Correfoc a Alaró (2010)
Amb la festivitat de Sant Roc a Alaró el poble s'omplí el dematí de les tonades de les xeremies i el flabiol, els colors dels cossiers, i la calor típica de l'estiu. El vespre, però, arribà un dels actes més esperats al poble : el correfoc dels Dimonis d'Alaró, un dels grans correfocs de referència de l'illa. Tal volta per ser un dels més antics o tal volta per ser un dels més característics per el tipus de colla que són els Alaroners.
Aquest correfoc, enguany, contà amb l'ajuda del Ball de Diables de Vilanova que acompanyaren als Alaroners a la plaça per a crear un correfoc més gran i espectacular. Amb una quantitat de foc que a molts els hi agradaria aconseguir i amb un ritme inusual a les illes. No perquè no puguin aconseguir-ho les altres colles si no per l'estil de correfocs (dramatitzats) als que estam acostumats per aquí.
Les imatges, espectaculars, un tant repetitives, curioses i similars en les dues colles però què en cap moment varen fer que el correfoc perdés força o se fes avorrit. Les dues colles varen gaudir d'una gran sintonia a plaça (al tenir el mateix estil) i que estaven separades per la sempre agradable figura de na Marrantxa. Poc més a dir més que amb correfocs tan ben equilibrats com aquests és on s'aconsegueix crear afició.
I vosaltres com el vareu viure?
[*] Fotos fetes amb una Canon 5dmii i un 24-105 4l
Popularity: 37% [?]
“Patos” a Can Picafort (2010)
L'enfrontament estava cantat. Els "pro-patos" havien avisat amb vídeos penjats a diferents llocs de Internet, amb marxandatge i, fins i tot, amb lones gegants penjades d'edificis.
Mentrestant els de Can Picafort se preparaven. Llanxes, "secretes", guardia civil amb prismàtics vigilant la costa, policia local (i alguns mitjans diuen que fins i tot hi havia bussejadors).
I és que aquests emmascarats ja mouen més gent que algunes grans autoritats. Al final, malgrat el desplegament, se varen amollar una dotzena d'anneres vives a banda del miler d'ànecs de goma tan fotogènics i monos que han convertit la tradició en una atracció de fira gegant. Tal volta la solució no passa per imposar les ànneres de goma i cercar un consens on tothom pugui trobar el seu lloc. O no?
Tot i així trobo divertit que cap mitjà de comunicació hagi pogut captar les imatges dels ànecs de veres corrent entre la gent. (jo, personalment, no els vaig veure).
[*] Noticia dels ànecs de IB3
[**] Les fotos son fetes meves i penjades a Flickr.
Popularity: 27% [?]
Il·lustrant amb Cultura Popular un Hospital
Un exemple de sensibilitat per la cultura pròpia del lloc. Fernandez Coca ( @fernandezcoca ) ha il·lustrat la planta pediàtrica de l'Hospital de Reus a partir de la història de la vida d'un Drac amb tot d'elements de la cultura popular pròpia de Reus (on se troba situat l'hospital).
A continuació teniu el vídeo que ha fet on ell mateix ho explica un poc tot :
Hospital de Reus. Plantas pediátricas. FernandezCoca.com + Fundación curArte from FernandezCoca on Vimeo.
A mi m'ha encantat, tant per el tipus de dibuix com per la idea duita a terme. I a vosaltres?
(I no tinc temps per a més. Petits apunts per a petits moments lliures i de descans.)
Popularity: 5% [?]
Moretons de Manacor
Quasi com a preludi de Fires i Festes els Moretons de Manacor surten a ballar per els carrers de Manacor i enguany, celebrant els 25 anys de la "recuperació", no va ser cap excepció.
La dansa dels moretons és una d'aquestes danses un tant oblidades (o obviades) dels mitjans de comunicació. Ni un desplegament de IB3 per mostrar-ho en directe ni centenars de càmeres de fotografia enviades pels Diaris (com en el cas del Firó), ni tan sols els de Callejeros Fiesteros volgueren assistir a la festa per acompanyar als infants en la seva volta per Manacor. Els Moretons, no sense una tristor visible a les seves cares *cof.. cof* , varen acceptar dignament ser acompanyats únicament acompanyats per els Gegants, capgrossos i l'Alicorn de l'Associació Cultural de Santo domingo i tots aquells curiosos i seguidors que volgueren gaudir dels seus balls.
D'on surten?
Sembla què la teoria més acceptada és aquesta[1] :
[...] la vestimenta i el nom de Moretons representarien simbòlicament el triomf de la Immaculada fins a tal punt que els dansaires (figurant la religió musulmana, que mai no ha acceptat la figura de la Mare de Déu) es rendeixen i la celebren.
