Sant Jordi estrena (i torna a caçar) un drac.
Si no especificam res sembla que el Sant, cansat de viure de rendes, ha volgut anar a caçar un altra drac i més o menys és el que ha passat. Com el drac de na Coca ja està caçat el poble n'ha tengut que cercar un de nou i ahir, per fí, el poble va estrenar el nou.
L'estrena del drac
L'estrena fou llarga i un poc avorrida però amb moltíssima expectació (avorrida per lo lenta que se va fer i lo caòtica que va resultar). Amb el poble tot preparat amb una escenografia típica mancorina (torxes i cossiols en flames que il·luminen tènuement l'ambient) un parell de monjos arribaren a les portes de l'església. S'obriren en mig de focs d'artifici i el drac sortí acompanyat de tambors i els aplaudiments de tots els que estaven allà esperant.
Després d'un parell de voltes davant l'església i d'alguns problemes amb les rampes. (Els dracs, com tothom sap, no saben baixar escales) fou duit fins a la plaça, acompanyat dels monjos foscos, on tenia el seu cau.
La llegenda.
Amb el drac dintre de la cova començà la representació de la llegenda de Sant Jordi que ve a ser, més o menys, la següent :
Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Icona de Sant Jordi, Museu Cristiano-Bizantí, Atenes.Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Extret de la wikipedia en català
Contant amb la participació estel·lar del drac. Una estrena, si fa no fa, un tant curiosa.
Ara si, tenim una nova de bèstia de foc a Mallorca. Un drac, monstruós, què recorda en certa manera a la bèstia de Mancor de la Vall, na Boscana.
I el foc?
De foc no hi va haver-hi gaire. Així doncs, la bèstia tira foc? Pot ser. Avui, dia 24/04/2010, sembla que participarà en el correfoc que se farà avui vespre cap a les 21:30 o les 22:00h. Tot serà qüestió d'apropar-se a mirar-ho. Si no sabeu que fer avui vespre ja sabeu on partir.
[*] Les fotos vendran més tard. Problemes amb la càmera no me deixen passar-les a l'ordinador. :'(
Popularity: 4% [?]
Cap a la Festa a Sa Plaça 2009
Per Sant Marc Montuïri torna a acollir una festa típica de Sineu (o ja no tant).
Glosadors, xeremiers, balladors i tota classe de gent afí a la cultura tradicional se tornen a donar cita a la Plaça de l'Ajuntament de Montuïri.
 |
| De poti-poti |
Si teniu curiositat de com va ser altre anys podeu anar fent click per aquí :
Popularity: 2% [?]
Festa a Sa Plaça 2008. Sant Marc a Montuïri (2)
Un parell de fotografies més de la Festa a Montuïri.
Popularity: 1% [?]
Festa a Sa Plaça 2008. Sant Marc a Montuïri (1)
Ahir a Montuïri és va tornar a celebrar l'Obreria de Sant Marc. Una festa que, santoralment, no te gaire, per no dir res, a veure amb aquesta vila però que sembla que els companys de Sineu no la varen voler així com la feren durant un parell d'anys i que al final s'ha acabat instal·lant a la vila del turonet.
La festa va viure dos ambients ben diferenciats. Per una banda teníem la festa a la plaça amb tot el que donava de si el cadafal, el menjar i el vi, i els músics que hi participaren. Glosador i ximbombers foren els encarregats en escalfar l'ambient. Els Sonadors de Jotes i Mateixes i Xaloc varen fer ballar la plaça fins entrada la mitjanit. Els reconeixement de mèrits i l'ordre correcte del inici de la festa no el se del tot bé al haver arribat un poc tard a la plaça.
Per altra banda la festa que acabava a la plaça continuava al bar. Glosadors i ximbombers, un cop feta la seva part 'seria' de la festa, començaren la seva propia festa al bar. S'escoltaren i se veieren coses ben curioses. El glosat de torcaboques va causar sensació per la novetat i l'espectacularitat. Poc a poc els glosadors deixaren pas als xeremiers.
A la festa, si li va faltar qualque cosa, va ser un poc de gent al final d'aquesta. Acabat el ball a plaça poc a poc la gent va desaparèixer i al bar no hi va quedar molta gent. Ara bé, el fet de que no fossim multitud no impedí que la gent que hi érem gaudíssim d'un bon ambient amb música i ball fins cansar-nos.
