? O, encara millor, un cercavila amb un Porc Negre amb Sant Sebastià? No seguiré, no. He dit que no entraré en el joc i no vull seguir amb tot això. Prefereixo fer qualque cosa més constructiva i passarem a veure què pot tenir relació amb Sant Sebastià.


Sant Sebastià, el nostre patró, fou milanès, italià, oficial de les cohorts pretorianes, el varen assagetar un cop, sobreviví, i posteriorment el mataren a cops de maça (per assegurar-se que l'havien mort). Això ens pot donar un parell d'idees en com fer una festa que si que tengui a veure amb el nostre Sant Patró. O a vosaltres no vos en dona?
Per començar, el cercavila del pregó seria amb una desfilada del 'exercitus', la legió ben ordenada, amb els seus escuts i les seves faldetes, caminant marcialment pel mig de Palma i al bell mig un ciutadà triat a sorts entre tots els de Ciutat fent de Sebastià. A Cort, l'esperaria la batlessa, o el regidor corresponent, vestit de Maximilià i a l'arribada sonarien fort els bucinator, cornicinen i els tubicen.

La vigília de la festa seria gran! Una gran Bacanal a les diferents places de ciutat. Tots amb túniques i els funcionaris de l'ajuntament fent de servents donant-nos vi a rompre. Músics sonant cançonetes i, el
més important, res prohibit!. Això si que seria una festa de Pinyol vermell.
El dia del patró, amb les places encara plenes de gent ressacosa i dormint la mona, Sant Sebastià passaria a predicar-nos la fe cristiana gat per gat i plaça per plaça. Al migdia, en lloc de 'bicicletada', una 'marató' de tir amb arc on les dianes serien grans Sant Sebastians. Això si què tendria a veure! Vos imaginau això? Centenars de Sant Sebastians sent perforats per sagetes! Quins records!

I el darrer dia de les festes, en lloc de dimonis i demés bèsties dimoniaques, perquè recordem què no tenen res a veure, una gran desfilada de romans amb maces (de mentides) per tota la ciutat copejant a tots aquells que trobessin al mig i semblessin cristians. La desfilada aniria des de la Misericòrdia fins al Parc de la Mar i allà, mitjançant unes pantalles gegants posades aposta, podríem veure l'acte final on uns individus copegen fins a morir a un pobre Sebastià a les escales de la Seu. El punt culminant seria el veure com Déu l'acull obrint-li les portes d'una Seu que s'il·luminaria de blanc nuclear.

Entremig sempre podríem mirar de posar un poc de pa i circ : animals salvatges lluitant contra gladiadors (com a les películes), carreres de quadrigues al voltant del born. I au, amb un tres i no res, ja tenim tots els actes de la festa muntats i, ja ningú pot dir que no, amb molta relació amb el nostre sant patró.
Així molt millor, veritat? Visca Sant Sebastià!
[!] Per cert, sembla ser que Sant Sebastià també te a veure amb la cultura Gay. Així que sempre podríem muntar una Love Parade (se diu així?) al cercavila... Veis? d'idees no en falten.
[*] Imatges tretes de : catedu, audiolatin, ADN, Diriamba