Els Moretons és una dansa relativament "moderna" (del segle XIX), malgrat que se diu que foren introduïts a Manacor molt anteriorment, que disposen de balls diferents. Alguna d'elles molt antiga i d'altres afegides recentment. El ball, a mode general, consisteix en 6 infants, vestits de "moretons" dansant al voltant d'un infant (a la majoria de balls però no a tots) caracteritzant a Santo Domingo.
El vestit dels Moretons, segons el seu reglament, és així :
Els Moretons vestiran camisa beig màniga curta amb cintes
groges i vermelles fins al puny. Una faldeta que les cobreix
fins al genolls, calçons curts i amples fins al genolls, calces
blanques amb cintes entrunyellades per les cames,
espardenyes vermelles i grogues el turbant o la corona
vermella i groga rematada amb la mitja lluna moruna i cintes
també vermelles i gorges a la part posterior, macetes de fusta
als genolls, panxa i mans.
Mentre que el de Santo Domingo és :
[...]anirà vestit amb l hàbit de Dominicà i la capa [...]
El ball consisteix en una serie de moviments entre els diferents moretons acompanyats per el cops amb les macetes de fusta seguint el ritme de la música.
I bé?
Malgrat sigui un ball un tant curiós i força tradicional no vos penseu què és seguit per molta gent. El seu públic majoritari són infants petits i els seus pares però sense fer un quòrum molt gran. No arriba al nivell dels Nanets però no deixa d'aplegar poca gent si ho comparam amb altres danses.
[*] Les fotos i vídeo son fets amb una Canon 5dM2 i un 24-105L f4.
[1] El ball dels Moretons; descripció, origen i història. Albert Carvajal Mesquida, Joan Lliteres Vives i Antoni Gomila Grimalt .Edita: A.V.V. des Convent, es Tren, es Centre i s’Antigor
Popularity: 14% [?]
Cossiers d’Algaida per Sant Honorat 2010
Un poc més i les penjo per Pasqüa. Fotografies del ball dels Cossiers d'Algaida per Sant Honorat (vigilia de Sant Antoni) al sortir de l'ofici.
L'important de la darrera foto és mirar la cara de la nina :
[*] Fetes amb una Canon 5dmII i un 24-105 f4L
Popularity: 3% [?]
Exposició de fotografies a Esporles (un poc de publicitat)
Aquest cap de setmana, a la Fira Dolça d'Esporles, junt a les fotografies de na Margarida Carrió, en Pere Joan Oliver i Anna Sastre exposaré una desena de fotos relacionades amb diversos actes de la cultura popular i les tradicions a l'illa.
L'exposició la podeu trobar al Centre de Dia al Carrer Cotoner d'Esporles. El mapa el teniu just aquí avall.
Mostra Exposició fotogràfica en un mapa més gran
L'esdeveniment al Facebook el podeu veure aquí. I les fotos... idò només cal que hi aneu per veure-les 
Vos ho perdreu?
I com no, aquest vespre hi ha el concert al Teatre Principal d'Al-Mayurqa clàssic amb Al-Mayurqa i l'orquestra Ars Musicae. Podeu anar al Racó de'n Pere Joan Martorell si voleu saber més coses (i així no duplicam informació).
Per els que no saben de que va la cosa és el darrer projecte que tenia en ment Toni Roig. La fusió del grup de música tradicional amb una orquestra de cambra i sona més o menys així :
Popularity: 2% [?]
Sant Jordi
A banda dels actes i de com s'aprofitaran les llibreries per vendre-nos llibres és interessant saber d'on ha sortit això.
Vos recomano pegar una ullada a aquest web : Sant Jordi . A la UOC també xerren sobre això.
Popularity: 1% [?]
Diada de l’Àngel (o festa de l’àngel, o diumenge de l’Àngel) 2009
El temps, inestable durant aquestes passades setmanes, feia pensar que la Diada de l'Àngel d'enguany seria passada per aigua. Res mes lluny de la veritat. Més d'un va necessitar l'ajuda del protector solar per no acabar ben vermell per culpa del Sol que va brillar fins ben entrat s'horabaixa. Aquest fet va ajudar a que hi hagués una bona presència de gent durant tot el dia. Tant a peu com, els que pogueren, en bus molts ciutadans s'anaren apropant a les rodalies del Castell de Bellver per fruir del dia de festa.
Des de primera hora el pati del castell va tenir gent fent trull. Gegants de Ciutat i Xeremiers donaven la benvinguda al castell. Dintre del castell la banda de música fent peces tan clàssiques com 'Jesucrist Superstar' (cof), escacs prop del fossar, a l'esplanada : ball, conta-contes, animació infantil. I, sobretot, gent per totes bandes.