Popularity: 1% [?]
Festa a Sa Plaça a Montuïri 2008. Obreria de Sant Marc.
Aquest divendres (dia 25) se torna a celebrar a Montuïri l'obreria de Sant Marc. La plaça del poble s'omplirà de balladors, música, xeremiers i glosadors que segurament faran passar una ben bona vetlada de primavera a tots els que decideixin apropar-se al poble.
Tota la festa comença a les 21:00h i si no hi ha cap tipus de retràs o el temps no ho impedeix sentirem a l'Escola de Ximbomba, Glossadors Pinyol Vermell, Sonadors de Jotes i Mateixes de Llevant i Xaloc Música. La festa posterior dependrà de com s'animi la gent que hi participi. Altres anys la festa s'ha allargat fins ben entrat el matí amb Xeremiers per bars i gent ballant. .
[*] Les dues fotos son de la Festa a Sa Plaça de l'edició del 2006 (més fotos aquí)
Popularity: 1% [?]
Festa a Sa Plaça (Montuïri)
Xeremies, flabiols, ximbombes, molts altres instruments i força varen compartir ahir vespre de la que és la segona edició de Festa a Sa Plaça celebrada a Montuïri.
La festa oficial, que començava a les 8 i un funeral va atrassar unes hores, ja és feia notar per els bars de prop de la plaça, on ximbombers i xeremiers compartien "escenari" però, oficialment, fins cap allà a les 22h no començà la batucada de Montuïri a sonar. A partir d'aquest moment, i degut al retràs, tots els grups participants varen anar passant per l'escenari a un ritme ràpid. Glosadors, ximbombers, xeremiers, un petit pregó a càrrec d'en Xisco "Pipa" i grups per ballar foren els encarregats d'animar la festa.
Foren però, aquests darrers els que varen aconseguir arrosegar més gent. Els Revetllers primer i Música Nostra com a 'caps de cartell' varen fer ballar i posar en moviment gran part de la plaça que havien vengut aposta per la ballada. Mentrestant, un parell de torradores acompanyaven per a que la gent aprofités per sopar.
Al acabar Música Nostra, la festa va tornar a passar a mans dels xeremiers que, fins a ben entrat el matí, varen estar fent sonar els seus instruments dintre els diferents bars del poble.
A destacar però, a l'actuació de Música Nostra, l'incorporació d'una Xeremia elèctrica (instrument que ja fa temps que fa sonar Al-Mayurqa per diferents places de la nostra geografia).
Popularity: 1% [?]
Festa a sa plaça 2004, a Montuiri
Segons el que hem varen dir, aquesta festa nomrmalment és feia a Sineu però per problemes amb l'ajuntament s'ha mogut a Montuiri on les autoritats les han rebudes amb els braços oberts. Tal volta sigui aquest canvi ha estat el que ha fet que aquesta festeta perdí una micona de caliu...
Cap allà a les 9 i mitja del vespre varen començar amb els Ximbombers de Sa Pobla que varen estar cantant glosses durant una bona estona. Després, un petit parlament a carrec d'en Xisco "Pipa" i els ximbombers de Sa Pobla varen pujar al escenari a cantar un parell amb micro. Els Xeremiers de Montuiri varen pujar després a sonar un parell de peces acompanyats per el seu mestre (en Tomas Salom) i per acabar varen tocar els dos grups de Ball de Bot (Sa Revetlla i Tacaritx).
Després d'això, tot va ser questió d'agafar els trastos i anar per la vila a sonar, a beure i a xerrar. Una cosa semblant a una mini-trobada de Xeremiers de Sa Pobla..
D'altre banda, xerrant amb uns i amb els altres (al final només varem quedar 4 persones al bar comentant coses hem vaig enterar de que a Sineu la cosa era una micona més grosa la cosa, la gent estaba més animada i sobretot la festa no s'acababa fins ben entrada la nit (o com aquell que diu, fins que surten els primers ratjos de sol)... Tal volta s'hauria de replantetjar tot això o millor esperar una micona més mem si arrela??¿??
Popularity: 1% [?]