Cap allà a la una arribà el 'moment més esperat' de la diada. L'Àngel tornà a sortir del castell en cercavila acompanyat per una comitiva formada per xanques, capgrossos, gegants, xeremiers, músics, fades, granotes, un curiós cavaller i altres bèsties variades que donaren una volta al castell recordant d'on ve el nom d'aquesta festa i fent la funció de rellotge. Fou passar l'Àngel i a molts els hi va entrar la gana donant lloc a un gran dinar, compartit en molts casos, cercant sempre l'ombra que dona el pinar. Diuen que a Bellver se van a menjar les darreres panades, crespells i rubiols que s'han fet durant pasqua. Enguany, però, vaig veure menys panades, rubiols i crespells que altres anys. Serà cosa de la gana o de la crisis.
Després del dinar, ja a les quatre de s'horabaixa, actuació castellera amb els Margeners de Guissona, els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca i, diuen, perquè no ho vaig arribar a veure, ballada i concert de rondalla-rock a càrrec de Quiròpters (un altra dia serà).
Si fa no fa la festa va ser com altres anys i va tornar a ser una festa allunyada d'aquests circuits d'oci que ens fan i amb molta acceptació que és el realment important. Les actuacions i actes simplement han de servir com a punt de partida per a que la gent se relacioni. Per aquest motiu pensava que l'afegitó de un grup de 'rondalla-rock' vaig pensar que podria ajudar a fer pujar al castell a altra tipus de gent per a sumar-la a la festa però tant per l'hora com per el canvi de temps (i tal volta per el 'encara poc renom' del grup) la cosa me penso que no va acabar de funcionar.
Crec que hi va haver altres coses que no varen acabar de funcionar del tot bé com és el cas del Transport públic i gratuït. Se que la gràcia de lo del castell és pujar a peu (que tampoc és tant) però si s'ofereix transport per pujar hauria de funcionar millor. Molta gent va estar esperant poc més de mitja hora per poder pujar. Tot un record.
I a vosaltres que vos ha semblat el Diumenge de l'Àngel?
[*] Me sap greu no haver gravat la caiguda de'n Pep Toni. La càmera nova encara no la domino gaire. El proper dia prometo tenir-ho tot gravat...
[**] Fotos i vídeos son fets amb una Nikon D90.
Popularity: 1% [?]
Baleares liberal estima els castells.
Un año más, siguiendo con la tradición implantada por el PP, el consistorio palmesano organiza como acto inicial de las fiestas del patrón de Palma, una demostración cultural completamente ajena a nuestras tradiciones. Anunciándose como mallorquina: los "castellers" de Cataluña.
La alcaldesa de Palma, Aina Calvo, esperaba con cierta inquietud abrazar al pequeño Rafel Jaume al llegar a lo más alto del pilar de cuatro pisos formado por los castellers i Grallers de Mallorca. Actuación previa al pregón de la, como no, catalanista Maria del Mar Bonet. Sus compañeros de agrupación lo subieron con suma facilidad atado a una cuerda negra. Con esta muestra de catalanidad se inauguró el primero de los muchos actos programados para estas fiestas de Sant Sebastià.
Un año más, los palmesanos y mallorquines contemplamos como la catalanización de nuestras costumbres acaban, poco a poco, con las tradiciones milenarias de nuestra tierra.
Los "castellers" catalanes, iniciados por los consistorios gobernados por el PP de Fageda y Cirer, se anuncian como una muestra de nuestra cultura: la catalana. Nada más alejado de la realidad. Pero, ésta, la realidad, nos la cambian poco a poco, desde arriba, desde el poder político. Mientras los ciudadanos se sorprenden, con pasotismo, por la progresiva catalanización que sustituye nuestras verdaderas tradiciones mallorquinas, menorquinas e ibicencas.
¿Para cuándo otra muestra de bailes tradicionalmente baleares, como son, las sardanas?
Les negretes son posades meves i hi ha quatre coses que vull deixar ben clares :
- PP, m'afiliaré a vosaltres! Sou un partit que ens estimau i que voleu què els castells dominin Mallorca! Visca en DELGADO!.
- Vull conèixer, però ja, les tradicions mil·lenaries de la nostra cultura!
- Vull conèixer quines son les vertaderes tradicions mallorquines, menorquines e eivisenques.
- No era una corda negra, era una faixa. I no estava fermat, estava agafat amb les dues mans.
Aps, i on se pot denunciar per ús indegut de fotografies a aquesta gent? Perquè han emprat una foto feta per en Pep Torró que ens va cedir amablement al 2005 per fer un cartell i que aquests han emprat sense dir, ni com a mínim, d'on l'han treta[1] i posant un copiright a la plana que fa por! 
Aiiii! quina il·lusió que me fa tot plegat just quan arriben exàmens. 
Popularity: 3% [?]
La sibil·la, com el rei, avui tornarà a cantar.
Què feis mirant el blog en lloc d'anar a pegar una ullada (i una orella) per sentir la sibil·la?
La lletra :
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
perdent los naturals delits.Ans del Judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.Als mals dirà molt agrament:
— Anau maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!Als bons dirà: — Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
I per saber més coses hi ha DVDs, Exposicions, wikipedies i d'altres... Què més voleu?
Popularity: 1% [?]